Dimarts 15 d'abril de 2014
Avui anem a acabar el deute pendent que teníem fa uns mesos en que el fred ens va fer que reculéssim de la via Ful de Sac. Ara, amb el "solet" de primavera, encara que comença ombrívola, es mes assequible que mesos abans. Ben esmorçats i ben saludats amb l'amic Ferran Guerrero, al poble del Bruc, enfilem camí cap a Can Massana i d'allí caminant fins les Portelles. Sembla que avui farà bon temps, dons el dia es va aixecant i el sol ja treu el nas entre els núvols matinals. Desprès de mig hora de caminar arribem a peu de via del Setrill i en posem ma a la obra.
La via Ful de Sac es, en si, una variant de la via el Hobbit en que comparteixen part del primer llarg. Es una còpia calcada de la seva veïna la Salvadó-Àlava, aquesta oberta els anys 70' i l'altre els 80', escalades similars i diferents a l'hora. La Ful de Sac, la vaig fer per primer cop el febrer del 92 i un segon cop, el maig del 95 i "deunidó" com a cambiat el "cuentu" des de llavors. Ara m'ha costat molt més fer-la.
Via Ful de Sac al Setrill
1er llarg: V, A0e, V+ i V, 9 espits en uns 35 metres
Encetem el llarg amb pedra molt polida i relliscosa fins un ressalt que ens barra el pas. Es un 6a (diuen) i nosaltres el resolem amb un A0e com una catedral. Després segueix amb bona presa però molt vertical i força difícil, on tindrem que escalar de valent entre espit i espit. Arribarem a la reunió ben espitossos en un bon i còmode replà.
2on llarg: IV+, IV, V+, IV+ i IV, 4 espits en uns 30 metres
El segon llarg no es tant mantingut, es més amable, però no val a badar. Tindrem que navegar entre la roca, buscant el pas mes adient fins un bon desplom assegurat per un espit. El pas es força difícils però amb calma, el podrem resoldre amb èxit. Després, "cuidadin" tenim un tram molt llis de poca presa i de seguit arribem a la reunió, també força còmoda.
3er llarg: IV+, V+, IV+ i IV, 6 espits (alguns molt vells) en uns 45 metres
Comencem el llarg en vertical fins un altre desplom que el ressolem un xic per l'esquerra. El pas es molt difícil i també tindrem que tibar de valent. Un cop superat això continuarem amb escalada fàcil fins el cim de l'agulla. Llarg molt bonic que ens durà al cim d'aquesta gran agulla.
El descens el farem ver el nord desgrimpant amb cura fins un petit coll i tot seguit baixarem una canal que ens menarà a un arbre on trobarem la intal.lació amb bagues i un mallon el ràpel de 35 metres que ens durà al terra.
Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera
Per acabar, al Jordi li fa il.lusió fer l'aresta Brucs de la Savina Inferior. Jo l'he fet... buf!, no se quants cops, però ell mai, ens anem cap a la via i així fem el fi de "festa" dons es una aresta curta, però preciosa.
Via Aresta Brucs a la Savina Inferior
La via Ful de Sac es, en si, una variant de la via el Hobbit en que comparteixen part del primer llarg. Es una còpia calcada de la seva veïna la Salvadó-Àlava, aquesta oberta els anys 70' i l'altre els 80', escalades similars i diferents a l'hora. La Ful de Sac, la vaig fer per primer cop el febrer del 92 i un segon cop, el maig del 95 i "deunidó" com a cambiat el "cuentu" des de llavors. Ara m'ha costat molt més fer-la.
Via Ful de Sac al Setrill
1er llarg: V, A0e, V+ i V, 9 espits en uns 35 metres
Encetem el llarg amb pedra molt polida i relliscosa fins un ressalt que ens barra el pas. Es un 6a (diuen) i nosaltres el resolem amb un A0e com una catedral. Després segueix amb bona presa però molt vertical i força difícil, on tindrem que escalar de valent entre espit i espit. Arribarem a la reunió ben espitossos en un bon i còmode replà.
2on llarg: IV+, IV, V+, IV+ i IV, 4 espits en uns 30 metres
El segon llarg no es tant mantingut, es més amable, però no val a badar. Tindrem que navegar entre la roca, buscant el pas mes adient fins un bon desplom assegurat per un espit. El pas es força difícils però amb calma, el podrem resoldre amb èxit. Després, "cuidadin" tenim un tram molt llis de poca presa i de seguit arribem a la reunió, també força còmoda.
3er llarg: IV+, V+, IV+ i IV, 6 espits (alguns molt vells) en uns 45 metres
Comencem el llarg en vertical fins un altre desplom que el ressolem un xic per l'esquerra. El pas es molt difícil i també tindrem que tibar de valent. Un cop superat això continuarem amb escalada fàcil fins el cim de l'agulla. Llarg molt bonic que ens durà al cim d'aquesta gran agulla.
El descens el farem ver el nord desgrimpant amb cura fins un petit coll i tot seguit baixarem una canal que ens menarà a un arbre on trobarem la intal.lació amb bagues i un mallon el ràpel de 35 metres que ens durà al terra.
Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera
 |
| El primer llarg |
 |
| El Jordi sortint de la primera reunió |
 |
| Arribant a la segona reunió |
 |
| Arribant al final de la via |
 |
| Final de festa... però encara hi ha mes! |
Per acabar, al Jordi li fa il.lusió fer l'aresta Brucs de la Savina Inferior. Jo l'he fet... buf!, no se quants cops, però ell mai, ens anem cap a la via i així fem el fi de "festa" dons es una aresta curta, però preciosa.
Via Aresta Brucs a la Savina Inferior
1er llarg: 30 metres IV, V i IV+ uns 4 parabolts i dos burins vells
Típica aresta Brucs, fineta ,de preses i passatges verticals on gaudirem d'una escalada plaent no exempta d'emocions. La reunió la farem en un relleix a sota d'un desplom,
2on llarg 20 metres IV, V, V+ i IV i III, 3 parabolts
El segon llarg més curt però amb un pas força difícil. Sortim de la reunió vers la dreta a cercar la part menys desplomada on tres espits molt rovellats ens indicaran el camí. Després seguirem per la via normal fins d'alt de l'agulla.
Per baixar podem fer dues coses: un curt ràpel de 15 metres per la vessant nord entre les dues Savines o des de la reunió cimera amb un ràpel de 50 metres fins el peu de via. Nosaltres hem escollit aquesta última opció, abans, però, una estona de relax d'alt del cim contemplant l'espectacle maravellós que ens ofereix Montserrat, en un dia fantàstic de primavera.
Per baixar podem fer dues coses: un curt ràpel de 15 metres per la vessant nord entre les dues Savines o des de la reunió cimera amb un ràpel de 50 metres fins el peu de via. Nosaltres hem escollit aquesta última opció, abans, però, una estona de relax d'alt del cim contemplant l'espectacle maravellós que ens ofereix Montserrat, en un dia fantàstic de primavera.
 |
| Moments de relax al cim de l'agulla... |
Enhorabona Joan, un parell de bones vies!!
ResponElimina