Via DAVIS JONES. La Podrida. Regió de les Agulles. Montserrat

Dissabte 12 de novembre de 2016

La Regió d'Agulles es en el primer lloc que em vaig lligar literalment, una corda a la cintura i d'això farà d'aquí res, 38 anys. Gaire be les he pujat totes les agulles però sempre queda una pendent i es el cas de la Podrida. Tot i que anys enrere la vaig tenir en comte, el seu nom i l'unica via que havia i sent una "Cerdà", no em va fer mai el pes. Remenant la nova guia d'agulles del Joan Miquel Dalmau, ja me la vaig mirar amb altres ulls i aquest dissabte teníem la intenció d'escalar amb tranquilitat i seguretat i això em va fer decidir-me per una via que en teoria va per l'esquerra de la Cerdà. Ja se sap que les guies et poden donar una part d'informació mes o menys encertada però un cop et fiques a la via es quant veus la realitat i no sempre verdadera perquè depèn dels teus instints i de l'equipament o no que trobes. Entre la guia antiga d'Agulles del Rodés i Labraña i la del Dalmau hi ha unes diferències abismals i així passo a dibuixar el que ens hem trobat a la sopossada via Davis Jones descrita en el llibre del Dalmau.

Per accedir a l'Agulla farem el mateix camí que per arribar a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret i un cop siguem a peu de via, davallem vers ponent fins que arribem als peus de l'aresta de la Podrida i en el seu extrem esquerra, molt a munt, podem veure el primer parabolt que ens indicarà el camí a seguir. La via esta equipada en els trams difícils però hem d'escalar. La graduació que indico es la meva, que no te res a veure amb la de la guia. Per fer aquesta via s'ha d'anar molt be amb el V+.

1r llarg: II, III i IV, tres parabolts en uns 40 metres
Ens enlairem per terreny fàcil i tombat fins que a tres quarts del llarg trobem uns passos fins però no gaire difícils i tot seguit superarem un petit ressalt que en durà a la reunió de dos parabolts amb anella. Llarg típic de les parts baixes de les arestes Brucs.

2n llarg: IV, V, V+ o un pas d'estrep, V i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió atacant un mur vertical on veiem un parabolt. superem el pas vertical  difícil i uns metres més a munt trobem un altre parabolt. Seguim per terreny més agraït fin un altre mur molt vertical protegit amb tres parabollt amb prou distància entre ells. El pas del segon parabolt l'he trobat molt difícil tenint que ajudar-me duna baga pel peu i superar el pas. Arribem a un altre parabolt que en assegurarà el darrer pas difícil del llarg per continuar l'aresta, ara més fàcil però sense cap assegurança. La reunió es d'un parabolt i un espit no gaire fi. Llarg fi i difícil que tindrem que escalar de valent entreels parabolts.

3r llarg: III+, III i II, sense cap assegurança i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per continuar una aresta fàcil i a la seva part final molt tombada on trobarem la reunió amb anelles al terra abans d'arribar al cim. Aquest llarg podria ser la part final de la via Cerdà (?)

Només ens resta caminar pel cim allargat de l'agulla fins el seu extrem, abocat al vuit, a la cara Nord d'Agulles.

El descens el podem fer per la mateixa via amb dos ràpels o be amb un de sol per la cara Est de vint metres fins la canal que separa la Podrida de l'Agulla de l'Arbret i baixant per la canal fins al camí. Nova via i nova roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Arribant a la primera reunió

El segon llarg 

Arribant a la segona reunió

El tercer llarg 

L'impresionant "timba" de la cara nord

No volem "peus de gat", volem" peus de cabra"

Via DEL TERRY a l'Agulla de l'Escorpí. Montserrat

Diumenge 8 de novembre de 2015

Encara hi ha alguna roca de la Regió d'Agulles de Montserrat que encara no he pujat i aquesta es una d'elles. Es una via a la que ens tenen acostumats els germans Masó, investigadors dels massís incombustibles i tot al contrari, aquesta via no ens ha costat gaire trobar-la tot i que el peu de via es força amagat.

Sortim de Can Massana i seguim el camí fins el refugi pel coll de les Portelles i d'aquí pujarem per la canal Ampla fins el coll d'Agulles. Després seguim a ponent per marques vermelles, però no gaire i fent gala dels nostre "raro instinto del hombre blanco" veurem amagada entre la vegetació i bastant a munt, la roca de l'Escorpi i a l'esquerra la impresionant i desplomada cara nord de la Torta. Just a la nostre dreta del camí que pugem, veiem una canal molt emboscada i una paret vertical. Baixarem amb comte la canal i seguirem per una feixa a ran d'aquesta paret fins donar la volta a la mateixa. Pugem una mica de canal i en una cornisa abocada al buit trobarem la reunió de peu de via d'un espit i un clau. Aquí comença la via.

1er llarg: III, IV, IV+, IV i III, tres espits i un clau en uns 30 metres
Davant nostre tenim un mur vertical. Sortim flanquejant fàcilment per la dreta fins un ressalt on hi ha un pitó ben visible. Anirem pujant sempre en tendència a la dreta i la timba. Arribarem a un altre ressalt i un cop superat seguim per placa tombada, ara vers l'esquerra fins que trobem la reunió amb tres espits. Prestar atenció a la roca, tot i que es molt bona.

2on llarg: II, III, IV i III, tres en uns 30 metres
Sortim per rampa molt fàcil però un xic trencada i així anirem fent fins que es posa més vertical. Arribem a un arbust on podem llaçar una baga i tot seguit continuem fins una feixa a la base pròpiament dita de l'Escorpí. La reunió la farem en un els arbres. Al principi del llarg, molt de compte amb la roca tot i que es molt fàcil.

Ara farem un cambi de reunió tot caminant per la feixa una quinzena de metres a l'esquerra fins una alzina on podem veure el primer espit molt amunt.

3er llarg: IV, A0e, V+, V, IV i III, set espits en uns 30 metres
Sens dubte el millor llarg de la via. comencem a pujar per l'arbre, que es prou ferm, amb l'esquena a la paret  i anem guanyant alçada fins que la solidesa de l'arbre ens mana anar a la paret. Podem llaçar una baga al mateix i fer un pas obert de cames entre la paret i l'arbre per cercar el primer espit. Fem un pas d'A0 i ens col.loquem a la paret. amb passos força fins pugem amb tendència la dreta, sempre amb bona presa però molt vertical fins que anem perdent dificultat i ens ajuntem amb la via normal que be del nord. Aquesta part es més fàcil però sense cap assegurança, només un espit vell. Poc a poc pugem fins arribar al cim. No hi ha reunió, tindrem que anar a l'extrem oposat de la via i fer-la a ràpel.

Per baixar farem un ràpel d'una vintena de metres fins el terra. Via curiosa i fàcil de fer però que te el seu "puntet d'aventura". Creiem que el fet d'estar tant amagada i a la part alta d'Agulles estaríem sols i tranquils... res de tot això, aquest diumenge semblava que regalaven diners per Agulles. Era tot ple com un ou, crits i més crits per les canals i gent, molta gent... coses que passen!

Via nova per la cole i una roca que no havia pujat mai.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La reunió a peu de via 

Inici del primer llarg 

A mig recorregut del primer llarg 

El segon llarg 

"Malabarismes" entrer la paret i l'arbre 

L'A0e del tercer llarg

Arribada al cim de l'Escorpí

La Torta al darrera nostre

ARESTA BRUCS a la Boteruda. Les Agulles de Montserrat

8 de febrer de 2015

L'activitat d'aquest diumenge, més que una escalada ha estat una excursió pels voltants de les regions dels Frares Encantats i Les Agulles. La meva idea, en un principi, era d'anar a la llunyana regió dels Ecos sense tenir en conte que Montserrat estaria així de nevat... Arribem a Can Massana i tot l'aparcament es ple de neu... podrem entram amb el cotxe? o ha estat res, carreguem trastos i enfilem camí a Coll de Porc per la cara nord de Montserrat on el camí es ple de neu, un pam ben llarg de neu! Un cop arribem a Coll de Porc i passat el Coll del Miracle en endinsem per les profunditats dels Ecos i de seguit en adonem que no es bona idea. Molta neu, la roca gelada i els peus gaire be mullats ens fan recular cap a la solejada regió d'Agulles. Es prou tard i estem cansats i com dic, amb les peus mullats i decidim fer una via que fa, al menys vint-i-cinc anys, que no la he fet. l'Aresta Brucs de la petita agulla de la Boteruda (no confondre amb la Boteruda del Grà). Son aquelles vies que no se per que les tens arraconades i oblidades i realment, te una roca fantàstica, en part senzilla i vertical, però una petita joia de la regió. Després, a casa, he buscat referències de la via i he trobat prou diferències entre ressenyes. Jo sempre m'he guiat pel llibre d'en Labraña i en Rodés i així es com sempre la he fet, el que sempre m'ha sobtat es el grau de dificultat que li posaven, per mí sempre ha estat un V i amb dos llargs de corda que en aquella època, tant sols teníem cordes de 40 metres o menys com una que tenia jo de 35... Si es vols es pot fer amb un sol llarg però li resta gràcia a l'escalada. Res que aquí teniu la meva ressenya.

La ressenya de Roques Parets i Agulles  de l'any 1970

Can Massana ben nevat 

Camí all Coll de Guirló

La muralla nord i oest d'Agules

La Cadireta d'Agulles i la roca Foradada amb neu

Camí del nostre objectiu 

El peu de l'aresta ple de neu

El primer llarg

Superada la dificultat del segon llarg 

Arribada al final e la via amb el terra ben nevat

La cordada d'inconscients... 

Les portelles i les savines i tot ben blanc 

Per baixar de la canal ens veiem obligats a fer un ràpel

La paret plena de gel 

Els Ecos, ben lluny i nevats 

Baixar per la canal de les Portelles va ser tot un repte...

Via HALLO HARRY al Pingüí. Montserrat

Dissabte 20 de desembre de 1714 / 2014

Arribem a Collbató un pel massa tard de l'hora en que havíem quedat amb els companys del C. E. Àliga i evidentment ja no hi son. Esmorzem decidint que anem a fer per la Regió d'Agulles i al final decidim anar a fer una via que el Guillem no ha fet, la Hallo Harry al Pingüí. Via de grau un xic "elevadet" però amb Prous assegurances per no tenir que passar massa por. Be, el cas es que es una via per passar l'estona sense més.

Arribem a Can Massana hi no veiem a ningú del centre... ja deuen ser escalant. Fa un dia tot tapadot i fret, amb una boira pixanera d'allò més empipadora i com no ens arronsem per res, prenem els trastos i cap a munt que fa pujada.  Arribem al coll de les Portelles i no sentim a ningú. Que estrany...? Be, serà qüestió de dirigir-nos al nostre destí. Per arribar en aquesta roca sortirem del refugi i davallarem uns metres i prendrem un corriol que surt a la nostre dreta. Seguirem el camí que porta a l'avenc dels Pouetons però abans d'arribar-hi seguirem camí a munt fins la canal de les Bessones i un cop arribem a les parets de la Vespa, prendrem una canal a l'esquerra que ens durà a un coll. Es aquí on trobarem l'aresta Brucs i la Xemeneia de la cara sud del Pingüí.
El temps continua igual, tapat, fred i humit. De seguit arribem a peu de via i ens sortegem els llargs i ens posem a la feina.

1er llarg: IV, IV+ i III, 4 expansions i uns 20 metres
Comencem al mateix punt que l'aresta Brucs del Pingüí però als 7 o 8 metres arribem a un parabolts i de sobte flanquegem a la dreta amb uns passos prou fins fin un altre expansió amb sentit descendent. tot seguit entrem a una gran balma i fàcilment seguim flanquejant fins l'extrem dret on muntem la reunió. Per sort, ara comença a sortir el sol i la boira pixanera marxa

2on llarg: IV+, V/A0e, V i IV, 7 expansions i uns 20 metres
Sortim de la reunió flanquejant a la dreta per terreny vertical i fem un llarg flanqueig ascendent fins que s'acaba la cornisa. ara la via segueix a munt amb passos fins i atlètics, combinant presa petita i d'alguna molt gran. Costa una mica fer A0e, les assegurances son a prop però hem d'escalar entre mig. En un punt, decau força la dificultat i amb passos més relaxats, arribem a la reunió.

3er llarg: III+, Ae (3 passos) IV i III, 8 expansions, una d'elles un burí vell en uns 20 metres
Sortim de la reunió recte a munt amb passos verticals però fàcils fins  un desplom que ens barra el pas. Amb tècnica d'artificial fem tres passos fins que el desplom cedeix i sortim en lliure vertical però amb presa generosa i de mica en mica va decaient la dificultat i arribem al cim.

Per baixar farem un ràpel de 20 metres pel vesant nord-est i tot seguit baixarem per mig la canal del Pingüí i de la Vespa i ja serem un altre cop a la canal de les Bessones. Decidim que ja hem fet prou feina aquest matí i marxem cap a Can Massana a esperar als companys del centre per dinar tots plegats.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera

Per cert, bon Nadal i bona entrada d'any per tots!!! I pel Sr. Rajoy, desitjar-li una Feliz Navidad i un próspero año 2010+5, por el culo te la hinco

Començant la via. Molta humitat

Arribant a la primera expansió

Sortint de la primera reunió

Es dreta la tirada!!!

Arribant a la segona reunió

El tram en lliure fins arribar a l'artificial

Tres pasets d'Ae

I la bonica sortida en lliure fins el cim de l'agulla

Via IGLESIAS-CASANOVAS a la Bessona Inferior

15 de novembre de 1714 / 2014

Fa temps que aquesta via la tenia arraconada al grup de vies que ja no faré mai, en gran part, per que ja no faig vies amb tants llarg d'escalada artificial i en consecuència, he perdut la pràctica i amb els anys, la elasticitat que em carateritzaba temps (molt de temps) enrere. Però mai pots assegurar del tot les coses i aquest cop m'he deixat enganyar pel Jordi Ceballos. Son aquelles coses que dius: mes de novembre..., primers freds..., via en la seva major part, d'artificial..., estàs vell..., mil i una excuses!!! Però a la fi es el que passa, que la "cabra tira pa'l monte" i es que no tinc remei. En fi, que la via es una "guapada" amb un ambient que t'hi cagues i tant, tant fàcil com alguns la pinten, res de res, que algunes expansions estan força a munt i amb un llarg final de traca i mocador per si no tenies prou per el final de festa. La llàstima ha estat el fred i el vent, aquest últim molt emprenyador i el sol que a mig dia ja no ens acaronava amb la seva escalfor re confortant.

La via típica dels anys seixanta i caractrística dels seus aperturista la trobarem tota equipada amb parabolts espits i algun burí i pitó vells. Hem apurat alguns passos en lliure però que no essent gaire rellevants, tant sols a l'últim llarg només trobarem dos parabolts al principi i quatre claus molt vells i amb força mal estat tot i que es pot protegir amb "tricams" tascons i friends petits... ah, i un començament de via per cercar la primera expansió típica d'una pel.licula d'en "Tarzan dels micos".

1er llarg: V- A1e/V, 20 expansions entre parabolts i espits en 35 metres
Comencem la via enfilant-nos en un gran arbre adossat a la paret. Les branques semblen fetes expresament per aquest menester, però no ens enganyem te la seva gracia arribar a la paret i cercar el primer parabolt. Després es un seguit de pedals tot i que algun troç allunyen força. La reunió prou còmoda en un relleix.

2on llarg: A1e/V i IV unes 15 expansions entre parabolts, espits i algun burí vell en 30 metres
Seguim la mateixa tònica. Sortim de la reunió en A0e vers l'esquerra per continuar en vertical fent petites sortides en lliure per cercar les expansions fins que la paret per verticalitat i sortim en lliure. Per accedir a la còmoda reunió superarem un petit ressalt amb molt bona presa.

3er llarg: IV i A1e, unes 6 o 7 expansions en uns 15 metres
Sortim de la reunió amb un parell de passos en lliure fin les expansions per terreny un xic desplomat i un cop superat aquest primer tram ens decantem a l'esquerra i entrem en una bona cornisa on muntem la reunió.

4t llarg: A1e, V- i IV, unes 15 expansions, un burí sense plaqueta i un clau en 30 metres
Comencem el llarg vers l'esquerra per seguir en vertical amb un pas força llarg. Després continuem verticalment i un xic desplomat fins que ens veiem obligats a sortir en lliure i de mica en mica arribem a la propera reunió  a sota mateix de la bola que corona la Bessona Inferior.

5è llarg: A1e, A2, V i IV, dos parabolts un burí sense plaqueta i quatre claus en força mal estat i un 25 metres
Comencem amb un parell de passos en artificial de dos parabolts i tot seguit tindrem que procurar emplaçar friend, tricams i tasconets per progressar amb certa garantia fent passos en lliure i d'estreps fins que de mica en mica arribarem al cim. Els claus estan en força mal estar i la fissura un pel trencada. Un llarg espectacular pel "pati" que tenim a sota els nostres peus!

Pel descens anirem a la banda oposada a la via (cara Oest) i farem un ràpel de uns 27 metres fins el coll de les dues Bessones. Després baixarem vers el Nord per una canal fins un arbre. D'aquí farem un segon ràpel de 15 o 20 metres fins el terra.

Feia molt anys que no escalava una via així i he quedat trinxat de debò, sort del Jordi que està fet un "màquina" i en tot moment m'anave donant ànims. Llàstima del vent i del fret l'auriem gaudit molt més. Una altre via nova per la cole i una de les agulles d'aquesta regió que encara no havia pujat mai... ja m'en queden poques!

Escalada realitzada per: Jordi Ceballos i Joan Prunera

El conjunt de les Bessones

El pas de l'arbre a la roca

El primer llarg 

El segon llarg 

Sortint de la R3 al quart llarg 

El quart llarg

La sortida en lliure del quart llarg

El darrer i vertical llarg 

I fi de festa!