divendres, 15 de maig de 2015

Via ESPERÓ DEL VENT a la Proa. Montserrat Sud

Diumenge 10 de maig de 2014
Grau de dificultat segons el meu criteri
Després de la pallissa de quilòmetres fets i desfets i per venir dels Mallos de Peña Rueba en quedava el diumenge penjat... però la providència va fer que en Ricard es quedes penjat d'escalar el diumenge i en uns quants "guasaps" , vàrem quedar d'acord i li proposo de fer l'Esperó del Vent, dons la vaig tenir que abandonar per motius que no venen al cas. Ell em diu que no coneix la zona i que no ha estat mai i cap enllà que marxem.
Sortim gaire be al final del poble del Bruc en direcció a la masia del Castell, passem la riera i seguim pista fins un indicador que diu Can Salses seguim la pista que fa un bon revolt fins arribar a la llera d'un torrent ample i sec i deixem el vehicle. Comencem a caminar pel mig del torrent ple de còdols fins que el camí es va estrenyent. Seguim caminant, mes o menys planer fins una petita basa d'aigua i prenem el camí de l'esquerra on trobem marques vermelles. anirem pujant fins una gran explanada on ja veurem la Tonsura, el Serrat del Cabrit, el Cabrit i la altiva aresta que volem escalar. Un com als peus de la Tonsura que es la roca que hi ha a sota de la Proa, seguirem per l'esquerra per dintre d'un bosc fins una canal on veurem una corda fixe. això es la canal Nubiola. Esta equipada amb escalons de ferro i en algun tram amb cordes i tot això ens durà a peu de via de la Proa.

1er llarg: IV, V, V+/A0e, V+ i V, 12 espits en 40 metres
L'inici del primer llarg el fem tocant a la canal de la dreta  on hi ha una placa que indica la via i pugem amb dificultat amb una roca no gaire bona. Tot això molt vertical fins arribar a una fissura horitzontal. La flanquegem per l'esquerra amb els espits molt a prop per continuar a la dreta amb uns còdols magnífics i encara més vertical. Seguim recte a munt, ara amb menys dificultat però sense baixar la guàrdia i als quaranta metres fem reunió  penjats d'uns quants espits amb anelles... tot molt rovellat. Llarg magnífic.

2on llarg: IV+, IV i III, 6 espits en uns 45 metres
Encetem el segon llarg pel mig de la reunió, en vertical i amb molt bona presa i així anem fent amb un rocam d'escàndol, finet però molt agradable d'escalar i amb un entorn ben aeri. Arribem a un petit ressalt i quan el superem ja decau la dificultat i de seguit arribem a la reunió a sota d'un altre ressalt que ens permetrà arribar al cim de la Proa. Llarg també magnífic encara que més fàcil.

Sols es quedarà superar aquest petit ressalt per arribar al cim i coronar l'esvelta aresta de la Proa. això ho podem fer descordats, si volem. Les vistes de l'entorn son magnífiques, l'agulla del Senglar, la Roca Roja i la esplèndida Agulla de l'Arítjol.
Per baixar d'aquí tenim vàries opcions però com fem una "matinal" decidim baixar per la mateixa via i amb dos ràpels de 40 metres serem un altre cop a peu de via.

Com a comentari, dir que aquesta via oberta a l'any 90 trepitja l'Aresta Brucs per la part de dalt, oberta per l'Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán cinc anys abans, on la via gaire be, resta desequipada.

Be companys, ja m'he tret l'espineta d'aquesta via i realment se m'ha fet curta i ara toca tornar a casa, però abans, amb el Ricard anem a fer unes servesses i explicar-nos un munt de "batalletes" i mireu que en tenim per explicar... o sempre expliquem les mateixes?, el cas es que ja tinc un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
A l'esquerra, la Proa i a sota la Tonsura
El difícil primer llarg
La part final del primer llarg
Es veu tot molt vertical...
El segon llarg
Vistes des de el cim de la Proa
Se'n se el company Ricard no hauria estat possible aquesta escalada

8 comentaris:

  1. Portes una bona marxeta darrerament Joan! aquesta tampoc l'he fet i té molt bona pinta enhorabona!

    ResponElimina
  2. Hola Joan
    A la ressenya hi poses Regió dels Ecos, no es Montserrat Sud ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lo Piolet.
      Montserrat sud es el nom d'una guia de ressenyes d'escalada. La Proa, com a roca, pertany a la regió dels Ecos, estigui encarada al sud, nord, est o oest...

      Elimina
  3. OK potser com regió, però molta gent per ubicar-la millor li col•loca Montserrat Sud, be tant sa val. Aquest dissabte la vam fer hi ens va agradar força. Gracies per les teves ressenyes que ens renoven els propòsits. Salutacions.

    ResponElimina
  4. Aquesta via totalment equipada per dalt trepitja el 90% de la via original Aresta Brucs. És una vergonya total la seva existència...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi tens tota la raó, ja ho comento en la explicació del blog, no tant contundent com tu, però ho remarco, però es el que hi ha, oi?

      Elimina
  5. També està equipada per dalt la Tropicana
    Pere

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.