dijous, 5 de març de 2015

Via Gutierrez "lo puto amo". Abella de la Conca

28 de febrer de 2015
Aquest dissabte tornem al que habiem deixat a mitges la setmana passada, la via GUTIÉRREZ "LO PUTO AMO" que sembla ser el temps ens ho permetrà i hem d'aprofitar per que avui es l'últim dia que podem escalar per culpa d'unes restriccions "oficioses" per l'estudi i alimentació dels rapinyaires de la zona. Total, que fem via cap a l'Abella de la Conca, petit i perdu tpoble a la comarca del Pallars Jussà (no l'hem vis el poble, passem de llarg). Be, uns dos-cents metres abans d'entrar al poble, venint d'Isona, trobem un trencall de carretera a l'esquerra i en forta pujada que ens portarà a una pista en bon estat. Les parets son molt visibles des de la pista i si sou "espavilats", com nosaltres, de seguida la localitzareu. Deixem el vehicle en una explanada prou gran de la pista i com us dic , es ben visible la via que farem. Reculem un centenar de metres d'on tenim el cotxe i trobem unes fites i un corriol que puja entre camps d'ametlles, (aquí encara no estan florits) i en 30 minuts arribem a peu de via. Trobarem una inscripció amb el nom de la via, més fàcil impossible!

Farem dues cordades, els joves i els... grans? Els que ja estem "salats" deixarem pas a les noves generacions i nosaltres, els grans, poc a poc , al darrere d'ells.

1er llarg: V, IV, IV+, V i III , tres parabolts i un pont de roca en uns 45 metres
L'entrada al llarg es un xic explosiu, al menys per nosaltres. Una placa vertical i amb fisuretes ens portarà a un cornissa molt petita i flanquejant a l'esquerra pujarem per un altre placa assegurada per un parabolt. Continuem per terreny brut i amb matolls fins un altre placa vertical on podrem emplaçar algun friend o tascó. Seguim per placa on trobarem dos expansions més i ja, més fàcilment arribarem a la reunió fora còmode.

2on llarg: II/III, V, V+, II/III i IV, tres parabolts i dos ponts de roca en uns 40 metres
Comencem el segon llarg per la dreta flanquejant i resseguint una serie de ressalts escalonades fins un mur vertical amb un diedre. El parabolt es fora lluny però podrem emplaçar fiends al gust. Un cop passat el diedre entrem en una placa fora vertical i fina. Un parabolt ens assegura el pas més difícil. Seguim per terreny de matolls i grimpant algun ressalt fins arribar a la reunió.

Ara cambiarem de reunió, caminant per una feixa fins la paret vertical de davant nostre. Trobarem una reunió d'un parabolt que la reforçarem amb algun tascó o friend.

3er llarg: IV+, V, IV+, V i IV, dos ponts de roca i dos parabolts en uns 50 metres.
El millor llarg de la via, Per a mi, una obra d'art de la natura. Sortim de la reunió enfilant-nos per un diedre amb blocs vertical fins entrar de ple en una placa fissurada i anirem progressant amb tendència a la dreta fins un parabolt. Pas de flanc a la dreta i continuem per una fantàstica bavaresa fins trobar-nos amb una placa amb una fissura vertical. Un cop superat arribem a l'últim ressalt del llarg i ja som al final de la via.

Pel descens anirem a la nostra dreta baixant per una mena de cresteta fins situar-nos al vessant nord fins un ressalt on trobarem una corda fixe amb no gaire bon estat, però es curt i pràcticament sense dificultat. Anirem baixant per camí mes o menys marcat fins un gran coll i en qüestió de mig hora ja serem un altre cop al punt de partida. Els companys "joves", com encara tenen temps i van alts, decideixen baixar més ràpid i fer la via LO GALL PINTO. En guillem i jo "xinu-xanu, de camí cap el cotxe a prendre una mica el sol.

Be ha estat una escalada prou interessant, en un lloc que desconeixia malgrat les restriccions "oficioses" que hi han. Jo només he observat graules i voltors, no se si més endavant arribaren mes "pajarracus" protegits. Ara toca esperar el més d'octubre per tornar que el lloc m'ha encantat. Un altre via nova per la cole!

Escalada realitzada per: Guillem Árias, Ricard Rofes, Cisco Figueroa i Joan Prunera
Des de la pista on deixem el vehicle ja veiem la paret
El primer llarg 
El segon llarg
L'últim llarg
La colla, reunits després de l'escalada
La baixada 
La regulació de l'escalada a la zona

12 comentaris:

  1. Joan si vau anar aquest diumenge, no devieu trobar a ningú perquè del 1 de març al 1 d'octubre està regulada l'escalada a la Roca Viella. Imagino que no ho devieu saber, perquè enlloc ho indica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uiiii no havia vist l'última foto

      Elimina
    2. carai Mingo, ni la ressenya i t'has llegit el relat!!! jajajaja...
      Vàrem anar el 28 de febrer, a l'etrada del blog ho posa i era ple de gent.
      Au, salut i bones escalades

      Elimina
    3. Joan faig el mateix que els meus alumnes que parlen sense llegir. Ara si que me l'he llegit. Bé no ho faré més. Salut company

      Elimina
  2. Ara podeu escalar a les que hi ha a sobre el poble i que no tenen restriccions. Així vistes el poble que és molt guapo i pots parlar amb el guarda del refugi, el Nico.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, tindrem d'anar a fer una ullada.

      Elimina
  3. Enhorabona per una altra via Joan! Aquesta zona és agraïda, més del que sembla des de baix.

    ResponElimina
  4. Si Jaume, ara tindre que esperar almes d'octubre per intentar LO GALL PINTO que te molt bona pinta

    ResponElimina
  5. Bonita zona que todavia desconozco,en cuanto tenga una oportunidad voy para alla

    ResponElimina
  6. Hola, bien por la via, a ti y al Guillem, nosotros eramos los que estabamos a vuestra izquierda en la via los Aberronchaos..
    nos vemos en otra.,.
    saludos
    Alfredo

    ResponElimina
  7. Hola, només comentar que naltrus vam ser-hi ahir i la placa que hi havia a peu de via amb el nom, ha desaparegut

    ResponElimina
  8. hola Joan. Hi vam anar a mitjans de desembre. Ressenya perfecte. Vaig trobar també una ressenya que parlava d'un 6a, i segons el meu criteri només hi ha un curt tram que arriba a V+, el mateix que has marcat, i que sinó poses res més, al meu criteri, és força obligat almenys un pas de V+, encara que t'agafis a la xapa. Ho dic de cara a possibles repetidors amb grau just. La resta no passa de V o V-. Ens va agradar molt. A la paret solet i escalant amb una sola màniga, i per baix a la plana, boira estant a -2ºC... (era el que marcava el cotxe).
    Gràcies un cop més pel bloc i les ressenyes.

    A reveure.

    salut i muntanya.


    fcesc.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.