VIA CATALANA a la Gronsa Sud. Els Ports

Divendres 18 d'abril de 2014

La meva ressenya

Aquests dies de festa seguits, que alguns anomenen "Setmana Santa", per raons diverses la Cristina i jo n marxem a cap lloc i en Joaquim, que l'han fet avi de sobte, be de sobte no, ha trigat nou mesos, de sobte em refereixo a la arribada del net i decidim anar als Pots a que estreni una via d'escalada sent avi. La via que em escollit es una via nova recent oberta pel amic Llorenç Vallès, del blog Kutrescaladors k pa team (http://antxpavil.blogspot.com/) a la cara Oest de Gronsa Sud. D'aquesta roca he fet, gaire be totes les vies que hi han, i ara em fa gràcia fer una via nova. El nom de la via fa referència a la famosa "via Catalana" en que alguns "somiat rutes" ens pensem que en un futur molt, molt, molt, llunyà ens deixaran independitzar-nos d'Espanya, si més no, deixar-nos opinar per mitjà de les urnes. Enteneu ara per que som uns "somiatruites"? Be a lo que anàvem, La via es a la dreta de la via Salsitxes Tibetanes i a l'esquerra de Retorno a la Inquisición. Es una via totalment equipada amb parabolts en que els tres primers llargs resulten molt aburrits per la poca dificultat, cansades rampes de II i III i un pel massa de parabolts als llargs fàcils, però a partir del quart fins el cinquè, et fa cambiar d'opinió. L'ultim es un simple tràmit per arribar al cim. Una escalada amb poc compromís però que ens a agradat força.

L'aproximació la farem en vehicle sortint des de Horta de Sant Joan fins l'entrada al Parc Natural dels Ports fins arribar a la zona d'aparcament dels Ateus. Des d'aquí seguirem el camí dels Estrets fins que arribem a la cara Oest de les Gronses, just al davant de les Moles del Don. En un començament, tindrem que "grimpar" per rampes fins un característic blog triangular al mig del canaló d'aigua que baixa. En deu minuts arribarem a una feixa petita d'arbres a la vertical de la via. D'entrada, no es gaire engrescador però veurem un parell de parabolts a la reunió. Es aquí on comença la via.

1er llarg: II i III, 4 parabolts en 55 metres
Llarg aburridot, com els tres següents, on tindrem que fixar-nos en el parabolts per seguir la lògica de la via.

2on llarg: II i III, 2 parabolts en 30 metres
El mateix però més curt. Seguirem sempre en tendència al bosc penjant que tenim a la nostre esquerra.

3er llarg: II i III, 3 parabolts en 30 metres
Continuem igual que els llarg precedents fins arribar a una feixa llarga plena d'arbres.

4t llarg: V, IV+, V, A0e (un pas) i V, 9 parabolts en 35 metres
Aquí cambia de cop la via. Un llarg mantingut, de bona roca en general, on anirem seguint la lògica i els parabolts fins una reunió penjada i prou incòmoda. El llarg ens posarà les piles.

5è llarg: IV i 4 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió vers la dreta per seguir per una magnífica placa prou vertical. El pas per entrar a la reunió es molt trencat i si volem podrem fer un pas d'A0e per ajudar-nos i arribar a la reunió. Realment, es molt trencat el pas.

6è llarg: IV+, III, A0e, IV i III, 5 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per una mena de diedre-xemeneia i un cop superat arribem a una cornisa ampla on trobarem un ressalt molt vertical i sense canto. Farem un parell de passos d'A0e molt "burrus" per arribar a un altre cornisa. Seguirem per bona placa  amb tendència a l'esquerra fins a la última reunió.

7è llarg: II i caminant un o dos parabolts depenent del que vulguem fer. 20 metres
L'ultim llarg, totalment de tràmit. Sortirem de la reunió a buscar una placa molt inclinada on hi ha un parabolt. Des d'aquí podrem fer dos coses: anar a l'esquerra i pujar caminant per una canal de pedres (ull amb llençar pedres) o seguir a la dreta fins un altre parabolt i així arribar al cim. Nosaltres em escollit la primera opció.

Per baixar, des de el cim hi ha una petita savina, però prou ferma, on trobarem unes bagues amb maion. Farem un ràpel de 25 metres fins el terra. Aquí també tenim dos opcions pel retorn. Una seria seguir la cresta de les Gronses vers el Nord i fer la baixada per on sempre. Això implica fer una volta prou llarga, penseu que estem en el punt mes meridional de les Gronses. Llegint la ressenya del propi aperturista i jo que ja tenia referències, decidim tirar pel dret i seguir pel sud. Del final del ràpel estant, baixarem una estona fins avistar un pins a la nostre dreta. Sempre fiant-nos del "raro instinto del hombre blanco" seguirem per feixes, sempre buscant el camí més fàcil i lògic. La cresta de les Gronses sempre la tindrem a munt dels nostres caps i a la dreta, fins arribar al llom de la cresta on es més fàcil. Nosaltres em anat deixant alguna fita. De seguit podrem veure el camí dels Estrets i passant un parell de cops a la dreta i esquerra de la carena arribarem en mig hora al camí. Aquest retorn no l'havia fet mai i hem guanyat una mig hora de camí.

Be una nova via per la cole i en Joaquim que ha estrenat una via sent avi. Felicitats pel Joaquim!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

L'itinerari de la via 

El primer llarg

Res rampes immenses, característiques dels primer llargs

El segon llarg 

El quart llarg, que et pose les "piles" 

El Joaquim al quart llarg

El cinquè llarg. El sol ens dona de cara 

El cinquè llarg

El sisè llarg

Arribant a la última reunió 

El Joaquim arribant a la sisena reunió 

Final de via

Via FUL DE SAC al Setrill i ARESTA BRUCS a la Savina Inferior

Dimarts 15 d'abril de 2014

Avui anem a acabar el deute pendent que teníem fa uns mesos en que el fred ens va fer que reculéssim de la via Ful de Sac. Ara, amb el "solet" de primavera, encara que comença ombrívola, es mes assequible que mesos abans. Ben esmorçats i ben saludats amb l'amic Ferran Guerrero, al poble del Bruc, enfilem camí cap a Can Massana i d'allí caminant fins les Portelles. Sembla que avui farà bon temps, dons el dia es va aixecant i el sol ja treu el nas entre els núvols matinals. Desprès de mig hora de caminar arribem a peu de via del Setrill i en posem ma a la obra.

La via Ful de Sac es, en si, una variant de la via el Hobbit en que comparteixen part del primer llarg. Es una còpia calcada de la seva veïna la Salvadó-Àlava, aquesta oberta els anys 70' i l'altre els 80', escalades similars i diferents a l'hora. La Ful de Sac, la vaig fer per primer cop el febrer del 92 i un segon cop, el maig del 95 i "deunidó" com a cambiat el "cuentu" des de llavors. Ara m'ha costat molt més fer-la.

Via Ful de Sac al Setrill
1er llarg: V, A0e, V+ i V, 9 espits en uns 35 metres
Encetem el llarg amb pedra molt polida i relliscosa fins un ressalt que ens barra el pas. Es un 6a (diuen) i nosaltres el resolem amb un A0e com una catedral. Després segueix amb bona presa però molt vertical i força difícil, on tindrem que escalar de valent entre espit i espit. Arribarem a la reunió ben espitossos en un bon i còmode replà.

2on llarg: IV+, IV, V+, IV+ i IV, 4 espits en uns 30 metres
El segon llarg no es tant mantingut, es més amable, però no val a badar. Tindrem que navegar entre la roca, buscant el pas mes adient fins un bon desplom assegurat per un espit. El pas es força difícils però amb calma, el podrem resoldre amb èxit. Després, "cuidadin" tenim un tram molt llis de poca presa i de seguit arribem a la reunió, també força còmoda.

3er llarg: IV+, V+, IV+ i IV, 6 espits (alguns molt vells) en uns 45 metres
Comencem el llarg en vertical fins un altre desplom que el ressolem un xic per l'esquerra. El pas es molt difícil i també tindrem que tibar de valent. Un cop superat això continuarem amb escalada fàcil fins el cim de l'agulla. Llarg molt bonic que ens durà al cim d'aquesta gran agulla.

El descens el farem ver el nord desgrimpant amb cura fins un petit coll i tot seguit baixarem una canal que ens menarà a un arbre on trobarem la intal.lació amb bagues i un mallon el ràpel de 35 metres que ens durà al terra.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

El primer llarg

El Jordi sortint de la primera reunió

Arribant a la segona reunió

Arribant al final de la via

Final de festa... però encara hi ha mes!

Per acabar, al Jordi li fa il.lusió fer l'aresta Brucs de la Savina Inferior. Jo l'he fet... buf!, no se quants cops, però ell mai, ens anem cap a la via i així fem el  fi de "festa" dons es una aresta curta, però preciosa.

Via Aresta Brucs a la Savina Inferior

1er llarg: 30 metres IV, V i IV+ uns 4 parabolts i dos burins vells

Típica aresta Brucs, fineta ,de preses i passatges verticals on gaudirem d'una escalada plaent no exempta d'emocions. La reunió la farem en un relleix a sota d'un desplom,

2on llarg 20 metres IV, V, V+ i IV i III, 3 parabolts

El segon llarg més curt però amb un pas força difícil. Sortim de la reunió vers la dreta a cercar la part menys desplomada on tres espits molt rovellats ens indicaran el camí. Després seguirem per la via normal fins d'alt de l'agulla.

Per baixar podem fer dues coses: un curt ràpel de 15 metres per la vessant nord entre les dues Savines o des de la reunió cimera amb un ràpel de 50 metres fins el peu de via. Nosaltres hem escollit aquesta última opció, abans, però, una estona de relax d'alt del cim contemplant l'espectacle maravellós que ens ofereix Montserrat, en un dia fantàstic de primavera.

Moments de relax al cim de l'agulla...

ARESTA JOAN MANEL a l'Ullal de les Magdalenes (Montserrat)

Dissabte 12 d'abril de 2014

Hi han dies que t'aixeques del llit i no se per que carai, sembla que la cosa no funciona. Jo soc una mica maniàtic i si faig coses fora de lo habitual, em fa l'efecte que no ha d'anar be la cosa. Son manies, però m'afecten, i tant tontes com al lligar-me la corda, la meva a la dreta i la del company a l'esquerra o com posar-me el peus de gat, sempre, abans que l'arnés. Tinc un altre, tant "gilipollas" com no passar mai per sota d'una bastida el dia abans d'anar a escalar o que mai rapelo el segon, o primer o ultim si no res. Aquest dissabte no ha estat menys, sempre que entro al "putu" peatge de l'entrada al Monestir i pagar religiosa-ment el pàrquing, sempre ho faig per l'esquerra i aquest cop en Guillem, va i es fot per la dreta. Alguna cosa no surtirà be, em dic a mi mateix. Digueu-me "raret", però es així. No puc fer-hi mes.
La idea d'avui era enganyar al Guillem per fer la via Bella Easo del Gorro Frigi i un cop a peu de via després de relliscar per la canal i omplir-nos de fang el calçat degut a les pluges del dia anterior, el Guillem mira a munt i arronsa el nas. Ui, no se, no se... arribo jo, miro també a munt i em miro al Guillem i faig cara de "moniato"... avui no tenim el dia, no? I ara que fem? Alguna cosa tenim que fer. M'he quedat descol.locat. A la fi ens decidim a fer l'aresta Joan Manel a l'Ullal de les Magdalenes que encara no he fet una piulada en el blog. La he escalar uns quants cops i es una via prou maca i ens servirà per refer la manca d'empenta que ens ha faltat abans.

Pugem fins a peu de l'Ullal amb compte, dons el terra es prou mullat i trencat i començarem des de sota on comença la via Ulu-Apa del propi Guillem. Aquesta aresta, jo sempre ja he començat pujant per la canal de l'esquerra i després flanquejant fins la reunió del jardinet penjant. Fent el primer llarg de la Ulu-Apa se'ns farà una mica més llarga.

1er llarg: III i tres parabolts en 35 metres
Aquest llarg es molt fàcil però tindrem que tenir compte amb la roca dons es una mica trencada i humida. La reunió la podem fer en la pròpia Ulu-Apa, dons son parabolts i estan millor que els de la pròpia via que volem fer. Reunió còmoda en el característic jardinet penjant.

2on llarg: IV i quatre parabolts i un espit en 25 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió sempre en tendència a cercar l'aresta vertical de més amunt. En el recorregut trobarem quatre parabolts nous i un espit vell. Sembla que l'han restaurat fa poc. Seguim recte a munt en tendència a l'esquerra fins arribar a la reunió, de dos parabolts amb anella nous a la dreta de la vertical aresta del proper llarg.

3er llarg: IV+, V i IV+ i  sis espits en uns 30 metres
Encetem el llarg pujant per l'esquerra a cercar l'aresta vertical. Pujarem sempre recte amb uns còdols generosos però molt vertical fins que la dificultat minba de sobte, i a la nostra esquerra trobarem la reunió amb dos parabolts pintats de vermell molt matusserament, dons no han tingut cap mena de recança en pintar també la roca. De sapastres el món es plé, que li farem, només queixar-nos...

4t llarg: IV i tres parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió ,per la dreta seguint el fil de l'aresta, ara més fàcil i també amb molt bon rocam fins que de mica en mica arribem al cim d'aquesta roca. Ull, al fina la roca no es gaire bona, però ja som de fet al cim.

Per baixar farem un petit ràpel de 15 metres, pel cantó que mira a la Magdalena superior i ja serem de nou a terra.

Com encara es d'hora i ens hem quedat amb ganes de tocar més roca, decidim anar a una via que encara no ha fet en Guillem, (cosa rara) La via Sala-Baques, però ja fa temps que crec que no es aquesta via. en algun blog he vis que li diuen Aresta Brucs, que tampoc crec que ho sigui, dons no mira al poble del Bruc, sinó a Collbató. De fet la ressenya que vaig fer fa tres anys li vaig donar el nom de Sala-Baques per que creia que ho era. Ara tinc molts duptes. Aquí teniu l'enllaç de la "piulada":

http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2011/04/miranda-de-sant-joan-via-sala-baques.html

Be, no ha estat malament el dia. Hem pogut escalar, malgrat tot. Una altre dia serà.

Escalada realitzada per: Guillem Arias i Joan Prunera

El Guillem al segon llarg

Arribant a la segona reunió

Començant el tercer llarg

Llarg vertical i bonic de fer el tercer llarg

El Guillem sortint de la reunió

Arrbant a la tercera reunió 

Coençant el darrer llarg

Malgrat tot, ens a sortit un dia rodó

Via ÒPERA PRIMA a la Gorra Frigia (Montserrat)

Diumenge 6 d'abril de 2014

Va ser un 3 de setembre de 1985 quan vaig fer per primer cop aquesta via amb els companys Josep Miró i Xavier Ferrero. Teníem una fotocòpia de la ressenya original, feta a l'antiga botiga Pedra-Neu, d'en Guillem Arias, "flipàvem", una via al Gorro Frigi de, com a molt, V i plena, plena de "segurus". Encara que no ho sembles, en aquella època, erem conscient de  la mancança d'assegurances en algunes vies, però era el que havia. Res companys, no passa de cinquè i burins a tope. En aquella època la vaig fer tota en lliure, però el grau ens va semblar molt, però que molt agosarat i la veritat es que no se com graduàvem en aquells temps! Va ser una de les primeres vies que vaig veure equipada amb espìts i amb un traçat tant directe al Gorro Frigi. Un nou traçat recentment tret del forn. Des de llavors, l'he fet diverses vegades i ara fa molts anys que no tornava a fer-la. A cambiat molt el "cuentu" i el que abans "feia xiulant" ara ho faig "gemegant", però en resumides comptes, la hem fet, ens ha costat però la hem fet!.

L'Òpera prima es una via de tall esportiu, on la trobarem tota equipada amb parabolts. Es un traçat directe que seguix per una mena de canal esculpida per l'aigua  i que la seva dificultat va "in crescendo". El passos claus més difícils estan preparats per poder fer A0e i el penúltim llarg, si el que no volem es destroçar-nos els bíceps fen A0e's podem portar un estrep que en farà el llarg més còmode. La via comença uns vint metres a munt del camí de Sant Jeroni on trobarem el seguit de parabolts pintats, ara ja no tant, e color groc que ens indicarà en cada moment el camí a seguir.

El descens del Gorro Frigi ja no es com molts el coneixem fins ara. Tindrem que fer dos ràpels i desgrimpar per la canal i al final d'aquesta, flanquejar fins el coll amb la Magdalena superior. Després baixarem per la canal on també, en el tram final, tindrem que desgrimpar fins arribar al camí de  Sant Jeroni. Tot això com ho fèiem fa trenta anys. Això si, amb molta cura si la roca es mullada. Un al·licient més per fer qualsevol via del Gorro Frigi.

1er llarg: IV i IV+, 5 parabolts en 25 metres
Començem pujant lleugerament a la dreta, per seguit recte amunt fins la primera reunió, en el mateix lloc que ho fa la segona de la via Badalona. Llarg agradable.

2on llarg: V+, IV+ i IV, 6 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra, atacant un mur vertical i assegurat amb dos parabolts. El pas es explosiu amb les preses prou "sobades" i un cop superat això, ens dirigim fins un altre ressalt més fàcil que el primer i així, fins la reunió. Llarg de les mateixes característiques que el primer però amb un començament més picant.

3er llarg: V+, IV+, V i IV, 8 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg a la vertical d'un ressalt. Aquest pas es prou difícil. Superat això, la escalada continua agradable fins un altre ressalt també difícil però no tant i després va mimbant la dificultat fins la reunió. Llarg molt maco de fer.

4t llarg: V o A0e, V, A0e i V, 8 parabolts en un 20 metres
El llarg més difícil de la via. Situats a sota d'un mur, gairebé desplomat, començarem a la dreta de la reunió per passar després a l'esquerra. Els passos son força difícils i atlètics. Situats a sota un fort desplom podem fer lliure en 6a o A0e/A1e. Superat això ens trobem un altre ressalt mes fort que l'anterior i després de tot aquesta dificultat arribarem a la reunió. Llarg força difícil i si el que volem es fer-ho tot en lliure em de dominar el 6a de valent.

5è llarg: V, V+, V, IV, III i II, set parabolts en uns 45 metres
El darrer llarg de la via. Situats a sota d'un diedre un xic desplomat, pujarem en oposició fins el ressalt. Amb molt bones preses de mans i una bona fissura superarem aquesta dificultat i tot seguit seguirem per placa fàcil fins el propi cim del Gorro Frigi.

M'ha resultat una via força difícil en comparació de com la feia antigament, però ja se sap. qui anys passa... per cert he pogut conèixer al Manel i la Ita del blog del mateix nom, MANEL&ITA, en persona que eren a la via del costat, la Bella Easo. No la he fet mai i tindre que anar a fer un tast el proper cop que vulgui fer una via al Gorro Frigi.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera 

En Jordi a prop de la primera reunió

El vertical tercer llarg

Els desplom del quart llarg

Arribant a la reunió 4

29 anys separen una foto de l'altre. La diferència d'agilitat de les cames es evident

Ei, que sortim a la foto!!! 

Diferència de grau de l'any 1985 al 2014

ARESTA BRUCS a la Carnavalada

Dissabte 29 de març de 2014

Avui es un dissabte d'aquells que el temps no acompanya. Fa molt vent i es tot núvol i de tant en tant, sembla que el sol vulgui treure el nas. La part alta i central de l'estimada Montserrat es envoltada de núvols que corren pel vent i veient el panorama decidim quedar-nos  per Agulles. En un principi volíem fer l'Aresta GAM de la Portella però en arribar trobem que hi ha "overbooking" de gent. Son dos cordades, una de tres i l'altre de dos i la de dos, no ho tenen gaire clar... Mentre la cordada de dos, "cagenduptes" i no es decideixen, nosaltres en esperem calladets i a la fi decideixen de pujar... mala sort i marxem cap amunt. Com fa molt vent dic d'anar a fer la xemeneia de l'Esquelet que igual, al estar empotradets no notem gaire el vent. Avui no tenim el dia. Un cop a peu de via de la Xemeneia, el Joaquim es demana el segon llarg per que fa uns sis anys se li va entravessar i no va poder fer-lo de primer i aquest cop ho intentarà. Comença i pot llaçar una pedra encastada molt a l'esquerra. Ho intenta un parell de cops fins que, jo ja m'ho veia venir... ZASKA!!! "sartenazo que te crio". El pont de roca ha aguantat!!! Be, no ha estat res, uns moments de calma i comprovar que tots el ossos estiguin al seu lloc i "subidón" d'adrenalina. Cambiem i començo jo. Supero el primer empotrament i així vaig fent arrossegant-me com un llangardaix fins la reunió. Cada cop costen més aquest empotraments amb la edat que tenim. Quan recupero corda per que pugi en Joaquim, em diu que sembla que li fa una mica de mal el bessó i abans que ho espatllem més, decideixo baixar. Un cop a terra li pregunto que com va el bessó? Sembla que millor, em confirma. Aquí a la vora tenim l'Aresta Brucs de la Carnavalada que fa un munt d'anys que no la pugem, som'hi?

L'agulla de la Carnavalada es aquelles roques que, pel que sigui, resten oblidades. Una llarga aresta inclinada amb una dificultat molt moderada però amb un final prou bonic i difícil. Equipada ,en un principi, amb burins vells i que al final trobarem parabolts. En temps passats, era confosa amb la veïna Agulla dels Set i tots creiem que es tractava de la mateixa i queden separades una de l'altre per un important coll. Per arribar a peu de via remuntarem la canal de les Bessones fins que trobem una llarga aresta a la nostra dreta amb un arbre molt gran a peu d'una canal. Aquí comença l'aresta Brucs.

1er llarg: III i IV, tres burins en uns 35 metres
Aresta inclinada sense cap misteri, només anar pujant pel lloc on les preses siguin mes bones. Reunió de cinc "burilillus" vells

2on llarg: III i IV, un burí amb la plaqueta rebregada i dos parabolts en uns 30 o 35 metres
Llarg de la mateixa tònica que el primer. La reunió la farem una mica a la dreta de la vertical de l'aresta just a sota del desplom final.

3er llarg: IV, IV+, V i II, un parabolt (innecessari), dos pitons i un parabolt en uns 15 metres
Sortim de la reunió vers la dreta fins una fissura horitzontal on trobem un pitó. Continuem flanquejant a la dreta amb passos fins i aeris fins un altre pitó. Fen un últim petit flanqueig i continuem vertical amb u parell de passos difícils però amb una roca de primera i protegits per un parabolt que substitueix un burí vell.

El cim de l'agulla es una mica més a munt i per baixar desfarem aquest últim tram per situar-nos a la cara nord. Al terra trobarem un parabolt nou amb anella on podrem passar una corda i poder despenjar-nos fins el terra o si no baixar per una canal, que es la via normal, fins el terra.

A estat una dia un tant lleig amb un petit ensurt, es el que te anar en contra de la llei de la gravetat... qui ens manarà fer aquestes coses!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

L'empotrament de l'Esquelet

Començant la via

Primera reunió... de "burililuuuuus"!!!

El segon llarg

El segon lleg

El darrer llarg

Arestes Brucs a la Saca i l'Arbret.

Diumenge 23 de març de 2014

Aquest diumenge ha estat un dia de retrobament amb un amic de fa molts anys. Amb ell, vaig conèixer la primera via "llarga" a Sant Benet i amb passos d'artificial prou difícils, per mi en aquella època. Han passat molts anys des d'aquell any de 1979.
Asseguts a les terrasses de la Cerveseria Bohèmia, escoltava les piulades de les escalades que feia amb el seu amic Santi. Jo no havia sortit d'Agulles o el Papiol i em moria de ganes de fer el que feien ells, fins que en va "agafar per banda" i en va portar a la via GAM de la Trumfa... que be i que malament ho vaig passar aquell dia!, però aquí hi som, un altre cop, escalant junts, després de gaire be trenta anys. Amb ell vaig patir l'accident a la via Pirenaic a la Mòmia. Ell es va quedar penjat d'esteps a la tercera reunió de la via, sense cordes i veient com m'engolia el precipici. Sigui pel que sigui, li tinc una mena d'admiració i de respecte, a l'hora.
Aquest cop em tocarà a mi fer de cap de cordada portant-lo a fer un parell de vies que mai a pujat, però que ben be, paguen la pena d'arribar a un dels punts més alts de la Regió d'Agulles. Dues vies clàssiques d'aquesta regió, la Saca Gran i l'Agulla de l'Arbret per les seves arestes Brucs.

Aresta Brucs de la Saca Gran
1er llarg IV+ un espit dos parabolts i un clau i 25 metres
Pujarem a l'esquerra d'un diedre, per placa, una mica relliscosa i aprofitant un espit de la via Estefani, ens situarem en una petita plataforma al costar d'una savina on hi ha un parabolt. Continuem per diedre força vertical fins un replà on trobem un altre parabolt. Continuem per diedre més obert fins que s'acaba i on trobem un pitó vell. Flanquegem ascendentment a la dreta fins la reunió en una estreta cornisa.

2on llarg IV+ dos parabolts i tres pitons i 25 metres
Sortim recte a munt des de la reunió i al poc trobem un parabolt. Continuem per placa fina fins un forat on trobarem un pitó vell. Superem el forat per la nostra esquerra per continuar tot seguit a la dreta. Arribarem a un bon replà on trobarem una fissura en diagonal on hi han dos pitons vells junts. Continuem en tendència a l'esquerra fins un parabolt i així seguim fins entrar a la reunió en un gran replà.

3er llarg II, IV i III un espit i dos parabolts i 20 metres
Encarem el tercer llarg vers la caraterística llàmbria que hi ha a la nostra dreta, per terreny molt fàcil, fins situar-nos a sota de la mateixa. Trobarem un parabolt i un espit molt junts. Arribem a la llàmbria i la voltem per sota. Al final trobarem un altre parabolt i amb passos finets arribarem al cim de l'agulla.

El ràpel, d'uns 15 metres, el farem pel costat oposat a la via, on tindrem que desgrimpar un troçet fins la instal.alció. Després baixem per una canal, ara en bastant mal estat, fins arribar un altre cop a peu de via.

Aresta Brucs de l'Agulla de l'Arbret
1er llarg IV+ i IV, cinc expansions, entre espits i parabolts, en 30 metres
Comencem vertical i amb presa fina i polida on trobem un parabolt molt rovellat que en assegura el primer passos. Aquest son els passos més difícils del llarg. Tot seguit, arribem a un petit forat on també trobem un parabolt. Sortim de flanc a l'esquerra un parell de metres i tot seguit, continuem recte a munt fent petites ziga-zagues trobant el pas més bo. Als trenta metres arribem al gran forat on muntem la còmoda primera reunió.

2on llarg IV, IV+ i IV, cinc expansions entre parabolts i espits, en 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per situar-nos al bell mig de l'aresta i a un parell de metres a munt hi ha un parabolt. Seguim recte fent passos fins, de roca petita i cantelluda però molt bona. En un punt, arribem a un ressalt que el prendrem per l'esquerra, assegurats per un espit. Aquest es el pas més difícil del llarg. Continuem amb bona roca recte fins dos parabolts que indican una reunió. Passarem d'això i continuarem fins un replà al costat d'una petita savina i a terra trobarem un parell de parabolts on muntem la segona reunió.

3er llarg III, sense expansions i 15 metres
Llarg fàcil i curt que es portarà a la reunió on es troba l'arbret que dona nom a aquesta popular agulla de Montserrat. Podem fer reunió de l'arbre o si volem al terra hi ha un parell de parabolts. D'aquí, si volem, podem ascendir amb poca dificultat  fins el cim d'aquesta esvelta agulla.

Cal remarcar que l'esquletxa on es troba el ràpel, hi ha una considerable "esllavissada" dels blocs que havien encastats. D'entrada, fa "mala pinta", dons son grans i prou esmicolats. Nosaltres hem rapelat per aquí tot i que no fa gaire gràcia.

A estat un típic dia de primavera, fresquet i amb solt però a la segona escalada se'ns ha ficat al damunt un "palomino" que a descarregat, fins hi tot, neu i que ha baixat la temperatura amb consideració. Tot això no ens ha impedit que ens ho passessim d'allò més bé. Una bona retrobada amb un companys de fa molts anys i esperem que no sigui la última.

Escalada realitzada per: Feliu Vilella i Joan Prunera

El primer llarg de la Saca Gran

El segon llarg

En Feliu, a punt d'arribar al la segona reunió

El flanqueig del tercer llarg

Arribant al cim de l'agulla