A l'octubre de 2021, vem abandonar des de la primera reunió la via Fase uno, doncs el company, va fer masses A0's i no ho va passar gaire be i vem decidir baixar. a les hores, aquesta via, la vaig deixar arraconada sense pensar-hi mes. El dijous en Víctor em diu d'anar a escalar per terres de Lleida i que si tinc alguna via pendent, vaja, per no repetir via. De cop se m'encen la "llumeta" i penso en la Fase uno. Per aprofitat el dia i no pujar per la canal per arribar a peu de via, escalarem la fàcil via del Bob Esponja.
La via està totalment equipada amb parabolts, tenint una curiositat un xic incòmoda per entrar a la reunió, que es una mena de plataforma de fusta subjectada amb cadenes i que balla més que un engronxador, sort que de moment la fusta aguanta, quan es degradi, veurem si aguanta el pes de dos tius...
La via Bob Esponja, son tres llargs molt assegurats i una dificultat que va entre el III i un parell de passos de IV arribant al final de la via. D'aquí, ens decantarem a l'esquerra seguint una cadena que ens portarà a una canal i de seguit arribarem a la base de la paret. A la dreta de la via, als peus d'un arbre hi ha un seguit de parabolts que sembla ser, una entrada més directe a la via però clarament, més difícil. Nosaltres optem per la original.
1r llarg: A0 (dos passos) V i V+, 7/8 parabolts en uns 20 metres
Començament atacant un tram molt vertical amb poca presa de mans i ho solventem fent un parell de passos en A0. De seguit, fem un llarg flanqueig a la dreta per seguir en vertical. L'escalada en ben dreta i difícil però les expansions son a tocar i les presses són ben agraïdes. Abans d'entrar a la reunió, trobem un pas ben difícil i el darrer, serà barallant-nos un xic amb la mena de plataforma, que balla molt, per entrar a la reunió.
2n llarg: V+, V i IV+ uns 9/10 parabolts en uns 30 metres
Sortim un xic per la dreta (en el meu cas) superant un tram ben vertical i difícil per cercar una presa de mans prou bona i que està sicada. Continuem sempre en vertical seguint els parabolts, anirem trobant regletes i petites fissures horitzontals que enpermetran escalar atents i concentrats, però sempre amb els parabolts a tocar. En els darrers metres, baixa considerablement la dificultat i arribem al final de la via on només hi ha un parabolt per muntar la reunió.
El descens el farem anant cap a llevant seguin cami poc marcat i amb alguna fita. Aixó en portarà al camí de descens normal de les vies de la cara sud de la paret de la Formiguera.
Via curta però prou interessant on trobarem una escalada exigent però amb poc compromis, allargant l'escalada per sota fent seixanta metres més i nova via per la "cole"
Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera
