dilluns, 15 de juliol del 2024

Via DONDE VAS JORGITO al Pic Negre d'Envalira. Andorra

Diumenge 14 de juliol de 2024 

La via en qüestió va ser oberta sense expansions el 2019 i quatre anys més tard, totalment equipada amb parabolts. Podriem dir que es una via "love clim" o una "arranpicare divertendose", vaja, una escalada per gaudir amb el mínim compromís, dic mínim compromis per que en algún punt (bastants) s'ha de vigilar la roca i tantejant per on t'agafes. Els parabolts et donen molta confiança però, ull! 

Sortint de la part de dalt de l'estació d'esquí de Pas de la Casa, prenem per pista ample (pista d'esquí sense neu) en direcció a l'estany de les Abelletes i que passarem al seu costat. Seguint les pilones del telecadira i arribarem al Clot de les Abelletes i que remuntem tot seguin per pista amunt. Arribats a la part alta i al final del remuntador, ja tenim el Pic Negre davant nostre. Només tindrem que pujar per tartera amb algunes fites i decantar-nos a la dreta pujant per herba i trams de tartera. Arribats als peus de l'esperó seguim per la canal ombrivola i en un replà de la canal podrem veure els tres pimer parabolts de la via. Com diuen en alguns blogs, no hi ha cap nom pintat a peu de via. La neu ho deu haver despintat. Nosaltres hem trigat dues hores justes.

1r llarg: III, IV i III, 10 expansions en uns 35 metres
Comencem  pujant en vertical i després del tercer parabolt escalarem en diagonal a la dreta, sempre seguin els parabolts que a vegades costa de veurel's fins que no els tens al devant, En un punt veurem un pitó, passem d'ell i seguim ara, fen un flanqueig a la dreta per terreny trencat i arribarem a la reunió.

2n llarg: IV+, V-, IV, III i IV, 11 expansions en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt. tot seguit pugem en vertical per placa. Escalada vertical que en un punt, trobarem un pas difícil pero molt ben assegurat. superat això seguim ara en escalada fàcil fins un diedre. Al capdemunt d'aquest, passem de la paret a un esperó, pugem uns metres i entrarem a la reunió.

3r llarg:II, III i II, 2 expansions i uns 20 metres
De la reunió desgrimpem un parell de metres a l'esquerra i entrem en una petita feixa. Escalem la paret del davant amb dos parabolts i muntarem reunió als peus d'una paret amb desploms.

4t llarg: IV, V- i IV 7 expansions 7 i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers un diedre amb un sostret (parabolts visibles). superem el ressalt en diedre vertical i seguirem per un esperó amb molt d'ambient fins arribar a la reunió.

5è llarg: IV i III 8 expansions i uns 35 metres
Sortim per la dreta atacant uns tram vertical i sempre en diagonal. A la meitat del llarg, seguirem en vertical, ara en escalada fàcil on trobarem la reunió final. 
Només restarà pujar uns deu metres de grimpada fàcil per arribar al cim.

Pel descens, seguirem el marcat camí al Coll dels Isards i d'aquí a l'Estació Hivernal del Pas de la Casa en poc mes d'un hora i tres quarts

Escalada divertica pirinenca amb poc compromís i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera


Començant el primer llarg

En mig del primer llarg

Començant el segon llarg

El diedre final del segon llarg

Arribant a la segona reunió

El curt tercer llarg

Superant el ressalt del quart llarg

Començant el darrer llarg

El cim
Un petit aclariment:
L'agost de 2007, amb l'amic Balbino, vàrem veure en el nº 207 de la Revista Vertex, una via al Pic d'en Valira, en concret la via GEORGINA i aquell estiu vàrem anar i la vàrem escalar. Segons la revista, es el Pic d'Envalira però per les explicacións deu ser un error i deu correspondre al Pic Negre d'Envalira. A l'esperó no hi habia res, només vem portar tascons i friends i el company Jesús m'ha fet veure que igual el darrers llargs de la via Donde vas Jorgito deuen correspondre a la via Georgina, be, son opinions, només apuntar aquest aclariment.

5 comentaris:

  1. Hola. Imagino trobarieu una cinta amb maillon a la R2. Només dir-vos que la podeu fer servir amb tota tranquil.litat està en bones condicions. Vàrem abandonar per que dissabte feia molt de vent. Salut

    ResponElimina
  2. Felicitats Joan ! Una via que si no fos pel generós equipament ens faria gruar ! Per cert, el nom hi era pintat al peu de via, almenys l'any passat, ho tinc fotografiat al blog, com dius es deu haver difuminat.

    ResponElimina
  3. Gàcies Joan, sembla una bona via per a l'estiu.

    ResponElimina
  4. Gràcies!! Vejam si ens acostem

    ResponElimina
  5. Gràcies per compartir. Me l'apunto a la llista.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.