Via NORMAL per la entrada directa a la Castellassa de Can Torras. Sant Llorenç del Munt

La Castellassa de Can Torras o les Castellasses es una de les roques de Sant Llorenç del Munt més caracteristiques. La seva silueta es pot veure des de infinitats de punts degut que es separada de les cingleres del massís. La componen tres punts culminants, la Gepa, la Cabreta i la Torre, la punta més alta del monòlit. De molt jove ja caminava a sovint pel massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i de sempre la seva forma allargassada i semblant a la de un camell, m'habien encisat. Recordo les primeres escalades al "Burret" (Cavall Bernat) o a la roca de l'Esquirol pels voltants de 1979 però la Castellassa se'm resistia. No vàrem saber trobar el camí per arribar'hi. No va ser fins l'any 1990 que, no ho recordo massa be, des de la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, hi ha un punt en que es veu molt be que crec que era Les Arenes, i per aquí vàrem enfilar per camins fins arribar a peu de via. Recordo poc, podríem dir res de res, del camí però habiem arribat. Aquell dia no vàrem poder arribar al cim de la Torre pel mal temps i per que anàvem se'n se cap informació i tant sols vàrem arribar al cim de la Gepa així que la tenia pendent des de fa molt anys.

Aquest cop amb més informació i una mica amb els deures fets i amb ajuda d'un "mig-expert" del massís, en Ricard Rofes, ens endinsarem amb la peculiar roca de Sant Llorenç a conquerir la via normal d'aquest fantàstica monòlit. En Ricard i en Jordi aniran a una via "Masoniana", la MENJA-CÒDOLS i en Joaquim i jo a la NORMAL.

El dia es fred i lleig i en Ricard, que es un fervent seguidors dels "mentidòlegs", diu que fins la tarde no caurà aigua... confiarem. Deixem els vehicles al final del carrer Cavall Bernat de la urbanizació de Matadepera i prenem el camí dels Monjos per pujar a la Mola. en una explanada ben oberta a mà dreta tenim un camí que baixa una mica, es el camí del Mal Pas de Can Torres o de la Castellassa. Passarem pels Plecs del Llibre i de sobte ja veiem l'espectacular monòlit. En poc més de mig hora arribem a peu de via.

Com ja dic es un dia lleig i humit i la roca de Sant Llorenç, mig fang mig... no se que, no ens donen gaires esperances, però ja som al lloc i per això em vingut, no? Mentre els companys van a la seva via, en Joaquim i jo preparem "trastos". La via comença a l'esquerra de la llarga aresta en una mena de xemeneia-encastament. No hi ha res i la roca es força humida intento i ho intento però no m'atreveixo... fa 25 anys ho vaig fer!!! No m'ho veig... En Joaquim i jo ens mirem amb frustració. Baixo i li dic que intentem-ho per la entrada directe que diuen que es més difícil però al menys, podré posar "caxarros" i aquí teniu la descripció de la via.

1r llarg: V, V+, IV i II, net d'assegurances i uns 15 metres
En front mateix de l'aresta del monòlit tenim uns vuit metres molt verticals amb una fissura irregular a equipar. Es força vertical i amb l'esgarrifossa roca de la regió. He fet sevir dos friends petits i un tascó, que ha entrat a "caldo", per superar la desena de metres verticals fins que baixa la dificultat i gaire be caminat entrem a reunió de dos químics en una mena de bretxa. Bon llarg per mantenir la calma i buscar el friend o tascó adient per la fissura.

2n llarg: III+ i II un burí sense xapa en uns 30 metres
Seguim per l'aresta on tenim un primer ressalt assegurat per un cap de burí seguim fàcilment fins un altre ressalt amb roca a controlar i continuem igual per la mateixa aresta fins que arribem als peus de la Gepa i muntem la reunió.

3r llarg: II i III cap assegurança i uns 30 metres
Ara ressegui la base de la Gepa pel cantó dret molt fàcilment fins remuntar una petita canal on arribem al collet de la Gepa i la Cabreta. Remuntem el petit cim de la Cabreta, ara amb una mica més de dificultat i per sota del seu cim, en una bona alzina (crec que ho era) muntem la reunió.

4t llarg: IV; IV+, III i IV, un filferro del "paleolític" i uns 20 o 25 metres
El llarg més bonic de la via. Del cim de la Cabreta desgrimpem amb bona roca uns metres verticals entre l'escletxa de la Cabreta i la Torre fins situar-nos al bell mig de les dos roques amb un peu a cada banda i passem, ara si a la fantàstica roca del cim culminat de la Castellassa. amb passos fins però sense ser mai extrems pugem uns set metres de roca bona fins un pedestal on trobem uns filferros molt vells. Remuntem unes grades i en una cornisa petita amb un bon buit als nostres peus, fem l'ultim pas per accedir en aquest fantàstic monòlit.

Ja som al ample, pla i esquerdat cim de la Castellassa. Ara comença a ploure i amb ganes, Fem la foto de cim i ràpidament muntem el ràpel. Hi han dos opcions, una per la mateixa via, que no ens fa el pes per que tot es mullat i segueix plovent i l'altre, la recomanació d'en Ricard, per la via de la X. des de el cim hi ha un parabolt amb anella i un ferro burinat a la roca també amb anella. Fem un primer ràpel pel  cantó Est seguin la xemeneia fins un forat amb una còdol enorme dins la mateixa xemeneia. D'aquí un altre ràpel d'uns 40 metres fins el terra. Aclarariment: d'amunt del còdol enorme, hi han dos claus lligats amb un filferro. Passeu les cordes per la dreta dels dos claus en sentit de la baixada. Diuen que es per que el nus de les cordes no s'encastin amb la roca i te la seva part de lògica. a nosaltres no se per que no ens ha funcionat, no em pregunteu el perquè, encara no ho sabem però ens ha costat una bona suada i gaire be a punt de remuntat tot el segon ràpel... per sort no ha estat així!!!

ens retrobem amb els companys que també estan baixant de la via i un cop tots plegats ens en tornem als vehicles per acabar la jornada remullant-ho amb unes birres, jo com es normal, se'n se alcohol i una nova via, ara si acabada, per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La Castellassa

El peu de via

El primer llarg a equipar

El segon llarg

Un fantàstic còdol a les meves mans...

El llarg flanqueig del fàcil tercer llarg

el cim de la Cabreta des de la Torre

El darrer llarg

L'últim pas abocat al buit abans d'arribar al cim

Fita aconseguida

El darrer ràpel

Repetició de la via El cap i el passarell a Montanissell

7 de març de 2015

Des de l'ultim cop que vàrem anar a Riglos, en Santi m'ha demanat que el porti a escalar uns quants cops, dons li ha tornat a agafar "gustet" a l'escalada després de més de dotze anys d'estar inactiu. He pensat en una via que li farà gràcia, EL CAP I EL PASSARELL A MONTANISSEL a la Serra de Sant Joan, una via llarga, i equipada en els llocs més compromesos son garantia de gaudir d'una jornada ben bona. Aquesta via ja serà el cinquè cop que la faig però no em canso de repetir-la així que aquests dissabte en Santi, en Joaquim i jo fem cap  al CAP I EL PASSARELL.

Tenim un anticicló i sembla ser que tindrem un dia d'allò més primaveral i sortim de Barcelona ben d'hora per arribar a la paret amb prou temps dons la via es llarga, ràpida però llarga i per una cordada de tres no estarem menys de 4 o 5 hores. La tornada com sempre la fem per la pista, lmolt llarga, del darrera de la paret que ben be son d'hora i mitja a dos hores de caminar. Quan som d'alt del cim gaudint d'unes vistes espectaculars, veiem que hi ha un Land Rover amb un operari mirant les antenes de dalt del cim i fem la conyeta de que ens podria baixar... be fem material ens posem el calçat de caminar i prenem la pista de baixada que xerrant, xerrant s'ens farà curt el llarg descens mentre l'operari segueix treballant. Quan portem, tot just, cinc minuts caminant escoltem que baixa el Land Rover, mirem a munt i si, està baixant. Nens, fem dit que igual te bon cor i ens para. Poder al ser un vehicle oficial no ho pot fer, no? s igual fem-ho. No va fer falta, el xaval del vehicle es para i diu que si ens porta... "A bodes ens conviden"!!! Els tres pugem rapits con a llamps i anem fent la xarrada amb al conductor. Al poc de menys de mig hora ja som un altre cop on em deixa el cotxe Se'ns a fet curta la baixada!!! I això que vàrem mentalitzar al Santi de que la baixada era un "rotllo" monumental i mireu per on,  el que ens hem trobat.

Un dia fantàstic per una companyia fantàstica

Escalada realitzada per: Santi Guerra, Joaquim Llòria i Joan Prunera

Un recull de les fotos de la jornada

Via GUTIERREZ "LO PUTO AMO". Abella de la Conca

Aquest dissabte tornem al que habiem deixat a mitges la setmana passada, la via GUTIÉRREZ "LO PUTO AMO" que sembla ser el temps ens ho permetrà i hem d'aprofitar per que avui es l'últim dia que podem escalar per culpa d'unes restriccions "oficioses" per l'estudi i alimentació dels rapinyaires de la zona. Total, que fem via cap a l'Abella de la Conca, petit i perdu tpoble a la comarca del Pallars Jussà (no l'hem vis el poble, passem de llarg). Be, uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista i si sou "espavilats", com nosaltres, de seguida la localitzareu. Deixem el vehicle en una explanada prou gran de la pista i com us dic , es ben visible la via que farem. Reculem un centenar de metres d'on tenim el cotxe i trobem unes fites i un corriol que puja entre camps d'ametlles, (aquí encara no estan florits) i en 30 minuts arribem a peu de via. Trobarem una inscripció amb el nom de la via, més fàcil impossible!

Farem dues cordades, els joves i els... grans? Els que ja estem "salats" deixarem pas a les noves generacions i nosaltres, els grans, poc a poc , al darrere d'ells.

1r llarg: V, IV, IV+, V i III , tres parabolts i un pont de roca en uns 45 metres
L'entrada al llarg es un xic explosiu, al menys per nosaltres. Una placa vertical i amb fisuretes ens portarà a un cornissa molt petita i flanquejant a l'esquerra pujarem per un altre placa assegurada per un parabolt. Continuem per terreny brut i amb matolls fins un altre placa vertical on podrem emplaçar algun friend o tascó. Seguim per placa on trobarem dos expansions més i ja, més fàcilment arribarem a la reunió fora còmode.

2n llarg: II/III, V, V+, II/III i IV, tres parabolts i dos ponts de roca en uns 40 metres
Comencem el segon llarg per la dreta flanquejant i resseguint una serie de ressalts escalonades fins un mur vertical amb un diedre. El parabolt es fora lluny però podrem emplaçar fiends al gust. Un cop passat el diedre entrem en una placa fora vertical i fina. Un parabolt ens assegura el pas més difícil. Seguim per terreny de matolls i grimpant algun ressalt fins arribar a la reunió.

Ara cambiarem de reunió, caminant per una feixa fins la paret vertical de davant nostre. Trobarem una reunió d'un parabolt que la reforçarem amb algun tascó o friend.

3r llarg: IV+, V, IV+, V i IV, dos ponts de roca i dos parabolts en uns 50 metres.
El millor llarg de la via, Per a mi, una obra d'art de la natura. Sortim de la reunió enfilant-nos per un diedre amb blocs vertical fins entrar de ple en una placa fissurada i anirem progressant amb tendència a la dreta fins un parabolt. Pas de flanc a la dreta i continuem per una fantàstica bavaresa fins trobar-nos amb una placa amb una fissura vertical. Un cop superat arribem a l'últim ressalt del llarg i ja som al final de la via.

Pel descens anirem a la nostra dreta baixant per una mena de cresteta fins situar-nos al vessant nord fins un ressalt on trobarem una corda fixe amb no gaire bon estat, però es curt i pràcticament sense dificultat. Anirem baixant per camí mes o menys marcat fins un gran coll i en qüestió de mig hora ja serem un altre cop al punt de partida. Els companys "joves", com encara tenen temps i van alts, decideixen baixar més ràpid i fer la via LO GALL PINTO. En guillem i jo "xinu-xanu, de camí cap el cotxe a prendre una mica el sol.

Be ha estat una escalada prou interessant, en un lloc que desconeixia malgrat les restriccions "oficioses" que hi han. Jo només he observat graules i voltors, no se si més endavant arribaren mes "pajarracus" protegits. Ara toca esperar el més d'octubre per tornar que el lloc m'ha encantat. Un altre via nova per la cole!

Escalada realitzada per: Guillem Árias i Joan Prunera amb Ricard Rofes,i Cisco Figueroa 

Des de la pista on deixem el vehicle ja veiem la paret

El primer llarg 

El segon llarg

L'últim llarg

La colla, reunits després de l'escalada

La regulació de l'escalada a la zona

Via MARTINETTI a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

22 de febrer de 2015

Encara que el diumenge es previst vent i del fort, i neu al Pirineu i Prepirineu nosaltres no es arronsem i fem cap a l'Abella de la Conca. Es un lloc que tots el "blogaires" conegut i per conèixer, han estat i jo no... Així que en Ricard i en Jordi en conviden a anar-hi. També ve un amic d'ells, en Cisco, que no conec i a les hores podrem fer dues cordades. Un cop estem arribant a Isona veiem, per desgracia nostre, que totes les parets i muntanyes del voltant son nevades. Buf!!! que fem? De moment esmorzem com es manat i decidim. En Ricard proposa anar a Sant Llorenç de Montgai que te microclima i allí segur que farà solet i bona temperatura. Comencem a bombardejar amb idees de vies i: jo aquesta ja l'he fet, carai, no portem estreps, i així una estoneta. Aquí, que jo sóc l'avi per edat, em ve al cap la via Martinetti de la Formiguera. Fa divuit anys que la vaig fer i va ser la primera via que vaig fer a la Paret de la Formiguera, un 7 de novembre de 1998 i la recordava prou difícil però assequible. Ningú la ha fet i de seguit foten mà del "putumòbil" buscant la via per la xarxa i com no podia ser menys, la primera que surt es la de l'escalatroncs. Els hi sembla be i fem cap a Sant Llorenç. Arribem al pàrquing i el dia no pot ser millor, clar i un cel blau satí, però amb un pel de vent que no ens va molestar gents en tota la jornada. Ens disfressem de "Romans" i apa, a la Formiguera que hi falta gent.

Arribem al peu de via en poc menys de vint minuts i busco el començament de la via i de seguit dono amb ella. Farem dues cordades en Ricard i jo i en Jordi i en Cisco. A la segon cordada no els i fa gracia anar al darrera nostre i opten per anar a fer la via Memòria selectiva mentre nosaltres fem la Martinettti.
La via comença molt a prop i a la dreta de la via normal entre mig d'uns reguerots blaus en una mena de cornisa petita en la clariana dels arbustos. Hi ha un burí amb una placa trencada.

1r llarg: IV, IV+ i II, quatre espits en uns 25 metres
Enfilem paret a munt. Aquí no es massa vertical però hi ha algun paset curiós. De seguit perdem dificultat i gaire be arribem caminant a la reunió en un bon replà als peus del gran mur que tenim davant nostre.

2n llarg: III, IV IV+, V i IV, tres espits i una flor de pitons en uns 15 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fàcilment fins que la paret es fa vertical del tot. Aquí trobem la dificultat del curt però intens llarg. Superem la dificultat amb un parell o tres de moviments atlètics i seguim recte fins la petita reunió.

3r llarg: V i IV, set espits en uns 30 metres
Davant nostre tenim un mur vertical i la primera expansió es força lluny ("alejillo" considerable). Sortim de la reunió lleugerament a l'esquerra per situar-nos en unes petites cornises on podrem emplaçar un friend petit (molt petit) i així seguir amb certa garantia fins el proper espit. Després es un festival. Roca, la caracterista d'aquesta paret, on de mica en mica, van sorgint les preses a cada pas que fem. Al final ens topem amb un mur mes vertical que el superem amb bones preses i arribem a un espectacular flanqueig, més impresionant que difícil i amb uns sis metres de recorregut arribem a la còmoda i penjada tercera reunió.

4t llarg: V+, V i IV+, sis espits en uns 25 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar un espit que tenim molt a prop. D'aquí estant enfilem recte a munt amb passos realment difícils, sobre tot per a mi. Després de superar tot això ens decantem a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta, ara amb passos menys difícils però no fàcils i amb un rocam fantàstic arribem al final de la via.

Per baixar podem triar tres opcions: dos ràpels per la mateixa via, cosa que recordo que no em va fer massa el pes. La segona es anar a la veïna via Normal que es a tocar i baixar amb els dos ràpels de sempre o be caminant pel camí de baixada a la dreta de la paret. Com podem aprofitar el temps baixem per la via normal i farem aquesta via sortint per la variant directe que te un pas de V+. Jo ja l'he fet un munt de cops.

Mentres tant els companys ja han fet la Memòria selectiva i estan baixant de la via Normal i es dirigeixen a la Martinetti però al final desisteixen per una cordada que tenen al davant que va molt lenta. Un cop som tots quatre a terra decideixen aprofitar el temps i fer un altre via, la Savina Wall. Tant aquesta via i la Memòria selectiva jo ja les he fet i en el seu dia no em van fer el pes així que descansaré i investigaré pels voltants a la recerca d'algun altre itinerari nou que he vist.

Amb la feina feta i ben aprofitada marxem al bar de Sant Llorenç a fer unes birres (jo cuca-cola) i uns entrepans mentre xerrem d'antics i nous projectes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera i també en Jordi Ceballos i Cisco Figueroa

El primer llarg

El segon llarg

El tercer llarg damunt del còdol caracteristic

En Ricard desmuntant el tercer llarg

El espectacular però fàcil flanqueig...

... i jo que m'ho miro des de la reunió

El difícil quart llarg

Arribant al final de la via

El companys a la via Savina Wall

Via JOSEP FATJÓ I GENÉ al Serrat de La Palomera

15 de febrer de 2015

Porto un refredat de "cal ample" i no tenia ganes de fer res el cap de setmana però la carn es dèbil, molt dèbil... i tot i així, el diumenge marxo a escalar. Mirarem de fer una cosa nova, una via dels germans Masó a la Palomera que no es llarga, tant sols cinquanta metres i dos llargs. Això si, es troba al serrat de la Palomera que encara que des de Can Jorba sembli que es a prop, està molt amunt i  el camí fa pujada, molta pujada i a mi em costa respirar... no tinc remei!!!

Sortim de Can Jorba i el dia es rúfol, fa un xic de vent i fred, però mica en mica que anem pujant el fort desnivell ja començo a suar la "cansalada". Fa temps que no vaig per aquest camí i no l'encertem a la primera. Després d'uns instants de mirar a munt i a vall trobem el camí de pujada a la Palomera i en tres quarts d'hora arribem al Serrat de la Palomera. D'aquí seguim camí fins arribar al següent contrafort i tot seguint la paret i canal a munt arribem a peu de via en una còmoda terrassa en mig del bosc, on ja es visible la primera expansió de la via.

1r llarg: IV, III, IV+, IV i II, dos espits i dos ponts e roca en un 30 metres
Comencem escalant en diagonal a l'esquerra sempre amb molt bona roca fins un replà als peus d'un muret vertical i un cop superat aquest anem gaire be caminant vers la dreta fins la còmode reunió sota un pany de paret vertical i desplomada. Aquí trobarem els mini-pots-registre (si es poden dir així) que ens tenen acostumats aquesta cordada tant prolífica d'escaladors.

2n llarg: II, A1e, IV, V+ (no obligat), V i III, un pitó i 5 parabolts de 8mm en uns 25 metres.
Enfilem el segon i darrer llarg vers la dreta a cercar fàcilment el primer pitó de l'artificial. Després tres passos més d'A1e amb una sortida en lliure fàcil. D'aquí anem a l'esquerra a cercar la primera expansió d'un vertical mur però amb un rocam immillorable. El pas es molt fort i podem reposar si ens veiem superats per la dificultat. Després, amb un parell de passos més d'apretar però més fàcils, s'acaben les dificultats i fàcilment arribem al que seria el cim del contrafort est de la Palomera. Com ja us dic, estic refredat i m'ha costat més de lo normal fer aquest llarg. Be ara toca baixar i des de la última reunió hi ha un espit i un parabolt, L'espit te anella i deixem un cordino per ajuntar-los i pode fer un ràpel de 35/40 metres fins el peu de via.

La via no ha estat malament del tot, curteta però intensa i amb una roca immillorable i es el que passa amb questes vies, quan ja estàs animat, s'acaben. Però cap problema, de baixada arribem a les vies esportives que envolten aquest serrat i fem la via BARDO segons la ressenya que ens ensenyes uns companys que estan fent "esportiva", te 5b... be a nosaltres ens a semblat mes, però ja se sap, això dels graus es molt relatiu. així que hem pogut "apretar" una mica i em fet una via nova i jo ben fotut del refredat... que més es pot demanar? Dons un bon dinar per recuperar forces. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

Comencant el llarg

El pas més dificil del primer llarg

La fàcil arribada a la primera reunió 

El desplom del segon llarg

Vista del company a la reunió 

Els passos difícils del segon llarg

Arribada al final de la via

Fotuts de fret però contents