diumenge, 22 de febrer del 2026

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia, 40 aniversari del primer cop

Afinals dels 70' i principis dels 80', ja habia escalat la Mompart, la Haus-Estrem, la Badalona, la Snoopy, la Òpera Prima i la GEDE, no coneixia cap via més en aquesta roca. Al juny de 1986, en Chufi, m'ensenya una via nova al Gorro, la via del Carles i ens decidim a probar-la. Era la època que ens enteravem d'una nova via i ens faltaven cames per anar-hi. L'he repetit uns quans cop mes i el darrer va ser ara, fara quatorze anys. Ja fa dies que volia reptir-la però si no arribes d'hora, et robes molta cua i avui ens hem decidit i per sort hem arribat els primers.
Val a dir que el grau ja no m'ha semblat igual que fa quatorze anys enrere, però com "el diablo sabe más por viejo que por Diablo"... doncs farem el que podrem.

1r llarg IV, III i V i IV+ i IV,  6 parabolts en 30 metres
Comença vertical i decau una mica la dificultat fins que es posa vertical. Tenim un pas difícil i agreujat per lo pol.lid de la roca. Superat aixó l'escalada es fa plaent, pertical però amb bons còdols.

2n llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
Sortim recte amunt fins on es posa vertical seguin la mateixa tónica que el primer llarg, un pas diflicil pero ben protegit i de mica en mica arribem a la reunió.

3r llarg III, IV+ IV+, Ae (2 passos) o V+ i V, 6 parabolts i 20 metres
Començem facilment fins un petit ressalt i apartir d'aqui, ja es posa molt vertical, gaire be un pel desplomat. Els còdols son bastant polits i ens tira enrere. Aquest cop o solventarem amb una "tramposa", doncs no poto estreps. Després, menys dificil, ens restan tres metres fins a la reunió.

4t llarg IV+ i IV 6 parabolts en uns 40 en uns 35 metres
Sortim per la dreta i anirem pujant i superant petits ressalts de roca fantàstica, la tipica del Gorro, fins a arribar a on se junten, gairebe, totes les vies d'aquesta cara del Gorro.

5è llarg III, IV+, IV i II 3 parabolts en uns 30 metres
Darrer llarg que només te la dificultat d'un curt ressalt que ens porta a la típica creu. Si no, podem seguir per l'esquerra, arribant al cim més facilment.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Com tot, ara, després d'anys de fer una via que la tenia, podriem dir "aburrida" de repetir-la, la tornes a escalar i t'en adones que tot és molt més dificil que abans, fins el punt que et sembla que has fet una via nova.

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustin Perez i Joan Prunera


Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.