El col·leccionista de vies

dilluns, 29 de juny del 2015

Via NÚRIA a les Moles de Sant Honorat. Alt Urgell

Dissabte 27 de juny de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Al menys farà deu anys que tenia ganes de fer aquesta via, tant pel seu traçat com per la zona on es, dons no he escalat mai per aquestes contrades i sempre que he passat per la carretera que va d'Oliana a la Seu d'Urgell, hi ha un petit instant, quan passes el pont del riu, que podem veure aquesta impresionant mole de roca semblan a una proa de vaixell. La seva roca, un tant especial, sempre en feia recular i deixar-la per un altra ocasió. Però la carn es dèbil i veient que, gaire be tota la gent que conec, han passat per la "pedra", això ho teníem que remeiar... "la envidia es mu mala". Així que treien-nos la son de les orelles i disposats a passar una bona estona de calor amb el Joaquim i el Ricard ens dirigim a la recerca d'aquesta imponent roca. Aventura i ambient assegurats.

Sortint d'Oliana i un cop passat el pont del riu ens dirigim al poble de Peramola. A cap de pocs quilòmetres trobem un trencall a la dreta que ens indica Hostal de Can Boix i el seguim fins a l'entrada de l'hostal. tot seguit i ara per pista, ens dirigim a l'ermita de Castell-llebre, primer per pista en bon estat i practicament al final una mica pitjor però practicable per vehicles normalets. A la base de l'ermita trobarem una bona explanada per estacionar el cotxe. Ara seguirem a peu per la pista i en forta pujada fins un coll on trobarem una cadena. Nosaltres seguim la pista de la dreta, ara en baixada. Hi ha un punt, cent metres abans de travessar un barranc, prendrem un corriol a la nostre esquerra on hi ha una fita i seguirem per camí poc marcat però ple de fites que ens portarà gaire be a peu de via (1:20 minuts d'aproximació)

Per arribar a peu de via tindrem que pujar per un contrafort fàcil fins el desplom on realment comença la via. ens tindrem que assegurar en una mena d'arbuts que hi ha al terra.

1er llarg: A1e, V i V+ (A0e) uns 14 parabolts en 45 metres
Comencem amb tres passos amb estreps fins que podem seguir en lliure. el terreny es un xic incert però els parabolts ens indican el camí a seguir tot i que alguns no estan en el lloc natural de la pujada. A mig llarg trobem una bona fissura por emplaçar un bon friend mitjà. L'escalada es mantinguda i vertical però mai extrema. Abans d'entrar a la reunió jo he trobat un pas molt difícil però el podem solventat en un petit pas d'A0e. Llarg preciós.

2on llarg: V, IV+, A1e i IV-, uns 9 parabolts en 35 metres
Llarg semblant al primer però no tant mantingut. Sortim de la reunió per la dreta fent un arc per tornar a la vertical de la reunió per continuar per terreny bastant vertical sempre negociant el passos a dreta i esquerra fins un bon desplom que el podem passar en escalada artificial. Algunes ressenye posen A0e, però ni en somnis arribem de parabolt a parabolt. Ho solucionem amb dos passos d'A1e. els darrers metres fins la reunió els farem sense cap problema. com el primer llarg, preciós.

3er llarg: IV+ i IV, uns 8 o 9 parabolts en 30 metres
Seguim a la vertical de la reunió i anirem superant petits ressalts que li donen la sal i lel pebre al llarg, aquest clarament més fàcil que els anteriors però també bonics de fer. Llarg per gaudir de l'escalada sense més miraments.

4t llarg: III i IV, uns 4 parabolts en 30 metres.
Com l'anterior, però més fàcil, pujarem recte fins un ressalt on hi ha una sabina a la nostre dreta. Superarem el ressalt que es el pas més difícil del llarg i de seguit muntarem la reunió.

5è llarg: III i uns 3 o 4 parabots en 30 metres
També fàcil com l'anterior seguirem per plaques tombades fins la base d'un mur molt vertical on muntarem la reunió

6è llarg: III, IV, V i III, uns 7 parabolts en uns 40 metres
El darrer llarg. Anirem a cercar una aresta a la dreta on cambiem de vessant. Aquí la roca es bastant dolenta i tindrem que fixar-nos prou on ens agafem. Tot seguit arribem a una llastra i, o be pugem per la llastra o per la placa però tot això molt ben assegurat. Aquí la roc es dolenta. Un cop superat això arribem còmodament al cim de l'altiplà on podrem admirar unes vistes dilatades i gratificants.

Pel descens travessarem tot l'altiplà en direcció sud sempre per camí molt marcat i després per una pista de baixada molt pronunciada i penosa que ens portarà en un hora ben llarga a la cadena del començament i d'aquí en poc minuts fins el cotxe.

A estat una bona escalada amb un dia molt calorós però que a merescut la pena tant per l'escalada com per l'ambient i per descomptat, els companys que se'n se ells no hagués estat possible aquesta escalada. També dir-vos que al darrera nostre i amb molta paciència, ens han seguit els companys del blog ELS VISAS, en Josep i en Lluís. Nosaltres, molt amablement els em cedit el pas però ho han rebutjat. Son bona gent. Una salutació companys!!! Una via nova més per la cole...

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria, Ricard Rofes i Joan Prunera

Ens apropem a les Moles

Els primers passos d'artificial de la via

El lliure del primer llarg

nosaltres recuperant el primer llarg

Començant el segon llarg

Des de l'artificial del segon llarg, els companys a la reunió

El tercer llarg

Els companys recuperant el tercer llarg

El quart llarg

El darrer llarg

Feina aconseguida!!!

dimecres, 17 de juny del 2015

Via GAM al Cavall Bernat, setze anys després

Diumenge 14 de juny de 2015

Després de setze anys, torno a repetir aquesta clàssica dels anys 50. Pròpiament es una variant de la via Normal, dons aprofita el primer llarg, molt fàcil, del pedestal per accedir al segon llarg de l'esmentada via Normal. A les hores, els primers ascencionistes de la via GAM, que per cert, van ser la 219 ascensió al cim del Cavall Bernat, flanquejaren per sota la "berruga" per arribar al diedre de la dreta amb escalada artificial de burí. Era el començament de les famoses pitonisses de burí i que encara queda una original a la via. Via d'aquelles que anomenen "clàssica" amb molt d'ambient i compromís, equipada amb material divers però que tindrem que completar amb tascons i friends nosaltres mateixos si no volem anar massa a "pel". Una manera més agosarada de pujar al Cavall Bernat que la seva via Normal.

Una manera fàcil d'accedir al peu de via es anar pel camí antic de Sant Jeroni venint per les escales i el Pas dels Francesos. Passarem pel Pla dels Ocells i seguirem camí frondós. En un punt, on podem veure entre la vegetació la imponent mole del Cavall Bernat, prendrem un desviament a la nostre dreta que en unes quantes ziga-zagues, ens durà al collet on es troba la grandiosa roca.

1r llarg: II i III, neta i d'uns 40 metres
Comencem l'ascenció pel que es la via Normal pujant per una mena de contrafort fàcils on arribarem a la primera reunió en el característic pedestal on comencen les dificultats.

2n llarg: V, un parabolt en 10 metres
De la reunió estant, baixem uns metres per unes cornises petites fins que en una escalada de flanqueig ascendent i cada cop més difícil, degut que al llarg dels anys, la roca es molt polida pel pas de les cordades, anem acostant-nos a la base del diedre de la via Normal i en un petit relleix molt polit, muntem la segona reunió.

3r llarg: IV+ i A1e, espits i un pitó en 20 metres
Sortim de la reunió en descens a la dreta a cercar el primer dels espits que ens durà a un flanqueig en artificial d'espits. L'alicient d'aquest llarg es que ens tenim que estirar prou per arribar als espits i que sota nostre tenim un bon ambient. Al cap de quinze metres ascendim també en A1e fins la base del diedre. Abans d'entrar a la reunió , hi ha un pitó amagat en la fissura que ens permetrà entrar més còmodament a la reunió que farem penjada d'estreps.

4t llarg: A0e, IV+, V, IV+, IV i III, un pitó, 3 espits un burí una sabina i un pont de roca en 40 metres
Encetem el llarg fent un parell de passos en A0e i també podem posar un bon tascó en una fissura per ajudar-nos. Continuem per diedre fins una placa amb un espit i un burí (original de la via). Continuem en tècnica d'encastament uns tres metres fins que ens veiem obligats a sortir per placa fins una sabina en un relleix (antigament, aquí es feina reunió). Continuem pel diedre vertical però amb còdols generosos. Trobarem una pedra encastada on podrem emplaçar un bon pont de roca. Seguim així fins que ens veiem obligats a sortir per placa vers l'esquerra fins que de mica en mica baixa la dificultat i podem accedir a la reunió comuna amb la sortida del diedre de la via Normal.

5è llarg: IV-, III i II, neta i uns 30 metres
Podem sortir verticalment de la reunió o flanquejar a la dreta per pujar per placa tombada fins uns ressalts que podem superar-los pel mig amb facilitat i tot seguit per rampes fàcils, que ens durà al cim d'aquesta roca, poder, la més emblemàtica de la nostre estimada muntanya i coronada per la imatge de la "Moreneta" un tant d'estil Expresionista i contemplar el meravellós paisatge que ens envolta.

Per baixar, farem un ràpel de la mateixa escultura de metall de la Moreneta fins la reunió de dalt la berruga i tot seguit un altre ràpel de 50 metres per la via Normal fins la mateixa alçada que el peu de via.

Cim preuat per tots els escaladors montserratins i via del tot recomanable i amb molt d'ambient que no ens deixarà indiferents on podrem gaudir d'una jornada inoblidable

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El majestuós Cavall per la seva vessant sud. (foto extreta d'internet)

El difícil i polit flanqueig del segon llarg

Començant el tercer llarg

Ja en A1e, perdré de vista al company

Darrers metres del tercer llarg... molt d'ambient!!!

Començant el quart llarg

El diedre

El darrer llarg, unes vistes espectaculars. El temps comença a espatllar-se

Foto de rigor amb la Moreneta

Imatges pel record...

La Normal, l'octubre de 1982

El flanqueig de la Normal el 1998

Via GAM l'11 d'abril de 1998

La Punsola el 12 d'0ctubre de 1985

dimecres, 20 de maig del 2015

Via JOSEP RIGOL ROMEU a la Monja. Els Frares Encantats, Montserrat

Diumenge 17 de maig de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Be companys, seguim fent un volt pel món de vies "Masonianes" i aquesta de la Monja sempre m'ha fet una mica de mandra per l'últim llarg, gaire be tot en artificial i desplomat. El cas es que en Joaquim me la proposa i em convenç la idea i cap a Frares que i falta gent.
Sembla que la via es tota equipada i només ens faltarà portar unes 15 cintes i els estreps, millor així carregarem menys pes camí de la Monja, dons l'aproximació en prou llarga.

Un cop arribem al refugi Vicenç Barbe, seguim caminant fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a l'Agulla Se'n se Nom i d'aquí seguirem un trencall amb marques blaves, pel meu gust hi han masses, es que a cada deu metres et troves una... collons, com si no es veies prou el camí!!! Be, seguim. Aquest camí ens durà per la part alta dels Frares Encantats fent pujades i baixades i un cop arribem a la Nina i un cop passada, baixarem per camí gens marcat fins el contrafort de la Monja, que es el que ens interessa. Ens ha costat bastant trobar el peu de via, dons la lògica ens deia que era pel bell mig de l'aresta del contrafort i després de voltat, pujar i desgrimpar una bona estona i gaire be llençant la tovallola, a l'esquerra de l'esperó entre dos arbres allí, comença la via on podem veure el primer espit a uns tres metres del terra. Jo ja pensava que no trovabem el peu de via!!!

1r llarg: IV, IV-, III i II, tres espits i un pont de roca en 45 metres
Comencem amb passos fins a cercar el primer espit i després pujant recte a cercar les properes expansions. De mica en mica es va fent més fàcil fins que caminant arribem a el que seria un altre contrafort i còmodament, muntem la primera reunió.

2n llarg: IV, II i I, tres espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un ressalt curt i continuem tota l'estona amb, mes o menys, la mateixa dificultat. seguim fent un pas a l'esquerra per salvar un ressalt i després, caminant arribarem a un bosc penjant a tocar amb la pròpia paret de la Monja. Fem reunió dels arbres que tenim al voltant.

3r llarg: IV, A0e, IV+, A0e, V i IV i cinc espits en 15 metres
Comencem el llarg baixant per la canal que tenim a ma dreta fins un boix prou prim. ens ajudem una mica en un principi del pobre boix (si seguim així, per culpa de les cordades, morirà el pobre arbust). Tot seguit ja podem prendre una bona presa de mans i enfilar-nos per la paret. He fet un pas d'A0e i tot seguit fem un flanqueig més espectacular que difícil cap a la dreta fins un parell mes d'espits. Fem dos passos d'A0e mes i sortim en lliure difícil recte a munt. Tornem a flanquejar a la dreta, ara mes fàcilment fins entrar a la reunió de tres espits. Llarg curtet però intens.

4t llarg: IV, V, III, IV i II, tres espits en uns 40 metres
Enfilem el llarg sortint per la dreta per terreny vertical però amb molt bona roca. Tant sols un pas difícils però ben assegurat ens portarà a una rampa fàcil, sempre amb tendència, ara, a l'esquerra. Arribarem a un altre petit ressalt i en res arribarem a la reunió al peus del gran cap de la Monja.

5è llarg: II, A1e, IV+, A1e, IV i II, 13 espits dos claus i un pont de roca en 30 metres
Encetem l'artificial al costat d'una fissura ampla i trencada on hi ha el primer espit. Els dos primers passos son desplomats i t'agafen a "contrapèl" però un cop passem a la dreta els espits estan molt junts. Fem una sortida en lliure i trobem un pont de roca. Seguim superant un ressalt fins que la paret es desploma. Ara seguim amb artificial a l'esquerra on trobarem dos claus. Continuem pel fil d'una aresta un pel desplomada i continuem així fins que s'acaben els espits. Fem la típica sortida en lliure i després caminant coronem l'Agulla de la Monja. Els espits estan molt junt i podem saltar-nos algun.

Ens a agradat força aquesta via, llarga i variada i l'artificial, que tanta mandra em feia, a estat, fins i tot, divertit... i no hem passat ni fred ni calor. Un dia fantàstic. Una cosa que ens caracteritza es que... molt rapits no som i ja son quarts de tres i tenim una bona baixada així que per avui, ja finem.

Per baixar podem fer un sols ràpel de 30 m des de el cim fins el terra. Alguns llocs diuen un ràpel de 40. Hem comprovat que amb una corda en doble de 60 m s'arriba sense cap problema al terra.

Dons un altre via nova per la cole. No se quan s'acabara aquesta col.lecció!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Encetant erl primer llarg

El segon llarg

El flnaqueix del tercer llarg

El quant llarg

Els primer passos de l'artificial

El Joaquim a sota la reunió

Els darrers metres del llarg final

Jo diria que, fins i tot, a esta divertida aquesta via

divendres, 15 de maig del 2015

Via ESPERÓ DEL VENT a la Proa. Montserrat Sud

Diumenge 10 de maig de 2014

Grau de dificultat segons el meu criteri

Després de la pallissa de quilòmetres fets i desfets i per venir dels Mallos de Peña Rueba en quedava el diumenge penjat... però la providència va fer que en Ricard es quedes penjat d'escalar el diumenge i en uns quants "guasaps" , vàrem quedar d'acord i li proposo de fer l'Esperó del Vent, dons la vaig tenir que abandonar per motius que no venen al cas. Ell em diu que no coneix la zona i que no ha estat mai i cap enllà que marxem.
Sortim gaire be al final del poble del Bruc en direcció a la masia del Castell, passem la riera i seguim pista fins un indicador que diu Can Salses seguim la pista que fa un bon revolt fins arribar a la llera d'un torrent ample i sec i deixem el vehicle. Comencem a caminar pel mig del torrent ple de còdols fins que el camí es va estrenyent. Seguim caminant, mes o menys planer fins una petita basa d'aigua i prenem el camí de l'esquerra on trobem marques vermelles. anirem pujant fins una gran explanada on ja veurem la Tonsura, el Serrat del Cabrit, el Cabrit i la altiva aresta que volem escalar. Un com als peus de la Tonsura que es la roca que hi ha a sota de la Proa, seguirem per l'esquerra per dintre d'un bosc fins una canal on veurem una corda fixe. això es la canal Nubiola. Esta equipada amb escalons de ferro i en algun tram amb cordes i tot això ens durà a peu de via de la Proa.

1er llarg: IV, V, V+/A0e, V+ i V, 12 espits en 40 metres
L'inici del primer llarg el fem tocant a la canal de la dreta on hi ha una placa que indica la via i pugem amb dificultat amb una roca no gaire bona. Tot això molt vertical fins arribar a una fissura horitzontal. La flanquegem per l'esquerra amb els espits molt a prop per continuar a la dreta amb uns còdols magnífics i encara més vertical. Seguim recte a munt, ara amb menys dificultat però sense baixar la guàrdia i als quaranta metres fem reunió penjats d'uns quants espits amb anelles... tot molt rovellat. Llarg magnífic.

2on llarg: IV+, IV i III, 6 espits en uns 45 metres
Encetem el segon llarg pel mig de la reunió, en vertical i amb molt bona presa i així anem fent amb un rocam d'escàndol, finet però molt agradable d'escalar i amb un entorn ben aeri. Arribem a un petit ressalt i quan el superem ja decau la dificultat i de seguit arribem a la reunió a sota d'un altre ressalt que ens permetrà arribar al cim de la Proa. Llarg també magnífic encara que més fàcil.

Sols es quedarà superar aquest petit ressalt per arribar al cim i coronar l'esvelta aresta de la Proa. això ho podem fer descordats, si volem. Les vistes de l'entorn son magnífiques, l'agulla del Senglar, la Roca Roja i la esplèndida Agulla de l'Arítjol.
Per baixar d'aquí tenim vàries opcions però com fem una "matinal" decidim baixar per la mateixa via i amb dos ràpels de 40 metres serem un altre cop a peu de via.

Com a comentari, dir que aquesta via oberta a l'any 90 trepitja l'Aresta Brucs per la part de dalt, oberta per l'Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán cinc anys abans, on la via gaire be, resta desequipada.

Be companys, ja m'he tret l'espineta d'aquesta via i realment se m'ha fet curta i ara toca tornar a casa, però abans, amb el Ricard anem a fer unes servesses i explicar-nos un munt de "batalletes" i mireu que en tenim per explicar... o sempre expliquem les mateixes?, el cas es que ja tinc un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

A l'esquerra, la Proa i a sota la Tonsura

El difícil primer llarg

La part final del primer llarg

Es veu tot molt vertical...

El segon llarg

Vistes des de el cim de la Proa

Se'n se el company Ricard no hauria estat possible aquesta escalada

dijous, 14 de maig del 2015

LOS TERCEROS TAMBIÉN EXISTEN al Mallo La Mora. Peña Rueba.

Dissabte 9 de maig de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Be companys, el que tenia que ser un cap de setmana triomfant, ha estat una mica "fiasco". Fa mes d'un any que tenia ganes d'anar a la zona del "Reino de los Mallos", en concret a Peña Rueba i la via que tenia pensada era la Sendero límite, així que sortim molt, però molt d'hora de Barcelona i tant sols parem per omplir el pap quan ja som per terres de l'Aragó. Reprenem la marxa i a les nou tocades ja som a Murillo de Gallego i sortosament no ens costa res de trobar la pista on estacionar el vehicle. Tots cofois i contents arribem a peu de via a les deu i... BATUADEU!!! quatre cordades esperant torn i una de tres escalant la via. Gaire be dues hores esperant el torn i venint més gent al darrere nostre. Vaja panorama!!, ja son les dotze i sense vendre una escombra!!! Passem al plan "B" i ens anem a la veïna Los terceros también existen, que també hi ha gent però no tanta.

En fi, la via no es gaire cosa a excepció dels quatre primers llargs i sobre tot del tercer, tot això amanit per una munió immensa d'assegurances, moltes d'elles innecessàries però es el que te la via. La part de dalt, molt senzilla i amb la roca a controlar va per una mena d'esperó/aresta fins el cim del Mallo La Mora i amb unes vistes esplèndides de l'entorn. La via només la recomano per gent que... millor dit; no la recomano, qui vulgui anar que hi vagi i ja està i ara passo a relatar l'aventureta"

Per arribar a Peña Rueba tenim d'anar a Murillo de Gàllego on entrarem al poble i seguirem per carrer asfaltat fins arribar a una casa en construcció. D'aquí surt una pista que de mica en mica ens acostarà a les parets fins arribar a unes basses d'aigua. Aquí podem deixar el vehicle i caminant arribarem a un poste de fusta que no indica res i una fita al terra. Prenem aquest camí i en mig hora ens durà a peu de les vies.

La via que anem a fer comença uns metres a munt del camí a la ferrata, en una terrasseta prou còmoda on ja son visibles els parabolts de la via.

1er llarg: III i IV-, set parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret ajaguda una mica en tendència a l'esquerra. Anirem superant petits ressalts sense massa dificultat i trobant una cantitat immensa d'asegurances fins arribar a la reunió.

2on llarg: III i IV-, 3 parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica fins un muret vertical on al cap de poc entrem a la reunió als peus del mur vertical del tercer llarg.

3r llarg: V (no obligat), uns deu parabolts i cinc ponts de roca en uns 30 metres
Es el llarg més maco de la via, l'única pega es que hi han masses parabolts i si no es fa tot en lliure podem fer A0e en els llocs més compromesos. Llarg molt maco i vertical, impossible perdre's seguin els parabolts.

4t llarg: II i IV, cinc parabolts i dos ponts de roca en uns 50 metres
Nosaltres hem empalmat dos llargs, els que serien quart i cinquè. sortim de la reunió per la dreta per terrenys tombat i molt fàcil fins un bons ressalt on podríem fer reunió. Passem de llarg i continuem fins que deixem la paret i arribem a l'esperò/aresta final.

5è llarg: II, III i IV-, vuit parabolts en uns 50 metres
També empalmem dos llargs més així anirem més rapits que el sol comença a "mossegar" de valent. No tenim pèrdua, escalem per l'esperò fàcilment fins un petit ressalt que el superem i muntem reunió còmodament.

6è llarg: III, quatre parabolts i dos ponts de roca i uns 30 metres
Seguim per terreny tombat i als trenta metres muntem reunió d'un gran cable d'acer.

7è llarg: III i II dos parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Enfilem per trams tombats escalant a la dreta de l'aresta fins un gran arbre abans d'arribar al cim i ja serem al final de la via.

No podem dir que no hem escalat!!! 340 metres de via... divertida si més no. Ara be, a la baixada, que es el més divertit, ens torrarem de valent. Per baixar tenim que descendir al coll entre el Mallo La Mora i els cims de Peña Rueba i pujar per una paret equipada amb corda fixe d'uns 15 metres. Tot seguit continuem pujant per camí fins un altre paret. Podem escalar a "pel" o fer un petit llarg en diagonal a la dreta (molt fàcil, II) i un cop superat aquests metres seguir fins la carena de Peña Rueba i seguir fites i cables de la ferrata sud que seguint-la ens portara al camí del peu de via.

Companys, hem passat molta calor, sobre tot a la baixada i per consens decidim marxar cap a casa que si demà fa tanta calor ens pot donar un "pitangu". Ens a sortit una mica pífia la sortida però tornarem a la tardor, això podeu donar fe.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera