dilluns, 17 de novembre de 2014

Via IGLESIAS-CASANOVAS a la Bessona Inferior

15 de novembre de 1714 / 2014
Fa temps que aquesta via la tenia arraconada al grup de vies que ja no faré mai, en gran part, per que ja no faig vies amb tants llarg d'escalada artificial i en consecuència, he perdut la pràctica i amb els anys, la elasticitat que em carateritzaba temps (molt de temps) enrere. Però mai pots assegurar del tot les coses i aquest cop m'he deixat enganyar pel Jordi Ceballos. Son aquelles coses que dius: mes de novembre..., primers freds..., via en la seva major part, d'artificial..., estàs vell..., mil i una excuses!!! Però a la fi es el que passa, que la "cabra tira pa'l monte" i es que no tinc remei. En fi, que la via es una "guapada" amb un ambient que t'hi cagues i tant, tant fàcil com alguns la pinten, res de res, que algunes expansions estan força a munt i amb un llarg final de traca i mocador per si no tenies prou per el final de festa. La llàstima ha estat el fred i el vent, aquest últim molt emprenyador i el sol que a mig dia ja no ens acaronava amb la seva escalfor re confortant.

La via típica dels anys seixanta i caractrística dels seus aperturista la trobarem tota equipada amb parabolts espits i algun burí i pitó vells. Hem apurat alguns passos en lliure però que no essent gaire rellevants, tant sols a l'últim llarg només trobarem dos parabolts al principi i quatre claus molt vells i amb força mal estat tot i que es pot protegir amb "tricams" tascons i friends petits... ah, i un començament de via per cercar la primera expansió típica d'una pel.licula d'en "Tarzan dels micos".

1er llarg: V- A1e/V, 20 expansions entre parabolts i espits en 35 metres
Comencem la via enfilant-nos en un gran arbre adossat a la paret. Les branques semblen fetes expresament per aquest menester, però no ens enganyem te la seva gracia arribar a la paret i cercar el primer parabolt. Després es un seguit de pedals tot i que algun troç allunyen força. La reunió prou còmoda en un relleix.

2on llarg: A1e/V i IV unes 15 expansions entre parabolts, espits i algun burí vell en 30 metres
Seguim la mateixa tònica. Sortim de la reunió en A0e vers l'esquerra per continuar en vertical fent petites sortides en lliure per cercar les expansions fins que la paret per verticalitat i sortim en lliure. Per accedir a la còmoda reunió superarem un petit ressalt amb molt bona presa.

3er llarg: IV i A1e, unes 6 o 7 expansions en uns 15 metres
Sortim de la reunió amb un parell de passos en lliure fin les expansions per terreny un xic desplomat i un cop superat aquest primer tram ens decantem a l'esquerra i entrem en una bona cornisa on muntem la reunió.

4t llarg: A1e, V- i IV, unes 15 expansions, un burí sense plaqueta i un clau en 30 metres
Comencem el llarg vers l'esquerra per seguir en vertical amb un pas força llarg. Després continuem verticalment i un xic desplomat fins que ens veiem obligats a sortir en lliure i de mica en mica arribem a la propera reunió  a sota mateix de la bola que corona la Bessona Inferior.

5è llarg: A1e, A2, V i IV, dos parabolts un burí sense plaqueta i quatre claus en força mal estat i un 25 metres
Comencem amb un parell de passos en artificial de dos parabolts i tot seguit tindrem que procurar emplaçar friend, tricams i tasconets per progressar amb certa garantia fent passos en lliure i d'estreps fins que de mica en mica arribarem al cim. Els claus estan en força mal estar i la fissura un pel trencada. Un llarg espectacular pel "pati" que tenim a sota els nostres peus!

Pel descens anirem a la banda oposada a la via (cara Oest) i farem un ràpel de uns 27 metres fins el coll de les dues Bessones. Després baixarem vers el Nord per una canal fins un arbre. D'aquí farem un segon ràpel de 15 o 20 metres fins el terra.

Feia molt anys que no escalava una via així i he quedat trinxat de debò, sort del Jordi que està fet un "màquina" i en tot moment m'anave donant ànims. Llàstima del vent i del fret l'auriem gaudit molt més. Una altre via nova per la cole i una de les agulles d'aquesta regió que encara no havia pujat mai... ja m'en queden poques!

Escalada realitzada per: Jordi Ceballos i Joan Prunera
El conjunt de les Bessones
El pas de l'arbre a la roca
El primer llarg 
El segon llarg 
Sortint de la R3 al quart llarg 
El quart llarg
La sortida en lliure del quart llarg
El darrer i vertical llarg 
I fi de festa!


7 comentaris:

  1. Enhorabona Joan, una gran via per enfilar-se a la Bessona inferior.

    ResponElimina
  2. Joan felicitats per la vía, i molt encertat aixo de Xapar les branques de l'arbre. Vols dir que aguantaríen?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mariano, encantat de saludarte. I tant que aguanten, son prou gruixudes...

      Elimina
  3. Enhorabona Joan, per fer allò que pensaves que no podries fer i ja veus, ha valgut la pena l'esforç i ha estat fantàstic.
    Tota una lliçó de superació.
    Un petonet

    ResponElimina
  4. Enhorabona Joan , fa uns 7 anys ens vam baixar de la r1 amb un colega perquè ens venia gran la via, encara recordo les ultimes branques ballarines del arbre per agafar la paret,jajaja,quins records.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.