dijous, 6 de setembre del 2012

Via de l'ADRIÀ a la Gorra Frigia

Diumenge, 02.09.2012

Aquesta via la vaig fer un 20 de maig de 1989 i es curiós que en la guia del Luis Alfonso, GORROS, està datada el juny del 1990. Això també ho he vist en ressenyes d'alguns blogs. Des de fa, al menys 28 anys, cada escalada que faig apunto via, companys i data de l'escalada en una llibreta que s'aguanta amb pinces de lo vella que està així que penso que hi ha algun error. A sota d'aquestes línies poso una imatge de la "piulada" de l'any 89 i les dades del llibre a veure si algú m'ho pot aclarir.

Dit això passem  a descriure la via en qüestió. En Joaquim, entre familiars a casa el mes de juliol i les vacances, porta, al menys, dos mesos "sense tastar roca" i li proposo anar a fer la via de l'Adrià al Gorro Frigi que fa un quants anys que no la fem i sembla ser que han variat el primer llarg i va una mica més a l'esquerra. També s'apunta en Guillem i serem tres per fer la via.

1r llarg: III, IV i IV+ (per a mi, podria ser un V-) entre 6 parabolts en 35 metres
En Joaquim es demana el primer llarg. Es nota que va cremat el noi! Comença fàcil i poc a poc es va redreçant la roca fins que un pas on ens ho tenim que mirar un pel. Després d'una estona, ara pujo, ara biaxo, supera el pas sense més complicacions però a tingut que suar una mica dons la roca es petita i polida. Després baixa la dificultat i fa reunió a l'esquerra del característic arbre de la Haus i la Montpart.

2n llarg: IV uns 4 parabolts per a 25 metres
Llarg plaent tot de IV amb molt bona roca on el Guillem va pujant amb la seva tranquilitat que el caracteritza.

3r llarg: IV, V, V+/A0 i IV uns 10 parabolts en 35 metres
Ara em toca a mi i estant de la reunió veig el parabolts que, brillants, es dirigeixen a la dreta del sostre de la característica llastra del Gorro.Recordo els passos finets i polits per arribar al sostre. Veurem com arribo al desplomet!  El llarg es prou vertical però comença amb bona roca fins que abans d'arribar al sostret es fa petita i polida. son passos fins però ben assegurats. Arribo al sostre i faig el pas... carai, estic petat! Faig un pas enrere i torno a prendre "pistonada". El sol el tinc de cara i no veig res!!! Segueixo recte a munt en tendència a l'esquerra fins arribar al característic forat anomenat popularment "el water" on còmodament monto reunió i asseguro als companys per que pugin.

4t llarg: IV i uns 7 parabolts en 30 metres
Surt el Guillem per la dreta del "water" amb bona presa i vertical, on poc a poc va seguint els parabolts que el portaran a la última reunió on s'ajunten quasi totes les vies del Gorro.

5è llarg: (sortim per la via del Carles) V/A0, IV, IIIi uns 5 parabolts en 30 metres
Últim llarg on les opcions d'arribar al cim son prou variades. Difícils, menys difícils i facils. Surt en Joaquim i opta per la via del Carles i en poca estona ja som tots tres al cim. No fem foto de cim... per que la veritat, en tenim moltes i son totes iguals. Un dia faré un "collage" amb diferents fotos al cim de Gorro Frigi per veure com passa el temps, per a mi, no pel Gorro Frigi, es clar.

Ja em fet l'escalada de rigor amb bona companyia i ara toca baixar del cim per les cadenes de la via normal i tot seguit anirem a dinar al bar  El Rincón dels nostres amics a l'estació inferior del Aeri de Montserrat.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera 

Començast la via
... m'en vaig a peu, el camí fa pujada...
El Guillem al segon llarg
Arribant al sostre del tercer llarg
El companys vistos des de la tercera reunió
El Guillem arribant a la reunió
En Guillem fent el quart llarg

A la quarta reunió abans d'arribar al cim
El Joaquim a l'ultim llarg

4 comentaris:

  1. Doncs si, jo anava molt cremat. Recordava la primera tirada bastant senzilla i per això me la vaig demanar i el paset finet em va agafar per sorpresa, sort que hi ha un parabolt a prop. Així que a estrènyer el culet i amunt, que és un pas de decisió.

    El reste, al menys era com recordava pero amb parabolts que molen més que els spits.

    Bon dia, bona via i bons companys i com a colofó, bon dinar.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina
  2. Jo la vaig fer el 4 de juny de 1989. Jo també tinc una llibreta que s'aguanta amb pinces. JAJAJAJA

    ResponElimina
  3. Ahir vaig fer aquesta via i he de dir que al tercer llarg vaig patir un xic en alguns passos. Potser no era el meu dia o l'aire que bufava amb força ho feia tot més complicat, pero jo li donaria 5º+ com a grau.

    També dir que al primer llarg no estan tots els bolts q indica la resenya. Per exemple, el primer bolt ja no hi es. En qualsevol cas, la vía esta ben asegurada i no es troben a faltar les peces retirades.

    ResponElimina
  4. Ahir vam fer aquesta via en Jordi i jo.
    Moltes gracies als responsables del blog per la ressenya i l'explicacio de la via, que ens va permetre disfrutar-la al màxim.
    Afegir que a dis d'avui ja no hi ha cadenes que permetin desgrimpar. I que per baixar de la gorra frigia cal fer 3 rapels. Els 2 primers tenen una instal.lació amb anella. Despres del segon, cal recollir les cordes i anar cap a l'esquerra (mirant cap avall) i anar a buscar un arbre amb una baga i anella per fer el 3r rapel que no tindrà mes de 8 metres.

    Salut

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.