Via DOS DIABLOS EN EL CORAZÓN. Peña Rueba, Saragossa

Dissabte 10 d'octubre de 2015

Aprofitant que puc marxar dos dies de casa em proposen anar al "Reino de los Mallos". Fa pocs dies, he vist una ressenya en el blog dels Galls, d'una via nova al Mallo de la Mora que esta prou be, llarga i ben assegurada i ideal per gaudir d'una jornada d'escalada ben bona. Per la via no ens tenim que preocupar de res, només portar cintes i reunions, resta tota equipada generosament amb parabolts. La roca no es del tot bona... be, matitzo, en bona però està sanejada i a mida que vaguin passant les cordades cada cop estarà millor i els còdols que encara estan per "independitzar-se" de la paret, a la curta seran menys.

Per arribar a Peña Rueba tenim d'anar al poble de Murillo de Gallego. Entrem al poble i seguint per carrer asfaltat on hi ha una mena de "merendero" a la dreta. Seguim fins arribar a una casa en construcció. D'aquí surt una pista que de mica en mica ens acostarà a les parets fins arribar a unes basses d'aigua. Aquí podem deixar el vehicle i caminant arribarem a un poste de fusta que no indica res i una fita al terra. Prenem aquest camí i en mig hora ens durà a peu de les vies.

La via que anem a fer comença uns metres a munt del camí a la ferrata a uns metres a la dreta de la via Los terceros también existen, en una terrasseta prou còmoda on ja son visibles els parabolts ben nous de la via. Està tota equipada amb parabolts de 10mm, un mínim de vuit parabolts per llarg, les reunions amb anella i molt còmodes, amb ambient i alguns llargs prou verticals... ideal per gaudir de l'escalada.

1er llarg: III+, unes 8 o 9 assegurances en 30 metres
Sortim del peu de via en  vertical vers un ressalt tot seguint el parabolts que molts d'ells son innecessaris. Superat el ressalt seguim en escalada molt fàcil en tendència a la dreta fins arribar a un mur on al seus peus muntem la primera reunió.

2on llarg: III i IV, de unes 8 assegurances i uns 25 metres
Seguim per la dreta per continuar en vertical i anirem fent petits flanquejos ascendents i superant petit ressalts. Aquí la roca es bona però plena de líquens on tindrem que anar amb compte. La reunió la farem en un bon i còmode replà.

3er llarg: IV+, V i IV, unes 10 o 12 assegurances en 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i tot seguit verticalment a munt tota l'estona. Arribarem a un ressalt difícil que el superarem lleugerament per la dreta i després fins la reunió.

4t llarg: IV+, III i IV+ unes 12 o 14 assegurances en uns 40 metres
Encetem el llarg superant un ressalt per l'esquerra i tot seguit per una rampa en vertical fins un altre ressalt a la dreta. Ara escalarem un mur vertical en flanqueig ascendent a la dreta i amb passos aeris arribarem a una petita cornisa on muntarem la reunió.

5è llarg: V, unes 14 o 15 assegurances en 30 metres
El proper llarg intimida un pel però els parabolts fan que s'esvaeixin les nostres dubtes. El llarg es molt vertical però amb bona roca i amb els parabolts separats un parell i mig de metres un de l'altre. Pugem per placa fins una mena de fissura cega amb tendència a l'esquerra. De cop la paret es posa molt vertical i continuem per la dreta en vertical sempre acompanyats pels parabolts. Per entrar a la reunió tindrem que fer un parell de passos molt aeris per finalitzar aquest bonic llarg.

6è llarg: IV+ unes 6 o 7 assegurances en 25 metres
Llarg també vertical com l'anterior però més suau. Aquí la roca ha estat molt sanejada. El pas més difícil es superar un petit ressalt i tot seguit arribarem a la reunió que es comuna amb la última de la seva veïna Los terceros tambien existen.

7è llarg: III i unes 3 o 4 assegurances en 25 metres
Sortim per l'esquerra i així anirem fent amb escalada molt fàcil fins unes savines on muntarem reunió. Per arribar al cim nomes tindrem que grimpar un ressalt de res i ja serem al cim.

Per baixar tenim que descendir al coll entre el Mallo La Mora i els cims de Peña Rueba i pujar per una paret equipada amb corda fixe d'uns 15 metres. Tot seguit continuem pujant per camí fins un altre paret. Podem escalar a "pel" o fer un petit llarg en diagonal a la dreta (molt fàcil, II) i un cop superat aquests metres seguir fins la carena de Peña Rueba i seguir fites i cables de la ferrata sud que seguint-la ens portara al camí del peu de via.

En ho hem passat d'allò més be tots tres. Ara tota la baixada, dinar una mica i anar al poble de Riglos que es ple com un ou i trobar un lloc per dormir i demà fer un altre escalada ... però això es un altre història.

Escalada realitzada per: Henedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera

El segon llarg

Començant el tercer llarg

Començant el quart llarg

Recuperant el quart llarg

La part més tombada del quart llarg

El vertical cinquè llarg

Uns passos ben verticals

En ho hem passat de conya!!!

La Gorra Frigia. Via SENSE NOM. Arqueologia Montserratina

Diumenge 4 d'octubre de 2015

Fa anys, que al fer la via GEDE o Blava de la cara sud del Gorro Frigi, em vaig fixar que a l'esquerra hi havia una reunió d'espits pintats de taronja i algun que altre espit "despistat" en mig de la paret i com es natural, de sempre, m'habia "picat" la curiositat. al comprar-me la nova guia de GORROS he vist que hi ha l'itinerari dibuixat amb el nom de "¿?". Com sol passar en totes les guies, que vingui ressenyada una via no vol dir que els que han fet la guia, tenen que haver escalat la via en qüestió. el cas es que ens hem decidit anar a la recerca de la via sense cap nom. Aventura garantitzada i més amb la climatologia que hem patit. De fet, no hem seguit tot el recorregut dons feia bastant mal temps i fred i decidim sortir per la variant i empalmar amb la Blava o GEDE. Quan faci més bon temps, tornarem.

La via esta equipada amb material divers, parabolts de 8 i 10 mm i espits, que duen ser el originals. Tant sols hem posat un friend petit al tercer llarg. Comença arrampada però el que seria el tercer i quart llarg que l'hem fet en un de sol , es prou vertical i amb alegria entre assegurances. La roca es molt bona però hem d'estar atents a les "crostetes" que poden saltat degut a que la fa poca gent... això crec. La primera reunió  només han deixat un parabolt i han tret els tres espits que hi havien i un parabolt està segat. Nosaltres hem posat un cargol amb plaqueta per reforçar-la.

1er llarg: II i III, dos parabolts de 8mm i un espit en uns 45 o 50 metres
Comença en el mateix punt que la GEDE però pujarem en tendència a l'esquerra per continuar recte sense cap assegurança després dels dos primer parabolts i tot just quan falten uns 10 metres per la reunió trobem un espit. arribant a la reunió, a l'esquerra hi han un parabolts amb plaqueta de color lila. De fet, no seria cap entrebanc que no hages cap seguro en tot el llarg, Es molt fàcil.

2on llarg: III i III+, dos parabolts i un espit (crec) en uns 40 metres
Sortim de la reunió recte amunt fins una llastra i després lleugerament a l'esquerra on trobarem algun punt d'assegurança. Llarg semblant a l'anterior però amb una mica més de sal i pebre.

3er llarg: IV, IV+, V, IV i III. tres espits i un parabolt (de la reunió) en uns 45 metres
Sortim de la reunió en vertical i escalada bastant fàcil fins un espit seguim fins una cornisa ample i a l'esquerra de tot trobem una reunió. Deuen ser uns quinze metres i decideixo continuar. El llarg es molt rebuscat. Va pujant en diagonal superant ressalts sortint-se de la lògica de la via fins que gaire be toquem el gran diedre tant característic que ratlla la tota la pared. Aquí es on no quadra res de la guia. Mes a l'esquerra, en un nínxol veig una reunió amb espits vells i plaquetes liles i dedueixo que es la reunió de la PINK FLOYD i monto reunió.

4t llarg: IV i tres o quatre parabolts i un burí vell en uns 40 metres
El temps s'està "enmarronant" de valent i decidim sortir per la VARIANT i anar a buscar la via BLAVA. De la reunió sortim en tendència a la dreta fins el ressalt del diedre que ratlla tota la paret. Després continuem amb flanqueig ascendent i de nou en vertical seguit el parabolts fins la reunió de la via BLAVA. Jo, de segon, m'he permès investigar una mica cap a l'esquerra arribant fins una reunió a sota del gran sostre però la roca no donava gaire confiança i el temps com estava menys encara, així que retornem a la reunió.

5è llarg: II i III uns tres o quatre parabolts entre la via BLAVA i la JOAN MARC i uns 30 metres
Llarg de tràmit sense cap rellevància on surten vàries vies fàcils de la cara sud. La reunió es de dos parabolts amb anella que farem servir per fer un sol ràpel d'uns 40 metres fins el peu de la canal per baixar. Després, flanqueig delicat fins el coll del Gorro Frigi i la Magdalena Superior.

Podríem dir que es una via nova, una mica d'aquí i d'allà però ha estat divertida i fins i tot "aventurera". Llàstima el temps.

També em permeto comentar que es una llàstima que des-equipessin les cadenes i maromes de la via NORMAL. Pels que baixem de les vies, era molt ràpid i còmode però, suposo, que havia gent que no li agradava que pugessin per aquestes instal.lacions, no? Per una banda em vaig alegrar i per l'altra no... coses de la dualitat!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg 

El tercer llarg

Empalmant el quart llarg

El company recuperant el tercer llarg 

Arribant a la reunió 

El llarg de la variant per anar a la GEDE

Buscant una reunió... 

"Foto-cim" i a tapar-nos que fa molta "rasca"

Via BERNAT i AMALIA al Frare Gros

Dissabte 19 de setembre de 2015

Fa molt temps que coneixia aquesta via però mai m'habia decidit anar-hi, fins que fa un parell o tres de setmanes, arribant al cim del Lloro, veiem una cordada fent els dos últims llargs. Es llavors quan es desperten les sentits... te bona "pinta" aquesta via. Proposo la via al Joaquim Ll. i al Joan C. i els hi sembla be, apuntant-se a ultima hora en Toni C. i així farem dues cordades.
La via es tota equipada i no cal portar-hi res de material per afegir, tant sols alguna baga per llaçar sabines. Va aprofitant contraforts i fins arribar al Frare Gros i culminar en el seu cim. L'equipament es el que ens tenen acostumats les vies dels germans Masó, auster però correcte on tindrem que escalar per trobar els espits. La via, en el que es pròpiament el Frare Gros, aprofita una via que desconec el nom i que no he trobat en cap guia ni ressenya. Fa un llarg d'artificial amb burins amb plaqueta, molt robustos i vells, però ferms i molt seguits, típica dels anys setanta.
Per arribar a la via sortim de Can Massana fins el refugi i després seguim el camí a coll de Porc. Abans d'arribar al Pas del Príncep cambiem de ruta i trenquem a l'esquerra per pujar pel torrent del Lloro (marques blaves). Passarem per la famosa aresta Brucs del Dit fins arribar a una bona explanada en mig del bosc sent aquí on cambiem de ruta i  seguim un moment per l'alta ruta dels Frares. Aquí es on tenim dubtes. Abans de pujar per una canal amb corda feixe pugem per l'esquerra remuntant el bosc intuint  el camí fins un esperó de roca, el de més a la dreta, aquí comença la via.

1r llarg: IV, IV+, IV, III i II. Quatre espits en uns 45 metres
Comencem per aresta tombada que sembla fàcil i que costa trobar els espits. El llarg enganya dons sembla més fàcil del que es. La roca en algun punt es un tant delicada. de mica en mica va perdent dificultat fins arribar a un vertical mur on farem reunió d'unes sabines.

2n llarg: A1e (tres passos) V, IV, V, V+, IV+, IV i III, set espìts i un clau que es mou en uns 35 metres
Tenim davant nostre un mur molt vertical on la primera impressió es poc engrescadora, però en Toni ja es a la feina. Enganya el llarg, es deixa fer prou be. Encetem el llarg fent tres passos d'artificial llargs per fer una sortida en lliure potent a la recerca d'un espit. Tot seguit ens decantem a l'esquerra fins una fissura en diagonal on trobem un pitó no massa ben col.locat. continuem superant un ressalt vertical sempre en tendència a l'esquerra fins un altre espit. sortir d'aquí es, per mi, el més difícil de la via. després seguim recte sense perdre la concentració fins que perdem dificultat arribant a un altre ressalt. Franquegem fàcilment per l'esquerra buscant el punt més feble i arribarem a la reunió en mig d'un bosquet culminant al que anomenen "Bastó del Frare".

3r llarg: II o III, neta d'assegurances i uns 15 metres i uns 10 més, fins baixar a la canal
Llarg de tràmit i molt fàcil que ens portarà a un altre cim. D'aquí baixem fins la canal que hi ha entr aquest cim i la paret Oest del propi Frare Gros on muntem reunió d'uns arbres als peus d'un mur vertical on es troba la renglera de burins vells.

4t llarg: A1e i V, uns 16 burins en 15 metres
Curt i fàcil artificial de burins vells però robustes amb una bona sortida en lliure on muntem la reunió en un forat. Aquí trobem un espit i cinc burins vells. Reunió molt penjada.

5è llarg: V, IV+, V-, IV+, IV i III, sis espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra en sentit ascendent superant un tram vertical. Continuem en diagonal fent petites zigue-zagues amb passos mes o menys fins fins que arribem al sisè i ultim espit. Llavors l'0escalada es més senzilla però mes exposada dons no trobarem cap assegurança més fins la reunió d'abans de fer cim.

La baixada la farem amb un sol ràpel de 30 m fins la canal. La instal.lació la trobarem uns metres per sota del cim vers l'Est.
Via del tot recomanable i divertida amb un llarg final amb bon ambient. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb els companys Joan i Toni

El primer llarg

Començant l'A1e del segon llarg

El company recuperant el segon llarg i jo al darrere

L'A1e antic del quart llarg

Nosaltres a la quarta reunió. (Foto: Joan casado)

El cinquè llarg (Foto: Joan Casado) 

El llarg des de la reunió

Arribada al cim del Frare Gros

El Joaquim recuperant el darrer llarg

Malgrat el dia clar, hem passat un pelet de fret

Via MORENETA al Cap de Mort, sortint per la Normal+AUTOPISTA AL INFIERNO a la Cua del Diable

Diumenge 13 de setembre de 2015

No havia pujat mai al cim de la roca del Cap de Mort i l'única via que coneixia es la Puigmal amb el seu espectacular sostre per superar el caracteristic cap de la roca, però fer un A3 a hores d'ara se'm fa una mica feixuc. Fa poc que he comprat la guia nova de "Gorros" del Luichy (sóc un consumidor compulsiu de guies d'escalada) i em va fer gràcia la via MORENETA que va per la cara Oest. D'entrada no va semblar una via massa bonica però sóc un "col.leccionista de vies". A la guia ni hi ha massa informació i per les autopistes de la informació menys, així que amb prou material ens dirigim a la conquesta d'una nova fita. L'ultim llarg no l'hem sabut trobar, cap reunió com marca la ressenya de la guia i tot ple de llastres descompostes i amb una roca molt dolenta, així que hem decidit sortir per la via Normal per accedir al cim. Un cop al cim hem fet una via exagerament "espitada" d'una trentena de metres fins al cim del que anomenen la Cua del Diable. Via per col.leccionista que no la recomano a ningú.

Per accedir al Cap de Mort podem anar pel camí nou de Sant Joan a Sant Jeroni o pel Torrent de Santa Maria venint per les escales dels Pobres. Si venim pel primer tindrem que recular pel torrent fins trobar el desviament que ens duu a la Serra de les Lluernes que just passa per sota del Cap de Mort i un cop a sota el gran cap comença la via.

1er llarg: II i III cap assegurança i uns 20 metres
Remuntem la paret molt inclinada en vertical i en escalada molt fàcil fins un mur que es barra el pas. Aquí trobem  la reunió.

2on llarg: V, V+, IV-, IV i III, dos burins vells i dos parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió a la recerca de dos burins vells en diagonal a l'esquerra buscant el punt més feble del ressalt. La roca no es massa bona i un cop superat els dos burins trobem el pas més difícil del llarg. Roca molt petita i llisa. Després els còdols es fan més grans i amables fins que decau la dificultat i muntem la reunió al costa esquerra de la corda fixe que hi ha per sota el cap de la roca on fan reunions d'escalada esportiva.

3er llarg: II i III un burí en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per superar un petit balmat per fer un arc ascendent. tot això amb escassa dificultat. Aquí es on no ens a quadrat la via. Cap lloc per muntar la reunió pels voltants i per sota la fissura on tindria que anar la via, res de res. El terra ple de llastres descompostes que fa gaire be impracticable la progressió. Decidim muntar la reunió a la base de la via Normal i ascendir la part final per la via Normal.

Podem baixar del cim fen un petit ràpel de quinze metres o despenjar-nos per la corda fixe que hi ha. Un cop al coll decidim fer l'aresta de la Cua del Diable, un llarg de trenta metres tot ple d'espits i d'una dificultat de IV fins el cim. Per baixar podem fer un ràpel per la mateixa via o fer el descens caminant com si baixesim de la roca de les Onze i avui donem la jornada per acabada. Malgrat la via, em pujat un cim de Montserrat que encara no habiem ascendit...

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El Cap de Mort des de el cami 

El segon llarg 

Buscant el que seria la tercera reunió

Pujant la via normal del Cap de Mort¡

Un "chelfi" al cim del Cap de Mort

El llarg de la Cua del Diable

Via RANTANPLAN a la Magdalena Inferior + CONTUZ, MESEDEZ!

Dissabte 5 de setembre de 2015

Va ser un juliol del 87 que amb el meu amic "Chufi" vàrem fer aquesta via per primer cop, que amb el temps es convertí en una "mega-clàssica" d'aquesta regió. Repetida fins l'aburriment, ara feia més de deu anys que no la tastava i creieu-em si us dic que el primer llarg m'ha fet patir de valent. Sort de la cantitat exagerada de parabolts que hi han. Ja en el seu dia, el primer llarg no era gaire agradable de fer per la calitat de la roca, molt llimada, però ara es, podríem dir, una pista de patinatge. Això em fa pensar amb el seu re-equipament, amb el doble de parabolts que havia en el seu origen, cosa que no te lògica en els dos llargs següents que tenen un rocam de primera. El cas es que es una via molt assequible, amb ambient, vertical i amb els darrers llargs per gaudir de valent.

Sortim del "cavall de ferro" i prenem el camí nou se Sant Jeroni, tot molt marcadet peque els turistes no es perdin per seguir mes en davant els camí de les ermites i abans d'arribar a les escales de Jacob entre una clariana del bosc trobem la paret de la Magdalena Inferior. Veiem un doble burí o espit uns metres a munt del terra que ens indiquen el començament de la via. Avui es un dia molt humit dons el dia anterior a estat plovent i el terra es tot moll. La roca sembla prou be, tant sols un tant humida.

1r llarg: V, IV i V, 16 parabolts i un parell de burins que no farem servir en uns 35 metres
Comencem a pujar en tendència a la dreta fins un doble burí al costat d'un parabolt. La via no te pèrdua, tant sols tenim que seguir els rastre dels parabolts que son molt propers. el primer tram de la via la roca es molt llimada pel pas de les cordades, després s'hageu en un petit tram per tornar a redressar-se. Aquí la roca es mes agraïda i farem els darrers metres molt verticals fins arribar a la reunió en una petita cornisa.

2n llarg: IV+, IV i V-, uns 8 o 9 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra fins uns enorme còdol. Un cop superat, seguirem lleugerament a la dreta escalant en placa compacta i amb roca de primera, un tant polida però molt bona. Els parabolts ens indiquen el camí com ja he dit i ara pugem per na mena d'esperó vertical  que ens durà a una reunió molt penjada però prou còmoda. Llarg per gaudir.

3r llarg: IV i IV+, uns 9 parabolts en 35 metres
Sortim verticalment per anar lleugerament a l'esquerra i d'aquí tot recte a munt. Per mi, el millor llarg de la via. Roca de primera i vertical on van sorgint les preses de mans per on vulguem, podríem equipar els llarg tant sols amb "merlets", però el poder seductor del cant de sirenes que desprenen els parabolts ens ho impedeix. De mica en mica va perdent dificultat i arribem a la reunió còmodament.

4t llarg: II i un parabolt en uns 10 o 15 metres
Llarg de tràmit per coronar el cim

Pel descens, anirem al cantó oposat a la via per on surt la via Normal, on trobarem la instal.lació de ràpel lleugerament a l'esquerra i uns metres per sota del cim. Amb una corda de 60 metres en doble tindrem suficient per baixar i que ens deixarà en un pedestal a un metre escàs del terra.

Con tenim temps en Joan Casado em proposa anar a la CONTUZ, MESEDEZ! a la mateixa roca. Jo la he fet també un munt de cops però avui es un dia per "xal.lar", el que no m'agrada es la cantitat de "turistes" que hi ha per les ermites i camins que ens miren com si fóssim "bitxus rarus"... pot ser si que ho som!!!

Escalades realitzades per: Joan Casado i Joan Prunera

Terra mullat i paret humida, veurem com va la "cosa" 

Primers metres del primer llarg 

El company recuperant el primer llarg

El segon llarg, aquí la roca ja cambia 

Recuperant el segon llarg

El tercer llarg 

Arribant a la darrera reunió 

El cim de la Magdalena Inferior i al fons La Magdalena Superior

Via CONTUZ, MESEDEZ!

Baixant de la ermita i abans d'arribar a les escales de Jacob, al costat de la gran bauma, en un marcat desplom comença la via.

1er llarg: V+, V, IV i IV+, 8 parabolts en uns 30 metres

Començem el llarg superant un bon ressalt amb la pedra un tant llimada i amb uns parell de passos explosius entrem en un terreny més agraït. Seguim amb tendència a la dreta i superem una placa vertical amb molt bon canto i de seguit entrem a la reunió molt còmoda.

2on llarg: IV i IV+, 6 parabolts en uns 27 m

Encetem el llarg en vertical anat superant petits resalts fàcils fins un més pronunciat. superat això resten uns metres fàcils fins la reunió abans d'arribar al cim.

Via sense més pretensions, ben assegurada i amb un rocam de primera ideal per completar qualsevol escalada dels voltants. Per baixar podem fer-ho per la via normal amb un sols ràpel de 30 m o per la mateixa via amb un de 60.

Primer llarg 

Segon llarg

Arribant al final de la via