dimarts, 21 de març de 2017

CRESTA DEL SOL als Bassets. El Solsonès

Diumenge 12 de març de 2017

Aproximació, ascens i descens de la cresta
La idea d'aquest diumenge era un altre, però veient com s'aixecà el dia amenaçant pluja, tot arribant a Solsona, comencem a buscar plans "B". Vaig recordar que un company del centre em va recomanar una cresta pels voltants de Sant Llorenç de Morunys, la Cresta del Sol, però no portem informació. Ja se sap que ara amb la tecnologia dels mòbils, podem buscar informació de qualsevol cosa i ens posem a la feina. Trobem la ressenya de l'Escalatroncs i es la que farem servir tota l'estona.

La cresta en qüestió es molt senzilla, camines més que escales però te el seu "puntet". Trobar el peu de la cresta es tot una bona excursió i el retorn tota un "gimcana". Mes aventura que escalada, gaudirem d'un entorn, podríem dir "salvatge" però no, tenim la carretera de la Llosa del Cavall molt a prop però les vistes son fabuloses.

Des de Solsona, el camí més directe es anant per la carretera nova fins l'embassament de la Llosa del Cavall. Si venim de coll de Jou es molt mes llarg. Un cop passat l'embassament, al poc, trobarem una corba molt pronunciada, on a la dreta, tenim una bona explanada per deixar el cotxe. Aquest també serà el lloc on arribarem de la baixada. Un cop estacionats, seguirem la carretera fins el proper túnel i un cop arribem seguirem traces poc marcades de camí a l'esquerra del mateix. Seguirem camí tot pujant fins una mena de coll on hi han unes torres elèctriques. Sempre seguin les fites, davallarem per un camí fins gaire be a la vora del pantà i tot seguit, pujar tot el desnivell que hem baixat en forta pendent. Un cop al final del la pujada arribem al cim d'una roca i seguirem flanquejant, a cops per camí a cops per plaques de roca i entre baixades i pujades arribarem a un coll on comença la cresta. Un total d'un hora i 30 minuts d'aproximació.

Comencem l'ascenció grimpant per terreny molt fàcil buscant la manera més fàcil d'ascendir entre canals i bosc. Un cop hem fet uns 100 metres, mes o menys, arribarem a la pròpia cresta escalable i muntarem la reunió en un gran pi.

1er llarg (empalmant dos llargs) IV i III+, unes vuit expansions i 60 metres.
Pugem per l'esquerra del pi per placa compacta i així anirem fent fins un petit replà on trobarem la reunió d'un espit i un parabolt. La passem de llarg per la dreta i continuem pel mig de la cresta amb una roca compacta i de primera. Al final muntarem la reunió d'un pi doble molt gran.

2on llarg (empalmant dos llargs mes) IV+, III i II, unes set expansions i 55 metres
En enfilem pel mig d'una placa inclinada i un fort ressalt (parabolt visible) i farem el pas més difícil de la escalada per seguir cap a la dreta. Un cop superat això seguirem per la cresta amb molt bona roca i molt fàcil. passarem per la reunió que ens saltarem fins arribar al cap de munt d'un dels cim de la cresta.

D'aqui caminarem força metres fin un altre ressalt escalable on muntarem la reunió en un petit arbre

3er llarg, III, una expansió i uns 20 metres
Ens enfilem per la cresta amb una roca no gaire bona però se'n se cap problema remarcable i poc a poc anirem perdent dificultat fins que muntarem la reunió al terra i d'un arbust.

Continuarem caminant força metres fins un últim ressalt. Com que la ressenya que pontàvem no feia referència a l'ultim llarg i que teníem que caminar forçes metres en cambiem de calçat per ascendir al cim de la cresta i la sorpresa nostre va ser que uns 15 metres abans d'arribar al cim està el darrer llarg. Un esperonet de roca amb dos parabolts i de dificultat IV. Ens va fer mandra tornar a treure material i calçar-nos i vàrem decidir ascendir al cim caminant.

El descens del cim es tot una aventura, molt més que l'escalada pròpiament dita. Estan en el cim baixarem per la part oposada a la cresta i tot seguit baixar per la cara nord fins un petit coll on hi ha una gran fita. d'aquí flanquegem a la dreta fin un altre coll on tenim una canal de descens. Si està mullada millor fer un ràpel doncs no es fàcil baixar la llarga canal. Continuem baixant fins arribar a un gran bloc de pedra a mena de pont. el passem per sota i continuem baixant sempre per la canal. Tindrem molta cura de controlar les fites, dons ens seran de molta ajuda per no perdre el camí de baixada. Seguim baixant i en un bon punt trobarem el ràpel instal.lat en un arbre. Seran 30 metres justos de descens per una canal molt polida per l'aigua. al final del ràpel, continuem baixant per la dreta i per dins de la canal. Arribarem a una clariana del bosc i rodejats de tallats ens fixarem que a la dreta de la canal hi han un filferros (no cables com diuen) i flanquejarem amb ajuda d'ells fins un escalons de fusta i barres de ferro clavats en mig de la canal. seguim baixant amb ajuda dels filferros fins una "andamiatge" precari (mot precari) fins unes bones grapes clavades a la roca i en uns 15 metres serem al final. D'a qui només seguirem la pista ben ample que en deixarà al punt de partida on hem deixat el vehicle. entre hora i mitja i dos hores de baixada, depenent de si ens despistem.

Escalada apta només per "senglars" com nosaltres en que la aproximació i el retorn es més aventura que la pròpia escalada... i una més per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i  Joan Prunera
El principi de la cresta
El primer llarg
Arribant a la reunió
La reunió després d'empalmar el dos llargs
El pas més difícil de la cresta

Arribada a un dels cims de la cresta
Seguim caminant i pujant
Arribant al cim
El cim. El temps comença a complicar-se
El blog que passem per sota durant la baixada
Les grapes del final de la... aventura

2 comentaris:

  1. Realment el descens tira enrera. "L'andamiatge" es pot evitar rapelant?

    ResponElimina
  2. Quina aventura... jo fa temps la volia anar a fer però crec que potser ho deixaré córrer.
    Massa farcit per tant poc tall. Potser com vosaltres, com a "pla B"?

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.