Una manera fàcil d'accedir al peu de via es anar pel camí antic de Sant Jeroni venint per les escales i el Pas dels Francesos. Passarem pel Pla dels Ocells i seguirem camí frondós. En un punt, on podem veure entre la vegetació la imponent mole del Cavall Bernat, prendrem un desviament a la nostre dreta que en unes quantes ziga-zagues, ens durà al collet on es troba la grandiosa roca.
1r llarg: II i III, neta i d'uns 40 metres
Comencem l'ascenció pel que es la via Normal pujant per una mena de contrafort fàcils on arribarem a la primera reunió en el característic pedestal on comencen les dificultats.
2n llarg: V, un parabolt en 10 metres
De la reunió estant, baixem uns metres per unes cornises petites fins que en una escalada de flanqueig ascendent i cada cop més difícil, degut que al llarg dels anys, la roca es molt polida pel pas de les cordades, anem acostant-nos a la base del diedre de la via Normal i en un petit relleix molt polit, muntem la segona reunió.
3r llarg: IV+ i A1e, espits i un pitó en 20 metres
Sortim de la reunió en descens a la dreta a cercar el primer dels espits que ens durà a un flanqueig en artificial d'espits. L'alicient d'aquest llarg es que ens tenim que estirar prou per arribar als espits i que sota nostre tenim un bon ambient. Al cap de quinze metres ascendim també en A1e fins la base del diedre. Abans d'entrar a la reunió , hi ha un pitó amagat en la fissura que ens permetrà entrar més còmodament a la reunió que farem penjada d'estreps.
4t llarg: A0e, IV+, V, IV+, IV i III, un pitó, 3 espits un burí una sabina i un pont de roca en 40 metres
Encetem el llarg fent un parell de passos en A0e i també podem posar un bon tascó en una fissura per ajudar-nos. Continuem per diedre fins una placa amb un espit i un burí (original de la via). Continuem en tècnica d'encastament uns tres metres fins que ens veiem obligats a sortir per placa fins una sabina en un relleix (antigament, aquí es feina reunió). Continuem pel diedre vertical però amb còdols generosos. Trobarem una pedra encastada on podrem emplaçar un bon pont de roca. Seguim així fins que ens veiem obligats a sortir per placa vers l'esquerra fins que de mica en mica baixa la dificultat i podem accedir a la reunió comuna amb la sortida del diedre de la via Normal.
5è llarg: IV-, III i II, neta i uns 30 metres
Podem sortir verticalment de la reunió o flanquejar a la dreta per pujar per placa tombada fins uns ressalts que podem superar-los pel mig amb facilitat i tot seguit per rampes fàcils, que ens durà al cim d'aquesta roca, poder, la més emblemàtica de la nostre estimada muntanya i coronada per la imatge de la "Moreneta" un tant d'estil Expresionista i contemplar el meravellós paisatge que ens envolta.
Per baixar, farem un ràpel de la mateixa escultura de metall de la Moreneta fins la reunió de dalt la berruga i tot seguit un altre ràpel de 50 metres per la via Normal fins la mateixa alçada que el peu de via.
Cim preuat per tots els escaladors montserratins i via del tot recomanable i amb molt d'ambient que no ens deixarà indiferents on podrem gaudir d'una jornada inoblidable
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El majestuós Cavall per la seva vessant sud. (foto extreta d'internet) |
 |
| El difícil i polit flanqueig del segon llarg |
 |
| Començant el tercer llarg |
 |
| Ja en A1e, perdré de vista al company |
 |
| Darrers metres del tercer llarg... molt d'ambient!!! |
 |
| Començant el quart llarg |
 |
| El diedre |
 |
| El darrer llarg, unes vistes espectaculars. El temps comença a espatllar-se |
 |
| Foto de rigor amb la Moreneta |
 |
| La Normal, l'octubre de 1982 |
 |
| El flanqueig de la Normal el 1998 |
 |
| Via GAM l'11 d'abril de 1998 |
 |
| La Punsola el 12 d'0ctubre de 1985 |
No l'he feta mai, i amb la piada ja m'has fet agafar-ne ganes.
ResponEliminaGràcies pel fantàstic blog!!!
Si et canses, pensa que tots nosaltres (escaladors) l'apreciem moltíssim, i per sempre més t'estarem agraïts.
Per cert, portàveu una corda molt llarga, oi? (més de 1000m per doblar-la pel 2n ràpel?) ;)
Gracies per la "floreta" del blog. De moment no em canso i ja m'agrada que us agradi... malgrat tot hi ha gent que sembla ser que no li agrada i es dedica a escriure improperis illegibles. Però de rucs/ques hi ha per totes bandes i em veig obligat a modrar els comentaris
EliminaFelicidades por la via y supongo que te ha bailado un numero porque sino son muchos metros de rappel
ResponEliminasaludos
Jo tambe la vull anar a fer, a sobre de tot per que no he fet mai un rappel tan llarg, el "Reverso" en acabar el llences? no? Ja,ja
ResponEliminaUna abraçada
LO SERGI
Sou la hòstia!!! es que vosaltres no us equivoqueu mai, o que? jejejejeje
ResponEliminaOooooh! Ho has arreglat!
EliminaM'agradava més quan el rappel era de més de 500m...
Quina casualitat, el mateix dia de fa set anys, vaig pujar per primera vegada al Cavall Bernat per la via Normal.
ResponEliminaAquesta via m'ha encantat. L'ambient que tens sota la berruga i a la tercera reunió d'estreps és brutal.
Jordi Joan i Sergi, si no l'heu fet, vosaltres que sou uns feres, no sabeu el que us perdeu!
Quan estàs a sota de la berruga i a la tercera reunió, et dones compte del compromís de la via, com hagis de abandonar, es un bon marró.
Molt bona via, millor companyia i jo mes jo més feliç que un gínjol.
En prenc bona nota, Quimet!
EliminaQuin tros de via ¡¡, espectacular per posar-li un adjectiu, aviam si el meu soci s'anima i ens afegim.
ResponEliminaSalutacions
Em sembla fantàstic que hagis fet aquesta ruta desprès de tant de temps. I heu arrivat a La Moreneta!!
ResponEliminaUn petonet.
Bona piulada i bona activitat enhorabona als dos ! a les fotos antigues estàs igual, tan sols però, una mica mes prim, però això ens passa a tots hehe
ResponEliminaFeta al gener del 1972, molt intersant, el flanqueig veig segueix essent V+, quan nosaltres el fèiem amb unes galibier
ResponElimina