dilluns, 29 de juny de 2015

Via NÚRIA a les Moles de Sant Honorat. Alt Urgell

Dissabte 27 de juny de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Al menys farà deu anys que tenia ganes de fer aquesta via, tant pel seu traçat com per la zona on es, dons no he escalat mai per aquestes contrades i sempre que he passat per la carretera que va d'Oliana a la Seu d'Urgell, hi ha un petit instant, quan passes el pont del riu, que podem veure aquesta impresionant mole de roca semblan a una proa de vaixell. La seva roca, un tant especial, sempre en feia recular i deixar-la per un altra ocasió. Però la carn es dèbil i veient que, gaire be tota la gent que conec, han passat per la "pedra", això ho teníem que remeiar... "la envidia es mu mala". Així que treien-nos la son de les orelles i disposats a passar una bona estona de calor amb el Joaquim i el Ricard ens dirigim a la recerca d'aquesta imponent roca. Aventura i ambient assegurats.

Sortint d'Oliana i un cop passat el pont del riu ens dirigim al poble de Peramola. A cap de pocs quilòmetres trobem un trencall a la dreta que ens indica Hostal de Can Boix i el seguim fins a l'entrada de l'hostal. tot seguit i ara per pista, ens dirigim a l'ermita de Castell-llebre, primer per pista en bon estat i practicament al final una mica pitjor però practicable per vehicles normalets. A la base de l'ermita trobarem una bona explanada per estacionar el cotxe. Ara seguirem a peu per la pista i en forta pujada fins un coll on trobarem una cadena. Nosaltres seguim la pista de la dreta, ara en baixada. Hi ha un punt, cent metres abans de travessar un barranc, prendrem un corriol a la nostre esquerra on hi ha una fita i seguirem per camí poc marcat però ple de fites que ens portarà gaire be a peu de via (1:20 minuts d'aproximació)

Per arribar a peu de via tindrem que pujar per un contrafort fàcil fins el desplom on realment comença la via. ens tindrem que assegurar en una mena d'arbuts que hi ha al terra.

1er llarg: A1e, V i V+ (A0e) uns 14 parabolts en 45 metres
Comencem amb tres passos amb estreps fins que podem seguir en lliure. el terreny es un xic incert però els parabolts ens indican el camí a seguir tot i que alguns no estan en el lloc natural de la pujada. A mig llarg trobem una bona fissura por emplaçar un bon friend mitjà. L'escalada es mantinguda i vertical però mai extrema. Abans d'entrar a la reunió jo he trobat un pas molt difícil però el podem solventat en un petit pas d'A0e. Llarg preciós.

2on llarg: V, IV+, A1e i IV-, uns 9 parabolts en 35 metres
Llarg semblant al primer però no tant mantingut. Sortim de la reunió per la dreta fent un arc per tornar a la vertical de la reunió per continuar per terreny bastant vertical sempre negociant el passos a dreta i esquerra fins un bon desplom que el podem passar en escalada artificial. Algunes ressenye posen A0e, però ni en somnis arribem de parabolt a parabolt. Ho solucionem amb dos passos d'A1e. els darrers metres fins la reunió els farem sense cap problema. com el primer llarg, preciós.

3er llarg: IV+ i IV, uns 8 o 9 parabolts en 30 metres
Seguim a la vertical de la reunió i anirem superant petits ressalts que li donen la sal i lel pebre al llarg, aquest clarament més fàcil que els anteriors però també bonics de fer. Llarg per gaudir de l'escalada sense més miraments.

4t llarg: III i IV, uns 4 parabolts en 30 metres.
Com l'anterior, però més fàcil, pujarem recte fins un ressalt on hi ha una sabina a la nostre dreta. Superarem el ressalt que es el pas més difícil del llarg i de seguit muntarem la reunió.

5è llarg: III i uns 3 o 4 parabots en 30 metres
També fàcil com l'anterior seguirem per plaques tombades fins la base d'un mur molt vertical on muntarem la reunió

6è llarg: III, IV, V i III, uns 7 parabolts en uns 40 metres
El darrer llarg. Anirem a cercar una aresta a la dreta on cambiem de vessant. Aquí la roca es bastant dolenta i tindrem que fixar-nos prou on ens agafem. Tot seguit arribem a una llastra i, o be pugem per la llastra o per la placa però tot això molt ben assegurat. Aquí la roc es dolenta. Un cop superat això arribem còmodament al cim de l'altiplà on podrem admirar unes vistes dilatades i gratificants.

Pel descens travessarem tot l'altiplà en direcció sud sempre per camí molt marcat i després per una pista de baixada molt pronunciada i penosa que ens portarà en un hora ben llarga a la cadena del començament i d'aquí en poc minuts fins el cotxe.

A estat una bona escalada amb un dia molt calorós però que a merescut la pena tant per l'escalada com per l'ambient i per descomptat, els companys que se'n se ells no hagués estat possible aquesta escalada. També dir-vos que al darrera nostre i amb molta paciència, ens han seguit els companys del blog ELS VISAS, en Josep i en Lluís. Nosaltres, molt amablement els em cedit el pas però ho han rebutjat. Son bona gent. Una salutació companys!!! Una via nova més per la cole...

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria, Ricard Rofes i Joan Prunera
Ens apropem a les Moles
Els primers passos d'artificial de la via 
El lliure del primer llarg
nosaltres recuperant el primer llarg
Començant el segon llarg 
Des de l'artificial del segon llarg, els companys a la reunió
El tercer llarg 
Els companys recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
El darrer llarg
Feina aconseguida!!! 
Els amics "Visas", Lluis i Josep

6 comentaris:

  1. Com bé dius, "l'enveja és molt dolenta", aquesta la tenim en cartera i la tenim pensada per a Julio o agost, ara llegint el teu relat, tinc més ganes de conèixer aquesta zona, segur que anirem aviat, Enhorabona per la via!!!! I agraït per el gran treball que fas mantenint el Bloc i les ressenyes. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si aneu al juliol o agost passareu mooooolta calor... be però segur que la gaudireu. Salut i tàpia!!!

      Elimina
  2. Felicitats !! finalment has trobat el moment per gaudir d'aquesta obra d'art. El camí per Castell Llebre em va agradar molt, sobretot el tram final sota les parets. Llàstima de calorada !
    La Cerveseta del final deuria estar suprema !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Jaume, i veient la teva piulada encara ens va venir mes ganes d'anar-hi. Tots junts amb els "vises" vàrem pendre unes bones cervesses. Salut i tàpia!!!

      Elimina
  3. He de reconéixer que, tot i que no tenia el meu millor dia, encara que em va costar prou i la calor, també la vaig gaudir.
    Va ser una sorpresa trobar-nos amb els visas (Josep i Lluis)
    Un entorn de pel·lícula, bona via i millor companyia.

    ResponElimina
  4. Un plaer compartir via amb vosaltres. Gràcies companys.

    Ricard

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.