Via JOSEP FATJÓ al Sòcol Oest de Narieda. Alt Urgell

Per a mi escalar a la Roca Narieda, és una novetat, no habia esta mai per aquesta paret o aquestes (immenses) parets que només mirar amunt, et fa posar la "pell de gallina". Pensant anar a fer una via curta i de grau"amable", he convençut al company per anar a tastar-la. Dels dos blogs, que generalment tenim de referència, més lluny de la realitat, en el nostre cas, s'enten, ni grau ni aproximació, son quince minut per arribar a peu de via, si et coneixes el camí, si no, un hora de donar voltes. Ara ja ho sabem com arribar.

Be, solventat el primer entrebanc, passem a la descripció. Venint per la C-14 i passat Coll de Nargó, ens desviarem on diu Alinyà i Cambrils. Passat el pont, pendrem a l'esquerra direcció que va a Fígols. Passem un estacionament només pel bombers i una mica més endavant a l'aquerra, podrem deixar el cotxe. Travessem la carretera i davant nostre ja tenim una canal amb cadenes. Anirem pujant fins arribar a un cami amb marques grogues, Pujem unes metres i trenquem a l'esquerra. Aquest camí puja en diagonal una estona fins que girem a la dreta i ens porta al peu de via, El nom és escrit als peus.

1r llarg: IV+, V, IV+, 8 expansions i 30 metres
Comencemt. escalant per placa fina i poc adherent i gràcies a regletes i petites cornisses, anem guanyant alçada. La roca es humida. Ens tromen amb un altre placa fina i un cop superada, entrem en una zona una mica més amable fins arribar a la reunió, per cert, un pel incòmoda, doncs els parabolts estan una mica amunt.

2n llarg: IV+, IV+, V+, Ae i IV+, 13 expansions i uns 40 metres.
Sortim facilment en vertical fins que arribem a uns blogs verticals, Superat això, entrarem en una zona molt dificil. L'escalada és obligada i la roca és relliscosa. Mitjançant els estreps i la antena (la Pànic de Kong, la llarga) ens en podem sortir relativament amb éxit. superat tot això, continuem amb escalada atlètica i vertical fins arribar al final de la via.

El descens es pot fer per la mateixa via amb dos ràpels o be caminant. Si decidim tornar caminant (com nosaltres), pujarem uns metres fins a la feixa i tot seguit, un camí  cap a el nord que ens portarà a una pista ample. La seguim fins arribar a uns cartells indicadors i tot seguit baixem per  camí amb marques grogues que ens portarà a la carretera. Podem trigar uns 3/4 d'hora mes o menys.

Via prou difícil, dedicada a una gran persona. Poder hem trobar la roca massa humida i un pel mullada i ens a resultat una mica feixuga d'escalar, amb calor i mes seca, no ho se... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via JOAN'S a la Codolosa. Montserrat

 

Ara fa tretze anys que vaig fer aquesta via i al final no la vaig publicar i no m'enrecordo per que. Avui, sent un dia plujós, ens hem arriscat i intentarem escalar-la de nou. El temps s'aguantat, justament fins a rapelar la via en que es ha caigut un bon xàfeg, així que la hem pogut gaudir. Només recordava el darrer llarg, un artificial curt i desplomat, massa forçat per acabar la via, però és així com la van dissenyar.

1r llarg: V, IV+, V+/A0, V i IV, 8 expansions en uns 30 metres
Comencem escalant un tram de paret molt llisa i amb poc cantell. Arribem a un tascó empotrat i picat a la roca i a partir d'aquí, ja trobem parabolts i escalant un xic a l'esquerra per continuar en vertical. Arribem a un ressalt molt vertical amb bons cantells però d'escalada força dura. La sortida es prou fina i de seguir escalem en vertical per placa fina arribant a la reunió.

2n llarg: IV, V-, IV+, V i IV, 5 expansions en 20 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar una mena de diedre. Trobarem tres expansion seguides que ens permetran pujar amb més seguretat. Tot seguit arribem a un ressalt  on hi ha un parabolt al capdemunt. superem el ressalt un xic per l'esquerra i continuem per placa, ja més facilment fins a la reunió.

3r llarg: III, Ae (3 passos), IV i II, 4 expansions en un 15 metres
Sortim per placa tombada fins a la base del curt desplom. Costa una mica arribar a la primera expansió. Farem dos passos d'Ae desplomats i un darrer per sortir en lliure i fer un llarg flanqueix ascenden a l'esquerra per arribar a la darrera reunió.

Els descens el podrem fer amb dos ràpels per la mateixa via. Ull amb les cordes que s'enganxaran en algún arbust.

Via de les mateixes caracterísiques que les veïnes del voltant i ideal per passar una bona matinal.

Escalada realitzada per:  Víctor Alvà i Joan Prunera

Via EL GUIA DE L'AMOR a la Paret del Godall, Ull de Ter. Pirineu Oriental

Fa unes setmanes, mirant el blog de "Les Altres vies" vaig veure un parell de vies que habien obert els "Rumba Team" a la zona del Circ d'Ull de Ter, en concret a vessant de llevant del Grà de Fajol Petit. Ho proposo i a la fi, només serem dos per anar a la petita "aventura". La via va de mes a menys, però correcte, sense gaire ambient però val la pena pel paissatge i l'entorn. Via per col.leccionistes romàntics i amants de l'aventura sense gaires pretensions, que ens permetrà de gauidir d'una bona escalada amb bones vistes del Pic de la Dona i el Bastiments, malgrat la visió de l'estació hivernal de Vall Ter 2000.

Prenent com punt de partida el segon parquing de la pista d'esqui que ve del Refugi, la remuntem fins a arribar a la primera corba deixant la pista. Seguirem primer per bosc on trobarem marques pintades de color taronja i fites visibles, Entrarem en una tartera que primer anirem flanquejant ascendentment i de seguit en vertical. Trobarem mes marques pintades. Abans d'arribar al final de la tartera, podrem, ja deixar la tartera i anar directament entre matolls i pedres al peu de via que es una vistosa placa inclinada on hi ha pintada una sageta. Uns 3/4 d'hora d'aproximació.

1r llarg: IV, IV+, III, IV: V i III, 3 expansions i un pont de roca en uns  40 metres
Ens enfilem per la placa fissurada a la recerca d'un parabolt amb passos d'adherència fins a una zona més fàcil. anem a buscar un petit ressalt amb una fissura i un cop superat, flanquegem a la dreta i entrarem en un gran diedre inclinat. A la part final, trobarem un bon resalt amb un parabolt que ens protegeix el pas. el superem lleugerament per l'esquerra i pujarem per placa inclinada i facilment arribem a la R1 d'un arbre i un parabolt.

2n llarg: IV, IV+, IV. V i III, 2 expansions, 1 arbre llaçat i 1 clau en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió superant uns ressalts fàcils. En un punt, es posa més vertical i tronbarem un clau amagat. superat aquest clau, farem un llarg flanqueix a l'esquerra per una placa inclinada, ull amb les rellicades. Trobarem un parabolt que ens indica de seguir en vertical amb un pas difícil. Seguim ara per placa inclinada i arribarem a la R2.

3r llarg: III i II+, 1 clau i un arbre llaçat en uns 25 metres
Devant nostre tenim un gran diedre inclinat. Escalada molt fàcil que escalarem el diedre per l'esquerra de la gran placa, A mig recorregut trobarem al terra i per sota d'un arbre un clau amagat. Seguim per placa fins a la reunió d'un arbre on trobarem el pot registre.

4t llarg: III, II, III, IV i III, uns 3 arbres llaçats i un clau en uns 30/35 metres
Sortim per la dreta Superant uns blocs en flanqueig, Passos aeris ens portaran a una mena de feixa terrosa on trobarem un parell d'arbres llaçats. Al final d'aquí, pujarem per unes grades fins a un petit ressalt on trobarem un altre pitó amagat que el superem un xic per l'esquerra i finalment, pujarem per un esperò inclinat fins a la darrera reunó que muntarem en un arbre.

El descens, una mica caòtic, el farem per una canal on trobem marques taronjes pintades en arbres i roca. Val a dir que les marques estan pintades de manera que es veuen de pujada i no de baixada, tindrem que fixar-nos be mirant a estones pel damunt nostre. Entre pedra solta i herba, anirem baixant amb comte fins arribar a prop de la tartera de pujada i arribant al peu de via, ja podrem desfer el camí que vàrem fer de pujada. Un total d'una hora de baixada.

Via recomanable, de grau moderat amb dificultats puntuals. La roca es molt compacte però hi ha llocs on hem de vigilar. No busqueu dificultat, busqueu el gaudir d'una escalada "romàntica" i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Les Agudes pels "Castellets". El Montseny

El primer cop que vaig veure Les Agudes, va ser pujant el Matagalls des de Sant Marçal el setembre de 1977 i aquella visió de la cresta em va fascinar i vaig pensar que jo tenia que pujar aquella cresta algún dia. No va ser fins el dessembre de 1982 que la vem escalar i amb força neu i encordats, va ser una bona escalada hivernal. Despres la vaig tornar a pujar el 1994 amb la dona i amics i un tercer cop, jo sol, al 2002. Avui m'he decidit un altre cop a escalar-la, tot i que després de tants anys, no tinc massa clar com arribar, però tirarem del "raro instinto del hombre blanco" a veure si ho aconsegueixo, tant per trobar el camí com per tornar a fer-la jo sol.

Des de el poble de Sant Celoni prenem la carretera del Parc Natural del Montseny fins la Vall de Santa Fe, seguim la carretera fins el quilòmetre 26 i uns metres més, on trobarem l'estacionament del Pla d'en Mont. Travessem la carretera i enfilem un corriol que puja per una faixeda. Hi ha marques de sender local de color vert i blanc. En un punt, deixem el sender local (fita) i pugem per un corriol amunt. Passarem per un parell de esplanades i seguim per la faixeda. El camí és una mica intuitiu i sempre mirant de no perdre de vista la Cresta dels Castelles, quan la podem veure, clarament. En el meu cas, com feia molts anys que no venia, he anat una mica perdut. Al deixar les marques verdes i blanques, he trobat algunes de morades, però poques i com no ho tenia clar de seguir el camí marcar que et porta pel descens o pujada a les Agudes, he tirat per una canal amb camí marcat fins dalt el que seria el començament dels "Castellets". Aquí ja enfilant-me mes o menys per la cresta, he anat buscant les millors trepades i desgrimpades. Arribats el que crec que és el Coll dels Castellets, grimpem per uns esperonets que et porten a una tartera amb cami prou marcat i que et duen a un arbre, aqui comença l'escalada de Les Agudes. Trams verticals però amb bones presses de mans i de peus, farem una grimpada vertical però fàcil (II+). Pel camí trobarem marques grogues. Anirem progressant pujant diferents petits cims fins arribar al que seria la part final de Les agudes i arribant a la creu del cim. 

Pel descens, baixarem fins el Coll de les Agudes i pendrem un camí que es divideix en dos, un es el GR que porta a Sant Marçal i l'altre és el que farem de baixada tot anant pel costat dels Castellets. Primer es prou evident on trobarem diferents marques de color, grogues i vermelles. Després, es fa una mica perdedor (en el meu cas) doncs anem per una faixeda i trobarem diferents camins poc marcats. Arribarem a la tartera que he pujat i l'arbre. Aqui desfarem algún trams dels Castellets que hem pujat i fent valer el "raro instinto del hombre blanco" fents grimpades i desgrimpades, arribarem al Sender Local i retorn al parquing.

Total, han estat uns 10 kilometres, entre anar i tornar, amb un desnivell de 519 metres i unes 3 hores i mitja en total. 

Ara ja som al parquing, que per cert, he anat amb la "burra" (la moto) i ara toca gaudir de les corbes i del vent a la cara per haber acabat de gaudir d'una jornada molt especial.

Via MOLONDRO al Molondro, Baños de Panticosa

Acabem amb l'estada als Banys de Panticosa amb l'escalada de la via Molondro al mateix Molondro. La via consta de deu llargs i que alguns els empalmarem quedant set llargs. Semblant a la seva veïna Charleston, esta tota equipada sent la segona meitat la mes bonica d'escalar. Escalada de ressalts i plaques en adherència i de escas compromís, gaudirem d'unabona escalada amb hombra al matí.

Al igual que el dia anterior, sortim del Refugi Casa de Piedra i prenem el camí que surt tot just darrera i a la dreta del refugi. n cop arribem al pont que creua la torrentera, pugem recte uns metres en direcció a la paret i trobarem el nom escrit en una cinta d'un parabolt.

1r llarg: V+,IV, IV+, IV i III 7 expansions i uns 30 metres
Començem superent un bon ressalt amb bones preses de mà però difícil millor una mic per l'esquerra. Seguim escalant un mur vertical que ens portarà a una placa inclinada i facilment arribarem a la reunió.

2n llarg: II i III, 5 expansions en uns 35 metres
Escalarem unes graes per plaques inclinades molt fàcils i aans d'arribar a la reunió trobarem uns passos una mica més dificils però sense cap problema,

3r llarg: IV, II i IV, 4 expansions i un pont de roca en uns 35/40 metres
Empalmarem aquest tercer llarg i el quart quedant un llarg més homogeni. Sortim per la dreta escalant una curta placa en adherència i un cop superada entrem en una petita feixa on h ha la reunió. Passe de llarg i cainem uns metres fins a arribar a un mur vertical amb un pont de roca. El suerem facilment i arribem a una feixa. A lpesquerra de la paret trobarem la reunió amb el nom escrit.

4t llarg: IV, IV+, IV, IV+ i III, 7 expansions i uns 30 metres
Encarem una placa en adherència magnífica amb bones regletes per les mans. a la meitat de la placa, trobarem una curta llastra i de seguit continuem per placa, ara ja més tombada i fàcil i arribant a la reunió.

5è llarg: IV+, IV, 4expansions i uns 20/25 metres
Superem un peti ressalt i anem escalant per plaques i petits ressalts facils fins a arribar a sota d'un desplom curt on muntarem la reunió.

6è llarg: V i IV, 5 expansions i uns 20/25 metres
Superem el ressalt amb bones presses de mà i continuem amb escalada com el llarg anterior sense ca dificultat rellevant.

7è llarg: IV+, IV, III i II 7 expansions i uns 35/40 metres
Empalmarem els dos darrers llargs, quedant un de més homogeni. Sortim per l'esquerra pujant per petits ressalts. en un punt supeem una placa vertical amb un pas ben fí. seguim ara més facilment per l'esquerra i arribarem a una reunió. La passsem de lalrg i continuem per plaques agegudes en tendència a l'esquerra fins el final de la via on muntem reunió d'un arbre on hi ha una cinta a,b el nom de la via.

Com la via Charleston, aqui podem fer varies coses, una sortir caminant i trepant per unes grades fins el cim del Molondro, o escalar el darrer llarg Molondro, molt fàcil de II grau o be, directament del final de la via, baixar per una canal amb fites i ben marcada fins el camí dels "Machos". Fletxa pintada al terra que diu "bajada corta"

Via divertica d'escalar i sense gaire compomís que ens farà gaudir d'una escalada llarga i si començem d'hora no ens tocara el sol pel matí i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via DEL NANO, Primer Muro, Panticosa

Un cop dinats i fer una petita "bacaina", per aprofitat la tarde ja que el temps ho permet, anirem al Primer Muro que és,  justament, al darrera del refugi i escalar la via NANO. Son tres llargs de corda i com és lo habitual per aquest indret, tota equipada amb parabolts. La via comença a pocs metres a l'esquerra del refugi i en poc menys de cinc minuts estarem a peu de via. El peu de via te escrit a la roca en petit, el nom.

1r llarg: V+, V, IV i III, 10 expansions en uns 35 metres
Començem superant el començament de la via amb passos força atlètics i verticals. Trobarem bones preses de mans però difícils d'arribar. Un cop superat aquesta primera dificultat escalarem per placa amb passos d'adherència que de mica en mica es va fent més fàcil fins a arribar a la reunió, al costat d'un diedre també prou vertical.

2n llarg: V+,IV+, III, IV+, i IV, 10 expansions en 30 metres
Sortim lleugerament per l'esquerra de la reunió superant un fort desplom semblans al del pimer llarg i amb bones preses de mans però difícils de superar. Tot seguit escalem ressalts verticals i en un punt, trobarem un tram molt vertical que ens barra el pas, Fem uns passos de flanc a la dreta i superem un tram força vertical fins que arribem a la reunió.

3r llarg: IV, III i II, 5 expansions en 25 metres
Escalem un petit esperò per la dreta de la reunió i ens dirigim a un pi als peus d'un petit ressalt, el superem i arribem a un altre ressalt un xic més fàcil i poc a poc baixa la dificultat i arribem a la reunió.

Ara només tindrem que remuntar una fàcil canal per arribar al camí i tot seguit baixar per camí marcat i en poc més de quince minuts, ja serem un altre cop als peus de la via.

Via ràpìda i es una bona opció per conbinar-la amb altres vies del costat i un altre via per la "cole".

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via CHARLESTON al Molondro, Baños de Panticosa

Torno als Banys de Panticosa després d'un any amb la idea d'estar tres dies i aprofitar el màxim per escalar. Avui ens decidim per la via Charleston, via del tot equipada i segons ens han dit, de les tres que hi han en aquest sector, és la millor.

Sortim del Refugi Casa de Piedra i prenem el camí que surt tot just darrera i a la dreta del refugi. Camí ben marcat que ane guanyant alçada. Passarem pel "mirador de la Reina" i tot just quan trobem un indicador a Bachimaña, seguim per la nostre dreta uns metres arribant a un pont que travessa la torrentera. Un cop passada anirem seguint la  cap amunt fins a veure unes cordes fixes que en pocs metres en portaran al peu de via marcat amb una cinta i el nom escrit, en total, una mig hora d'aproximació.

1r llarg: IV+ i IV, 11 expansions i uns 35 metres
Començem escalant un bonic diedre i un cop al final pasem a la dreta i escalem una placa inclinada amb adherència. Sortirem a una ample feixa i muntem la reunió als peus d'un mur.

2n llarg: IV, 9/10 expansions en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per praca amb estries fins un ressalt que el superem per la dreta amb pas fi. Seguim per plca que es va tombant. Entrem en una feixa entre mig de dos grans bloc de pedra i muntem la reunió a la base de la paret.

3r llarg: IV, III i IV, 9 expansions i uns 30 metres
Escalem un esperonet per l'esquerra i després deguim per grades. Trobarem un ressalt per l'esquerra i arribarem a una ample feixa on muntarem la reunió a la dreta, a la base d'una gran placa amb uns característics  "bolets de granit".

4t llarg: IV, IV+, V IV i III, 9 expansions i uns 25 metres
Començem per placa en tendència al'esquerra. Bona adherència una mica més fina arribar al mur vertical. Superem el mur amb bona presa i un cop superat, entrem en una feixa on trobarem la reuió d'un pont de roca i un parabolt.

5è llarg: IV+, IV, IV+ III i II, 8 expansions i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra pujant per un bonic diedre oblicuo, Superm un ressalt i escalem per plca que es va tomban mes a mida que arribem al final. La reunió la trobarem en un arbre amb una cinta i el nom de la via "Molondro"

Aqui podem fer varies coses, una sortir caminant i trepant per unes grades fins el cim del Molondro, o escalar el darrer llarg de la via Molondro, molt fàcil de II grau o be, directament del final de la via, baixar per una canal amb fites i ben marcada fins el camí dels "Machos". Fletxa pintada al terra que diu "bajada corta"

Via tipica de la zona tipus "arrampicare divertendosi", per no passar gens de por i gaudir de la roca i el paissatge i un altre via nova per la "cole" i aquesta tarde, si el temps ho permet, mes...

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via ZIGA-ZAGA a la Cinglera de Costafreda, El Berguedà

Tornem als Cingles de Costafreda i així acabem amb la "Trilogia d'escalades bucòliques". Via de les mateixes característiques que les precedents, però aquesta és deixa escalar una mica millor, tot i sent la roca, com les altres, poder diria que es, la que més m'ha fet el pes. Està situana a l'extrem dret de les seves veïnes. Te hombra a partir de les 10 de matí. El peu de via te un parabolt amb una cinta amb el nom de la via.

1r llarg: IV, V i V- 6 parabots, un arbre amb cordino i uns 20 metres
Començem escalant lleugerament a l'esquera amb escalada fàcil però vertical i seguint els parabolts. En una petita feixeta, a la nostre esquerra, veurem un parell de parabolts, nosaltres hem seguit recte per una fissura on trobarem tres parabolts i aixó ens durà a una feixa d'herba i arribarem a la reunió. Ull amb l'herba que rellisca prou.

2n llarg: IV+ III, A0/Ae i III, 7 parabots en uns 20 metres
Pugem per l'esquerra de la reunió per un diedre i de seguit arribem a una cornissa d'herba. Hi ha un pasamà de flanqueix entre dos parabolts. La cornissa resllisca un xic però és fàcil de flanquejar. En el segon parabolt del pasamà, farem un pas ben "burru" per superar el desplom, o be en A0 o un estrep. De seguit, seguim a la dreta a la dreta i en una cornisa on hi ha un bon pi, muntem la reunió.

3r llarg: V, V/A0, V i IV+, 18 parabots, un cordino en una sabina i uns 40 metres
Surtim per la dreta i encarem unas plaques al costat d'una fissura que ratlla tot el llarg. Al principi ens deixa escalar prou be, controlant la roca que és prou polida. En un punt deploma i podem anar pujant fent petits A0's o repossos. Gairebe al final del llarg, l'escalada la farem per la fissura ben ample i d'escalada més amable i arribem a la reunió final. Sens dupte el llarg més fort, que no compromés.

Pel desens, podem fer un ràpel d'uns 40 metres fins la R2 i després un altre d'uns 30 metres fins el peu de via.

La via, poder la que m'ha agradat més, ens ha deixat un bon regust i aixi donem per acabada la trilogia de les tres vies d'aquesta zona i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, i Joan Prunera

Via CANAL PILAR MONTERDE a la Peña de la Mesa, Calcena. Parque Natural del Moncayo

Ja que estarem un dia més per terres castellanes, aprofitem i escalarem una segona via a Calcena. Es una via senzilla que va de menys a més, com la seva veïna, està totalment equipada generosament, més encara, doncs és molt més fàcil. Puja per una marcada canal, sent el darrer llarg, curt, però bastant mñes difícil. Les resseyes que ehem vist, no li donen més de IV+, per nosaltres, més de V i fent un A0, coses dels escaladors de la zona...

Aproximació: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2026/08/via-eva-y-los-civiles-la-pena-de-la.html

1r llarg: III i IV, 7 parabolts en uns 30 metres
Començem clarament seguin els parabols per dintre la marcada canal escalan ressaltets molt tombats. Arribarem a una mena de pou on hi ha una reunió. Nosaltres hem passat de llarg fent uns passos verticals un pel més dificils. Els parabolts estan per l'esquerra del pou i no es veuen. Un cop superat això entrem fent uns parell de passos de flanc a la dreta i muntem la reunió.

2n llarg: III, 6 parabolts i uns 20 metres
Sortim de la reunió per la dreta, gairebé caminant i pugem fent una travesia ascendent a la dreta i tot seguit, a l'esquerra i muntem la reunió molt còmoda,

3r llarg: IV, 8 parabolts i uns 30 metres
Començem el llarg superant un petit ressalt i anirem pujant per una mena d'esperò. La roca és polida per l'acció de l'aigua però es deixa escalar prou be. En un punt flanquegem a la dreta i fem una travessia ascendent  fins arribar a una plataborma amb un arbre i muntem la reunió a la paret.

Aqui, podria semblar que acaba la via, però devant nostre tenim un mur un xic desplomat on hi han una serie de parabolts.

4t llarg: V, A0, V i IV+, 5 parabolts i uns 15 metres
Sortim de la reunió en vertical superant el desplom, en un principi hi han bones bústies per les mans però ni no ets alt, no arribes a les de més a dalt. Fent un pas d'A0 o Ae, Arribem  a la propera expansió. Seguim amb escalada difícil fins que decau la dificultat i arribem a la reunió. només ens quedaren un cinc metres per asolir el cim de la Peña de la Mesa.

Com a la via anterior, es pot baixar fent ràpels per la mateixa via però optem, com abans, per baixar caminant que es triga menys i es més ràpit.

Ens acomiadem de Calcena que ens han quedat un parell de vies per tastar, però això seà un alre dia i nova va per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via EVA Y LOS CIVILES a la Peña de la Mesa, Calcena, Parque Natural del Moncayo

Amb l'excusa de poder veure per primer cop en la meva vida un eclipse total de Sol, el mateix dia anirem a escalar a una zona nova, que jo ja coneixia de passar pel costat. Ens endinsem pel Parc Natural del Moncayo al poble de Calcena situat a la provincia de Saragossa entre el límit de la província de Soria. Lloc ben curiós per les formacions calcaries i nombroses agulles, essent un lloc molt frecuentat pels escaladors aragonesos.

Nosaltres venim del poble de Noviercas, per que es d'aquí que estem allojats, i prenem la carretera que va de Cueva de Ágrada a Beratón per la SO-P-2016. Seguim la carretera i passarem el poble de Purujosa i al cap de 6 km. arribem a la cruïlla de Calcena amb Oseja. Aquí materix, en una explanada, podrem deixar el vehicle.

Per arribar a peu de via, caminarem excasament cinc minuts per la carretera d'Oseja i de seguit ja podem veure com pujar unes metres des de la carretera a peu de via. Hi ha una placa metàlica petita amb el nom de la via.

1r llarg: IV, V, V+/A0, V i IV, 8 parabots i un clau en uns 30 metres
Començem facilment en direcció a un ressalt amb un arbust que hi ha a la dreta. Tenim un pas explosiu per placa i després flanquegem a l'esquerra i amb un parell de passos d'A0 si no tenim massa nivell. Seguim en vertical i pugem per una bona bavaressa i al poc, arribarem a una plataforma amb un arbre i muntem la reunió de dos parabolts.

2n llarg: A0, V, IV, V+/A0, V+ i IV, 9 parabots en uns 30 metres
Pugem primer ajudats per l'arbre i fem un pas d'A0 i sortim amb dificultat. Seguim una mica més faciment per unes grades i arribem a una placa vertical. Seguim fent un parell de passos en A0 i fem una sortida prou difícil per entrar en un diedre amb alguna herba seca. Escalada vertical peró un xic més amable i de seguit arribem a un arbre gruixut on tenim la reunió amb 4 parabolts. La reunió es un pel incòmoda.

3r llarg: IV, V i IV+, 8 parabolts i uns 30 metres
Sortim per una cornissa d'herba per l'esquerra i seguint els parabolts, anem flanquejant ascendentment. Al poc, seguim ja en vertical amb passos ben bonics superant un parell de ressalts fins a arribar al darrer parabolt superant l'últim ressalt i muntem la reunió final.

Hi han dues maneres de baixar, la més ràpida es caminant, Del final de la via remuntem uns pocs metres fins a una mena de coll i d'aquí per cami marcat arribarem en poc menys de vint minuts a la carretera. l'altre manera es per una línea de ràpels que renim per una canal que hi puja la via Pilar Monterde. Trigarem més i si hi ha gent escalant, molestarem. 

Via d'una mena de calcari de fussió prou adherent i tota equipada i una nova zona i nova via per la "cole". Ara a tornar cap a el poble, que ens tenim que preparar per veure l'eclipse total de Sol i això no ens ho podem perdre. 

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via MONTERDE-IAGO GARCIA a la Gorra Marinera. Montserrat

                       

Aquesta via fa uns anys me la vaig estar mirant, però com els aperurites sempre han portat, diguerem, polèmica i el fet que, si no vaig errat,, a patit diverses desequipacions, va quedar en l'oblit. Fa unes setmanes, vaig llegir en el blog "escalades per a tontus" que la habien re-equipat i llegint el blog, aquest diumenge, ens decidim a tastar-la.

Sense desmereixer la feina dels re-equipadors, que gràcies a ells l'hem pogut escalar, ens ha semblat un tant incoherent la equipació dels primers llargs, molt fàcils i bastant equipats pel que fa a la dificultat. a diferència del quart llarg, molt més potent i amb un equipament que frega l'escalada exposada i un tant extranya pel recorregut, que a la fi, no sabem si hem fet part del llarg de la via "Directa Incierta" i ja fent una crítica constructiva, hagés estat millor instal.lar una bona reunió, que dupto que la R4 de dos ponts de roca un burí vell i un clau encara més vell, siguen la de via. De totes maneres, agraïr la feina feta, tot son gustos i per a gustos, colors. Nosaltres no hem fet el darrer llarg per que ens ha semblat una "animalada" per fer menys de quinze metres i tenint una reunió tant vella.

1r llarg: III, IV i III, 3 parabolts i uns 30 metres

Iniciem el llarg a peu de camí entre la clariana del bosc i pujant fins a un ressalt on hi han dos parabolts (?). Continuem un xic per l'esquerra i trobem un altre parabolt, millor no xapar-lo, la roca s'ha trencat i està passat de rosca i es mou, millor posar un bon friend a sota. Seguim en escalada plaent fins a arribar a un lloc còmode on farem la reunió.

2n llarg: III, 4 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta a cercar el primer bolt i fent una escalada lleugerament a la dretga molt fàcil. Gaire be als 35 metres muntem reunió a l'alçada de la ruïnes de l'ermita.

3r llarg: III i II, 2 parabolts en uns 20 metres
Seguim per la dreta en escalada facil i al cap d'uns deu metres entrem en una zona un xic trencada que ens portarà a la llarga cornissa que rattla aquesta roca. La reuió la faem de dos espits que imagino que son de la via "Directa Incierta"

4t llarg: II, V i IV, 4 parabolts i un espit en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per una cornissa amb herba seca i arribem al primer parabolt. Flanquegem uns metre i mig a la dreta i emprenem una escalada molt vertical pero amb bona presa, alguna de petita. el proper parabolt està lluny, uns 8/10 metres. En un punt, desapareixen les preses bones i ens veiem obligat a pujar per una llastra que no te massa bona pinta però de moment es fiable i un cop superada la llastra podrem arribar al proper parabolt. D'aquí tenim un pas un xic desplomat peró amb bona presa i un cop el superem, tindrem que fer un flanqueig a l'esquerra, totaslment il.logic per xapar un parabolt alcostat din espit vell. Seguim recte amb escalada fàcil pero exposada fina un altre espit (que no deu ser de la via) i arribarem a la "esgarrifosa" reunió. Llarg que et posa les "piles" sense passar de Vº.

5è llarg: IV, A0 i IV, 4 burins d'una reunió i dos parabolts de 8 mm en uns 15 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una llastra i ens col.loquem damunt d'una cornisa in hi nas unes birinades velles. Superem en A0 un fort desplom i de seguin arribarem gaire be al cim de la Gorra Marinera.

Una escalada un tant extranya per la equipació i el recorregut però si hi ha algo al seu favor és el seu quart llarg, que et posa les piles on tens que navegar per trobar el millor per respirar quan arribes al bolt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via DE LA SERP a la Cinglera de Costafreda, El Berguedà

 

Tornem als Cingles de Costafreda per tastar una segona via a veure si la roca es deixa escalar una mica més que la predecesora. Hi ha poca info per les xarxes de les tres vies obertes en aquesta zona i les dues que hem trobat son igual, al que a grau es refereix, li donen a tot 5c/A0 i ja està tot arreglat així que ja ens espavilarem, be, que qualsevol semblança amb la realitat, és pura coincidència.

La via te trams aceptables de roca, com la via anterior, podriem dir que és aceptable al que consistència es refereix, però molt lluny de que sigue adherent, roca molt polida per la erosió de l'aigua i del gel i sempre amb una mena de pols blanca. Aquesta via molt més difícil quel'anterior, troparem passos un xic obligats per la distància dels parabolts, tot i que es pot fer en A0 tots els llargs, en algún punt allargan un xic.

1r llarg: A0, V,+ V+/A0 i V, 9 parabots en uns 20/25 metres
Començem amb passos molt extranys pel tipus de roca bruta, però ho solventem fen A0. Sortim en lliure i arribem a un desplom fissurat, si no ho fem en lliure, A0 i ja està. Tota la escalada no és obligada. Superada la dificultat arribem a una bona feixa a l'esquerra on trobarem la reunió

2n llarg: IV+ i V/A0 8 parabots en uns 20 metres
Escalem un diedre que tenim a la dreta tot seguint els parabolts. Es un llarg divertit doncs la roca es més aceptable i es deixa escalar prou be i la dificultat no passa de IV+. Un cop acabat el diedre, flanquegem un parell de passos a la dreta i arribem a una placa vertical amb dos parabolts. Son passos fins i que si busquem be trobarem bona roca per superar el tram final. Hi ha una variant més fàcil una mica més a la dreta, però no hem anat per aquí.  Facilment arribem a un altre feixa i muntem la reunió.

3r llarg: IV, Ae i V+/A0, 8 parabots en uns 15 metres
Escalem un esperó que es portarà a una mena de dau i escalarem una placa curta en A0 o Ae i un cop superat això trobem una petita cornissa amb una altra placa més curta amb un pas difícil però no obligat i flanquejant facilment a la dreta arribem a la reunió als peus d'una gran fissura/xemenia que ratlla de dalt a baix tot el llarg.

4t llarg: V, A0 i V+/A0, 18 parabots en uns 30 metres
Escalem els primer metres profacilment per la proximitat de les expasions. en un punt ja deixem la fissura/xemeneia i escalem per placa no obligada tot i que en algún punt les assegurances allunyen un pel per fer A0's còmodament. En altre punt, pugem enpotran-nos uns mestres per la xemeneia fins a arribar a una plataforma de terra i herba als peus d'un darrer ressalt que un cop superat arribam al final de la via. La reunió és a l'esquerra.

Pel desens, podem fer un ràpel d'un 30 metres fins al R3 i un altre d'uns 40 metres (+-) fins la R1 i d'aquí caminant per la dreta mirant a vall arribarem per una canal al peus de la pista.

Via més difícil que l'anterior però de les mateixes característiques, gens obligada, sense cap compromis i parabolts a dojo i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Martín i Joan Prunera

Via ESCALADORS BUCÒLICS (per variar una mica), Al Cingles de Costafreda. El Berguedà

Als Cingles de Costafreda, no habia estat mai, se que s'escalaba en gel (quan gelaba) però poca cosa més. Fa mes d'un any, vaig veure que habien obert tres vies però mai m'habia fet el pes d'anar-hi. Aquest cop en Carles em diu d'anar-hi i decidim tastar la via "Escaladors Bucòlics". Poca aproximació, escalada gens obligada i cara Nord-Est. Ens ha tocat el sol però no hem passat calor excesiva.

La via no ens ha agradat gaire, la roca es extranya, gens adherent i plena d'una mena de pols blanca que no et deixa escalar be i molt polida per l'aigua, això si, escalada tipus, Guillem Arias, parabolts a dojo i si volem , podem fer A0's tota l'estona a excepció d'un pas que diuen que es 6a (?) l'únic pas que no seguex el criteri de la equipació, coses dels aperturistes.

Anant per la C-16 de Barga al Túnel del Cadí, ens desviem en el trencall direcció a Saldes. Passat el poble de Maçaners i el Mirador del Pedraforca, veurem a mà esquerra un trencall que indica l'Hostal Pedraforca. Seguim aquesta carretera fins a una cruïlla que diu Costa-Freda/Cal Roig, seguim a mà esquerra en aquesta direcció fins que es converteix en pista. Després de varius revols, veurem una explanada a mà dreta amb un bloc de pedra enorme on devant mateix tenim la Cinglera i faciment podrem localitzar la via.

De la explanada, seguim una mena de pista que puja als peus d'una tartera. La pugem per la banda esquerra i ens menys de 15 minuts estarem a peu de via.

1r llarg: Ae (un pas) V, V/A0 i V, 8 parabots en uns 25 metres
Començem fent un pas d'estreps per salvar un balmat. Seguim en escalada vertical i prou difícil per un marcat diedre. Seguim els parabolts amb passos difícils pero no obligats fins el final del diedre i caiminant vers l'esquerra, arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, V-, II i V/A0, 4 parabots en 20 metres
Pugem per un blocs fins que una mena de ressalts ens barren el pas, flanquegem a la dreta per terreny fàcil però plé de pedres soltes i terra. Una altre ressalt ens barra el pas i els superem amb certa facilitat gracies a un parabolt i un cop superat fem un llarg flanqueig, gairebe camiant, fins a una placa de roca molt polida i bruta de pols. Amb l'ajuda del parabolt, entrem a la reunió.

3r llarg: V, A0/V, Ae i V en 30 metres
Sortim vers l'esquerra amb un parell de passos fins i continuem escalant seguint els parabolts que estan molt junts. Amb escalada gens obligada anem progressant fins que ens troben un flanqueig a l'esquerra ben aeri i travessant una canal que ratlla tota la paret. Seguim ara en vertical i en un punt, a diferència del que em anat fent, trobem un parabolt molt amunt. Fen un pas d'Ae i just arribem a xapar. Segui per una mena d'esperò, on la roca, en algún punt, la tindrem que controlar. Ara decau la dificultat i arribarem a la reunió amb passos una mica bruts de terra.

El descens serà amb dos ràpels, un de la R3 fins a la R2 baixant en diagonal a la dreta i després un altre fins al peu de via. Un de 30 i un altre de 35 metres.

La via no ens ha fet el pes, jo no la recomano, però ..."pa gustos, colores", i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via BONS HOMES a la Cinglera dels Esqueix, Espinalbet

Saturat de repetir les vies de la cara sud de la Cinglera dels Esqueix, ens decidim a tastar una de les noves vies obertes ultimament que hi ha a la cara est d'aquesta cinglera. La via Bons Homes, es una escalada curta de caire esportiu, hiper-assegurada, molt vertical i atlètica, amb passatges del primer llarg prou difícils, tot i que no son obligats, ens faran escalar concentrats a la recerca dels parabolts. La via es prou nova i hi ha alguna pressa de má que la tenim que controlar.

Del lloc on podem deixar el vehicle (només caben dos) pugem per una canal boscosa arran de paret on hi ha infinitat de vies d'esportiva. Seguim pujant i força a dalt trobarem la via que ens interessa. Tenim que fixar-nos amb el nom pintat a peu de via, tot i que ja és una mica despintat però encara es veu prou be.

1r llarg: V, V/A0, V, V/A0 (6a) i V, 14 parabolts i 25 metres exactes.
Comencem sempre seguint els parabolts i de seguit ja trobem un ressalt dificil no obligat. Seguim amb escalada vertical fins a un punt on trobem una placa, és aqui on trobem el pas més dificil de la via (6a no obigat) un cop superat, continuem en vertical i arribarem a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, V i IV+, entre 9 i 10 parabolts i uns 20 metres
Sortim per la dreta a cercar unes fissures que ens porten a un fort desplom. Un cop a sota d'aquest fem un flanqueig a l'esquerra, ben aeri, per sota del desplom i tot seguit pugem en vertical fins a arribar a la reunió final.

Pel descens tindrem que anar a la part contraria de la via amb una visible corda o passamà que ens indica la manera de baixar. D'aquí baixarem per blocs ajudats pel passamà i arribarem a un coll on cotinuarem baixant, ara caminant fins a retornar al peu de via.

Escalada atlética ben ferma i molt assegurada, molt recomanable i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via XUSTIYOU al Roc d'en Rossell o la Paret de la Ruïra, Queralbs

No havia escalat mai per aquesta zona i em proposen una via llarga, de poca aproximació i buscan una mica fugir de la calor. No ha estat ben be així però l'hem pogut escalar sense masses complicacions. Via d'aventura, tant pel que fa a la aproximació i sobretot al retorn. La roca es gneis, semblant al granit i és prou bona, tot que hem de controlar tota l'estona i amb força trams terrosos que és fa un xic incòmoda escalar.

Per accedir a la via pendrem la pista que surt de Queralbs a Fontalba i un cop pasada la caseta de control, al segon revol a l¡esquerra, podrem deixar el veihicle en un petit replà a l'esquerra de la pista. Per no extendrem en l'explicació, deixo un croquis de la aproximació i el retorn fet pel companys Jesus. En l'aproximació, trobarem fites.

1r llarg: IV, IV+, V, A0 (6a) i V, 10 parabots i 1 clau en 30 metres
Comencem pujant per un esperó facilment (els parabolts ens indiquen el camí). en un punt, tenim que passar a un diedre/xemeneia i que amb tècnica d'oposició escalarem fins a un punt on podrem fer u pas d'A0 per superar el pas. No més ens queda un altre pas difícil sortin del A0 per entrar a la reunió.

2n llarg: IV, IV+,V, IV i II, 7 parabots i 2 claus en 40 metres
Sortim facilment de la R1 i seguim el parabolts. Trobarem un petit ressalt i un cop superat, fen un flanqueix a la dreta i pugem en vertical ab pasos difícils i roca en algún punt a controlar. Al final del tram vertical entrarem en una feixa i que pràcticament caminant, arribarem a la reunió que farem dún roure.

3r llarg: IV, IV+ i V, 1 buri vell, 1 parabot i 1 clau en uns 30 metres
Comencem flaquejant molt facilment vers l'esquerra on trobarem un burí vell. Un parell de metres en davant pujarem en vertical var un parabolt. seguirem per una mena de diedre un xic brut i esclarem un petit esperó que ens portara a la reunió.

4t llarg: V, IV+ i IV neta i 25 metres
Sortim per l'esquerra facilment i oyjarem per una mena de dietre terrós i sempre amb tendència a l'esquerra, superarem diferents ressalts  que ens portaran a un petita feixa d'herba on muntarem la reunió.

5è llarg, IV, IV+, V+ i IV, 4 parabots en 20 metres
Començem per l'esquerra per escalar un ferm esperò, el llarg te força ambient i el pas més difícil es un flanqueix a l'esquerra per una placa ben fina. El llarg te 4 parabolts i a partir del darrer, tindrem que baixar a l'esquerra i a la part oposada a la via, en una feixa trobarem la reunió. Si no fem aixó, de ben segur que ens saltarem la reunió que esta mot amagada.

6è llarg, IV i III, 1 parabot i 2 claus en 50 metres
De la reuió, tornem a escalar l'esperó en escalda fàcil peró vertical i de seguit animem seguint l'esperò fins a arribar a un repla i munrtarem la reunió d'un roure.

7è llarg, IV, III. IV i III, 2 claus en 50 metres
Començem a l'esquerra del roure superant uns ressalts i seguidament escalarem per plaques blanques per l'esquerra de l'esperó. Els darrers metres els farem caminant per arribar a la reunió final que farem d'un arbre. 

El descens és molt caòtic, doncs no hi ha camí ni fites, tindrem que fer servir el "raro instinto del hombre blanco" per poder sortir "vius". Deixo un corquis prou entenedor, però tingueu clar que no i ha camí. Tindrem que fixar-nos amb una esclosa que hi ha al final del torrent de la Ruïra per guiar-no. Recomenable portar pantaló i manigues llargues, tot i aixi acabarem "esgarrinxats". Deprés d'aquest "malson" encara ens quedara baixar part de la pista de Fontalba fins el cotxe... per si encara no acabem satisfets!!!

Via d'aventura, semi-equipada i que busca les debilitats de la paret per arribar al final, si no fos pel retorn, la tornaria a repetir però..."tengui i no vuelvi" i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Martín, Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

L'aproximació i el descens de la via
(Gentilesa de Jesús Rodríguez)

Via IGNASI JORBA a la Magdalena Superior. Montserrat

La primera via que vaig fer a la Magdalena Superior va ser la Arenas-Sorolla, popularment anomenada, "Canaletes" . En aquella època em va marcar mot aquesta via i la vaig tornar a repetir el 1986 per intercanviar llargs. Era una vessant d'aquesta roca que em feia molt de respecte, tant com que quan van obrir la la via 98 Octans, al 1985 vaig trigar vint-i-set anys en atrevir-me a escalar-la. El mateix m'ha passat amb la que avui descric. No ha estat fins avui que m'he decidit, val a dir que amb l'estòmag plé de papallones...

La via està generosament equipada amb parabolts, després de ser restaurada ja fa ben bé setze anys, nomes necessitarem 14 cintes per escalar-la i o, un estrep o una cinta "tramposa" per a un parell de passos . La roca és fantàstica, la típica del "Gorros" amb els dos darrers llargs espectaculars, tant per l'ambient com els nombosos còdols que trobarem, l'escalada i la verticalitat, estan garantides. Val a dir que esta molt enganxada a la clàssica "Canaletes". en tot moment podem veure l'equipament tant vell que hi ha, inclós el compartit algún tram dels llargs.

L'aproximacio, és la típica per accedir a totes les vies d'aquesta regió tant popular de Montserrat. Comença uns metres a l'esquerra de la 98 Octans amb un parabolt de color verd a l'alçada del nostre pit.

Ressenya de la 98 Octans 

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2012/07/via-charlot-la-magdalena-superior.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/09/via-98-octans-la-magdalena-superior.html

1r llarg: III, III+ i IV, 4/5 parabolts en 45 metres
Iniciem el llarg per un rampa molt llarga en direcció a una bauma allargada que ratlla tota la paret. Aqui trobarem una reunió que ens la saltem. Seguim i seran una trentena de metres bastant fàcils en tendència una mica a l'esquerra on trobarem la reunió de dos parabolts amb anelles.

2n llarg: IV, IV+ i IV i 7/8 parabolts en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica que el primer llarg però ara un xic més vertical i amb algún pas mes difícils. Aquest llarg podria ser també de la via "Canalestes" doncs trobarem un clau vell en mig recorregut.

3r llarg: IV, V+/A0 i V+,  12/14 parabolts en 35 metres
Sortim de la reuió facilment pujant en vertical fins que arribem a la base on la paret es torna molt vertical. Aqui comença una escalada prou atlètica amb passos prou difícils, i sempre en tendència a la dreta. Els parabolts ens indiquen el camí. En un punt, els parabolts allunyen una mica i clarament anem a l'esquerra. El darrer pas es de flanc d'uns 3/4 metres ben díficils per entrar a la reunió. Trobarem una bon arbre on antigament feiem la reunió de la via "Canaletas".

4t llarg: V, V+/A0, V i IV+, 7/8 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió fent passos de diedre i aprofitant la llastra que tenim dons aquesta part és de la via "Canaleas". Al poc, ja ens decantem a la dreta en plena paret amb un bon pati a sota nostre. Seguim amb vertical i escalada molt dreta però amb uns còdols bonísims. Arribem a la dreta a sota d'un ressalt. Aquí tenim el pas més difícil del llarg. La qüestió es que des de el parabolt, tenim que arribar a un còdols molt bons però que son difícils d'arribar. Un cop superem aixó, tenim una escalda vertical i magnífica gaire be a tocar amb la via 98 Octans, finalitzem la via. Farem la reunió just abans del cim.

Pel descens, Podem fer un sol ràpel d'una cinquantena de metres per la via normal o amb dos ràpels fraccionats.

Una escalada magnífica, ben assegurada i amb prou ambient on la gaudirem de valent. Li tenia molt de respecte en aquesta via però m'a resultat molt divertida i com se sols dir: "no era tan fiero el león como lo pintant", val ha dir que no ens la han regalt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Víctor Alvà i Joan Prunera