dilluns, 16 de setembre del 2013

Via PANY-FERRERA al Sentinella, una clàssica amb majúscules (Montserrat)

Dissabte 14 de setembre de 2013
Era l'octubre de 1988 que repetint, no se quants cops la via GEDE amb el meu company de corda Chufi, fent el ràpel de baixada, en vaig fixar amb la Pany-Farrera. Com pot ser que no em escalat mai aquesta via? I així o vàrem fer. Des de les hores no l'habia pujat cap cop mes i veient la piulada recent al blog de l'Escalatroncs m'ha fet decidir a repetir-la després de vint-i-cinc anys.

La via Pany-Farrera o via normal del Sentinella es una petita joia de l'escalada clàssica montserratina dels anys 40. Amb una lògica aclaparadora, el seu itinerari ens permet fer un recorregut de grau moderat però que ens tindrà alerta en els seus tres curts llargs. Díedres, fissures equipament vell i el seu ultim llarg, una proesa acrobàtica d'espetacular bellesa, el passar dels Fus o Fusell a la pròpia roca del Sentinella ens donarà un caràcter d'aventura total malgrat els seus escassos 50 metres de recorregut. L'equipament es auster i amb solera, dons els pitons son de la època intercalats per burins posteriors a la seva obertura. Es el primer itinerari que es va obrir en aquesta altívola roca pels pioners de la escalada de la postguerra a casa nostra, els prolífics Jordi Panyella (Pany) i Jordi Farrera. Una clàssica amb majúscules que no us la podeu perdre.

La via comença just als peus del Fus, on tindrem que grimpar uns metres per una mena de canal fins un arbre on muntarem el peu de via. L'aproximació la farem des de l'estació superior de Sant Joan pel camí nou de Sant Jeroni fins passar la Roca de la Paparra on trobarem un petit corriol que davallarem vers el sud fins la roca del Sentinella.

1r llarg: III, A1 i IV, cinc pitons i cinc burins en uns 25 metres
Sortim de la reunió i pugem un fàcil pedestal que ens serveix per atansar els dos primers burins de l'artificial en flanqueig a l'esquerra. Pitons vells amb filferros ens permet arribar al peu d'un fantàstic diedre que separa els Sentinella del Fus. Pugem amb roca generosa fins que el diedre es torna xemeneia i quan es més obert, muntem una bona reunió amb quatre burins vells. Podem reforçar la reunió amb una plaqueta recuperable i si portem un espit, el podem posar en un "casquillo" buit d'espit.

2n llarg: IV, IV+, A0/A1, IV i IV+, sis pitons, un tac de fusta i un burí en uns 20 metres
Sortim de la reunió en busca d'una gran llastra on hi ha un tac de fusta en prou bon estat. Seguim fins on ressalts on a la nostra dreta trobarem un burí. Fem un pas de flanc a la dreta i continuem recte a munt a cercar una fissura característica amb pitons. Podem reforçar la fissura amb tascons o friends. al final de la fissura flanquegem en lliure a la dreta per situar-nos en una cornisa un xic trencada. Tant sols ens resten uns 6 o 7 metres per arribar al cim del Fus però la roca es a controlar i no hi han gaires punts fiables de poder assegurar el pas. Podem posar un friend i una mica més a munt, un "mini" tascó, tot assegurances de fortuna que ens permetrà arribar a una sabina fiable i arribar al cim amb més garanties. Al cim del Fus hi han un parell de bagues molt velles grans envoltant el petit cim i dos pitons al terra. Millor reforçar la reunió amb una baga que portarem nosaltres, prou gran per més seguretat. El cim del Fus es molt petit!

3r llarg: IV net d'assegurances en uns 10 metres
Aquest es el llarg que ens regala la via. Simplement una delícia. Espectacular i abrumador, ens semblara pràcticament impossible el poder passar d'una agulla a l'altre. Res més lluny de la realitat. Estudiant be els passos, davallarem uns metres fins a situar-nos en una petita cornisa on només es caben els dos peus i donant mitja volta el cos, llençarem una cama a la propera paret del Sentinella. Contrariament al que pot semblar, no es un pas difícil, però si a mantenir la calma, dons a sota nostre tenim un buit impresionant. Un cop passem a l'altre agulla ens resten uns metres fàcils fins la instal.lació del ràpel on farem reunió.

Podrem gaudir del cim allargassat i estret del Sentinella amb unes vistes aèreas de la zona de la Plantació i podem observar sorpresos el cim del Fus, el lluny que ens sembla que el tenim.
Per baixar, tornarem a la reunió i muntarem, amb dos cordes de 60, un sols ràpel que ens retornarà un altre cop a peu de via.
Aventura i essència montserratina garantida en aquesta, curta però clàssica via pels amants dels itineraris amb solera. No us la perdeu!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Els primers metres de l'A1 del primer llarg
Al diedre del primer llarg
El segon llarg
El pas de saltar del Fus al Sentinella
El Joaquim a la reunió del cim del Fus
El cim del Sentinella

Ara, tot seguit, agraïr el reportatge fotogràfic dels companys, que no ens treien l'ull del damunt, desde la via Balbino a la Paparra.
Fotos del Guillem Arias i Vicenç Nin










9 comentaris:

  1. Felicitats per una via que, com bé dius, és molt més gratificant del que sembla a la ressenya.
    El reportatge fotogràfic és de luxe. Molt bé pel Guillem també.
    I finalment dir que el pas del fusell al sentinella és fàcil per gent de mida normal i alta, però que els petits ho tenim una mica més magre ja que no arribem a poder tenir un peu a cada agulla i ens cal fer un petit saltet que si no és difícil si que dona una sensació de màxim risc, ha,ha!!!
    Salut i bona roca
    Pere-Joan

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats per l'aventura, no fa massa en parlàvem d'aquesta via amb un company i mira per on avui la piules! Reportatge fotogràfic de luxe, que bons amics que tens Joan.

    ResponElimina
  3. Ole!! Quin reportatge més en parit. Està clar que per anar a repetir aquesta via és indispensable pagar-li la cerveseta a algun company pq et faci els retratus.
    Enhorabona!!

    ResponElimina
  4. Realment, és una via imprescindible per els clàssics com nosaltres.
    No tinc paraules per descriure les sensacions viscudes. Es té de viure l'experiència per comprendre-les.

    Salut i moscates

    Quimet

    ResponElimina
  5. Felicitats per l'escalada !!
    L'haurem de posar a dalt de tot de la llista !!
    salut i a escalar

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots els que teniu la molestia de fer comentaris al meu blog.
    Una forta encaixada a tots!

    ResponElimina
  7. Aquesta té molt bona pinta, ja estic enredant a companyes per fer-la. El pas no serà massa llarg?? 1.65m arribarà bé a posar el peu a l'altra agulla?? vaig fer la travessa dels flautats, no la integral, la curteta, i brutal els dos passos d'agulla, em va encantar

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat s que es més espectacular que difícil. Del cim del Fus has de desgrimpar un parell de metres fins una petita cornissa. D'aqui només tes que allarga la cama fins la paret del Sentinella... això si, tens un pati a sota teu que t'hi cagues!!!
      Salud i bones escalades

      Elimina
  8. Doncs jo, fa 35 anys, vaig fer el pas d'agulla diferent… amb els peus junts al Fusell, vaig estirar els braços cap endanvant i em vaig llençar cap al Sentinella fins tocar roca amb els palmells de les mans. Desprès nomès cal passar un peu, agafar-te de mans i passar l'altre. Quan estàs amb els peus a una banda i les mans a l'altre la vista no pot fer res més que mirar avall, jeje. Impressionant, molts bons records, de les vies més boniques que he fet mai. I ara que penso… no la he repetida mai… haurem de fer un pensament.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.