Via XANDRI-CASANELLAS al Pollegó Inferior del Pedraforca

Diumenge 21 d'agost de 2016

Es la primera ruta que es va obrir a la cara nord del Pollegó Inferior l'any 1933 i no es, ni de bon tros, la millor via d'aquest cim, tenint en conta que la se va escalada transcorre per l'interior de la marcada canal de la cara nord, ombrívola i humida, però, al meu parer, amb un ambient grandiós. En els seus escassos dos-cents metres de recorregut, trobarem de tot, plaques, ressalts i canals amb rota típica de la cara nord del Pedraforca però que vigilant, podrem progressar amb facilitat. L'equipament es gaire bé inexistent, algun pitó abandonat i tant sols una reunió muntada de dos pitons ens trobarem on serà necessari dur friends i tascons variats de mida, sobre tot els friends petits. A part del seu traçat no massa atraient, juga en contra la llarga, penosa i esgotadora aproximació per la tartera tot i que ara resta prou adaptada per pujar més fàcilment. Via només per a col.lecionistes i enamorats del Pedraforca.

Sortim del refugi Lluís Estasen i prenem el camí en direcció a la enforcadura i un cop arribem a la tartera seguirem el camí marcat i arreglat per accedir a l'enforcadura. La pujada es llarga, empinada i bastant fatigosa, fins que poc abans d'arribar al coll, podem veure la marcada canal que ratlla tota la paret Nord del Pollegó Inferior. A mi m'ha costat mes de dos hores, poder arribar a peu de via.

Nosaltres portàvem una ressenya de la Noche del Loro però com sempre passa amb vies d'aquest tipus en que no hi han reunions muntades, no sempre les fas en els llocs que podrien indicar i surt uns llargs diferents de la ressenya. Aquest es el nostre cas i passo a relatar la via com la hem fet nosaltres.

1r llarg: II, III i un pas de V i III, un clau i uns 60 metres
Comencem a pujar per l'interior de la canal que es molt ample i fàcil fins un ressalt fàcil. seguim canal amunt fins que trobem un altre ressalt molt més pronunciat, fins i tot, desplomat i amb un clau visible al seu cap de munt. Pugem amb oposició i passos atlètics fins sortir de nou a la canal. Seguim pujant uns metres i en un replà trobem un pitó i aquí muntem reunió reforçant-la amb un parell de friends. Aquí trobarem el pas més difícil de tota la via. També podríem fer reunió als peus del marcat ressalt.

2n llarg: III i III+ neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta i pugem per grades vers a un marcat diedre que tenim a l'esquerra fins arribar a un forat on trobarem un parell de claus i muntarem una reunió prou penjada que també podrem reforçar. Escalada interior per la canal

3r llarg: III, IV, III+, i IV, tres claus en uns 30 metres
Comencem el llarg fent un flanqueig aeri però fàcil fins arribar a una placa de roca polida però molt compacta. Pugem en vertical i fent passos a dreta i esquerra tornem a entrar en la canal-diedre i seguim pujant fins una cornisa petita amb herba on tindrem que muntar la reunió. Poder, el llarg més bonic de la via per la seva varietat.

4t llarg: III+, IV, III i II, dos claus i un tac molt petit ens uns 45 o 50 metres
Sortim de la reunió enfilant-nos per una mena de diedre-canal i a uns deu metres trobem un pitó que ens assegura un pas més difícil del llarg. Un cop passat, ens decantem a l'esquerra i arribem a una canal molt fàcil tenint com a referència la gran cova que tenim a l'esquerra. Seguim pujant per la canal i en un replà als peus d'un gran bloc que tenim uns deu metres al damunt nostre i muntarem la reunió amb tascons i friends. La reunió també la podríem muntar uns quinze metres mes avall. Llarg bonic i amb ambient però amb roca a controlar.

5è llarg: IV, IV+, III, i II, un clau en uns 30 metres
D'aquesta reunió sortim per la dreta fins unes bones fissures en direcció al blog de damunt nostre. Pugem fins el bloc amb passos prou difícils i superem un ressalt. Trobarem un pitó amagat al sortir del ressalt i fàcil ment emprenem una pujada per canal fins el final de la via. D'aquí pujarem caminat fins el cim del Pollegó Inferior i ja serem dalt del cim.

El descens el podem fer per les Costes del Dou amb una baixada llarga i fatigosa però amb molt d'ambient. Nosaltres em trigat més de dos hores en arribar al refugi. L'altra manera de baixar es ver l'oest fins un ràpel de 40 metres i dspres baixar per una canal i tot seguit, per la tartera.

El Pollegó Inferior es un dels cims del macís del Pedraforca que em quedava per pujar i a pagat la pena pel marevellós paisatge que podem gaudir des de el seu cim. Repeteixo, via només per a col.lecionistes i cim i via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Recorregut de la via

Començant la via

Arribant a la primera reunió 

El segon llarg

Arribant a la segona reunió 

El flanqueig i es plaques del tercer llarg 

Recuperant el tercer llarg 

El quart llarg 

La última reunió abans d'arribar al cim

El darrer llarg

El final de la via 

El cim del Pollegó Inferior

De baixada per les Costes del Dou 

El temps, sempre cambiant, al Pedraforca

Via ANONYMOUS a la Paret del Pont. Montserrat

Diumenge 15 d'agost de 2016

Seguim buscant vies a l'ombra del sol estiuenc i reprenent l'activitat després de les "dures" vacances, ens dirigim a la Paret del Pont a una via, en concret la Anonymous, que la vaig veure fer un cop que escalàvem la via Tasmània i que em va semblar prou interessant. La via es equipada però justeta i tindrem que completar amb friends els llargs per acabar de protegir-la si volem pujar amb més tranquilitat. Orientada a l'oest, ens permetrà fer una escalada prou interessant amb bona roca en general i sobre tot a l'ombra.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la Vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un cop hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, sseguim caminant per camí ombrívol i un cop passada pel l'Agulla Jordi Solé i Masip, trobem una mena de canal/torrentera marcada amb dos fites a cada costat. La pugem i en cinc minuts ja som a peu de paret. La via comença a la dreta de la via Tasmània. Parabolt visible a uns cinc metres.

1r llarg: IV+, V, V+, 5 parabolts en uns 40 metres
Comencem el llarg pujant per una placa i superant un petit ressalt i tot seguit fem un flanqueig ascendent per una cornisa fàcilment fins el segon parabolt. Aquets primers metres son exposats. Pugem recte per placa fent passos a dreta i esquerra fins situar-nos en un altre gran placa. L'escalada es fina i prou difícil i tindrem que completar-la amb un friend petit. Al final de la placa trobem una petita cornisa als peus d'un diedre on trobem el pas més difícil del llarg i un cop superat arribem a una reunió penjada en una petita cornisa.

2n llag: IV+, V, IV+, un pont de roca i un parabolt en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar un pont de roca amb el cordino en mal estat però tenim un bon forat per un friend al costat mateix, Seguim en vertical fins una fissura petita on ens entrarà un altre friend petit que ens permetrà arribar al parabolt que tenim més amunt amb certa tranquilitat. Seguim i entrem en una mena de canal un pel trencada on ens podrem assegurar en unes bones sabines. Superem un ressalt i arribem als peus d'un marcat esperó. Aquí podem muntar reunió o seguir. Nosaltres decidim fer reunió.

3r llarg:V+, V, 4 parabolts en uns 20 metres
Encetem el llarg lleugerament a la dreta de la reunió fent un pas força difícil i seguim per l'esperó fins arribar a la reunió, a sota d'un desplom. En aquest llarg, la roca en molt bona.

4t llarg: Ae, V i IV, uns 5 parabolts en uns 15 metres
Cerquem el primer parabolt que el trobem a la dreta de la reunió per encetar un artificial de 4 passos amb una sortida prou difícil però amb roca de primera i progresivament perdem dificultat fins arribar a la reunió.

El descens el farem en dos ràpels si portem dos cordes de 60 m. Un des de la darrera reunió fins la primera, d'uns 50 metres i d'aquí fins el terra amb un altre de 45 metres.

Bona via amb un equipament just on tindrem que escalar i buscar emplaçament per les assegurances flotants, que no sempre ens serà fàcil trobar i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Aprimera vista, el primer llarg et fa tiarar enrerre

Pas realment difícil el entrar al diedre 

Segon llarg més amable però no baixem la guardia

El segon llarg desdde la reunió

El tercer llarg 

Quina mandra! l'artificial del darrer llarg

Arribada al final de la via

Via ABIERTO HASTA EL ATARDECER al Serrat d'en Muntaner

Dissabte 13 d'agost de 2016

Amb aquestes calors estiuenques, sempre be de gust escalar a l'ombra i un bon indret pot ser la cara oest del Serrat d'en Muntaner. La via escollida no es cap meravella, però, ens permetrà de fer una escalada a l'hombra, ben assegurada i generalment, amb roca de primera.

Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova i en dirigim al Serrat d'en Muntaner. Prenem el camí fins accedir a la base de l'Agulla del Frare de Baix i la voltem per la seva cara oest resseguin un camí poc marcat per la base de la paret i quan sembla que ja no podem continuar pugem uns metres fins una llastra caiguda sobre els arbres, aquí comença la via.

1r llarg: IV, V+/A0e, V+, V i IV,  entre 8 i 9 parabolts en uns 40 metres
Comencem a escalar fàcilment fins arribar a una llastra al costat d'uns arbres i ens col.loquem al capdamunt. Tenim un fort desplom on els passos són prou difícils, diuen que V+, per mi molt més. La roca es de primera. Un cop passats els primers tres parabolts decau la dificultat i es deixa fer millor tot i que l'escalada es difícil. Arribem a un ressalt i un cop superat arribem fàcilment fins una bona cornisa on fem la reunió de dos parabolts molt amunt del terra.

2n llarg: IV+V+/A0e (6a), V i IV en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió resseguin una mena de fissures on trobarem un parabolt  i a sota un pitó seguim amb tendència la dreta i trobem un altre pitó amagat. Tot segui pugem en vertical fins un marcat ressalt on trobarem la màxima dificultat de la via. A l'esquera del ressalt trobarem uns forats que ens ajudaran a superar el pas. Un cop superat seguim per placa molt fina i de roca perfecte fins que poc a poc decau la dificultat i arribem a la reunió.

3r llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 15 metres
Llarg de tràmit sense cap mena de dificultat rellevant, tant sols anar amb comte el darrers metres dons la roca no es del tot bona. Muntarem la reunió abans d'arribar al cim de la cinglera que serà per on farem el primer dels ràpels per baixar. Podem fer dos o tres ràpels, tot dependrà de nosaltres.

Una via sense gaires pretensions però que ens deixarà prou contents per una matinal d'estiu a l'ombra... i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Aleix Codina i Joan Prunera

Començant el segon llarg

Literalment "trampejant" el pas de 6a 

El company arribant a la reunió dos 

El darrer llarg

Via ARESTA ESPARREGUERA a la Roca Gris, 18 anys després. Montserrat

Dissabte 16 de juliol de 2016

Un febrer de 1998 vaig fer per primer cop aquesta via, quan encara no havien restriccions, i no m'he cansat mai de repetir-la. Amb un grau de dificultat molt assequible i amb una roca que va de bona a fregant la perfecció, gaudirem d'una escalada poc sostinguda però amb un ambient immillorable. Les assegurances son justes en el seu punt, tret del darrer llarg comú amb la via TARANTEL·LA que resta tota neta però amb moles posibilitats d'autoprotegir-nos. Al matí tindrem sol als dos darrers llargs si escalem ben d'hora degut a que queda enclotada pel Serrat del Trio dels Pollegons. Cal recordar que l'escalada es prohibida de l'1 de gener fins el 31 de juny per nidificació de rapinyaires.

Partint de Pàrquing Nubiola a la part baixa de la Vinya Nova, prendrem el camí del Torrent del Pont, primer, pocs metres de pista on trobarem un trencall que ens durà a la llera del torrent, el travessem i comencem a pujar per camí ben marcat fins que la característica silueta de la roca Gris la tenim davant nostre. Travessem la canal del Pollegons i ens enfilem per la roca als peus de l'aresta i en un replà petit muntem reunió d'un bon arbre. Primera assegurança visible a uns 5 o 6 metres.

1r llarg: IV, 2 parabolts i 1 espit en uns 30 metres

Comencem pujant pel fil de l'aresta amb roca bona però a controlar. Anirem trobant les assegurances que en indican per on hem d'anar fins arribar a la reunió en un petit replà. Els dos parabolts de la reunió son molt separats. Llarg per entrar en matèria.

2n llarg: IV+, V, IV i III, 5 parabolts i 2 claus en uns 40 metres

Sortim de la reunió superant un ressalt un pel difícil. Continuem fins que l'aresta es posa dreta de debò i trobem un parell de claus molt seguits. Amb passos difícils seguim per l'aresta fins que cau la dificultat. Pugem per una mena de diedre fins arribar a una mena d'agulla i travessant una petita canal arribem a la reunió molt còmoda en un bon replà terrós. Bon llarg amb la seva sal i pebre.

3r llarg: III, V+, V i IV, 4 parabolts en uns 25 metres

Encetem el tercer llarg pujant per l'esquerra de la reunió amb poca dificultat fins arribar a un mur de roca compacta un xic polit pel pas de les cordades. Amb passos difícils i atlètics pugem per placa i a partir del segon parabolt ens decantem a l'esquerra per seguir més facilment per un esperó fins assolir el cim d'una agulla. Tindrem que desgrimpar un parell de metres per muntar la reunió que es a la paret del davant. El llarg més difícil de tota la via.

4t llarg: IV, V, IV i III i 5 o 6 parabolts en 50 metres

Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta per placa de roca immillorable fins que es torna a posar ben dret. Seguim pujant amb dificultat fins que l'esperò s'arrampa i decau la dificultat. Podem posar algun tasco i friend per completar la protecció dons aquí no trobem cap expansió fins la reunió. Llarg, molt llarg i bonic de fer.

5è llarg: II i IV, 1 parabolt i un pont de roca en mal estat i uns 20 metres

En aquest llarg cambiem d'aresta. Estant a la reunió flanquegem fàcilment i baixem a una canal i als peus d'uns arbres pugem per la roca on trobem un parabolt. Pugem cap a la dreta per una mena de fissura on podrem emplaçar un tasco o friend i tot seguit farem un arc ascendent a la dreta fins arribar lsl peus d'un diedre on farem la reunió. Llarg fàcil però un tant a "pel"

6è llarg: IV+ i un pont de roca en uns 30 metres

Encetem el darrer llarg per un diedre on podrem assegurar-nos amb friends i tascons, tant sols trobem un pont de roca al final del mateix. Als deu metres, el diedre es decanta a la dreta i pugem per placa inclinada amb molt bona roca fins superar un ressalt i situar-nos en una cornissa on farem el darrer pas assegurant-nos d'una petita sabina i ja serem al cap de munt de l'agulla on muntarem la reunió d'una sabina. Llarg fantàstic per la seva condició i per les possibilitats de autoprotegir-nos.

Els descens el farem caminant per la carena vers llevant fent alguna que altre desgrimpada fins arribar a les instal·lacions de les reunions de la via OLMO-URQUIZA on farem tres ràpels per la mateixa via. El darrer llarg es de 60 metres. Si anem amb cordes de 50m tindrem que desgruimpar uns deu metres de roca polida. Ara només resta baixar pel que queda de la canal dels Pollegons fins el camí del Torrent del Pont i desfer el camí de pujada.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

La via des de el camí, al costat de la canal dels Pollegons

El primer llarg 

Segon llarg 

Els passos més difícils del tercer llarg

Vistes de la tercera reunió des de el quart llarg

Arribant a la quarta reunió

El cinquè llarg 

Vistes de la reunió des de el darrer llarg

Fita aconseguida

Via DE LA BROCA a la Roca Sobirana. Vall de Lord

Dissabte 28 de maig de 2016

Aquest cap de setmana no estic gaire fi i com sóc, o som, uns "malats de roca" remeno en el calix dels plans "B" i marxem cap a la comarca del Solsonès a un lloc que encara no hem estat mai, be mai no es correcte, si que he estat al Santuari de Lord, però en aquest lloc en concret, la Roca Subirana, mai. La roca es la de la regió, conglomerat que va de bo a dolent. No més hem fet una via i després ens hem dedicat a fer "esportiva" a la sortida del túnel on deixem el vehícle.  No ha estat tot una maravella però donades les circumstàncies, millor això que "darte con un canto en los dientes".

Sortint de Sant Llorenç de Morunys i prenem la carretera a Coll de Jou i al poc de sortir de la població i en una corba, trobem a la nostre esquerra, el desviament al Santuari de Lord. De sopte, ens trobem amb la boca d'un túnel, el travessem i deixem el cotxe en una petita explanada apta per a no mes de tres cotxes. Uns metres mes en davant surt una pista a l'esquerra de la carretera i després d'un parell de revolts arribem a un ample coll nu de vegetació. La Roca Subirana es la cinglera que tenim davant nostre. Tant sols tenim que resseguir pel peu de la paret i buscar la via que mes ens faci gràcia. Nosaltres ens decidim per la via DE LA BROCA, grau amable i ben equipada. Sembla ser que la roca es bona, això diuen. Es la primera via que ens trobem a la cinglera amb el parabolts ben visibles a tombat primer llarg.

1r llarg: II i III, quatre parabolts en uns 25 metres

Comencem a pujar per terrey molt fàcil i ajegut fins un petit ressalt que el superem amb facilitat. Continuem fins un replà on trobem muntada la reunió de dos parabolts.

2n llarg: IV i III, quatre parabolts i una sabina en uns 25 metres

Sortim de la reunió per la dreta, per terreny vertical i continuem per l'esquerra fins un mur vertical per on pot regalimar aigua si ens ha plogut. Superem aquesta part més vertical del llarg i entrem en un terreny un xic trencat. Podem llaçar una bona sabina i després, continuar en diagonal a la dreta, fins la reunió.

3r llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres

Encetem el llarg per terreny vertical i un pel trencat fins un parabolt, que costa de veure, al costat d'unes herbes. Fem un petit pas de flanc a l'esquerra i continuem  recte a munt fins la reunió que es el final de la via.

Pel descens, seguirem la carena vers ponent fins un arbre gruixut uns meters per sota de la carena. Bagues i maion instal.lats. Fem un ràpel de 28 o 30 metres fins pràcticament el cami per on em vingut.

Be, una escalada sense gaire o gens pretensions, només el gaudir, això si, d'un paissatge marevellós, com tots els d'aquesta zona. Encara que en aquesta via la roca es bona, haureu d'anar amb comte. M'he quedat amb més ganes d'escalar però avui no estic delt tot inspirat i decidim anar on tenim el cotxe i fer un parell o tres de vies d'esportiva i així acabar d'arrodonir el dia.

Un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La Roca Subirana des del coll

El peu de via

El primer llarg

El segon llarg

El tercer llarg

La broca clavada a la roca que dona nom a la via

Vistes de Port del Compte des de la cresta cimera

La Llosa del Cavall des de el coll

Aresta RIBES-VIDAL a Roca Regina, dotze anys després

Diumenge 22 de maig de 2016

Després de dotze anys torno a l'aresta Ribes-Vidal a Roca Regina, la via més assequible d'aquesta impresionant paret en el Congost de Terradets, a cavall de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. No es en si, una escalada molt interessant, tret de quatre llargs on realment escalem amb un cert ambient dons a la part baixa tindrem que caminar per feixes fent camvis de reunió per tornar a la aresta. Ha estat reequipada amb un mínim d'expansions des de el darrer cop que la vaig fer i encara guarda el regust de "petita aventura". El penúltim llarg es fa per una variant, que sortint per l'esquerra en comptes de la dreta i estalviant-nos uns passos d'Ae, ens porta a un curt flanqueig i tot seguit a un mur de roca perfecta sota un buit impresionant. Via del tot recomanable com a escalada fàcil i no mancada en cap moment d'aventura i compromís.

Venint per la C-13 des de Camarasa, arribem al Congost dels Terradets i un cop passats i abans d'entrar en el túnel de la carretera a mà dreta trobem l'antiga carretera. Prenem aquest trencall que ens portarà a l'embassament i allí deixem el vehicle. Només tindrem que pujar per una mena d'esperó a l'esquerra del túnel de la carretera i seguint traces de camí ens durà a peu de l'aresta. La via comença en una cornisa a la dreta d'uns sostres grocs. Si ens fixem veurem un cap de burí a peu de via.

1r llarg: IV+ i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Ens enfilem per placa vertical a cercar la primera expansió. Una mica a l'esquerra podem veure els dos caps de burins antics. Seguim per placa fins un ressalt on trobem la segona expansió i sortim per l'esquerra per terreny una mica trencat i tot seguit caminant arribem a la reunió d'un arbre.

Caminem per feixa fins la base de l'aresta i tornem a muntar reunió d'un arbre.

2n llarg: II i III, neta i uns 40 metres
Llarg lleig, tombat i de roca trencada que ens porta a un altre feixa on farem reunió en un arbre als peus de l'aresta.

3r llarg: IV+, tres pitons, tres parabolts i un burí en uns 45 metres
Comencem el llarg amb bona roca i pujant per un diedre tombat fins una placa que ens portarà a un bon ressalt amb diedre que l'atacarem per l'esquerra mirant al buit. El superem i fem un flanqueig a la dreta per entrar en un altre diedre un xic desplomat. en aquest diedre trobem un pitó i més a munt un parabolt. Millor no "xapar" el pitó tons tindríem molt de fregament. Superat això caminem uns metres fins un arbre petit on muntem la reunió. Llarg molt bonic de fer.

Tornem a caminar per la feixa fins un ressalt d'una quinzena de metres on muntem reunió d'un arbre petit.

4t llarg: III, IV i IV+ , dos claus en uns 40 metres, 15 d'ells d'escalada real
ens enfilem per esperó fàcil fins un sostre els flanquegem per la dreta i seguim a munt fins arribar a un altre feixa. Caminen uns metres i muntem reunió d'un gran arbre. Aquesta feixa es per on podem escapar-nos caminant per camí de baixada.

5è llarg: IV+, V, V+ (A0e) IV+ i IV, tres pitons, un parabolt i un cap de burí
Sortim entre les fulles de l'arbre i ens enfilem per paret plena de petites fissures a cercar un pitó amb una baga podrida. Amb passos fins, arribem a una placa ben llisa protegida per un parabolt més a la dreta trobem un cap de burí. Enfilem placa a munt que es el pas més díficil fin una fissura horitzontal on hi ha un clau i amb un pas atlètic superem el ressalt i més suaument arribem a la reunió pel damunt d'una sabina amb dos parabolts. Llarg "dificilet" i reunió penjada.

6è llarg: IV, III, IV i II, neta d'assegurances i uns 50 metres
Sortim de la reunió per la dreta superant un petit tram vertical. Després escalem per un estètic esperó on podrem llaçar tres sabines fins un altre ressalt i fàcilment arribarem a un jardí i en un arbre muntem la reunió.

7è llarg: IV, V i IV+, dos parabolts i un pitó en uns 40 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per unes plaques i diedres on ens podrem assegurar a uns bons arbres fins una cornisa on hi ha un parabolt. Si anem a la dreta seria la via original. Del parabolt flanquegen a l'esquerra sota una timba impresionant i ens situem a començament d'una placa vertical amb fissures horitzontals. Progressem amb escalada díficil però franca fin el proper parabolt i després fins una cornisa on trobem un pitó. seguim per un diedre i un cop superat arribem a una petita cornisa on muntem la reunió de dos parabolts. Llarg fantàstic i amb molt d'ambient.

8è llarg: III, V, III i II in pitó en uns 25 metres
El darrer llarg. Pugem per una placa inclinada fins uns ressalt desplomats on a la seva base trobem un pitó amagat. Amb un pas de flanc a l'esquerra i tornant un altre cop a la timba superem aquest pas difícil i seguim per grades fàcils i una mica brutes de terra fins el final de la via.

Ha esta una bona escalada, on em tingut sol, núvols i pluja sobre tot al arribar al cim en que ens a diluviat de valent durant una bona estona i el pitjor de tot els trons. Degut això hem decidit no fer els ràpel de baixada i em seguit el camí amb marques grogues i verdes que en una hora i mitja ens han portat al antic baixador de l'estació de Cellers i després, ja amb sol carretera i manta per arribar al cotxe. Però ens ho hem passat be, això es el que conta, no?

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E. Àliga

L'aresta vista des de sota

El primer llarg

El segon llarg... molt rostoller

El tercer, ja escalem una mica mes

Comença veure's pati 

El quart llarg 

Pati immens al penultim llarg

Arribant a la setena reunió

El darrer llarg

Ràpit que comença a ploure de valent!!!