8 de febrer de 2015
L'activitat d'aquest diumenge, més que una escalada ha estat una excursió pels voltants de les regions dels Frares Encantats i Les Agulles. La meva idea, en un principi, era d'anar a la llunyana regió dels Ecos sense tenir en conte que Montserrat estaria així de nevat... Arribem a Can Massana i tot l'aparcament es ple de neu... podrem entram amb el cotxe? o ha estat res, carreguem trastos i enfilem camí a Coll de Porc per la cara nord de Montserrat on el camí es ple de neu, un pam ben llarg de neu! Un cop arribem a Coll de Porc i passat el Coll del Miracle en endinsem per les profunditats dels Ecos i de seguit en adonem que no es bona idea. Molta neu, la roca gelada i els peus gaire be mullats ens fan recular cap a la solejada regió d'Agulles. Es prou tard i estem cansats i com dic, amb les peus mullats i decidim fer una via que fa, al menys vint-i-cinc anys, que no la he fet. l'Aresta Brucs de la petita agulla de la Boteruda (no confondre amb la Boteruda del Grà). Son aquelles vies que no se per que les tens arraconades i oblidades i realment, te una roca fantàstica, en part senzilla i vertical, però una petita joia de la regió. Després, a casa, he buscat referències de la via i he trobat prou diferències entre ressenyes. Jo sempre m'he guiat pel llibre d'en Labraña i en Rodés i així es com sempre la he fet, el que sempre m'ha sobtat es el grau de dificultat que li posaven, per mí sempre ha estat un V i amb dos llargs de corda que en aquella època, tant sols teníem cordes de 40 metres o menys com una que tenia jo de 35... Si es vols es pot fer amb un sol llarg però li resta gràcia a l'escalada. Res que aquí teniu la meva ressenya.
 |
| La ressenya de Roques Parets i Agulles de l'any 1970 |
 |
| Can Massana ben nevat |
 |
| Camí all Coll de Guirló |
 |
| La muralla nord i oest d'Agules |
 |
| La Cadireta d'Agulles i la roca Foradada amb neu |
 |
| Camí del nostre objectiu |
 |
| El peu de l'aresta ple de neu |
 |
| El primer llarg |
 |
| Superada la dificultat del segon llarg |
 |
| Arribada al final e la via amb el terra ben nevat |
 |
| La cordada d'inconscients... |
 |
| Les portelles i les savines i tot ben blanc |
 |
| Per baixar de la canal ens veiem obligats a fer un ràpel |
 |
| La paret plena de gel |
 |
| Els Ecos, ben lluny i nevats |
 |
| Baixar per la canal de les Portelles va ser tot un repte... |
Realment, el més complicat de tot ha sigut el caminar i sobretot, la tornada cap el refugi d'agulles i el pas de les Portelles.
ResponEliminaEra per baixar amb piolet i grampons.
Quina petita aventura Joan! maques les fotos! com estaven les canals, renoi!
ResponElimina