Via ACROMION a la Magdalena Superior. Montserrat

Dissabte 6 de maig de 2017

Aquesta via la vaig fer el desembre de 2008 al poc que la havien equipat i des de llavors no havia tornat. La via que ens ocupa aquest cop no te cap misteri. Assegurada fregant... no, millor soprepasan l'excés ens portarà a fer una escalada de grau senzill i amb un cert ambient i que si anem forts amb grau (6b) la farem tota en lliure. Si no es el cas, tirarem d'estreps que també es divertit, doncs els passos no estan tant a prop com voldríem i tot això concentrat en el segon llarg.

Per accedir en aquesta vessant de la Magdalena Superior podem anar per dos llocs diferents, un pot ser per la canal que puja al coll del Gorro Frigi i la Mateixa Magdalena i tot seguit, davallar fins arribar a la vessant sud de la roca o be, per les escales d'en Jacob fins a la ermita de Santa Magdalena i un cop arribem al coll entre l'Ullal i la Magdalena Superior, davallem per una estreta canal i abans d'arribar a la base de la roca, per la dreta arribarem on es troba la via en una petita clariana.

1r llarg: III, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem el primer llarg en vertical per seguir lleugerament a l'esquerra fins arribar a la reunió bastants metres per sota d'un gran sostre. Llarg fàcil i de generosos còdols.

2n llarg: IV, V Ae, V i IV, 14 parabolts (+ ó -) en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió en flanqueig ascendent fins l'extrem d'un vertical esperó que el superarem amb escalada artificial fins que podrem sortir en lliure i accedir a la reunió. Llarg divertit i amb ambient.

3r llarg: IV, IV+, IV i III, 9 parabolts en uns 30 metres
Sortim en vertical per paret de generosos còdols fins un ressalt i amb tendència a l'esquerra el superarem i de mica en mica i fàcilment arribarem al avant cim de la Magdalena Superior amb una reunió al terra i amb anelles. Llarg bonic.

4t llarg: III, IV i III, 4 parabolts en uns 25 metres
De la reunió ens dirigim a la evident canal i des-grimpem una mica fins situar-nos davant de la paret (la via normal la tenim mes a la dreta) que ascendim en vertical i amb tendència a l'esquerra fins un ressalt i un cop superat arribarem a la reunió uns metres per sota del cim de la roca.

D'aquesta reunió i uns metres a la dreta trobarem el ràpel per el descens que es podrem fer, si volem am un sol i d'una cinquantena de metres per la via normal.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustin Pérez i Joan Prunera

Entran a la primera reunió

Assegurant al company en el segon llarg

L'Ae del segon llarg

REcuperant el segon llarg

Començant el tercer llarg

Arribant a la tercera reunió

El darrer llarg

Dia fret i ventos

Via BETELGEUSE a les Moles del Don. Estrets d'Arnes

Diumenge 30 d'abril de 2017

Per a mi, anar a escalar als Estrets d'Arnes es sempre motiu de festa, es un lloc que em fascina. He fet poques vies a les Moles del Don, tant sols la Ítaca i la Tintin a les Moles, que la he repetit un munt de cops, fins hi tot en nocturna. En cambi a les Gronses, si que he fet moltes vies que son de grau més moderat (algunes). L'últim cop que vaig ser, des de la primera reunió de la Tintin, vaig veure a l'esquerra, tot una sèrie de parabolts lluents i em vaig proposar que miraria d'anar-hi el proper cop que vingues. El problema, per ami, d'aquest sector dret de les Moles del don, es que hi ha poc informació, o molta segons opinions, però no gens clara. tot un garbuix de vies que es creuen unes amb altres, equipades, se'n se equipar o re-equipades, fan dubtar d'un recorregut fiable. El cas es que a peu de via ens vàrem decantar per la via Betelgeuse refiant-nos de la fotocopia d'una pàgina d'una guia extreta d'un blog, bastant austera, per cert, i entre les explicacions d'una cordada de davant nostre i el meu olfacte, crec que la vàrem encertar en tot.
La via, equipada els 90', ara es re-equipada amb parabolts inox fins on acaba i tant sols necessitarem 10 cintes i si anem un pel justets, un estrep ens anirà be. La via son dos llargs i vàrem allargar-la per l'esquerra sortint per la via Àngel de Cuero. Del tot recomanable ens sorprendrà, doncs des de les reunions, els llargs semblen més fàcils del que en realitat son.

Per accedir a la paret podem anar des Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al parquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixe3m el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc a uns 10 metres a l'esquerra de la Tintin, comença la nostre via. Parabolt inox ben visible a tres metres del terra.

1r llarg: V, IV, IV+, IV i V, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem per l'esquerra fent un curt flanqueig a la dreta fins xapar el primer parabolt. Pas curiós i fi. Seguim en tendència a la dreta per placa i superant algun ressalt, fins que uns metres abans d'arribar a la reunió tenim un pas força difícil i obligar i un pel compromès. El superem i flanquegem a la dreta on tenim la reunió prou còmoda.

2n llarg: V, V+, V, IV+ i IV, uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Encetem el llarg per l'esquerra col·locant-nos damunt d'una cornisa i fent un pas de flanc difícil. Continuem en vertical i molt dret fins arribar a una petita cornisa on trobem una placa fina i vertical. Un cop superada, continuem superant petits ressalts verticals tant a dreta com a esquerra fins arribar, ja més "humanament" a la còmoda reunió.

3r llarg: (Ángel de Cuero): III, IV+, V i IV, 1 parabolt i dos espits en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada fàcil i fent un llarg flanqueig ascendent fins donar la volta per sota al característic desplom. fem un curiós flanqueig per placa inclinada i molt llisa assegurada per dos espits fins arribar a l'altre banda on muntem una còmoda reunió en una cran cornisa.

4t llarg: IV, III i V, un espit,una reunió i un parabolt en uns 40 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra de la gran llastra i pugem en escalada fàcil fins un espit. Seguim ara flanquejant en ascendent i trobem una reunió antiga de dos parabolts. Continuem fen flanqueig en ascendent fins un punt on els desplom cimer es mes fàcil. Trobarem un parabolt inox nou per superar l'últim pas i que ens farà suar de valen doncs es un pas compromès i exposat però amb calma el podem resoldre i un metres mes amunt i a l'esquerra d'un arbust trobarem la reunió amb dos químics.

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equitació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens.

Una via prou distreta i que ens farà escalar de valent tot i el seu bon equipament. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera

La paret que escalarem

El primer llarg, amb sorpresa final

Recuperant el primer llarg

Començant el segon llarg

Vertical però amb bons còdols...

...segueix molt vertical

l'Agus recuperant el segon llarg

Arribant a la segona reunió 

Començant el tercer llarg

Es fàcil el tercer llarg...

...però amb sorpresa final, també 

El darrer llarg, que també te sorpresa final

Els companys en el darrer llarg

Ens ha sorprès gratament la via

Via de la XEMENEIA a l'agulla del Pingüí. Montserrat

Diumenge 23 d'abril de 2017

Han passat ben be trenta cinc anys des de un 19 de juny de 1982, vaig pujar per primer cop aquesta agulla. Sense cap dubte, la via XEMENEIA del Pingüí es una escalada clàssica d'aquesta regió de Montserrat. Una llastra que ratlla de dalt a baix tota l'agulla que amb un primer llarg en diedre herbós i que per finalitzar farem un curt però atlètic "remonage" ens durà al cim d'aquesta petita agulla eclipsada per les impresionants Bessones. Per accedir a l'agulla partirem del refugi Vicenç Barbé i pel costat esquerra de la Roca de la Partió, prenem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Sempre camí a munt, arribarem a una bona explanada en mig del bosc i seguirem un altre canal a l'esquerra de l'agulla de la Vespa. Seguim pujant per l'esquerra fins arribar a un coll entre l'agulla de l'Esquelet i el propi Pingüí i tot just a l'esquerra de la paret on comença l'aresta Brucs tindrem la llastra de la via.

Una bona clàssic, encara que curta, però de gran bellesa que la podrem combinar amb qualsevol agulla propera, com l'Esquelet i la Vespa.

1r llarg: III, IV- i IV+, unparabolt i uns 30 metres

Comencem a pujar per un esperó de roca que en manarà a la canal/diedre de la via. Superarem un tram desplomat on ens podrem assegurar d'un bon arbre i superar el pas. tot seguit, en tècnica de diedre seguirem escalant fins que ens veiem obligats a pujar per placa on trobarem u parabolt i fent uns passos a dreta i esquerra entrarem dins de la xemeneia on farem reunió de dos parabolts vells.

2n llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres

Amb tècnica de remonage sortirem de la reunió i així anirem progressant durant uns metres fins que la xemeneia s'acaba i continuarem amb diedre. Al poc seguirem escalant per placa i amb facilitat, arribarem a una petita alzina abans d'arribar al cim on muntarem la reunió.

El desens el farem amb un sols ràpel d'una quinzena de metres per la via Normal al cantó oposat a la xemeneia i baixarem per una canal en prou mal estat entre el Pingüí i la Vespa fins arribar un altre cop a la canal de les Bessones.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començant la via 

Recuperant el primer llarg

La reunió desde la xemeneia 

Sortint e la xemeneia 

Arriban al final de la via 

"Fotofinish"

El Moncayo o Pico San Miguel 2.316 m. Sistema Ibèric

Dissabte 15 d'abril de 2017

El Moncayo es la muntanya més alta del Sistema Ibèric en mig de la depressió de l'Ebre (Saragossa) de la Meseta Castellana (Soria). La seva altitud es ben moderada, 2,316 m. SNM, però degut a la seva ubicació registra una bona innivació a l'hivern i un fort vent, fa que sigui un indret molt fred en totes les seves estacions. Es un mirador privilegiat de les terres baixes aragoneses i l'extensa meseta castellana. Resa una dita a Saragossa que diu: Dia frío, comentan, viene aire del Moncayo. També famosa es un altre que diu: Moncayo ladrón, manas en Castilla i riegas Aragón i Moncayo traidor, que haces pobre a Castilla y Rico a Aragón, referint-se, diuen, pel fet que les aigües que la vessant castellana que tindrien que alimentar la conca del Duero, desapareixen sota terra i resurgeixen en el naixement del riu Queiles que es afluent de l'Ebre.

Ja fa dotze anys que el vàrem pujar per la vessant NE Aragonesa, pel seu recorregut més curt, des de el Santuari de Nuesta Sra. del Moncayo i aquest cop, aprofitant la Setmana Santa i gràcies a una casa que te l'amic Agus, al poble de Noviercas a la província de Soria, farem l'ascenció des de el poble de Cueva de Ágrada amb un desnivell de 1.000 metres amb un llarg recorregut entre boscos de roures i prats.

Partim de Cueva de Ágreda, venint de les poblacions de Noviercas o Ágreda, arribant a la plaça de l'Ajuntament i seguim per la dreta prenent a la sortida del poble la carretera SO-V3541 i tot sortint del poble a mà esquerra trobem uns prats on podem deixar el cotxe. Caminarem per pista ample seguin el GR-86 sense cap mena de pèrdua. Primer per pista envoltat de roures i després deixarem la pista per seguir per camí estret seguin la llera del riu Mulas fins uns prats. Seguim el GR fins un punt on giraríem a la dreta i pujaríem per una pronunciada coma (GR). He preferit fer el contrari que diu la guia i prenem un camí poc marcat que puja a un vistos coll, el collado de Castilla. Això en durà en aquest coll a 1.970 metres d'alçada. Ara estem a la corda fronterera entre Castella i Aragó i en forta pujada remuntarem el 400 metres de desnivell que resten per accedir al cim.

Un cop al cim, el descens el farem per on marque les guies que es baixa, dons la coma es troba amb neu i ens serà més fàcil la baixada arribant al meteix punt on en hem bifurcat i tot seguit, prenen el mateix camí de pujada fins el poble.

Hem trigat tres hores i mitja en la pujada i dos hores en la baixada, contant també les parades per treure i posar roba, beure aigua i admirar el paisatge del de el cim.
Dinem una mica al poble i reprenem la tornada a Noviercas, "dutxeta" i aprofitant quer fa bon temps i anem be d'horari, marxem cap a Soria a fer el turista.

El Mocayo al fons des de els prats 

Restes d'un accident aeri d'un caza F-14 americà (diuen)

Un xic més a munt girem a l'esquerra per accedir al coll

El Collado de Castilla

El Moncayo a la nostre dreta

El cim del Moncayo

La llarga i ample carena del Moncayo

El circ glaciar, de Sant Miguel

Afegeix la llegenda

El descens per GR-86

Via XAVI SAMPIETRO a la Cara de Mico. La Plantació. Montserrat

Dissabte 8 d'abril de 2017

Fa temps que li teníem ganes en aquesta via i avui, per fi, ens tornem a decidir després de varius intents fallits bàsicament per mal temps que ens va fer tirar enrere. La via en qüestió es tota equipada amb parabolts i tant sols necessitarem setze cintes i els estreps, en el nostre cas. Per accedir a la roca farem el mateix camí que per les seves vies veïnes com las populars via Infidel i Escalada Virtual. Per arribar al peu de via seguirem a ran de paret passant per aquestes vies i enfilant-nos per una canal, al final d'aquesta, en un petit replà, muntarem la reunió d'un arbre. Parabolt visible a un parrell de metres a munt. No confondre uns burins que hi han a la dreta que pertanyen a la via Terestel.

Com a comentari, dir-vos que em vaig trobar pel camí a l'amic Xavi Socias, dibuixant de còmics de muntanya, que només ens coneixem per mitjà del Facebook i ara en persona. Ells aniran a la via Infidel i fem tot el camí plegats i fent-la petar una estona i si tot va be, ens trobarem de neu al cim de la roca.

1r llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Estan en el replà al final de la canal, sortim per l'esquerra d'un diedre i escalem per placa compacta. Seguim fins que un fort ressalt en barraria el pas i al final del diedre a la dreta tenim un parabolt. Flanquegem a la dreta i per terreny molt fàcil arribem a un bon replà en plena aresta on muntem la reunió de dos parabolts amb anella.

2n llarg: III, 3 parabolts en uns 20 metres
Enfilem amunt per la fàcil aresta on anirem trobant dos parabolts mes i un darrer gairebé arribant a la reunió que muntarem a la dreta de l'aresta també de dos parabolts amb anella. Escalada molt fàcil.

3r llarg: V+/A0e, Ae+, V, Ae+, V i IV ,16 parabolts i uns 30 metres
Ara l'aresta es redressa molt vertical  i gaire be desplomada. La sortida de la reunió es força potent i fets un parell de passos ja treiem els estreps. L'escalada que farem es en artificial amb passos molt llarg que ens obliguen a estirar-nos molt amb ajuda de les mas i el fifi  per accedir al proper parabolt. Tant sols al mig farem un pas en lliure de V esporàdic. En un punt el parabolt allunya prou i ja tenim que sortir en lliure fent uns passos de flanc a l0esquerra per continuar vertical un parell de passos mes i tot seguit a la dreta i entrar a la reunió tombe de dos parabolts amb anella. Llarg amb molt d'ambient, sobre tot la sortida en lliure. La ressenya de l'Escalatroncs d'aquest llarg diu: "algun pas llarg, divertit", be, jo no ho calificaria de divertit, si més no, esgotador!

4t llarg: IV i IV+, 6 parabolts en uns 25 metres
Ara ens queda el darrer llarg que seguirem per l'aresta amb un rocam de "fàbula". Sortim per la dreta de la reunió en vertical i de mica en mica s'anirà redressant sense ser massa difícil però ara si que serà una escalada divertida on gaudirem dels fantàstics còdols que anirem trobant. La reunió la muntarem uns metres abans d'arribar al cim.

Ja som al cim i en poca estona ens retrobem amb el Xavi Socias i els seus companys i fem el descens de la roca i el camí al Monestir tots plegats. Ha estat una bona jornada amb una nova via per la "cole" i uns nous amics.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera (C.E. Àliga)

Començant el segon llarg

L'artificial del tercer llarg

Sortint en lliure abans d'arribar a la tercera reunió

Vistes de la segona reunió a mig llarg d'Ae

Arriban a la tercera reunió

El "divertit" darrer llarg

Els darrers metres de la via

Retrobament amb el companys