Via MATEU-BOTELLA a la Miranda de Santa Magdalena, Montserrat

Avui toca anar a fer una via nova de recent fornada. Esta dedicada pels aperturistes a un parell de metges amics seus que van, malauradament, traspassar l'any passat, un fent alpinisme i l'altra per causes naturals. Bona manera de ser recordats, felicitats als aperturistes.

La via esta tota equipada amb parabolts inoxidables de 12 mm, en quatre llargs. El millor, el primer, amb roca de molta qualitat i els altres amb algún tram interessant. Via rebuscada i de caire, com diuen, de "love-climbing", en cara Oest, que al matí no ens doranà massa el sol.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a l'alçada de les vies Directa Níria i Núria de la Miranda de Santa Magdalena. Aquí es on es complica una mica l'aproximació i tirarem del "raro instinto del hombre blanco". Passades aquestes vies, ens tindrem que fixar en una llastra que hi ha a la paret de la nostre dreta i mirar de pujar per una canal amb molts aritjols i entre la canal i la roca anirem grimpant fins a apropar-nos a un altre canal al costat d'un espero de roca. Nosaltres hem pujat per l'esperó aquest facilment fins arribar al capdemunt. Ara, només seguirem arran de paret uns vint metres i ens situarem a la base de la via. Parabolts molt visibles. 

1r llarg: Ae, V+/A0, V+ i V,  13 expansions en uns 30 metres. Comencem en artificial d'expansió fins que passats 6 o 7 parabolts podem fer algun pas en lliure i repós en A0. Ara els parabolts es distancien una mica i podem seguir tot en lliure amb roca de primera, bona i cantelluda. Sis o set metres abans d'arribar a la R1, a la dreta hi ha una llastra sospitosa, Escalarem per l'esquerra i ens situarem a la part alta de la llastra i entrarem a la reunió. Llarg molt bo.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 25 metres. Sortim per la dreta fent una escalada ascendent en diagonal a la dreta i de mica en mica va decaien la dificultat i facilment arribarem a la R2. Llarg molt fàcil i sobre-equipat.

3r llarg: II, I i caminant, unes 4 expansions i uns 57 metres. Ara escalem un esperó molt tombat, fàcil i de roca trencada per seguir fent un llarg flanqueig, pràcticament caminant vers la dreta. Trobarem una reunió al terra que nosaltres ens saltem. Seguim i per dintre d'un petit bosc caminant i arribarem a la reunió. 

4t llarg: III, IV, V, IV, III i IV, unes 11 expansions en uns 45 metres. Escalem per placa tombada vers un ressalt molt pronunciat, en un parell de passos de V no obligats el remuntem i seguim per trams una mica trencat i tombat sempre en tendència a l'esquerra, els parabolts ens indiquen el camií Al final trobem un altre ressalt molt més fàcil i que arribem al final de la via i cim de la Miranda.

Via perfecte als matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via GAVINÒDROM a Les Roques Bessones de Solius

Dos mesos i escacs, és el que he estat, com se sol dir, "en dique seco", pel trencament del tendó del segon dit de la ma esquerra, i no escalant, si no netejant el seient de la moto, coses que poassent. totes les propostes de l'estiu s'han anar a "norris". Ara ja amb una mica de cura, he fet una escalada a Montserrat i com la cosa va prosperant, ja sents el "cuquet" que et va taladrant el servell demanant guerra... Fare la segona escalada en un lloc nou per a mi, la zona de Solius, granet una mica peculiar que a vegades s'esmicola entre el dits però bo i adherent. 

L'aproximació es una mica perdedora si no coneixes la zona però fent us del "Raro instinto del hombre blanco" i amb ajuda d'algún texte extret d'internet, no en ha costat gaire trobar el lloc. Prenem l'AP7 que va de Barcelona a Girona. Ens desviarem cap a l'autovia C-65 que va de Llagostera a Sant Cristina d'Aro. En un punt, veurem un edifici de veta de mobles al costat de l'autovia i entrarem en una carretera secundaria. La seguirem i aqui està el quit de la qüestió. Hem de trobar una explanada a ma esquerra d'on surt una pista i aqui podrem deixar el vehicle. Caminarem per pista en mal estat uns deu minut iarribarem a una explanada. Seguirem el cami; les Roques Bessones, es veuen tota l'estona mentre baixem, que a cop es fitat i en el descens arribarem a una pista. La creuarem i pujarem uns cinquanta metres on veurem un corriol que surt a la dreta. En poca estona arribarem a les Roques Bessones i just al costat d'un pi sec, aqui comença la via.

1r llarg: III, III+, IV i IV+, 4 parabolts, una reunió i dos sabines en uns 35 metres
Ens esfilem per un espero tombat fins a un ressalt més vertical on hi ha el primer parabolt. Seguim escalant i arribem a una reunió que ens la saltem. Pujem una mica i fem un llarg flanqueix a la dreta amb algun pas dificil i arribarem a un patita cornisa on muntem la reunió

2n llarg: IV+, V+, V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Ens enfilem per diedre sempre un xic per l'esquerra. Entre el primer i segon parabolt, trobarem la màxima dificultat. Seguim per diedre fins que decau la dificultat i arribem a la reunió

3r llarg: III, una linea de vida i uns 35 metres
Llarg que seria de tràmit per arribar a l cim de la Bessona. Durant la travessia per l'esperó esmolat, en spodrem assegurar de la línea de vida de les vies esportives que hi han pel vessant Sud. tot seguit, caminarem una estona i grimparem per arribar a una alzina surera on farem la reunió. Curiosament el cim es plé d'una molsa que sembla una catifa.

El decens el farem caminat facilment. Desfarem el primer tram i arribarem a la linea de vida. tot seguit baixarem per un corriol entre les dues agulles i borejarem la segona agulla pel Nord i facilment baixarem fins a la pista i remuntarem el cami de baixada fins a arribar una altre cop a la carretera.

Via curta però recomanable, sobretot que ara a l'estiu toca l'ombra al mati, però la tornada a estat un "infern" i altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Xavi Diez i Joan Prunera

Via ENTRE XÀFECS a la Serra de Les Canals. Oliana

 

Per variar anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. Totes tres que he escalat semblen calcades, tant pel grau, equipació i tipus d'escalada, rampes immenses de roca a controlar en algún lloc i excursions entre assegurances a escepció quan la dificultat apreta.. Aquesta via esta a la dreta de l'Esperó d'Oliana, no hi harà confució en trobar-la.

L'aproximació és la mateixa que en les altres vies i el descens igual.

1r llarg: III i IV, 2 parabolts i uns 35 metres
Placa tombada que anem escalan amb tendencia a l'esquerra en un principi i després en vertical fins a la reunió.

2n llarg: IV+, IV, III i IV, 6 parabolts en uns 58 metres
Les dificultats del llarg es concentren en el principi i que es molt llarg

3r llarg: IV, III, IV+ III, 3 parabolts i uns 30 metres
Llarg de les mateixes característiques que els darrers i que la dificultat esta a la meitat.

4t llarg: V+ (A0), V i IV, 4 parabolts i una sabina en uns 20 metres
Farem una tibada forta a la sortida de la reunió o un A0 de l'arbre i entrarem en una zona vertical. Seguim un parell de metres en vertical per continuar fent un flanqueig ascendent a la dreta. La dificultat va decaient i arribarem a la barana on muntarem la reunió.

Via de caire gaire be igual que les precedents on predominen les plaques tombades amb alguna crosta i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Jordi Esgleas i Joan Prunera amb els companys, Victor i Àngel.

Via ESPERÓ OLIANA a la Serra de Les Canals, Oliana

 

Ens dirigim un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. De caire semblant a la anterior (Extra Omnes) i amb quatre llags de placa tombada amb ressalts mes o mneys verticals i equipament auster.

D'Oliana prenem la carretera cap a la Seu d'Urgell i sortint del poble prenem la desviació a Les Anoves. Arribant a petit parquing per anar a la Ferrada, estacionem el vehicle, (només 6 cotxes si no son tot terreny). Prenem el corriol a la ferrada, primer en horitzontal i deprés en pujada i de seguit arribem a les plaques tormbades i boscoses de la paret. De seguit veurem les fites que indiquen els peus de via pintats a la base. La nostra via es la de més a l'esquerra. Pintat a peu de via "E O"

1r llarg: III i III+, 2 parabolts i uns 40 metres
Començem pujant entre arbustos lleugermant a l'esquerra. El primer parabolt ens indica el camí. Seguim en escalada fàcil per placa tombada fins a arribar a la reunió

2n llarg: IV i III, 4 parabolts i un parell de sabines en uns 45 metres
De la mateixa tónia que la primera però un pel més compromesa, sempre per placa tombada amb passos d'adherència. Com en tots els llargs trobarem plaques en que si piquem amb el puny, sona a buit.

3r llarg: IV i III, 3 parabolts i uns 25 metres
Llarg igual que l'anterior amb plaques tombades amb adherència. La reunió als peus d'un tram més vertcial.

4t llarg: IV+, III i III+, 4 parabolts i una reunió (?) i uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió per placa vertcial però de roca molt bona. Seguim escalant amb cura fins que decau la dificultat i arribem a sota d'una bauma on hi ha una reunió. (Creiem que es per rapelar la via ?), Des d'aquesta reunió, ara escalem a l'esquerra borejant un ressalt i de seguit arribem al final de la via. La reunió la muntarem en un dels passaments del camí equipat.

Decidim baixar caminant doncs no fa gracia rapelar, doncs tindrem que desgrimpar uns 8 metres fins la reunió que hi ha gaire be al final del llarg. Baixem caminant resseguint el camí normal de pujada a la Serra de les Canals equipat amb passamans i cadenes i en poc més de mig hora ja tornem a ser a la carretera.

Escalada ràpida dels mateix estil que la seva veïna Extra Omnes i nova via per la "cole" 

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera i amb els companys, Jesús i Agustín

Via EXTRA OMNES a la Serra de Les Canals. Oliana

En Ricard em proposa anar a fer una via nova, oberta de fa pocs dies a la Serra de les Canals. Jo només he escalar un cop aqui i la roca no em fa massa el pes però em deixo convèncer. Crec que em fet la primera repetició. Es una via de poca dificultat però un pel exposada, doncs les assegurances son molt justes i amb poques opcions d'autoprotegir-nos a escepció d'alguna sabina. Via ràpida enllaçant plaques d'adherència on trobarem roca de bona qüalitat a dolenta tot i que ha estat prou sanejada.

D'Oliana prenem la carretera cap a la Seu d'Urgell i sortint del poble prenem la desviació a Les Anoves. Arribant a petit parquing per anar a la Ferrada, estacionem el vehicle, (només 6 cotxes si no son tot terreny). Prenem el corriol a la ferrada, primer en horitzontal i deprés en pujada i de seguit arribem a les plaques tormbades i boscoses de la paret. De seguit veurem les fites que indiquen els peus de via pintats a la base. La nostra via es la primera, a l'esquerra hi han dues mes. Pintat a peu de via "Ex Om"

1r llarg: IV, 3 parabolts i uns 48 metres
Començem pujant en vertical per terreny trencat entre arbustos per arribar a una cornissa i començar a pujar per placa tombada. Escalada en adherència sempre buscant la millor posició. Trobarem tres parabolts en els cinquanta metres del llarg. Al darrer parabolt, fer un flanqueix ascendent a la dreta per entrar a la primera reunió.

2n llarg: IV, 2 parabolts i un parell de sabines en uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió i ja comencem a escalar per placa. La tònica es igual que el primer llarg, plaques tombades amb passos d'adherència. Entre els parabolts podrem llaçar un parell de sabines. Arribarem a la reunió als peus d'un tram més vertical.

3r llarg: III, 3 parabolts i uns 25 metres
Començem per la dreta i per placa fina fins a arribar al parabolt. Ens decantem un xic a l'esquerra i seguim en vertical fins a una part més fàcil. Tenim ara, un ressalt prou fi i un xic expossat i tornem a entrar en un tram fàcil. Superem un altre ressalt amb pas fi però assegurat  i arribem a la reunió.

4t llarg: IV, II, V, A0 (6a) i V, 3 parabolts i uns 17/18 metres
Sortim de la reunió en vertcial per una placa fàcil i entrem en terreny trencat però molt fàcil. Arribem als peus d'una paret vertical amb dos parabolts distants a la vista. Pugem en diedre a cercar el primer parabolt. Arribem al segon i la cosa es posa molt vertcial, un xic desplomada. Amb un pas d'A0, ens decantem a la dreta i pugem per un esperó vercial i a la sortida trobem el darrer parabolt que ens assegura el darrers passos al final de la via. La reunió la muntarem en un arbre a l'esquerra amb una baga i un maion que seveix si volem rapelar la via.

Podem decidir si volem baixar caminant o rapelant la via. Decidim baixar caminant doncs no fa gracia rapelar, masses arbres i pedra solta. Baixem caminant resseguint el camí normal de pujada a la Serra de les Canals equipat amb passamans i cadenes i en poc més de mig hora ja tornem a ser a la carretera.

Escalada ràpida amb roca bona en prous trams i que dintre de tot ens ha deixat prou satisfets, en el meu cas i nova via per la "cole" i segur que hem fet la primera repetició!!!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera.

Peu de via

Començant el primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg

Tercer llarg

Arribant a la R3

El darrer llarg

Via acabada