diumenge, 20 de setembre de 2015

Via MORENETAal Cap de Mort, sortint per la Normal+AUTOPISTA AL INFIERNO a la Cua del Diable

Diumenge 13 de setembre de 2015
No havia pujat mai al cim de la roca del Cap de Mort i l'única via que coneixia es la Puigmal amb el seu espectacular sostre per superar el caracteristic cap de la roca, però fer un A3 a hores d'ara se'm fa una mica feixuc. Fa poc que he comprat la guia nova de "Gorros" del Luichy (sóc un consumidor compulsiu de guies d'escalada) i em va fer gràcia la via MORENETA que va per la cara Oest. D'entrada no va semblar una via massa bonica però sóc un "col.leccionista de vies". A la guia ni hi ha massa informació i per les autopistes de la informació menys, així que amb prou material ens dirigim a la conquesta d'una nova fita. L'ultim llarg no l'hem sabut trobar, cap reunió com marca la ressenya de la guia i tot ple de llastres descompostes i amb una roca molt dolenta, així que hem decidit sortir per la via Normal per accedir al cim. Un cop al cim hem fet una via exagerament "espitada" d'una trentena de metres fins al cim del que anomenen la Cua del Diable. Via per col.leccionista que no la recomano a ningú.

Per accedir al Cap de Mort podem anar pel camí nou de Sant Joan a Sant Jeroni o pel Torrent de Santa Maria venint per les escales dels Pobres. Si venim pel primer tindrem que recular pel torrent fins trobar el desviament que ens duu a la Serra de les Lluernes que just passa per sota del Cap de Mort i un cop a sota el gran cap comença la via.

1er llarg: II i III cap assegurança i uns 20 metres
Remuntem la paret molt inclinada en vertical i en escalada molt fàcil fins un mur que es barra el pas. Aquí trobem  la reunió.

2on llarg: V, V+, IV-, IV i III, dos burins vells i dos parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió a la recerca de dos burins vells en diagonal a l'esquerra buscant el punt més feble del ressalt. La roca no es massa bona i un cop superat els dos burins trobem el pas més difícil del llarg. Roca molt petita i llisa. Després els còdols es fan més grans i amables fins que decau la dificultat i muntem la reunió al costa esquerra de la corda fixe que hi ha per sota el cap de la roca on fan reunions d'escalada esportiva.

3er llarg: II i III un burí en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per superar un petit balmat per fer un arc ascendent. tot això amb escassa dificultat. Aquí es on no ens a quadrat la via. Cap lloc per muntar la reunió pels voltants i per sota la fissura on tindria que anar la via, res de res. El terra ple de llastres descompostes que fa gaire be impracticable la progressió. Decidim muntar la reunió a la base de la via Normal i ascendir la part final per la via Normal.

Podem baixar del cim fen un petit ràpel de quinze metres o despenjar-nos per la corda fixe que hi ha. Un cop al coll decidim fer l'aresta de la Cua del Diable, un llarg de trenta metres tot ple d'espits i d'una dificultat de IV fins el cim. Per baixar podem fer un ràpel per la mateixa via o fer el descens caminant com si baixesim de la roca de les Onze i avui donem la jornada per acabada. Malgrat la via, em pujat un cim de Montserrat que encara no habiem ascendit...

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El Cap de Mort des de el cami 
El segon llarg 
Buscant el que seria la tercera reunió

Pujant la via normal del Cap de Mort¡
Un "chelfi" al cim del Cap de Mort
El llarg de la Cua del Diable

2 comentaris:

  1. Una agulla que jo tampoc he pujat, gràcies per la informació; he estat mirant-me la guia i així no vau trobar res? sembla que ha de pujar a la vertical de la fisura de mes a l'esquerra, que no arriba a la base...la zona pel que he vist es pot aprofitar amb tres vies d'esportiva per arrodonir l'excursió.

    ResponElimina
  2. El segon llarg, té un pas que he trobat bastant fortet.

    En el lloc a on hauria d'estar la tercera reunió "original" només hi han llastretes i crostes que fan por i cap rastre de cap assegurança.

    L'ultim llarg "original" jo diria que no existeix i s'ha ressenyat a ull sense fer la via.

    Tengui i no vuelvi!!

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.