divendres, 13 de setembre del 2013

Via JOSEP MONISTROL a la Paret de la Codolosa

7 de setembre de 2013
Arribant a Sant Boi, a casa del Joaquim i a més amb la moto, ja comença a ploure. Avui ens mullarem i jo ja ho estic... Be decidim que de moment anirem a moure una mica el "bigoti" i després ja veurem. La idea era anar al Gorros, al Sentinella però veient com es desenvolupa la cosa millor quedar-nos a la part baixa de Montserrat per si tenim que sortir "escopetejats". Casa cop es va ennuvolant mes i mes però sembla que no descarrega. La qüestió es, que fem? Al final ens decantem per anar a la paret de la Codolosa. No es un lloc que "m'encanti" gaire, però sempre te un "apanyo"... en fi, anirem a la Codolosa.

Arribant a Collbató, estacionem on bonament podem, dons no sempre podem al mateix lloc i ja veiem infinitat de cordades dirigint-se a la paret. Avui serà un lloc molt freqüentat! Ens trobem a gent coneguda per arreu i la paret es plena com un ou. Això em desmotiva, no m'acaba de fer el pes i li dic al Joaquim si algun cop a fet la via Josep Monistrol que està a l'extrem esquerra de la paret i allí no hi ha gent. Diu que no i a mi ja em sembla be dons fa un munt d'anys que no la faig. Es una via, crec que de les primeres que van obrir en aquest sector (crec) i està justet d'assegurançes i podrem posar algun friend i llaçar bagues a sabines.

1r llarg: IV+, V i IV, tres espits i dos claus en uns 30 metres
Comencem la via lleugerament a la dreta de la vertical d'un espit que està força amunt, pujant per unes cornises verticals al costat d'uns matolls. Anem flanquejant amb ascensió fins arribar a l'espit. Després, seguint amb tendència a l'esquerra cercarem un clau que no veiem i tot seguit seguirem recte a munt fàcilment fins una doble expansió. No fa falta fer reunió. Seguim a munt per fissura fins un petit desplom que en barra el pas i amb tècnica d'oposició arribarem a una fissura on trobarem un pitó al cap de munt. Superarem el pas i ens situarem en una cornisa. Davant nostre tenim una placa amb molt bons còdols i am un espit que es ajudarà a arribar a la còmoda reunió.

2n llarg: V i IV, dos claus i quatre espits en uns 35 metres
Sortint de la reunió anem a cercar una sabina en una fissura diagonal. Seguim sempre a munt on trobarem un pitó i expansions. Desprès d'uns metres anirem clarament a l'esquerra en diagonal ascendent, sempre per bona roca fins uns ressalts que ens indicaran que la cosa ja s'acaba i un cop superats arribarem a la reunió que també es la instal.lació del ràpel.

Divertida via de roca prou bona, on l'assegurament fixe es correcte, i sempre podrem aguditzar l'enginy per buscar llocs on emplaçar bones assegurances mòbils.

Tot seguit, voliem fer la via Indignats, que es al costat o la Joan's, però es plè de gent i a mí particularment em "ratlla" molt tenir tanta gent al voltant i decidim anar més a l'esquerra on hi han unes vies, que li diuen "d'esportiva" (?), d'un sol llarg. Fem una de, crec V+ i un altre de V i donem la jornada per "finiquitada". Sort tenim que em escalar i no ens em mullat!

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
Començant el primer llarg
En Joaquim sortint del desplom del primer llarg
El Joaquim començant el segon llarg
vistes del segon llarg

2 comentaris:

  1. Aquest dia tots vam "pringar" nosaltres vam fer cap
    els Graus on a l'agulla del Síoux els germans Masó hi acavaben d'obrir una via després encara vam fer la Somni de Tardor per acabar marxant atabalats de tanta gent com hi havia per tot!! com tú no m'agrada escalar amb molta gent!

    ResponElimina
  2. Ei, Joan!
    Si tornes a escalar per la zona de Collbató fés-me un truc, que sovint estic a casa i em puc afegir!
    I si és a la Codolosa i no puc venir, des de la terrassa de casa et puc fer fotos amb el teleobjectiu, que queden fantàstiques.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.