dimecres, 7 de març de 2018

Via PLANETES TRANSPARENTS al Serrat dels Monjos. Montserrat

Diumenge 25 de febrer de 2018

Tornem de nou al Serrat dels Monjos i aquest cop a fer una via de la marca germans Masó. Sembla ser una via discontinua i molt terrosa definida amb dos parts, la primera des de el GR que porta al Monestir i l'altre part mes homogènea que transcorre per un esperó. La via es per "col.leccinistes" i el defecte més gran es que es plena de cornises de terra i en alguns llocs, la roca es vertaderament dolenta. Una via de gairebé 200 metres que a mi no m'ha fet el pes... mai plou a gust de ningú.

La via es trobe a uns 50 metres a l'esquerra de la seva veïna el ultimo sueño. Hem de localitzar el primer llarg amb una vistosa bavaresa, a l'esquerra d'una petita canal arbrada on es ben visible el primer pont de roca i l'espit que ens indica el camí.

1er llarg: V, IV+ i IV un pont de roca i dos espits en uns 45 metres
Encetem el llarg enfilant-nos a la vertical del pont de roca. Passos fins per cercar l'espit. Tot seguit anant per esquerra entrarem en una petita plataforma on ja troben la fissura a equipar. Passos vertical i difícils que anirem pujant en bavaresa fins que ens veiem obligats a sortir a l'esperó de l'esquerra. Seguirem per blogs i ressalts terrosos sempre cercant el camí mes evident però incòmode. Trobarem un altre espit i seguirem per l'esquerra per tornar a la dreta i muntar la reunió un pel incòmoda per tres persones. La bavaresa, el millor del llarg.

2on llarg: IV i III, neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió per una plataforma fàcil i de terra a cercar un evident diedre tombat que el seguirem mes amunt per la dreta i continuem per terreny trencat i de terra fins la base d'un mur on muntem la segona  incòmoda reunió.

3er llarg: V, V+/A0e i V, tres espits i un pont de roca podrit en uns 15 metres
Continuem fent un flanqueig a l'esquerra per unes cornises de terra que no inspiren confiança vers un llastra. Passos difícils i atlètics on la paret desploma un xic. Un cop acabem d'escalar la llastra fem un petit flanqueig a l'esquerra i ens situem al cap de munt d'ella. Flanquegem a la dreta i un espit ens assegura els darrers passos fins la reunió molt penjada i molt incòmoda. Llarg curt però intens.

4t llarg: V i IV, tres espits, un clau i un pont de roca en uns 30 metres
Anem a cercar per la dreta una mena de diedre/canal molt trencat i terròs que ens protegeix els passos un espit i un clau. Seguim amb comte de la roca fins una petita cova anomenada "Cova Galàctica" on hi ha un pont de roca bastant vell i tot seguit fem un flanqueig ascendent a l'esquerra amb molt bona roca fins la reunió. Aquesta placa final. el millor del llarg.

Ara farem un canvi de reunió i seguirem caminant, primer per l'esquerra i després ver la dreta, fins arribar a la característica roca adossada al esperó, anomenada el "Satèl·lit", on trobarem la reunió de dos espits.

5è llarg: IV; V i IV+, dos espits i uns 35 metres
Sortim lleugerament per la dreta de la reunió per salvar un ressalt de roca trencada i tot seguit flanquegem a l'esquerra per sota del Satèl·lit fins entrar en la xemeneia que separa aquest amb l'esperó que escalarem. Un cop dins la xemeneia la travessem al costat oposat i pugem amb tècnica de "remonage" molt fàcil fins arribar a dalt del Satèl·lit. Continuem per l'esperó i amb molt bona roca fins assolir el primer espit. Aquí la roca es dolenta. Amb passos fins arribem a in ressalt on trobem el segon espit. El superem i ens decantem una mica a la dreta per continuar recte fin la reunió. Sens dubte el llarg mes divertit de tots.

6è llarg: IV, V, IV, II, IV i II un espit i un clau en uns 50 metres
Seguim el darrer llarg vers un diedre vertical i de roca molt trencada, Aquesta passos ens els protegirà prou be un espit i més amunt un clau. Seguirem per una mena de canal amb terra fins un ressalt a protegir. continuem per l'esquerra per una mena de placa a cops de bona roca i a cops de dolenta fins que la dificultat decau sensiblement i gaire be caminant arribem al final de la via. La reunió la tindrem que muntar d'un arbre. El pas del principi es curiós

Per baixar de la via te la seva gracia o gents, depenent de com es ho prenem. La cosa va així, Pugem una mica des de la reunió i tot seguit flanquegem per la carena direcció llevant fins que estem a l'altre banda de la muntanya. Baixem com podem vers el precipici fins  que per art de màgia i gràcies al "raro instinto del hombre blanco" trobem la instal.lació del primer ràpel. Costa de trobar però amb paciència ens en sortirem. (preveure un frontal per si acabem amb les darreres llums del dia). Fem el ràpel d'uns 45 metre. seguim baixant per camí poc marcat fins que després d'una bona estona arribem a la instal·lació del segon ràpel. Aquest es més enviden de trobar, però no us confieu. Aquest el de gaire be 50 metres i molt aeri però que ens deixarà en el camí.

Via per col.leccionistes que a mi no m'ha fet del tot el pes però, es una via nova per la "cole", costarà de que en tornin a veure en aquesta via.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera


El recorregut de la via
La bavaresa del primer llarg
El diedre tombat del segon llarg
El tercer llarg
El flanqueig del tercer llarg
Començant el quart llarg
En el capdamunt del Satel.lit
Recuperant en cinquè llarg
El darrer llarg 
Ja hem arribat, ara ve lo divertit, la baixada...

2 comentaris:

  1. Vaja emprenyamenta que has agafat amb aquesta via Joan!
    Enhorabona no obstant, de vegades s'han de superar aquestes proves...

    ResponElimina
    Respostes
    1. bon dia "anònim"... no es una emprenyada, només que no em va fer el pes, com tot en aquestas vida "pa gustos colores"

      Elimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.