RAMPES DIVERTIDES al sector del Retaule. Ermita de Montalegre (Montroig)

Dissabte 14 d'abril de 2018

Avui es un dia lleig i plujós i pel que es veu la cosa anirà a pitjor al llarg del dia i decidim anar a donar un cop d'ull a la ermita de Montalegre al Montroig. No he escalat mai en aquest sector on predonima l'escalada esportiva. El sector del Retaule es just a sota de la ermita i es pot accedir per una canal que trobarem a la dreta del mirador i un cop a sota seguim el camí per sota de la paret i ja som a peu de la cantitat de vies que hi ha aquesta curta paret. Com el dia no acompanya i tenia referència de la via Rampes divertides ens hi fiquem. La via segueix un marcat diedre en sentin diagonal a la dreta al bell mig de la paret. La curta via es pot fer amb dos llargs però nosaltres, per allargar-ho una mica hem fet tres de curts així sembla que hem escalat mes...

Nomen necessitarem entre cinc i set cintes si ho fem amb tres llarg i si no es així, vosaltres mateixos, a gust del consumidor. Encara que sigui un diedre escalarem mes per placa que altre cosa i en el tercer llarg nostre, trobarem el pas mes difícil de tota la via.

Un cop a dalt, ja comença a ploure cada cop més animosament i donem per acabada la jornada. Un dinar mes que correcte a Bellcaire d'Urgell que entre xerrada i futurs projectes fan que la jornada acabi prou be malgrat la metrologia i un altre "vieta" nova per la cole.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

El Retaule desde la pista que accedeix a la ermita

El primer llarg 

El pas més difícil del segon llarg

Sortint de la segona reunió

Arribant al final de la via

Via LA PEPA sortint per la YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 18 de març de 2018

Es possible que dos vies obertes gaire be al mateix temps i tocant-se una al costat de l'altre al darrer llarg, acabis per confondre-les. Si li sumes que les ressenyes que portàvem no eren gaire explicites, fan que al acabar la via i aprofundir amb la imatge des de Internet, te'n adones que anàvem ben errats. Això es el que ens ha passat aquest diumenge. L'aproximació de la via es escassament d'un quart d'hora però el trobar la via ens ha costat tres quarts d'hora fins que ens hem decidit a enfilar-nos i sense tenir massa clar on anàvem. a vegades el "raro instinto del hombre blanco" falla...

Partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Aquí es on es un pel "campi qui pugui". La via comença en una  ample cornisa als peus d'una placa on podrem veure els dos parabolts del començament. Segons hem vist, per sota la cornisa han allargat la via amb uns 10 metres.

1r llarg: V+, IV, V i III, 3 parabolts i uns parell o tres de ponts de roca en uns 30 metres
Comencem encintant el primer parabolt i fent uns passos prou difícils en bavaresa. continuem per placa llaçant alguna sabina fins arribar a un ressalt assegurat per un parabolt. El superem amb passos difícils fins que decau la dificultat i al terra trobarem la reunió equipada amb dos pots de roca bastant vells que els podem reemplaçar. Llarg que esta prou be amb uns passos explosius al seu inici

2n llarg: II, V i II, uns tres ponts de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers una placa vertical amb molta vegetació. Trobarem un parell de ponts de roca que ens indica el camí a seguir. Al mig de la placa tenim un parell de passos difícils i un cop superats seguim per terreny molt fàcil i ple de vegetació fins arribar a la base d'una gran placa. La reunió es en una petita cornisa de dos parabolts. Llarg de tràmit sense gaire rellevança a escepció del pas de la placa.

3r llarg: V, 3 parabolts i tres o quatre pots de roca en uns 30 metres
Comencem el llarg sortint per la dreta arribant a una petita plataforma on comença la gran placa. L'escalada serà practicament tota en adherència amb passos de decisió. Trobarem tres parabolts distanciats i algun pont de roca. a mida que ens anem acostant a la paret vertical es quan ens hem comfos. Tenim davant mateix nostre una reunió penjada de dos parabolts nous i brillats. Quan la placa es posa vertical tenim que continuar recte amb tendència a l'esquerra, passant de la reunió que veiem davant nostre. Confosos, muntem la reunió en la via veïna YOLANDA CORTÉS. Llarg molt bo per una placa en adherència que ens farà gaudir tot i no habent acabat del tot el llarg.

4t llarg (Y. CORTÉS) V+, V, Ae, V i III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat. Al no quadrar-nos res d'aquest llarg amb la ressenya que portàvem no veiem la reunió i vàrem tenir que muntar-la de dos tascons, pocs metres abans del cim. Després vàrem veure la sortida de la via original. Llarg molt maco i amb molt d'ambient.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Ha estat una bona escalada tot i havent errat en el darrer llarg, però com diu l'Agus: me ha picado esta frustració i tenemos que volver para acabar la via!!!. Doncs si, hi tornarem per fer el ,darrer llarg.

Escalada realitzada per; Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg

La placa del segon llarg  

La placa del tercer llarg

La comfusió

D'aquesta assegurança seguir recte i no a la dreta

el companys recuperant el lalrg

El darrer llarg de la Yolanda Cortés

Sortin del artificial 

Contents sen se saber que habien errat el darrer llarg

LA BROMA DE SATÁN al Mirador dels Ermitans. Montserrat

Dissabte 10 de març de 2018

Avui celebraré el meu aniversari fen una escapada "rapideta" a Montserrat i la via que m'han escollit es La Broma de Satán. Aquesta via es una de tantes equipades als anys vuitanta amb un grau molt, però que molt alt pel meu nivell però que es pot fer en artificial. Però, ull!, no es fàcil, ni l'artificial ni el lliure obligat i fent bon us de les trampes, que els anys i panys d'escalar per aquestes parets, fan que sap més el dimoni per vell que per dimoni.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prendrem les escales dels pobres a Sant Benet i abans d'arribar al pas dels francesos, en un revolt trobarem un corriol a la dreta que ens portarà de seguit a peu de via. La via comença als peus d'un fort desplom, on no hi ha reunió. Podrem aprofitar el primer parabolt del llarg per muntar-la.

1r llarg: Ae (6c), V+ i V, 7 parabolts i uns 15 metres

Comencem fent A0 o Ae, depenent de lo forts que anem. Si es en Ae tirarem d'estreps fins que al costat d'una llastra que no inspira confiança, sortirem en lliure molt difícil per l'esquerra. Trobarem una reunió però la deixem passar i la muntem en un arbre mig mort que trobarem en una feixa.

2n llarg:  Ae, V+, V i IV, 9 parabolts en uns 30 metres

Comencem enfilant-nos per l'arbre que es molt polit per caçar el primer parabolt del llarg i en fort desplom seguim en Ae, en un punt tindrem que sortir en lliure molt difícil per arribar al primer parabolt, del que serà ja, escalada en lliure que anirà decaient la dificultat fins arribar a la reunió.

3r llarg: V, V+, V i IV+, 5 parabolts en uns 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta de cara a un ressalt que es força amunt on trobarem el pas més difícil del llarg. continuem amb tendència a la dreta i per placa amb roca molt bona fin un tram abans d'arribar a la reunió amb roca molt trencada

4t llarg: V, IV i III, dos parabolts en uns 20 metres

Sortim de la reunió a munt amb escalada vertical i roca molt bona i així anirem fent fins que es tomba la paret. Trobarem la reunió abans d'arribar a la barana del mirador però també la podem fer a la mateixa barana.

La via no te cap misteri, per passar una bona estona tibant de braços... en els estreps i apurant algun pas gracies a la proximitat del parabolts en els trams més explosius i vieta per la cole.

Escalada Realitzada per: Laura, Ramir Aparisi, Joan Pascuti i Joan Prunera

El darrer llarg

Feina feta...

Via PLANETES TRANSPARENTS al Serrat dels Monjos. Montserrat

Diumenge 25 de febrer de 2018

Tornem de nou al Serrat dels Monjos i aquest cop a fer una via de la marca germans Masó. Sembla ser una via discontinua i molt terrosa definida amb dos parts, la primera des de el GR que porta al Monestir i l'altre part mes homogènea que transcorre per un esperó. La via es per "col.leccinistes" i el defecte més gran es que es plena de cornises de terra i en alguns llocs, la roca es vertaderament dolenta. Una via de gairebé 200 metres que a mi no m'ha fet el pes... mai plou a gust de ningú.

La via es trobe a uns 50 metres a l'esquerra de la seva veïna el ultimo sueño. Hem de localitzar el primer llarg amb una vistosa bavaresa, a l'esquerra d'una petita canal arbrada on es ben visible el primer pont de roca i l'espit que ens indica el camí.

1r llarg: V, IV+ i IV un pont de roca i dos espits en uns 45 metres
Encetem el llarg enfilant-nos a la vertical del pont de roca. Passos fins per cercar l'espit. Tot seguit anant per esquerra entrarem en una petita plataforma on ja troben la fissura a equipar. Passos vertical i difícils que anirem pujant en bavaresa fins que ens veiem obligats a sortir a l'esperó de l'esquerra. Seguirem per blogs i ressalts terrosos sempre cercant el camí mes evident però incòmode. Trobarem un altre espit i seguirem per l'esquerra per tornar a la dreta i muntar la reunió un pel incòmoda per tres persones. La bavaresa, el millor del llarg.

2n llarg: IV i III, neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió per una plataforma fàcil i de terra a cercar un evident diedre tombat que el seguirem mes amunt per la dreta i continuem per terreny trencat i de terra fins la base d'un mur on muntem la segona  incòmoda reunió.

3r llarg: V, V+/A0e i V, tres espits i un pont de roca podrit en uns 15 metres
Continuem fent un flanqueig a l'esquerra per unes cornises de terra que no inspiren confiança vers un llastra. Passos difícils i atlètics on la paret desploma un xic. Un cop acabem d'escalar la llastra fem un petit flanqueig a l'esquerra i ens situem al cap de munt d'ella. Flanquegem a la dreta i un espit ens assegura els darrers passos fins la reunió molt penjada i molt incòmoda. Llarg curt però intens.

4t llarg: V i IV, tres espits, un clau i un pont de roca en uns 30 metres
Anem a cercar per la dreta una mena de diedre/canal molt trencat i terròs que ens protegeix els passos un espit i un clau. Seguim amb comte de la roca fins una petita cova anomenada "Cova Galàctica" on hi ha un pont de roca bastant vell i tot seguit fem un flanqueig ascendent a l'esquerra amb molt bona roca fins la reunió. Aquesta placa final. el millor del llarg.

Ara farem un canvi de reunió i seguirem caminant, primer per l'esquerra i després ver la dreta, fins arribar a la característica roca adossada al esperó, anomenada el "Satèl·lit", on trobarem la reunió de dos espits.

5è llarg: IV; V i IV+, dos espits i uns 35 metres
Sortim lleugerament per la dreta de la reunió per salvar un ressalt de roca trencada i tot seguit flanquegem a l'esquerra per sota del Satèl·lit fins entrar en la xemeneia que separa aquest amb l'esperó que escalarem. Un cop dins la xemeneia la travessem al costat oposat i pugem amb tècnica de "remonage" molt fàcil fins arribar a dalt del Satèl·lit. Continuem per l'esperó i amb molt bona roca fins assolir el primer espit. Aquí la roca es dolenta. Amb passos fins arribem a in ressalt on trobem el segon espit. El superem i ens decantem una mica a la dreta per continuar recte fin la reunió. Sens dubte el llarg mes divertit de tots.

6è llarg: IV, V, IV, II, IV i II un espit i un clau en uns 50 metres
Seguim el darrer llarg vers un diedre vertical i de roca molt trencada, Aquesta passos ens els protegirà prou be un espit i més amunt un clau. Seguirem per una mena de canal amb terra fins un ressalt a protegir. continuem per l'esquerra per una mena de placa a cops de bona roca i a cops de dolenta fins que la dificultat decau sensiblement i gaire be caminant arribem al final de la via. La reunió la tindrem que muntar d'un arbre. El pas del principi es curiós

Per baixar de la via te la seva gracia o gents, depenent de com es ho prenem. La cosa va així, Pugem una mica des de la reunió i tot seguit flanquegem per la carena direcció llevant fins que estem a l'altre banda de la muntanya. Baixem com podem vers el precipici fins  que per art de màgia i gràcies al "raro instinto del hombre blanco" trobem la instal.lació del primer ràpel. Costa de trobar però amb paciència ens en sortirem. (preveure un frontal per si acabem amb les darreres llums del dia). Fem el ràpel d'uns 45 metre. seguim baixant per camí poc marcat fins que després d'una bona estona arribem a la instal·lació del segon ràpel. Aquest es més enviden de trobar, però no us confieu. Aquest el de gaire be 50 metres i molt aeri però que ens deixarà en el camí.

Via per col.leccionistes que a mi no m'ha fet del tot el pes però, es una via nova per la "cole", costarà de que en tornin a veure en aquesta via.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

El recorregut de la via

La bavaresa del primer llarg

El diedre tombat del segon llarg

El tercer llarg

El flanqueig del tercer llarg

Començant el quart llarg

En el capdamunt del Satel.lit

Recuperant en cinquè llarg

El darrer llarg 

Ja hem arribat, ara ve lo divertit, la baixada...

Via EL ÚLTIMO SUEÑO al Serrat dels Monjos. Montserrat

Diumenge 18 de febrer de 2018

El Serrat dels Monjos sempre ha estat, per mi, un lloc de Montserrat amb mala sort. Tot el que he intentat ha acabat malament. Per una cosa o altre, sempre he abandonar dels primers llarg i aquest cop de la mà d'en Ricard he pogut assolir la meva primera via ... sencera d'aquesta regió!

Aquesta gran paret de la vessant sud es molt caòtica, plena de repises, matolls, feixes i còdols que volten sols per la paret i que les caigudes poden ser un "pel" lletges. Una cosa si te al seu favor, quan la roca es bona, es bona de debò i amb moltes opcions de poder emplaçar assegurances flotants. La via que hem escollit te uns quants anys i les assegurances fixes comencen a estar una mica deteriorades. En quant al grau que he vist en totes les ressenyes tant d'internet com de les guies, jo els i afegeixo mig grau mes, la via te un bon compromís i exposició, es el meu parer.

Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga. Nosaltres amb una fotocòpia d'una fotografia de la paret hem, trobat prou fàcilment el començament de la via. Ens pot ser d'utilitat que es escrit el seu nom a peu de via. Cal dir que el primer llarg pertany a la via veïna Insubmissió.

1r llarg: V, IV+, III, V-, IV i III, 4 espits en uns 35 metres
Comencem a pujar per un contrafort a mena d'esperó de roca compacta on trobarem un parell d'espits. Al poc va perden verticalitat i fem un flanqueig ascendent a la dreta fins un altre esperó. Seguim recte a munt per placa compacta fins que va perdent dificultat i entrem a la còmoda reunió de dos espits. Aquest llarg pertany a la via Insubmissió.

2n llarg: III, V, IV, IV+ i V, 3 espits i uns 35 metres
De la reunió sortim vers l'esquerra a cercar uns blocs que formen un diedre. Un cop superat anem pujant mes o menys recte fins un ressalt on hi ha un tercer espit seguim i entrarem en una reunió un xic incòmoda als peus d'una placa.

3r. llarg: V i V+, 3 espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa i cap a la dreta a cercar un diedre de roca poc compacta a sota d'una petita feixa. als peus del diedre trobarem un espit. Superem el diedre i entrem dintre de la feixa a cercar una mena de diedre vertical on hi trobarem dos espits mes. Son passos difícils per superar a quest diedre. Per entrar a la reunió parem un curt flanqueig a l'esquerra.

4t llarg: IV, V, i IV, un espit en uns 25 metres
Sortim de la penjada reunió per un diedre a cercar un espit que trobarem a l'esquerra d'un ressalt amb matolls. un cop en el espit superem el ressalt per l'esquera i encetem un llarg flanqueig amb ambient. Podrem emplaçar bones assegurances pel camí. La reunió es en una plataforma inclinada amb una reunió vella al terra. La reunió bona es a la paret.

5è llarg: V i III un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió fent un bona Bavaresa a equipar fins un espit. després es un diedre prou difícil acabat en una mena de feixa plena de pedres. Ull a la caiguda de còdols. Seguim per una placa inclinada de roca compacta i molt fàcil fins la reunió.

6è llarg: V+/A0e, II i III un clau en uns 30 metres
Desgrimpem uns metres per l'esquerra de la reunió per entrar en un diedre força vertical. Trobarem un clau amb una baga vella penjant que ens servira si no anem molt sobrat per fer un A0e. Seguim pel diedre fins el seu final i continuem per terreny fàcil però descompost. Acabat això podem seguir per terreny herbós fins la base del Satèl.lit, roca característica adossada a la paret i per on continua la via Planetes Transparents. Trobarem la reunió de dos espits.

Pel descens prendrem uns corriols poc definits i sense fites que amb baixades i pujades anirem fent fins arribar al Torrent Fondo. Aquest camí es una mica perdedor i tindrem que observar be el descens. Un cop al Torrent, e seguirem i trobarem tres instal.lacions amb cadenes i un ultim preparat amb un curt ràpel de 10 metres que ens deixarà en el camí d'aproximació. 1:15 h. ben bona de descens.

Per fi he trencat el malefici que tenia d'aquesta zona de Montserrat i un cop més, una via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El traçat de la via

Els primers metros de la via (Insubmissió)

Arribant a la primera reunió

El caòtic segon llarg 

Llarg terrós i amb matolls

Segon llarg amb una placa final ben curiosa

La "placa curiosa", V+ amb "rebava" 

Quart llarg 

Ambient al quart llarg

La bavaresa del cinquè llarg

Fàcil placa per arribar a la cinquena reunió 

El difícil diedre del darrer llarg, no obligat però... 

Jo he suat la "cansalada", el Ricard no tant...

Via 2006 al Cor de Be. Els Ecos. Montserrat

Diumenge 11 de febrer de 2018

La regió dels Ecos es la més apartada de Montserrat, vinguem d'on vinguem, i el que plantejo ara es una mena d'excursió-escalada d'un hora i mitja de caminar per una cinquantena de metres d'escalada tot i que la podem combinar amb altres vies del costat. He escollit aquesta via per que es una mena d'accedir en aquesta agulla amb una mica mes de "sal i pebre" que la seva veïna, l'Aresta Brucs i en bona part per que he passat un munt de cop per aquest camí dels Ecos i sempre m'habia fixat en aquesta grossa, i punxeguda agulla. La via no te cap misteri, amb uns passos força fins en el seu començament, no obligats i després una plaent aresta exposada. La via es a tocar del camí que va de coll de Port al coll del Miracle.

Per accedir a l'agulla anirem des de can Massana pel camí de la cara nord d'Agulles i frares fins el coll de Port o be des de les Portelles passant pel refugi d'Agulles. Un cop arribem al coll de Port seguirem el camí que en endinsa als Ecos i passarem primer per les baumes del coll de Port i després per l'agulla Vista i tot seguit a mà esquerra trobarem la nostra agulla. La via comença al costat d'una llastra enganxada a l'esquerra de la via. Espits ben visibles a cop d'ull.

1r llarg: V, Ae, V+, IV+, IV i III, 4 espits en uns 20 metres
Comencem amb passos difícils fins cercar el primer dels tres espits. Passos molt fins que no son obligats. Des de el tercer sortirem en lliure molt difícil a cercar el darrer espit que ens queda a la dreta i a partir d'allí l'escalada es molt més fàcil però exposada fins arribar a la reunió als peus d'un petit ressalt i de dos espits.

2n llarg: IV+ IV, III i II dos espits i un de molt vell de l'aresta Brucs en uns 30 metres
Sortim be per la dreta o l'esquerra de la reunió segons ens sembli, a cercar un espit que trobarem uns metres a munt d'un ressalt. Superats aquests primers metres seguim per aresta fàcil però exposada fins trobar un espit vell de l'aresta Brucs. Tant sols ens resten uns metres molt fàcils fins la reunió que també farem servir per rapelar. Només ens separen cinc metres per assolir aquest petit cim amb unes vistes esplèndides tant de la cara nord o de la sud.

Per baixar farem un fàcil ràpel d'un espit nou i dos de vells.per la via normal i d'una vintena de metres fins un coll abocat a la cara nord i després baixarem per bosc fins a peu de via.

Via curta però ideal per combinar-la amb altres de la zona d'un cim poc divulgat i via i agulla nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'agulla del Cor de Be... ben be que ho sembla

El primer llarg després dels passos més difícils d'inici

El company recuperant el primer llarg

El segon llarg

Els fàcils darrers metres per accedir al cim

Foto final