dimecres, 17 de juny de 2015

Via GAM al Cavall Bernat, setze anys després

Diumenge 14 de juny de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Després de setze anys, torno a repetir aquesta clàssica dels anys 50. Pròpiament es una variant de la via Normal, dons aprofita el primer llarg, molt fàcil, del pedestal per accedir al segon llarg de l'esmentada via Normal. A les hores, els primers ascencionistes de la via GAM, que per cert, van ser la 219 ascensió al cim del Cavall Bernat, flanquejaren per sota la "berruga" per arribar al diedre de la dreta amb escalada artificial de burí. Era el començament de les famoses pitonisses de burí i que encara queda una original a la via. Via d'aquelles que anomenen "clàssica" amb molt d'ambient i compromís, equipada amb material divers però que tindrem que completar amb tascons i friends nosaltres mateixos si no volem anar massa a "pel". Una manera més agosarada de pujar al Cavall Bernat que la seva via Normal.

Una manera fàcil d'accedir al peu de via es anar pel camí antic de Sant Jeroni venint per les escales i el Pas dels Francesos. Passarem pel Pla dels Ocells i seguirem camí frondós. En un punt, on podem veure entre la vegetació la imponent mole del Cavall Bernat, prendrem un desviament a la nostre dreta que en unes quantes ziga-zagues, ens durà al collet on es troba la grandiosa roca.

1er llarg: II i III, neta i d'uns 40 metres
Comencem l'ascenció pel que es la via Normal pujant per una mena de contrafort fàcils on arribarem a la primera reunió en el característic pedestal on comencen les dificultats.

2on llarg: V, un parabolt en 10 metres
De la reunió estant, baixem uns metres per unes cornises petites fins que en una escalada de flanqueig ascendent i cada cop més difícil, degut que al llarg dels anys, la roca es molt polida pel pas de les cordades, anem acostant-nos a la base del diedre de la via Normal i en un petit relleix molt polit, muntem la segona reunió.

3er llarg: IV+ i A1e, espits i un pitó en 20 metres
Sortim de la reunió en descens a la dreta a cercar el primer dels espits que ens durà a un flanqueig en artificial d'espits. L'alicient d'aquest llarg es que ens tenim que estirar prou per arribar als espits i que sota nostre tenim un bon ambient. Al cap de quinze metres ascendim també en A1e fins la base del diedre. Abans d'entrar a la reunió , hi ha un pitó amagat en la fissura que ens permetrà entrar més còmodament a la reunió que farem penjada d'estreps.

4t llarg: A0e, IV+, V, IV+, IV i III, un pitó, 3 espits un burí una sabina i un pont de roca en 40 metres
Encetem el llarg fent un parell de passos en A0e i també podem posar un bon tascó en una fissura per ajudar-nos. Continuem per diedre fins una placa amb un espit i un burí (original de la via). continuem en tècnica d'encastament uns tres metres fins que ens veiem obligats a sortir per placa fins una sabina en un relleix (antigament, aquí es feina reunió). Continuem pel diedre vertical però amb còdols generosos. Trobarem una pedra encastada on podrem emplaçar un bon pont de roca. seguim així fins que ens veiem obligats a sortir per placa vers l'esquerra fins que de mica en mica baixa la dificultat i podem accedir a la reunió comuna amb la sortida del diedre de la via Normal.

5è llarg: IV-, III i II, neta i uns 30 metres
Podem sortir verticalment de la reunió o flanquejar a la dreta per pujar per placa tombada fins uns ressalts que podem superar-los pel mig amb facilitat i tot seguit per rampes fàcils, que ens durà al cim d'aquesta roca, poder, la més emblemàtica de la nostre estimada muntanya i coronada per la imatge de la "Moreneta" un tant d'estil Expresionista i contemplar el meravellós paisatge que ens envolta.

Per baixar, farem un ràpel de la mateixa escultura de metall de la Moreneta fins la reunió de dalt la berruga i tot seguit un altre ràpel de 50 metres per la via Normal fins la mateixa alçada que el peu de via.

Cim preuat per tots els escaladors montserratins i via del tot recomanable i amb molt d'ambient que no ens deixarà indiferents on podrem gaudir d'una jornada inoblidable

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El majestuós Cavall per la seva vessant sud. (foto extreta d'internet)
El difícil i polit flanqueig del segon llarg
Començant el tercer llarg
Ja en A1e, perdré de vista al company
Darrers metres del tercer llarg... molt d'ambient!!!
Començant el quart llarg
El diedre
El darrer llarg, unes vistes espectaculars. El temps comença a espatllar-se
Foto de rigor amb la Moreneta
Imatges pel record...
La Normal, l'octubre de 1982
El flanqueig de la Normal el 1998
Via GAM l'11 d'abril de 1998
La Punsola el 12 d'0ctubre de 1985

11 comentaris:

  1. No l'he feta mai, i amb la piada ja m'has fet agafar-ne ganes.
    Gràcies pel fantàstic blog!!!
    Si et canses, pensa que tots nosaltres (escaladors) l'apreciem moltíssim, i per sempre més t'estarem agraïts.
    Per cert, portàveu una corda molt llarga, oi? (més de 1000m per doblar-la pel 2n ràpel?) ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per la "floreta" del blog. De moment no em canso i ja m'agrada que us agradi... malgrat tot hi ha gent que sembla ser que no li agrada i es dedica a escriure improperis illegibles. Però de rucs/ques hi ha per totes bandes i em veig obligat a modrar els comentaris

      Elimina
  2. Felicidades por la via y supongo que te ha bailado un numero porque sino son muchos metros de rappel
    saludos

    ResponElimina
  3. Jo tambe la vull anar a fer, a sobre de tot per que no he fet mai un rappel tan llarg, el "Reverso" en acabar el llences? no? Ja,ja
    Una abraçada
    LO SERGI

    ResponElimina
  4. Sou la hòstia!!! es que vosaltres no us equivoqueu mai, o que? jejejejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooooh! Ho has arreglat!
      M'agradava més quan el rappel era de més de 500m...

      Elimina
  5. Quina casualitat, el mateix dia de fa set anys, vaig pujar per primera vegada al Cavall Bernat per la via Normal.

    Aquesta via m'ha encantat. L'ambient que tens sota la berruga i a la tercera reunió d'estreps és brutal.

    Jordi Joan i Sergi, si no l'heu fet, vosaltres que sou uns feres, no sabeu el que us perdeu!

    Quan estàs a sota de la berruga i a la tercera reunió, et dones compte del compromís de la via, com hagis de abandonar, es un bon marró.

    Molt bona via, millor companyia i jo mes jo més feliç que un gínjol.

    ResponElimina
  6. Quin tros de via ¡¡, espectacular per posar-li un adjectiu, aviam si el meu soci s'anima i ens afegim.
    Salutacions

    ResponElimina
  7. Em sembla fantàstic que hagis fet aquesta ruta desprès de tant de temps. I heu arrivat a La Moreneta!!
    Un petonet.

    ResponElimina
  8. Bona piulada i bona activitat enhorabona als dos ! a les fotos antigues estàs igual, tan sols però, una mica mes prim, però això ens passa a tots hehe

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.