Diumenge 30 de setembre de 2018
Escalar a Sant Llorenç del Munt es sempre una sorpresa... o no, doncs de la manera que es la roca ja t'ho pots imaginar. El mateix passa amb la via de la Cinglera del Bolet, mig roca, i mig fang. Carregats de moral ens trobarem una via estètica a quan a traçat però "esgarrigossa" en el seu roquissar. La via es semi-equipada amb parabolts nous però prou exposada tant per l'austeritat de l'equipament com per la qualitat de la roca, essent només una via per "col.leccionistes i sobretot de Sant Llorenç.
Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol que ens portaria a la canal Gentil i guiant-nos per la curiosa roca del Bolet ens endinsarem entre matolls i punxes als seus peus. Aquí comença la nostra via.
1r llarg: III i II, neta i uns 10 metres
Pugem per una canal terrosa molt descomposta on podrem assegurar-nos en una arrel d'un arbre que surt del fang. Un cop sortim de la canal entrem en un terreny trencat però fàcil i abans d'arribar al coll entre la cinglera i el Blet, podem fer reunió en una bona alzina (recomanable)
2n llarg: V, A1, V+, IV i III, un parabolt i un clau que es mou en uns 20 metres
Encetem el llarg pujant fàcilment el pedestal on som a la reunió. Encarem un mur vertical de roca dubtosa un xic per l'esquerra i amb passos delicats arribem a un parabolt. Flanquegem a l'esquerra fin un bon ressalt on hi ha un clau que es mou. Amb molta fe, tan en lliure com amb un estrep farem uns passos de moral i pujarem per un diedre també trencat on anirà decaient la dificultat fins un gros pi on farem la segona reunió.
3r llarg: III, Ae, (tres passos), IV, V/A1, IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb facilitat en direcció a una paret vertical, trencada però amb tres expansions fiables. Fem tres passos en Ae i sortim per l'aresta amb molta cura. Trobarem un pont de roca. Ara la parat es torna a redressar. A l'esquerra hi ha una fissura trencada on surt una grossa sabina, la llacem i si no tenim... fem un pas d'estrep (el meu cas) i sortim del petit desplom. Seguim per placa trencada on per sort ens podrem assegurar a un parell de sabines prou fiables fins arribar a una plataforma on trobarem la reunió.
4t llarg: IV+, V i II, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per de seguit anar a l'esquerra on superarem un petit ressalt i enpendre un flanqueix a l'esquerra molt aeri però amb posibilitats d'assegurar-nos. Al final, i amb un pas fi, ens enlairem en vertical i de cop acaba la dificultat pujant per rampa fàcil fins el cim de la cinglera on muntarem la reunió en un arbre.
Via només per col.leccionistes de Sant Llorenç. Si voleu escalar el Bolet es cosa vostre, nomes la visió des de la primera reunió, et posa els pels en punta, i jo ja no tinc els "instints suïcides" que tenia als 23 anys, així que, via nova per la cole però que no crec que la repeteixi mai mes.
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
 |
| El bolet i el peu de via |
 |
| La canal per accedir a la primera reunió |
 |
| Quina por, els còdols es "desenganxen" als meus peus |
 |
| Fang i alguns còdols... |
 |
| En plena aresta i el bolet a sota |
 |
| el darrer llarg amb la roca que ja es bona, dura poc |
 |
| El final del suplici, vull dir, de la via |
La Xemeneia de l'Esquelet es una de les grans clàssiques d'Agulles. Quan la vaig escalar per primer cop, la coneixíem per l'empotrament de l'Esquelet, una llastra d'uns 45 metres i escalada per primer cop pel Josep Maria Torras en solitari, la fèiem en dos llargs. El primer es una canal arbrada amb roca mediocre que la pujàvem amb la corda a l'esquena, ara ja no m'atreveixo. Després ens "empotravem" dins la xemeneia i reptàvem com llimacs. Com anècdota explicar que jo no entenia per que tenia el nom de l'esquelet aquesta agulla i per mol que me la mires no li veia la similitud fins que en van explicar que els primers que van escalar l'agulla, els germans Estorach, vàrem trobar un esquelet d'ocell i d'aquí li ve el nom.
