dimecres, 22 de març de 2017

Canal SÀBAT a la Serra del Cadí

Diumenge 19 de març de 2017
El març de 1992 vaig escalar la canal Amagada i la part final de la Sàbat però fa tant de temps que la part de la Sàbat no la recordava i fa tres anys vàrem venir a fer-la però per circumtàncies d'horari, ens vàrem decantar per la canal de l'Ordiguer. Aquest cop marxo decidit a poder escalar-la tota sencera amb dos companys del centre.
Arribem sobre dos quarts de vuit al poble d' Estana i fem un petit àpat a cal Basté i sobre les deu de la nit anem al refugi i ens fiquem dintre del sac que a les cinc del mati, toquen diana.
Son les cinc del matí, ens aixequem i preparem motxilles després de fer un petit esmorzar i ens dirigim a la zona on es deixen els vehicles (1.500 m) i emprenem la marxa fins al Prat de Cadí (1.820 m). Un cop al prat seguim direcció a la canal de l'Ordiguer. La neu es prou estable  per progressar amb certa comoditat. Quan estem a prop de la entrada de l'Ordiguer (2.160 m) cambiem de direcció i emprenem un llarg flanqueig ascendent a la dreta i tot seguit pugem per una pala fins situar-nos en les grades on comencen les canals Sàbat i dels Troncs. En aquest punt, preparem el material, arnes i grampons. Fet tot això emprenem un altre flanqueig a l'esquerra per situar-nos als peu de la pròpia canal i ascendim sense encordar-nos fins el ressalt de deu i roca que tenim a la nostre esquerra per poder muntar una bona reunió.
Ataquem el ressalt, que es net de neu en un principi, amb passos de IV en roca i una sortida de neu dura d'uns 55º. Seguim pujant i muntem una reunió en una cornisa als peus de un forat a la roca clavant tres claus (40 m) D'es d'aqui continuem a "l'ensamble" emplaçant de tant en tant alguna assegurança tant a la neu com a la roca. A la part final del corredor arribem a una mena de collet on es ben visible el canaló i la cornisa de sortida de la canal. Muntem reunió i per més seguretat i emprenem un flanqueig a l'esquerra fins arribar a la paret on en el seu extrem esquerra muntem un altre reunió. Tenim un bon pati a sota els nostres peus. Ara sols queda atacar l'ultim tram de la canal per un corredor molt estètic de 55/º/60º fins la cornisa final.
Hem tingut un dia fantàstic amb mes o menys bona neu i no massa fred i com es habitual fem la foto dels tres ben contents per la feina aconseguida. Després de descansar una estona i plegar material, prenem la baixada que promet ser dura. Des d'aqui ens dirigim al coll de la Canal del Cristall (25 min.) i farem cua per poder baixar doncs hi ha una bona aglomeració de gent. En el coll hi ha un pal indicador clavat i cimentat al terra i ens despentgemper la corda per salvar el primers metres força verticals de neu i tot seguit fem una dura baixada per la canal del Cristall que en portará un altre cop al Prat de Cadí i de retorn al pàrquing on tenim el cotxe.
Ha estat una jornada llarga i dura, unes dotze hores entre arribar, pujar i baixar i les nostres cames ho saben de ben cert, però satisfets per l'activitat i per fi a caigut la Canal Sàbat! una més per la cole.
Més informacio sobre la activitat a: https://eltercergradista.wordpress.com/2017/03/22/canal-sabat-serra-del-cadi-19-03-2017/
Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera
Estana, son les 5:30 h. de la matinada 
Arribem a Prat de Cadí a les 7:00 h.
Reprenem la marxa cami de la canal 
Començem a pujar la canal sense cordes
Atacant el primer ressalt
El ressalrt vist des de dalt 
La reunió 
Seguim pujant per la canal
Arriban al collet 
Al mig de la canal
La reunió al collet 
Flanqueig per accedir a l'últim tram de la canal 
Començant els darrers metres 


Superant la cornissa
Els companys pujant el tram final 


Tasca aconseguida. Un dia magnífic
La "dura" baixada per la canal del Cristall
Darreres llums del dia des de el poble d'Estana

1 comentari:

  1. Una canal ben maca JOan! Enhorabona per assolir-la. Bones fotos.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.