Amb aquestes calors estiuenques, sempre be de gust escalar a l'ombra i un bon indret pot ser la cara oest del Serrat d'en Muntaner. La via escollida no es cap meravella, però, ens permetrà de fer una escalada a l'hombra, ben assegurada i generalment, amb roca de primera.
Deixem el vehicle a l'aparcament Nubiola de la Vinya Nova i en dirigim al Serrat d'en Muntaner. Prenem el camí fins accedir a la base de l'Agulla del Frare de Baix i la voltem per la seva cara oest resseguin un camí poc marcat per la base de la paret i quan sembla que ja no podem continuar pugem uns metres fins una llastra caiguda sobre els arbres, aquí comença la via.
1r llarg: IV, V+/A0e, V+, V i IV, entre 8 i 9 parabolts en uns 40 metres
Comencem a escalar fàcilment fins arribar a una llastra al costat d'uns arbres i ens col.loquem al capdamunt. Tenim un fort desplom on els passos són prou difícils, diuen que V+, per mi molt més. La roca es de primera. Un cop passats els primers tres parabolts decau la dificultat i es deixa fer millor tot i que l'escalada es difícil. Arribem a un ressalt i un cop superat arribem fàcilment fins una bona cornisa on fem la reunió de dos parabolts molt amunt del terra.
2n llarg: IV+V+/A0e (6a), V i IV en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió resseguin una mena de fissures on trobarem un parabolt i a sota un pitó seguim amb tendència la dreta i trobem un altre pitó amagat. Tot segui pugem en vertical fins un marcat ressalt on trobarem la màxima dificultat de la via. A l'esquera del ressalt trobarem uns forats que ens ajudaran a superar el pas. Un cop superat seguim per placa molt fina i de roca perfecte fins que poc a poc decau la dificultat i arribem a la reunió.
3r llarg: III i IV, 3 parabolts en uns 15 metres
Llarg de tràmit sense cap mena de dificultat rellevant, tant sols anar amb comte el darrers metres dons la roca no es del tot bona. Muntarem la reunió abans d'arribar al cim de la cinglera que serà per on farem el primer dels ràpels per baixar. Podem fer dos o tres ràpels, tot dependrà de nosaltres.
Una via sense gaires pretensions però que ens deixarà prou contents per una matinal d'estiu a l'ombra... i una via més per la "cole"
Escalada realitzada per: Aleix Codina i Joan Prunera
Començant el segon llarg |
Literalment "trampejant" el pas de 6a |
El company arribant a la reunió dos |
El darrer llarg |
Felicitats per la via, Joan.
ResponEliminaI tant que ès més de V+! Si més no, tal i com està ara...
Va caure una llastra amb un clau a on hi pujaves i des d'allà era molt més fàcil (segurament encara es veu a terra, a l'esquerra i per sota de peu de via)... Només has de comparar el grau amb el 6a de dalt, que és ben fàcil...
Jo la vaig fer fa aproximadament un any i pensava que m'havia equivocat de via... ;-)
Salut!
Hola Bego, ja m'ho va semblar, però com això de les graduacions es tan personal...
ResponEliminaEnhorabona Joan ! a les vies de l'Escofet no hi regalen el grau no !
ResponElimina