diumenge, 13 de novembre de 2016

Via DAVIS JONES. La Podrida. Regió de les Agulles. Montserrat

Dissabte 12 de novembre de 2016
La Regió d'Agulles es en el primer lloc que em vaig lligar literalment, una corda a la cintura i d'això farà d'aquí res, 38 anys. Gaire be les he pujat totes les agulles però sempre queda una pendent i es el cas de la Podrida. Tot i que anys enrere la vaig tenir en comte, el seu nom i l'unica via que havia i sent una "Cerdà", no em va fer mai el pes. Remenant la nova guia d'agulles del Joan Miquel Dalmau, ja me la vaig mirar amb altres ulls i aquest dissabte teníem la intenció d'escalar amb tranquilitat i seguretat i això em va fer decidir-me per una via que en teoria va per l'esquerra de la Cerdà. Ja se sap que les guies et poden donar una part d'informació mes o menys encertada però un cop et fiques a la via es quant veus la realitat i no sempre verdadera perquè depèn dels teus instints i de l'equipament o no que trobes. Entre la guia antiga d'Agulles del Rodés i Labraña i la del Dalmau hi ha unes diferències abismals i així passo a dibuixar el que ens hem trobat a la sopossada via Davis Jones descrita en el llibre del Dalmau.

Per accedir a l'Agulla farem el mateix camí que per arribar a l'Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret i un cop siguem a peu de via, davallem vers ponent fins que arribem als peus de l'aresta de la Podrida i en el seu extrem esquerra, molt a munt, podem veure el primer parabolt que ens indicarà el camí a seguir. La via esta equipada en els trams difícils però hem d'escalar. La graduació que indico es la meva, que no te res a veure amb la de la guia. Per fer aquesta via s'ha d'anar molt be amb el V+.

1er llarg: II, III i IV, tres parabolts en uns 40 metres
Ens enlairem per terreny fàcil i tombat fins que a tres quarts del llarg trobem uns passos fins però no gaire difícils i tot seguit superarem un petit ressalt que en durà a la reunió de dos parabolts amb anella. Llarg típic de les parts baixes de les arestes Brucs.

2on llarg: IV, V, V+ o un pas d'estrep, V i IV, 5 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió atacant un mur vertical on veiem un parabolt. superem el pas vertical  difícil i uns metres més a munt trobem un altre parabolt. Seguim per terreny més agraït fin un altre mur molt vertical protegit amb tres parabollt amb prou distància entre ells. El pas del segon parabolt l'he trobat molt difícil tenint que ajudar-me duna baga pel peu i superar el pas. Arribem a un altre parabolt que en assegurarà el darrer pas difícil del llarg per continuar l'aresta, ara més fàcil però sense cap assegurança. La reunió es d'un parabolt i un espit no gaire fi. Llarg fi i difícil que tindrem que escalar de valent entreels parabolts.

3er llarg: III+, III i II, sense cap assegurança i uns 20 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per continuar una aresta fàcil i a la seva part final molt tombada on trobarem la reunió amb anelles al terra abans d'arribar al cim. Aquest llarg podria ser la part final de la via Cerdà (?)

Només ens resta caminar pel cim allargat de l'agulla fins el seu extrem, abocat al vuit, a la cara Nord d'Agulles.

El descens el podem fer per la mateixa via amb dos ràpels o be amb un de sol per la cara Est de vint metres fins la canal que separa la Podrida de l'Agulla de l'Arbret i baixant per la canal fins al camí. Nova via i nova roca per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera
Arribant a la primera reunió
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió

El tercer llarg 
L'impresionant "timba" de la cara nord
No volem "peus de gat", volem" peus de cabra"

12 comentaris:

  1. felicidades por la salida y me alegro que Joaquin este en condiciones,me parece que le gustan los dias grises jjjjj

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, "piano pino", el dia podia haber dado más de si però se quedó en matinal...

      Elimina
  2. Tens raó en que la via trepitja la major part de la Cerdá. Vaig fer la Cerdá als vuitanta i quan vaig fer la "Davy" vaig veure que coincidien en tot el tram de l'aresta.
    Salut
    Jesús

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns diuen que no, això ho tindrien que dir els que vàren obrir la Cerdà o Aresta Brucs l'any 1957, en Cerdà i en Riera...

      Elimina
  3. Aquesta via ha estat molt bé tot i que els passos de V+ m'han fet suar tinta fent trampes quan he pogut i quan no he pogut fer les trampes, he tingut de fer actes de fe.
    Molt bona vista des del cim amb la impressionant timba de la cara nord.

    ResponElimina
  4. Jo no crec que la trepitgi, poder la segona reunió ja es Aresta Brucs. Es una via que no està malament i mes o menys respecta l'antiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tens raó, però tot son opinions mes o menys vàlides... i gual que el des-equipar vies, no? (hehehehe) Si, i la via em va agradar força, assegurada però molt justeta i el grau de la via a la guia, buenu, "corramos un estupido velo"... tot son opinions, si o si?

      Elimina
  5. Això sempre, pero si s'ha de desequipar, "voy pallá".
    Jajajaja

    ResponElimina
  6. He Joan, el nombre correcto es Davis Jones
    Rese
    https://2.bp.blogspot.com/-tYd1cTgTgYQ/WEfZUenGg2I/AAAAAAAALc4/O30jmEQ_BcEwZ8nb8LtSByUcNh7hb2gagCLcB/s1600/rese%25C3%25B1a-podrida.jpg

    ResponElimina
  7. En la guia d'Agulles (la nueva) pone "DAVY JONES"

    ResponElimina
  8. ...no sé, en la Reseña que dejaron los aperturistas en el libro de registro la llamaron aí.
    Aquí la puedes ver:
    https://3.bp.blogspot.com/-sdd0FhjkCfE/WEfZTc0DugI/AAAAAAAALc0/PxLE0k2nZTw6e7p_hdSIDLqTVkJ8mKkZgCLcB/s1600/La%2BPodrida-Davis%2BJones.jpg

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya está modificada la reseña y el post del blog. Gracias por la información, Jose

      Elimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.