Via ZIGA-ZAGA a la Cinglera de Costafreda, El Berguedà

Tornem als Cingles de Costafreda i així acabem amb la "Trilogia d'escalades bucòliques". Via de les mateixes característiques que les precedents, però aquesta és deixa escalar una mica millor, tot i sent la roca, com les altres, poder diria que es, la que més m'ha fet el pes. Està situana a l'extrem dret de les seves veïnes. Te hombra a partir de les 10 de matí. El peu de via te un parabolt amb una cinta amb el nom de la via.

1r llarg: IV, V i V- 6 parabots, un arbre amb cordino i uns 20 metres
Començem escalant lleugerament a l'esquera amb escalada fàcil però vertical i seguint els parabolts. En una petita feixeta, a la nostre esquerra, veurem un parell de parabolts, nosaltres hem seguit recte per una fissura on trobarem tres parabolts i aixó ens durà a una feixa d'herba i arribarem a la reunió. Ull amb l'herba que rellisca prou.

2n llarg: IV+ III, A0/Ae i III, 7 parabots en uns 20 metres
Pugem per l'esquerra de la reunió per un diedre i de seguit arribem a una cornissa d'herba. Hi ha un pasamà de flanqueix entre dos parabolts. La cornissa resllisca un xic però és fàcil de flanquejar. En el segon parabolt del pasamà, farem un pas ben "burru" per superar el desplom, o be en A0 o un estrep. De seguit, seguim a la dreta a la dreta i en una cornisa on hi ha un bon pi, muntem la reunió.

3r llarg: V, V/A0, V i IV+, 18 parabots, un cordino en una sabina i uns 40 metres
Surtim per la dreta i encarem unas plaques al costat d'una fissura que ratlla tot el llarg. Al principi ens deixa escalar prou be, controlant la roca que és prou polida. En un punt deploma i podem anar pujant fent petits A0's o repossos. Gairebe al final del llarg, l'escalada la farem per la fissura ben ample i d'escalada més amable i arribem a la reunió final. Sens dupte el llarg més fort, que no compromés.

Pel desens, podem fer un ràpel d'uns 40 metres fins la R2 i després un altre d'uns 30 metres fins el peu de via.

La via, poder la que m'ha agradat més, ens ha deixat un bon regust i aixi donem per acabada la trilogia de les tres vies d'aquesta zona i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, i Joan Prunera

Via CANAL PILAR MONTERDE a la Peña de la Mesa, Calcena. Parque Natural del Moncayo

Ja que estarem un dia més per terres castellanes, aprofitem i escalarem una segona via a Calcena. Es una via senzilla que va de menys a més, com la seva veïna, està totalment equipada generosament, més encara, doncs és molt més fàcil. Puja per una marcada canal, sent el darrer llarg, curt, però bastant mñes difícil. Les resseyes que ehem vist, no li donen més de IV+, per nosaltres, més de V i fent un A0, coses dels escaladors de la zona...

Aproximació: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2026/08/via-eva-y-los-civiles-la-pena-de-la.html

1r llarg: III i IV, 7 parabolts en uns 30 metres
Començem clarament seguin els parabols per dintre la marcada canal escalan ressaltets molt tombats. Arribarem a una mena de pou on hi ha una reunió. Nosaltres hem passat de llarg fent uns passos verticals un pel més dificils. Els parabolts estan per l'esquerra del pou i no es veuen. Un cop superat això entrem fent uns parell de passos de flanc a la dreta i muntem la reunió.

2n llarg: III, 6 parabolts i uns 20 metres
Sortim de la reunió per la dreta, gairebé caminant i pugem fent una travesia ascendent a la dreta i tot seguit, a l'esquerra i muntem la reunió molt còmoda,

3r llarg: IV, 8 parabolts i uns 30 metres
Començem el llarg superant un petit ressalt i anirem pujant per una mena d'esperò. La roca és polida per l'acció de l'aigua però es deixa escalar prou be. En un punt flanquegem a la dreta i fem una travessia ascendent  fins arribar a una plataborma amb un arbre i muntem la reunió a la paret.

Aqui, podria semblar que acaba la via, però devant nostre tenim un mur un xic desplomat on hi han una serie de parabolts.

4t llarg: V, A0, V i IV+, 5 parabolts i uns 15 metres
Sortim de la reunió en vertical superant el desplom, en un principi hi han bones bústies per les mans però ni no ets alt, no arribes a les de més a dalt. Fent un pas d'A0 o Ae, Arribem  a la propera expansió. Seguim amb escalada difícil fins que decau la dificultat i arribem a la reunió. només ens quedaren un cinc metres per asolir el cim de la Peña de la Mesa.

Com a la via anterior, es pot baixar fent ràpels per la mateixa via però optem, com abans, per baixar caminant que es triga menys i es més ràpit.

Ens acomiadem de Calcena que ens han quedat un parell de vies per tastar, però això seà un alre dia i nova va per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via EVA Y LOS CIVILES a la Peña de la Mesa, Calcena, Parque Natural del Moncayo

Amb l'excusa de poder veure per primer cop en la meva vida un eclipse total de Sol, el mateix dia anirem a escalar a una zona nova, que jo ja coneixia de passar pel costat. Ens endinsem pel Parc Natural del Moncayo al poble de Calcena situat a la provincia de Saragossa entre el límit de la província de Soria. Lloc ben curiós per les formacions calcaries i nombroses agulles, essent un lloc molt frecuentat pels escaladors aragonesos.

Nosaltres venim del poble de Noviercas, per que es d'aquí que estem allojats, i prenem la carretera que va de Cueva de Ágrada a Beratón per la SO-P-2016. Seguim la carretera i passarem el poble de Purujosa i al cap de 6 km. arribem a la cruïlla de Calcena amb Oseja. Aquí materix, en una explanada, podrem deixar el vehicle.

Per arribar a peu de via, caminarem excasament cinc minuts per la carretera d'Oseja i de seguit ja podem veure com pujar unes metres des de la carretera a peu de via. Hi ha una placa metàlica petita amb el nom de la via.

1r llarg: IV, V, V+/A0, V i IV, 8 parabots i un clau en uns 30 metres
Començem facilment en direcció a un ressalt amb un arbust que hi ha a la dreta. Tenim un pas explosiu per placa i després flanquegem a l'esquerra i amb un parell de passos d'A0 si no tenim massa nivell. Seguim en vertical i pugem per una bona bavaressa i al poc, arribarem a una plataforma amb un arbre i muntem la reunió de dos parabolts.

2n llarg: A0, V, IV, V+/A0, V+ i IV, 9 parabots en uns 30 metres
Pugem primer ajudats per l'arbre i fem un pas d'A0 i sortim amb dificultat. Seguim una mica més faciment per unes grades i arribem a una placa vertical. Seguim fent un parell de passos en A0 i fem una sortida prou difícil per entrar en un diedre amb alguna herba seca. Escalada vertical peró un xic més amable i de seguit arribem a un arbre gruixut on tenim la reunió amb 4 parabolts. La reunió es un pel incòmoda.

3r llarg: IV, V i IV+, 8 parabolts i uns 30 metres
Sortim per una cornissa d'herba per l'esquerra i seguint els parabolts, anem flanquejant ascendentment. Al poc, seguim ja en vertical amb passos ben bonics superant un parell de ressalts fins a arribar al darrer parabolt superant l'últim ressalt i muntem la reunió final.

Hi han dues maneres de baixar, la més ràpida es caminant, Del final de la via remuntem uns pocs metres fins a una mena de coll i d'aquí per cami marcat arribarem en poc menys de vint minuts a la carretera. l'altre manera es per una línea de ràpels que renim per una canal que hi puja la via Pilar Monterde. Trigarem més i si hi ha gent escalant, molestarem. 

Via d'una mena de calcari de fussió prou adherent i tota equipada i una nova zona i nova via per la "cole". Ara a tornar cap a el poble, que ens tenim que preparar per veure l'eclipse total de Sol i això no ens ho podem perdre. 

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via MONTERDE-IAGO GARCIA a la Gorra Marinera. Montserrat

                       

Aquesta via fa uns anys me la vaig estar mirant, però com els aperurites sempre han portat, diguerem, polèmica i el fet que, si no vaig errat,, a patit diverses desequipacions, va quedar en l'oblit. Fa unes setmanes, vaig llegir en el blog "escalades per a tontus" que la habien re-equipat i llegint el blog, aquest diumenge, ens decidim a tastar-la.

Sense desmereixer la feina dels re-equipadors, que gràcies a ells l'hem pogut escalar, ens ha semblat un tant incoherent la equipació dels primers llargs, molt fàcils i bastant equipats pel que fa a la dificultat. a diferència del quart llarg, molt més potent i amb un equipament que frega l'escalada exposada i un tant extranya pel recorregut, que a la fi, no sabem si hem fet part del llarg de la via "Directa Incierta" i ja fent una crítica constructiva, hagés estat millor instal.lar una bona reunió, que dupto que la R4 de dos ponts de roca un burí vell i un clau encara més vell, siguen la de via. De totes maneres, agraïr la feina feta, tot son gustos i per a gustos, colors. Nosaltres no hem fet el darrer llarg per que ens ha semblat una "animalada" per fer menys de quinze metres i tenint una reunió tant vella.

1r llarg: III, IV i III, 3 parabolts i uns 30 metres

Iniciem el llarg a peu de camí entre la clariana del bosc i pujant fins a un ressalt on hi han dos parabolts (?). Continuem un xic per l'esquerra i trobem un altre parabolt, millor no xapar-lo, la roca s'ha trencat i està passat de rosca i es mou, millor posar un bon friend a sota. Seguim en escalada plaent fins a arribar a un lloc còmode on farem la reunió.

2n llarg: III, 4 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta a cercar el primer bolt i fent una escalada lleugerament a la dretga molt fàcil. Gaire be als 35 metres muntem reunió a l'alçada de la ruïnes de l'ermita.

3r llarg: III i II, 2 parabolts en uns 20 metres
Seguim per la dreta en escalada facil i al cap d'uns deu metres entrem en una zona un xic trencada que ens portarà a la llarga cornissa que rattla aquesta roca. La reuió la faem de dos espits que imagino que son de la via "Directa Incierta"

4t llarg: II, V i IV, 4 parabolts i un espit en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per una cornissa amb herba seca i arribem al primer parabolt. Flanquegem uns metre i mig a la dreta i emprenem una escalada molt vertical pero amb bona presa, alguna de petita. el proper parabolt està lluny, uns 8/10 metres. En un punt, desapareixen les preses bones i ens veiem obligat a pujar per una llastra que no te massa bona pinta però de moment es fiable i un cop superada la llastra podrem arribar al proper parabolt. D'aquí tenim un pas un xic desplomat peró amb bona presa i un cop el superem, tindrem que fer un flanqueig a l'esquerra, totaslment il.logic per xapar un parabolt alcostat din espit vell. Seguim recte amb escalada fàcil pero exposada fina un altre espit (que no deu ser de la via) i arribarem a la "esgarrifosa" reunió. Llarg que et posa les "piles" sense passar de Vº.

5è llarg: IV, A0 i IV, 4 burins d'una reunió i dos parabolts de 8 mm en uns 15 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una llastra i ens col.loquem damunt d'una cornisa in hi nas unes birinades velles. Superem en A0 un fort desplom i de seguin arribarem gaire be al cim de la Gorra Marinera.

Una escalada un tant extranya per la equipació i el recorregut però si hi ha algo al seu favor és el seu quart llarg, que et posa les piles on tens que navegar per trobar el millor per respirar quan arribes al bolt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via DE LA SERP a la Cinglera de Costafreda, El Berguedà

 

Tornem als Cingles de Costafreda per tastar una segona via a veure si la roca es deixa escalar una mica més que la predecesora. Hi ha poca info per les xarxes de les tres vies obertes en aquesta zona i les dues que hem trobat son igual, al que a grau es refereix, li donen a tot 5c/A0 i ja està tot arreglat així que ja ens espavilarem, be, que qualsevol semblança amb la realitat, és pura coincidència.

La via te trams aceptables de roca, com la via anterior, podriem dir que és aceptable al que consistència es refereix, però molt lluny de que sigue adherent, roca molt polida per la erosió de l'aigua i del gel i sempre amb una mena de pols blanca. Aquesta via molt més difícil quel'anterior, troparem passos un xic obligats per la distància dels parabolts, tot i que es pot fer en A0 tots els llargs, en algún punt allargan un xic.

1r llarg: A0, V,+ V+/A0 i V, 9 parabots en uns 20/25 metres
Començem amb passos molt extranys pel tipus de roca bruta, però ho solventem fen A0. Sortim en lliure i arribem a un desplom fissurat, si no ho fem en lliure, A0 i ja està. Tota la escalada no és obligada. Superada la dificultat arribem a una bona feixa a l'esquerra on trobarem la reunió

2n llarg: IV+ i V/A0 8 parabots en uns 20 metres
Escalem un diedre que tenim a la dreta tot seguint els parabolts. Es un llarg divertit doncs la roca es més aceptable i es deixa escalar prou be i la dificultat no passa de IV+. Un cop acabat el diedre, flanquegem un parell de passos a la dreta i arribem a una placa vertical amb dos parabolts. Son passos fins i que si busquem be trobarem bona roca per superar el tram final. Hi ha una variant més fàcil una mica més a la dreta, però no hem anat per aquí.  Facilment arribem a un altre feixa i muntem la reunió.

3r llarg: IV, Ae i V+/A0, 8 parabots en uns 15 metres
Escalem un esperó que es portarà a una mena de dau i escalarem una placa curta en A0 o Ae i un cop superat això trobem una petita cornissa amb una altra placa més curta amb un pas difícil però no obligat i flanquejant facilment a la dreta arribem a la reunió als peus d'una gran fissura/xemenia que ratlla de dalt a baix tot el llarg.

4t llarg: V, A0 i V+/A0, 18 parabots en uns 30 metres
Escalem els primer metres profacilment per la proximitat de les expasions. en un punt ja deixem la fissura/xemeneia i escalem per placa no obligada tot i que en algún punt les assegurances allunyen un pel per fer A0's còmodament. En altre punt, pugem enpotran-nos uns mestres per la xemeneia fins a arribar a una plataforma de terra i herba als peus d'un darrer ressalt que un cop superat arribam al final de la via. La reunió és a l'esquerra.

Pel desens, podem fer un ràpel d'un 30 metres fins al R3 i un altre d'uns 40 metres (+-) fins la R1 i d'aquí caminant per la dreta mirant a vall arribarem per una canal al peus de la pista.

Via més difícil que l'anterior però de les mateixes característiques, gens obligada, sense cap compromis i parabolts a dojo i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Martín i Joan Prunera

Via ESCALADORS BUCÒLICS (per variar una mica), Al Cingles de Costafreda. El Berguedà

Als Cingles de Costafreda, no habia estat mai, se que s'escalaba en gel (quan gelaba) però poca cosa més. Fa mes d'un any, vaig veure que habien obert tres vies però mai m'habia fet el pes d'anar-hi. Aquest cop en Carles em diu d'anar-hi i decidim tastar la via "Escaladors Bucòlics". Poca aproximació, escalada gens obligada i cara Nord-Est. Ens ha tocat el sol però no hem passat calor excesiva.

La via no ens ha agradat gaire, la roca es extranya, gens adherent i plena d'una mena de pols blanca que no et deixa escalar be i molt polida per l'aigua, això si, escalada tipus, Guillem Arias, parabolts a dojo i si volem , podem fer A0's tota l'estona a excepció d'un pas que diuen que es 6a (?) l'únic pas que no seguex el criteri de la equipació, coses dels aperturistes.

Anant per la C-16 de Barga al Túnel del Cadí, ens desviem en el trencall direcció a Saldes. Passat el poble de Maçaners i el Mirador del Pedraforca, veurem a mà esquerra un trencall que indica l'Hostal Pedraforca. Seguim aquesta carretera fins a una cruïlla que diu Costa-Freda/Cal Roig, seguim a mà esquerra en aquesta direcció fins que es converteix en pista. Després de varius revols, veurem una explanada a mà dreta amb un bloc de pedra enorme on devant mateix tenim la Cinglera i faciment podrem localitzar la via.

De la explanada, seguim una mena de pista que puja als peus d'una tartera. La pugem per la banda esquerra i ens menys de 15 minuts estarem a peu de via.

1r llarg: Ae (un pas) V, V/A0 i V, 8 parabots en uns 25 metres
Començem fent un pas d'estreps per salvar un balmat. Seguim en escalada vertical i prou difícil per un marcat diedre. Seguim els parabolts amb passos difícils pero no obligats fins el final del diedre i caiminant vers l'esquerra, arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, V-, II i V/A0, 4 parabots en 20 metres
Pugem per un blocs fins que una mena de ressalts ens barren el pas, flanquegem a la dreta per terreny fàcil però plé de pedres soltes i terra. Una altre ressalt ens barra el pas i els superem amb certa facilitat gracies a un parabolt i un cop superat fem un llarg flanqueig, gairebe camiant, fins a una placa de roca molt polida i bruta de pols. Amb l'ajuda del parabolt, entrem a la reunió.

3r llarg: V, A0/V, Ae i V en 30 metres
Sortim vers l'esquerra amb un parell de passos fins i continuem escalant seguint els parabolts que estan molt junts. Amb escalada gens obligada anem progressant fins que ens troben un flanqueig a l'esquerra ben aeri i travessant una canal que ratlla tota la paret. Seguim ara en vertical i en un punt, a diferència del que em anat fent, trobem un parabolt molt amunt. Fen un pas d'Ae i just arribem a xapar. Segui per una mena d'esperò, on la roca, en algún punt, la tindrem que controlar. Ara decau la dificultat i arribarem a la reunió amb passos una mica bruts de terra.

El descens serà amb dos ràpels, un de la R3 fins a la R2 baixant en diagonal a la dreta i després un altre fins al peu de via. Un de 30 i un altre de 35 metres.

La via no ens ha fet el pes, jo no la recomano, però ..."pa gustos, colores", i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via BONS HOMES a la Cinglera dels Esqueix, Espinalbet

Saturat de repetir les vies de la cara sud de la Cinglera dels Esqueix, ens decidim a tastar una de les noves vies obertes ultimament que hi ha a la cara est d'aquesta cinglera. La via Bons Homes, es una escalada curta de caire esportiu, hiper-assegurada, molt vertical i atlètica, amb passatges del primer llarg prou difícils, tot i que no son obligats, ens faran escalar concentrats a la recerca dels parabolts. La via es prou nova i hi ha alguna pressa de má que la tenim que controlar.

Del lloc on podem deixar el vehicle (només caben dos) pugem per una canal boscosa arran de paret on hi ha infinitat de vies d'esportiva. Seguim pujant i força a dalt trobarem la via que ens interessa. Tenim que fixar-nos amb el nom pintat a peu de via, tot i que ja és una mica despintat però encara es veu prou be.

1r llarg: V, V/A0, V, V/A0 (6a) i V, 14 parabolts i 25 metres exactes.
Comencem sempre seguint els parabolts i de seguit ja trobem un ressalt dificil no obligat. Seguim amb escalada vertical fins a un punt on trobem una placa, és aqui on trobem el pas més dificil de la via (6a no obigat) un cop superat, continuem en vertical i arribarem a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, V i IV+, entre 9 i 10 parabolts i uns 20 metres
Sortim per la dreta a cercar unes fissures que ens porten a un fort desplom. Un cop a sota d'aquest fem un flanqueig a l'esquerra, ben aeri, per sota del desplom i tot seguit pugem en vertical fins a arribar a la reunió final.

Pel descens tindrem que anar a la part contraria de la via amb una visible corda o passamà que ens indica la manera de baixar. D'aquí baixarem per blocs ajudats pel passamà i arribarem a un coll on cotinuarem baixant, ara caminant fins a retornar al peu de via.

Escalada atlética ben ferma i molt assegurada, molt recomanable i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via XUSTIYOU al Roc d'en Rossell o la Paret de la Ruïra, Queralbs

No havia escalat mai per aquesta zona i em proposen una via llarga, de poca aproximació i buscan una mica fugir de la calor. No ha estat ben be així però l'hem pogut escalar sense masses complicacions. Via d'aventura, tant pel que fa a la aproximació i sobretot al retorn. La roca es gneis, semblant al granit i és prou bona, tot que hem de controlar tota l'estona i amb força trams terrosos que és fa un xic incòmoda escalar.

Per accedir a la via pendrem la pista que surt de Queralbs a Fontalba i un cop pasada la caseta de control, al segon revol a l¡esquerra, podrem deixar el veihicle en un petit replà a l'esquerra de la pista. Per no extendrem en l'explicació, deixo un croquis de la aproximació i el retorn fet pel companys Jesus. En l'aproximació, trobarem fites.

1r llarg: IV, IV+, V, A0 (6a) i V, 10 parabots i 1 clau en 30 metres
Comencem pujant per un esperó facilment (els parabolts ens indiquen el camí). en un punt, tenim que passar a un diedre/xemeneia i que amb tècnica d'oposició escalarem fins a un punt on podrem fer u pas d'A0 per superar el pas. No més ens queda un altre pas difícil sortin del A0 per entrar a la reunió.

2n llarg: IV, IV+,V, IV i II, 7 parabots i 2 claus en 40 metres
Sortim facilment de la R1 i seguim el parabolts. Trobarem un petit ressalt i un cop superat, fen un flanqueix a la dreta i pugem en vertical ab pasos difícils i roca en algún punt a controlar. Al final del tram vertical entrarem en una feixa i que pràcticament caminant, arribarem a la reunió que farem dún roure.

3r llarg: IV, IV+ i V, 1 buri vell, 1 parabot i 1 clau en uns 30 metres
Comencem flaquejant molt facilment vers l'esquerra on trobarem un burí vell. Un parell de metres en davant pujarem en vertical var un parabolt. seguirem per una mena de diedre un xic brut i esclarem un petit esperó que ens portara a la reunió.

4t llarg: V, IV+ i IV neta i 25 metres
Sortim per l'esquerra facilment i oyjarem per una mena de dietre terrós i sempre amb tendència a l'esquerra, superarem diferents ressalts  que ens portaran a un petita feixa d'herba on muntarem la reunió.

5è llarg, IV, IV+, V+ i IV, 4 parabots en 20 metres
Començem per l'esquerra per escalar un ferm esperò, el llarg te força ambient i el pas més difícil es un flanqueix a l'esquerra per una placa ben fina. El llarg te 4 parabolts i a partir del darrer, tindrem que baixar a l'esquerra i a la part oposada a la via, en una feixa trobarem la reunió. Si no fem aixó, de ben segur que ens saltarem la reunió que esta mot amagada.

6è llarg, IV i III, 1 parabot i 2 claus en 50 metres
De la reuió, tornem a escalar l'esperó en escalda fàcil peró vertical i de seguit animem seguint l'esperò fins a arribar a un repla i munrtarem la reunió d'un roure.

7è llarg, IV, III. IV i III, 2 claus en 50 metres
Començem a l'esquerra del roure superant uns ressalts i seguidament escalarem per plaques blanques per l'esquerra de l'esperó. Els darrers metres els farem caminant per arribar a la reunió final que farem d'un arbre. 

El descens és molt caòtic, doncs no hi ha camí ni fites, tindrem que fer servir el "raro instinto del hombre blanco" per poder sortir "vius". Deixo un corquis prou entenedor, però tingueu clar que no i ha camí. Tindrem que fixar-nos amb una esclosa que hi ha al final del torrent de la Ruïra per guiar-no. Recomenable portar pantaló i manigues llargues, tot i aixi acabarem "esgarrinxats". Deprés d'aquest "malson" encara ens quedara baixar part de la pista de Fontalba fins el cotxe... per si encara no acabem satisfets!!!

Via d'aventura, semi-equipada i que busca les debilitats de la paret per arribar al final, si no fos pel retorn, la tornaria a repetir però..."tengui i no vuelvi" i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Martín, Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

L'aproximació i el descens de la via
(Gentilesa de Jesús Rodríguez)

Via IGNASI JORBA a la Magdalena Superior. Montserrat

La primera via que vaig fer a la Magdalena Superior va ser la Arenas-Sorolla, popularment anomenada, "Canaletes" . En aquella època em va marcar mot aquesta via i la vaig tornar a repetir el 1986 per intercanviar llargs. Era una vessant d'aquesta roca que em feia molt de respecte, tant com que quan van obrir la la via 98 Octans, al 1985 vaig trigar vint-i-set anys en atrevir-me a escalar-la. El mateix m'ha passat amb la que avui descric. No ha estat fins avui que m'he decidit, val a dir que amb l'estòmag plé de papallones...

La via està generosament equipada amb parabolts, després de ser restaurada ja fa ben bé setze anys, nomes necessitarem 14 cintes per escalar-la i o, un estrep o una cinta "tramposa" per a un parell de passos . La roca és fantàstica, la típica del "Gorros" amb els dos darrers llargs espectaculars, tant per l'ambient com els nombosos còdols que trobarem, l'escalada i la verticalitat, estan garantides. Val a dir que esta molt enganxada a la clàssica "Canaletes". en tot moment podem veure l'equipament tant vell que hi ha, inclós el compartit algún tram dels llargs.

L'aproximacio, és la típica per accedir a totes les vies d'aquesta regió tant popular de Montserrat. Comença uns metres a l'esquerra de la 98 Octans amb un parabolt de color verd a l'alçada del nostre pit.

Ressenya de la 98 Octans 

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2012/07/via-charlot-la-magdalena-superior.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/09/via-98-octans-la-magdalena-superior.html

1r llarg: III, III+ i IV, 4/5 parabolts en 45 metres
Iniciem el llarg per un rampa molt llarga en direcció a una bauma allargada que ratlla tota la paret. Aqui trobarem una reunió que ens la saltem. Seguim i seran una trentena de metres bastant fàcils en tendència una mica a l'esquerra on trobarem la reunió de dos parabolts amb anelles.

2n llarg: IV, IV+ i IV i 7/8 parabolts en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica que el primer llarg però ara un xic més vertical i amb algún pas mes difícils. Aquest llarg podria ser també de la via "Canalestes" doncs trobarem un clau vell en mig recorregut.

3r llarg: IV, V+/A0 i V+,  12/14 parabolts en 35 metres
Sortim de la reuió facilment pujant en vertical fins que arribem a la base on la paret es torna molt vertical. Aqui comença una escalada prou atlètica amb passos prou difícils, i sempre en tendència a la dreta. Els parabolts ens indiquen el camí. En un punt, els parabolts allunyen una mica i clarament anem a l'esquerra. El darrer pas es de flanc d'uns 3/4 metres ben díficils per entrar a la reunió. Trobarem una bon arbre on antigament feiem la reunió de la via "Canaletas".

4t llarg: V, V+/A0, V i IV+, 7/8 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió fent passos de diedre i aprofitant la llastra que tenim dons aquesta part és de la via "Canaleas". Al poc, ja ens decantem a la dreta en plena paret amb un bon pati a sota nostre. Seguim amb vertical i escalada molt dreta però amb uns còdols bonísims. Arribem a la dreta a sota d'un ressalt. Aquí tenim el pas més difícil del llarg. La qüestió es que des de el parabolt, tenim que arribar a un còdols molt bons però que son difícils d'arribar. Un cop superem aixó, tenim una escalda vertical i magnífica gaire be a tocar amb la via 98 Octans, finalitzem la via. Farem la reunió just abans del cim.

Pel descens, Podem fer un sol ràpel d'una cinquantena de metres per la via normal o amb dos ràpels fraccionats.

Una escalada magnífica, ben assegurada i amb prou ambient on la gaudirem de valent. Li tenia molt de respecte en aquesta via però m'a resultat molt divertida i com se sols dir: "no era tan fiero el león como lo pintant", val ha dir que no ens la han regalt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Víctor Alvà i Joan Prunera

Via LA ÚLTIMA DE LA FILA (o darrera) a la Singlera dels Esqueis, Santuari de Corbera

Contra tot pronòstic imaginable... han obert una altre via a la Cinglera dels Esqueis!!! Ja tenia oblidada aquesta zona però m'han convençut per tornar-hi amb l'excusa que els companys han vist que no la tenia al blog. La via es molt encaixonada a poca distancia i no respira, com a molt un parell de metres de la via Nil, en algún tram pots xapar els bolts de la Nil

És una via més com de tantes que hi ha en aquest sector, en la ja molt matxacada cinglera. Roca, diuen, "sanejada" de rocs i boixos tallas sense cap mirament deixant unes puntes que fan una mica de "mala espina" i trams de terra un xic incòmodes.  Via mig equipada amb parabolts i algún clau vell i que si volem, podrem arrodonir amb algún friend de diferent mida. Inscripció a peu de via amb una "UF", suposo per no comfondre-la amb la del Nil

1r llarg: IV i 5 parabolts i uns 25 metres
Començem al costat de la via Nil i pujarem per un marcat esperó on anirem superant petits ressalts i amb algún tramp a vigilar amb la roca. Tobarem una baga amb uns nus una fissura que millor no xapar. Continuem superant resaltets i arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, III, IV i II, 4 parabolts en uns 20/25 metres
Sortim per l'esquerra superant un trams vertical i tornem a la dreta. Pugem per una mena de canal amb roca a controlar. Trobarem un parell de parabolts sense xapa (?)  als peuys d'un esperó vertical. Pujarem en X per l'espero i la paret del costat i arribarem a una mena de fixa on hi ha la reunió de la Via Nil. Anirem caminan a l'esquerra i en una feixa trobarem la reuió d'un parabolt i un clau vell.

3r llarg: III, IV+ II i III, 4 parabolts i un clau en uns 25 metres
Sortim caminant per l'esquerra un grapat de metres on trobarrem un boix amb una baga, també un espalleg de parabolt sense xapa. Arribem a un tram de paret vertcial  amb tres parabolts i un clau vell. És la part més dificil de la via. Ara tornem un altr4e cop a la dreta i amb molta facilitat pujarem per unes grades, arribant a la darrera reunió de la via Nil.   

Pel descens ho farem des la darrera reunió i baixant uns trenta metres fins trobar una reunió de la via JF i després un altre ràpel de, mes o menys la mteixa mida, fins a el terra. Ull al recuperar les cordes amb els dos rapels.

Una via més d'aquesta zona sense cap rellevància, només perl fet, en el meu cas, d'un altre via nova a la"cole".

Escalada realitzada per: Agustín Martín, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

XEMENEIA OEST de les Savines 44 anys després. Agulles

Va ser un juliol de 1982 que el Josep Miró i jo vàrem escalar per primer cop la Xemeneia Oest de les Savines. Des de les hores l'he escalat un parel de cops més, el desembre de 1983 i obrint una variant des de la primera reunió i l'agost del 1984 i ja no hi vaig tornar mai més. Fa uns parell d'anys vaig voler tornar però vàrem desistir. Avui amb aquestes calors inusuals del mes de maig, ens decidim a escalar-la. Cara Oest i ombra al mati, l'escalada perfecte. Es una xemeneia ben vertical, ombrívola i pràcticament desequipada, tant sols trobarem un clau i una baga que sembla un pont de roca de poc fiar. Escalada dura, al menys per nosaltres, que ja no tenim aquella tècnica depurada dels "remonages"  i que ja no tenim vint-i-dos anys.

Per accedir a la via, pujarem pel camí de Can Masana al Coll de Guirló i ens dirigim al Coll de Les Portelles. Pujarem en direccío a la Portella Petita i pujarem a la vora de l'Agulla Pelada i un cop a la seva cara Nord arribarem a la feixa de la cara Oest on comença la xemeneia.

1r llarg: III+, IV+ i IV, 1 clau i una mena de pont de roca en 25 metres
Començem pujant per un pedestal vers la vertical xemeneia. Un cop estem als peus d'ella trobarem un clau vell. Aquest es un pas difícil, doncs desploma. Procurant sortir en oposició cap en fora, superem el desplom i continuem amb un "remonage" molt vertical. Tot seguit, arribarem a una llarga fissura que amb técnica de remonage i bavaresa anirem progressant i assegurant-nos amb tascons i friends de diferentes mides. Ara falten uns vuit metres per arribar a l'arbre on muntarem la reunió, Ara l'escalada es una mica més fàcil.

2n llarg: III+ i III, 3 arbres per llaçar-los en uns 20 metres
Sortim fen tècnica de X en "remonage", ara molt més facil. Seguin pujant fins que la xemeneia es transforma en canal i facilment arribem al coll de les Savines. La reunió la tindrem que puntar amb tascos i friends.

Ara decidim pujar per la via Normal de la Savina Inferior des d'aquest coll

3r llarg: III , neta d'expansions i uns 20 metres
Baixem lleugerament per la canar Est a cercar un arbre i pujar per la paret vertical pero amb molt bons còdols i farem un llarg flanqueix cap a l'esquerra arribant  a la cara sud. Podem muntar una reunió que crec que és de l'Aresta Brucs per que sino tindrem molt de fregament de cordes.

4t llarg: III, neta d'expansions i uns 8 metres
Només ens resta superar un petit ressalt de vuit metres per l'aresta sud i arribarem a la reunió/rapel. Nomes uns quatre o cinc metres ens restaran per coronar el cim de l'agulla.

Per baixar farem un ràpel d'ens 40 metres, mes o menys, que ens deixarà als peus de l'Aresta Brucs.

Després de tants anys, ens a resultat més difícil aquesta via, falta de pràctica en xemeneies i masses anys a l'esquena, però ens em ensortit, prou bé, malgrat tot. Via exposada però que podem assegurar-la amb diferents flotants, hem patit però ens ho hem passat be.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via BAILANDO CON SARRIOS, La Formiguera, Sant Llorenç de Mongai

Malgrat la calor inusual d'aquests mes de maig, ens acostem per terres de ponent a la nova via de la part oriental de la Paret de la Formiguera. Ja he vist vàries piulades d'aquesta via i sembla ser que "patirem"... calor i grau. Amb aquesta calorada, decidim, com altres cops, arribar al peu de la via per la Bob Esponja, que no pujar per la calar per accedir al peu de via.

La via ens ha semblar del tot extranya, no pas per la via en si, si no, per la graduació que em vist per les xarxes. Nosaltres, i en especial jo, no es que tinguem un grau massa depurat, som de la generació d'allò que deiem de: "donde no llegan mis cojones, llegan mis pitones", be, al grà... El primer llarg, ens ha semblar ben dur, vertical i atlètic, roca no massa bona en algún punt però ben assegurada, vaja que a les resenyes que portavem no li donen més de "V," en alguns blogs "5b" (?, graduació francesa i que no se ben be que vol dir). Ara be, que al segon llarg li donin V o 5b (?), pues como que no... IV i algún IV+ com a molt i ull, és una opinió dels tres que la hem escalat. Els graus ja sabem el que son i d'un dia per l'altre podem veure-ho de diferent manera. O em fet un altre via o ens em fumat un "cogombre". Un consell, no feu cas de tot el que diuen a les xarxes i ni tant sols, el que es diu en aquest blog...

La via Bob Esponja, son tres llargs molt assegurats i una dificultat que va entre el III i un parell de passos de IV arribant al final de la via. D'aquí, ens decantarem a l'esquerra seguint una cadena que ens portarà a una canal i de seguit arribarem a la base de la paret. Uns metres a l'esquerra de la via Fase Uno, comença la nostre via. 

1r llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 9 parabolts en uns 20 metres
Començem enfilant-nos en vertical  seguin els parabolts, aquest primers 8 metres son ben vertical i dificils. Continuem fent un flanqueix a la dreta per tornar a pujar en vertical. Aqui tenim el pas mes dur del llarg. Un cop superat baixa una mica la dificultat i entrem a la reunió en una cornissa petita al costat d'un boix. 

2n llarg: IV, IV+, IV i III, 11 parabolts  en uns 30 metres
Sortim lleugerament per l'esquerra i seguirem els parabolts, El llarg, al contrari del primer, no es vertical, més be lleugerament arrampat amb passos d'adherència però molt assequible malgrat la bruticia de terra que trobem. Anirem escalant sempre en tendència a l'esquerra fins a un ressalt que ens barra el pas. Aqui la roca es prou trencada i el superem un xic per l'esquerra i molt facilment arribem a la reunió de dos parabolts.

El descens el farem anant cap a llevant seguin cami poc marcat i amb alguna fita. Aixó en portarà de nou al camí del parquin de la Formiguera.

Via curta, no tant rodona com la FASE UNO però com habitualment dic, un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustín Perez i Joan Prunera

Via INCÒGNITA als Estalvis del Porró. La Plantació. Montserrat

Aquesta via, fa tems que la tenia en les "possibles" i avui ens em decidid anar-hi. Escollim el anar desde la Vinya Nova, camí costerut i llarg, pràcticament tota l'estona de pujada. Cami prou evident, primer de marques blaves i despres grogues que ens durà a peu de via en mes o menys en hora i mitja. Fa uns quants anys vaig escalar la via Pell Roja però desde el camí de Sant Jeroni pel coll dels Pollegons.

Es una via de caire esportiu, tota equipada amb parabolts bastant seguits i que no tinc dades d'obertura ni aperturites.

Per si us interessa:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/07/la-plantacio-via-pell-roja-als-estalvis.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/07/el-porro-i-els-estalvis.html

Desde el parquing de la Vinya Nova anirem cap el Clot de la Mònica i arribarem a un coll que els descendrem i cuntinuarem pujnt pel camí de l'Artiga Baixa que puja al Serrat dels pollegons. Molt abas d'arribar als Pollegons ja veurem a la nostre dreta la roca dels Estalvis del Porró. És un camí llarg i costerut de gaire be dues hores per arribar a peu de via.

1r llarg: V, V+/A0, V, IV+, IV i III 10 expansions i 30 metres
Comencem  xapant la primera expansió i fent uns parell de passos en A0 arribarem a una tercera expansió a sota d'un gran còdol negre. Aqui ja podrem escalar en lliure, sent prou vertical i difícil però amb bona roca. De seguit es va posant més fàcil i amb placa tombada arribarem a la reunió molt còmoda.

2n llarg: IV, III, V+/ A0, V i IV uns 8/9 parabolts en uns 28/30 metres
Sortim facilment per la dreta de la reunió en escalada fàcil vers uns desploms que tenim al capdemunt. Arribem als ressalts i superem una primera dificultat amb dos parabolts molt junts. Seguim i trobem el darrer ressalt que el superarem un xic per l'esquerra i facilment arribarem a la reunió.

Per baixar de la via, nosaltres no hem arribat al cim, directament fem dos ràpels d'uns 30 metres per la mateixa via i en poca estona ja som un altre cop al peu de via.

Via interessant, menys agraïda que la seva veïna de la dreta però que ens deixarà gaudir d'un lloc molt solitari i bona roca, malgrat la llarga aproximació i que si tenim temps i la calor no "apreta" podrem arrodonir amb alguna via d'aquesta regió solitaria de Montserrat

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Àngel Saguar i Joan Prunera amb Víctor Alvá i Carles Marqués

Via BADALONA a la Gorra Frigia, 44 anys després del primer cop

Sense cap dupte, per a mi, la via Badalona de la Gorra Frigia, és la millor escalada d'aquesta zona. Te un traçat espectacular buscant les debilitats de la roca per formar un recorregut d'una lògica aplastant. A hores d'ara, travesada per altres vies, serà insprescindible saber llegir la roca per trobar el cami correcte prescindint de la tentació d'aprofitar seguros d'altres vies. Vertical, exposada, roca excepcional, equipament mínim i intuició per emplaçar friends i merlets, ens farà gaudir d'una escalada allunyada de les aglomeracions de vies veïnes. Diferent en l'equipament original, però no excenta de compromís, a estat restaurada minimament per menbres CEB.

1r llarg III i III+, 2 espits en 40 metres
Començem en la part més tombada del camí tot just on comença la via del Carles, pujant en vertical a una balma allargaçada. A partir d'aquí farem un llarg flanqueig ascendent on trobarem un parell de burinades que ens permetrà arribar a la balma on hi ha la reunió.

2n llarg IV+ i IV 1 parabolt i un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un parabolt nou. Pugem en vertical amb passos fins i amb tendència a l¡esquerra arribarem a la reunió de la via Òpera Prima que aprofitarem. La reunió original era a la dreta i que ara hi ha un buri i un parabolt nou.

3r llarg IV, 1 parabolt i dos espits i uns 30 metres
Sortim flanquejant uns vuit metres a la dreta i a la zona menys desplomada, començem una escalada vertical amb roca de primera on tindrem que fixar-nos en trobar els dos espits del llarg. Superat un petit ressalt, arribarem a la vistosa i enorme llastra. que la superarem per l'esquerra i en poca estona i facilment arribarem a la reuió. 

4t llarg IV, V, IV+ i IV, 3 espits i un parabol en uns 25 metres
Començem per la dreta de la reunió pujant en vertical vers el desplon que tenim damunt nostres, Arribats a part més feble de la dreta del desplom, el superem en escalada molt vertical i ens situem  damunt d'una petita cornissa inclinada i de pedra un tant polida. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra aprofitant uns còdols molt bons que tenim per damunt del cap. Ara en vertical ens dirigim a un altre ressalt on hi ha la reunió de deos parabolts amb anlles.

5è llarg III, IV+ i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 20 metres
Sortim en vertical de la reunió per la dreta i continuem així uns metres i tot seguit flanquegem a la dreta i arribarem a la reunió del forat conegut com "el water".

6è llarg IV, IV- i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 30 metres
Començem per l'esquerra de la reunió i escalem en vertical, sempre amb tendència  a la dreta. superarem un petit ressalt amb un filferro i on podrem posar un friend mitjà. Seguim, ara més fàcilment i arribarem a la reunió on s'hi juntem infinitat de vies,

7è llarg III i II, neta però podem aprofitar parabolts d'altres vies i uns 30/35 metres
Sprtim en vertical en escalada tombada i seguirem una llastra. Al cap demunt girem a l'esquerra i molt facilment arribarem a la creu que corona el cim.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Via molt recomanable pels amants de les clàssiques de IV grau on tindrem que escalar atents a trobar el millor tram per arribar en aquesta popular roca montserratina.

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Via UTOPIA a la Serra de les Canals

Nova via recentment oberta al costat de la via DISTOPIA i que sent molt nova, encara hi ha trams de pedra solta. Més difícil que la seva veïna de l'esquerra, ens depararà una escalada amb roca de bona a dolenta. Equipada austerament amb el necessari on trobarem algún tram un xic exposat, sobretot al primer llarg.

Per acedir a la via prendrem el camí que fem de baixada fins arribar on acaben les cadenes de la baixada. Seguirem cami poc o gens traçat cap a la dreta. Trobarem fites que ens indicaran el camí a seguir i en poc mes de vint minuts arribarem al peu de via de la DISTOPIA amb una fita als peus, només tindrem que desplaçar-nos uns deu metres i situar-nos a sota d'uns forts ressalt on ja podrem divisar el primer parabolt de la via.

Per més informacio:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2026/02/via-distopia-la-serra-de-les-canals-alt.html

1r llarg: IV, V i IV, tres parabolt i una sabina amb cordino en uns 40 metres.
Comencem a l'esquerra de la vertical d'un fort desplom, pujarem per on la pedra és més neta deixant a la dreta plaques de roca foscca. Arribem a sota del desplom on podrem emplaçar un friend mitjà i en adherència escalem fins una mena de xemeneia on hi ha un parabolt a sobre nostre. Escalem en diedre i xapem el parabolt. Aqui la roca és a controlar. Pugem un tram curt en bavaressa i trobem una sabina. Tot seguit, escalem a l'esquerra a cercar un parabolt. Tot seguit, escalem en vertical per placa més o menys bona fins a la reunió.

2n llarg: IV, V- i IV, tres parabolts i una sabina amb cordino en 25 metres
Sortim per la dreta i fent un llarg flanqueig ascendent, trobarem un pas prou difícil per placa i amb adherència abans d'arribar a una sabina. Seguidament continuem fent el flanqueig fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V+, IV, IV+ i III, dos parabolts i uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió a cercar el primer parabolt que no esta tant a prop com sembla. El pas es difícil, vertical i obligat. Un cop superem el parabolt la dificultat decreig. Arribem a un ressalt on hi ha un parabolt. Superarem un xic per l'esquerra el ressalt i arribarem a una zona de pedra bastant descomposta. En vertical trobarem un parell de sabines que podrem llaçar i arribarem a dalt. Caminant, anirem a la dreta on trobarem una sabina on muntar reunió i final de via.

De la reunió baixarem per una mena de cornissa/feixa que baixa a la nostre dreta mirant cap a baix. Trobarem fites indicadores i sempre buscant el lloc més adient, anirem baixant fent ziga-zagues fins al camí d'aproximació.

Via curta però que ens deixarà una bona sensació i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera