dijous, 14 de maig de 2015

Peña Rueba. Los terceros también existen al Mallo La Mora

Dissabte 9 de maig de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Be companys, el que tenia que ser un cap de setmana triomfant, ha estat una mica "fiasco". Fa mes d'un any que tenia ganes d'anar  a la zona del "Reino de los Mallos", en concret a Peña Rueba i la via que tenia pensada era la Sendero límite, així que sortim molt, però molt d'hora de Barcelona i tant sols parem per omplir el pap quan ja som per terres de l'Aragó. Reprenem la marxa i a les nou tocades ja som a Murillo de Gallego i sortosament no ens costa res de trobar la pista on estacionar el vehicle. Tots cofois i contents arribem a peu de via a les deu i... BATUADEU!!! quatre cordades esperant torn i una de tres escalant la via. Gaire be dues hores esperant el torn  i venint més gent al darrere nostre. Vaja panorama!!, ja son les dotze i sense vendre una escombra!!! Passem al plan "B" i ens anem a la veïna Los terceros también existen, que també hi ha gent però no tanta.

En fi, la via no es gaire cosa a excepció dels quatre primers llargs i sobre tot del tercer, tot això amanit per una munió immensa d'assegurances, moltes d'elles innecessàries però es el que te la via. La part de dalt, molt senzilla i amb la roca a controlar va per una mena d'esperó/aresta fins el cim del Mallo La Mora i amb unes vistes esplèndides de l'entorn. La via només la recomano per gent que... millor dit; no la recomano, qui vulgui anar que hi vagi i ja està i ara passo a relatar l'aventureta"

Per arribar a Peña Rueba tenim d'anar a Murillo de Gàllego on entrarem al poble i seguirem per carrer asfaltat fins arribar a una casa en construcció. D'aquí surt una pista que de mica en mica ens acostarà a les parets fins arribar a unes basses d'aigua. Aquí podem deixar el vehicle i caminant arribarem a un poste de fusta que no indica res i una fita al terra. Prenem aquest camí i en mig hora ens durà a peu de les vies.

La via que anem a fer comença uns metres a munt del camí a la ferrata, en una terrasseta prou còmoda on ja son visibles els parabolts de la via.

1er llarg: III i IV-, set parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos per paret ajaguda una mica en tendència a l'esquerra. Anirem superant petits ressalts sense massa dificultat i trobant una cantitat immensa d'asegurances fins arribar a la reunió.

2on llarg: III i IV-, 3 parabolts i dos o tres ponts de roca en uns 25 metres
Seguim amb la mateixa tònica fins un muret vertical on al cap de poc entrem a la reunió als peus del mur vertical del tercer llarg.

3r llarg: V (no obligat), uns deu parabolts i cinc ponts de roca en uns 30 metres
Es el llarg més maco de la via, l'única pega es que hi han masses parabolts i si no es fa tot en lliure podem fer A0e en els llocs més compromesos. Llarg molt maco i vertical, impossible perdre's seguin els parabolts.

4t llarg: II i IV, cinc parabolts i dos ponts de roca en uns 50 metres
Nosaltres hem empalmat dos llargs, els que serien quart i cinquè. sortim de la reunió per la dreta per terrenys tombat i molt fàcil fins un bons ressalt on podríem fer reunió. Passem de llarg i continuem fins que deixem la paret i arribem a l'esperò/aresta final.

5è llarg: II, III i IV-, vuit parabolts en uns 50 metres
També empalmem dos llargs més així anirem més rapits que el sol comença a "mossegar" de valent. No tenim pèrdua, escalem per l'esperò fàcilment fins un petit ressalt que el superem i muntem reunió còmodament.

6è llarg: III, quatre parabolts i dos ponts de roca i uns 30 metres
Seguim per terreny tombat i als trenta metres muntem reunió d'un gran cable d'acer.

7è llarg: III i II dos parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Enfilem per trams tombats escalant a la dreta de l'aresta fins un gran arbre abans d'arribar al cim i ja serem al final de la via.

No podem dir que no hem escalat!!! 340 metres de via... divertida si més no. Ara be, a la baixada, que es el més divertit, ens torrarem de valent. Per baixar tenim que descendir al coll entre el Mallo La Mora i els cims de Peña Rueba i pujar per una paret equipada amb corda fixe d'uns 15 metres. Tot seguit continuem pujant per camí fins un altre paret. Podem escalar a "pel" o fer un petit llarg en diagonal a la dreta (molt fàcil, II) i un cop superat aquests metres seguir fins la carena de Peña Rueba i seguir fites i cables de la ferrata sud que seguint-la ens portara al camí del peu de via.

Companys, hem passat molta calor, sobre tot a la baixada i per consens decidim marxar cap a casa que si demà fa tanta calor ens pot donar un "pitangu". Ens a sortit una mica pífia la sortida però tornarem a la tardor, això podeu donar fe.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Peña Rueba i el traçat de la via a la baixada
De bon matí no toca tant el sol
Començant el primer llarg
El company desfent el primer llarg
El segon llarg
El franqueig del tercer llarg
El tercer llarg, poder, crec, el millor de la via
Arribant a la tercera reunió
Empalmant llargs
Continuem empalmant llargs
Les vistes son bones de debò i aèries...
Un moment que ens vàrem quedar sols, fem la foto típica
A la baixada tenim unes vistes esplèndides dels Mallos de Riglos

9 comentaris:

  1. Collons! Quina butifarra.
    No seria més recomanable sortir el dia abans i dormir al refugi de Riglos?
    Així més descansats i a peu de via més d'hora, que sembla que és prou necessari.
    Enhorabona per haver pogut, almenys, escalar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi Joa, tu t'has llegit la piulada?

      Elimina
    2. Si, l'he llegida... per què ho dius?
      Ja se que us volíeu quedar el cap de setmana.
      Només deixava la meva opinió respecte a que quan fot calor, els dies són llargs i l'objectiu està a una botifarra de lluny, jo prefereixo anar-hi el dia abans per poder començar ben d'hora i acabat de descansar.

      Elimina
    3. ho dius com a pregunta a una cosa que es de calaix que vàrem anar un cap de setmana... i que es el que vàrem fer, marxar d'hora a la paret i com era petat de gent vàrem fer una altre via i com vem acabar d'hora, dons, cap a casa (?????) Ja se que s'ha d'anar un cap de setmana!!!

      Elimina
  2. Bien por lo menos te has sacado media espina la otra media para la "tardor" jjj
    saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, es una "espinita" que tenemos que desclavar quando no haga tanto calor

      Elimina
  3. Hola Joan! quina pallissa de quilòmetres no? però almenys vau poder escalar...quan hi torneu a la tardor avisa que encara no coneixo la zona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'aviso, però s'ha d'anar un cap de setmana, eh...

      Elimina
  4. El pitjor va ser que, quan estàvem fent l'aproximació a la "Sendero Límite", a mig camí, ens varen avançar un munt de joves que són els que vàrem trobar a peu de via.

    De la via "Los terceros también existen" va estar bé com a pla B. Les primeres quatre tirades, no estan malament.
    La tercera tirada està molt bé, em va agradar força.
    El reste de tirades, doncs el millor que es pot fer és contemplar el magnífic entorn que ens envolta.

    A la baixada, ho vaig passar bastant malament per la calor que feia.

    Tornarem per fer la "Sendero Límite"!!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.