28 i 29 d'agost de 2012
 |
| El Gra de Fajol Gran des de el Refugi d'Ull de Ter |
Bivac es refereix a la pràctica de dormir al ras, be en un ascens
d'escalada, per força major, per un accident o per el plaer de dormir
amb els estels per sostre, com es el cas. Però per fer aquesta pràctica
s'ha d'anar preparat i equipat i quan tens una edat, amb molta moral i
paciència, per fer-ho en condicions una mica humanes. Un bon sac de
plomes una funda bivac i una màrfega per que el terra no sigui tan dur,
son primordials per poder fer-ho en condicions una mica humanes i així,
anant passant les hores fins que despunta el sol i els ossos ja diuen
que prou.
Tot just fa un any que dipositàrem les cendres del nostre amic Balbino al cim del Gra de Fajol i vaig dir que propera-ment faria un bivac en aquest cim. En queden pocs dies de vacances i puc aprofitar per fer realitat aquesta petita promesa. Fa molt de temps que no faig un bivac en un cim o a la muntanya (que ni sigui en tenda, clar) però amb una mica d'esforç els puc recordar tots... i que carai!! ja no soc tant jove com abans però es qüestió de paciència i deixar passar les hores entre dormida i dormida.
Arribo a Ripoll i el temps empitjora per moments. A Sant Joan de les Abadesses plou i quan arribo a Camprodon, diluvia! Engrescador. Estant a Camprodon passant l'estona, sembla que el temps va millorant de mica en mica i decideixo reprendre el camí fins a Setcases on ja no plou i al fons es veuen clarianes. Vaig preparat per passar la nit, inclús si plou, però no en fa gens de gràcia. Arribo al refugi d'Ull de Ter i amb un detall que agraeixo molt del guarda, m'escalfa un plat de botifarra amb seques que porto i tot sopat em disposo a pujar el cim.
Surto del refugi a dos quarts de nou del vespre i sembla ser que surt la lluna tot i que hi han molts núvols. Quan arribo al coll de la Marrana, el lleuger vent dispersa la boira i tot queda clar i amb una lluna quasi plena. Ara em queda pujar la part mes dura de l'ascenció al cim. Arribo a les deu de la nit en punt i em disposo a muntar el bivac en un lloc prou adient i a ser possible amb poques pedres. A quarts d'once ja estic "ensobrat" i disposat a passar la nit entre, volta a la dreta i volta a l'esquerra i panxa en l'aire... i així passen les hores fins que a quarts de sis del matí decideixo llevar-me. Assegut en una pedra del cim contemplo una de les meravelles mes grans de la muntanya: veure sortir el sol des de un cim. No te preu, et reconforta, et calenta l'ànima i sembla que tota la incomoditat de la nit no hagi existit i veien com el son inunda de color les muntanyes desapareixen tots el mals d'aquest món. Es una experiència realment enriquidora.
El temps no està molt "catòlic" i no tinc clar si baixar directament al cotxe i marxar o fer algun cim més. Després "d'omplir el pap" les coses es veuen diferents i al lluny veig el Pic de Pastuira que no l'he pujat mai i crec que en unes dues hores puc arribar. Surto del cim a les 7.30 hores i a les 8.45 h. arribo al cim. Fa fred i el termòmetre marca 9º. Contemplo el paisatge i la cantitat d'isards que hi ha al meu voltant (realment hi han molts!) i faig el camí de tornada i a les 11.00 h. arribo al cotxe.
Tenia ganes de fer aquesta sortida, poder per recordar els bivacs que havia fet amb el Balbino durant tant anys i també per sentir-me una mica més a prop d'ell... mentre el cos aguanti procuraré fer-ho un cop l'any. El Proper cop que pugi, posaré una placa metal.lica.
 |
| Parada al Refugi per sopar |
 |
| Surto del Refugi a les 21.30 h. i ja surt la lluna |
 |
| Cami del coll de la Marrana plé de núbols |
 |
| Autofotografia de la pujada al cim |
 |
| La Creu del cim. Son les 22.00 h |
 |
| Fica't a dins del sac em preparo per passar la nit del "lloro". Son 2/4 d'once |
 |
| El sol vol sortir pel darrera dels núvols. Son les 6.00 h |
 |
| Contemplo la sortida del sol des de dins del sac |
 |
| Vinga! fora del sac i a contemplar aquesta meravella |
 |
| El sol sortint per damunt del Canigó |
 |
| El sol quan inunda pel matí de color taronja les muntanyes |
 |
| El Canigó a l'esquerra i el Costabona a la dreta i en mig, la creu |
 |
| El Pic de Pastuira proper destí |
 |
| La vall de Coma de Vaca des de la collada de la Coma de l'Orri |
 |
| El Pic de Pastuira de 2.689 m |
 |
| Els cims de la Coma de l'Orri en primer terme i el Pic de l'Infern al fons |
 |
| El Gra de Fajol i el Bastiment al fons a l'esquerra |
 |
| Fita del cim del Pic de Pastuira |
Vuelvo a felicitarte por esta acción de demostración de sentimientos hacia una persona tan querida por ti
ResponEliminaMe a gustado esto del vivac con esas fotos del amanecer y la solitud del paisaje
Felicidades de nuevo
Suga
Bon dia Joan,
ResponEliminaSaps si hi ha lloc "habilitat" per fer bivac al gra de Fajol gran? Hablitat vull dir amb unes quantes pedres per parar el vent. Com hi ha al bastiments.
Gràcies i felicitats pel blog
Arnau
Hola Arnau, doncs que jo recordi, no hi ha cap lloc, però si busques, sempre trobaras algún raconet on ficar-te
Elimina