3 de febrer de 2013
La Roca Gran de la Portella, encara que eclipsada per la muralla Nord i Oest d'Agulles, es visible des de nombrosos indrets de la muntanya i així que arribem al Coll de Guirló, ja podem veure la seva silueta característica al lluny, guardant el Pas de les Portelles junt amb la seva companya la Portella Petita. Va ser conquerida per primer cop el 30 d'octubre de 1932 pels escaladors Colomer, Agras, Guarro, Prieto i Pàmias, amb la "tècnica montserratina" d'aquella època, la dels troncs. Com el material era molt rudimentari i gens tècnic, per salvar la pronunciada balma lligaren dos troncs i s'enfilaren pels mateixos per salvar la dificultat del desplom. Aquest text que deixo, es extret del llibre d'en Josep Barberà, Montserrat Pam a Pam, on el mateix que va pujar de primer pels troncs, ho explica així:
En Colomer, capdavanter en aquella ascensió, ens en parla així: «Amb frisança faig camí arbre amunt. Reposo en arribar a l'afegit dels dos troncs, assegut a l'extrem del primer arbre amb un peu al lligam i agafat amb les mans al segon tronc. Sis metres sota meu quatre companys agafats a l'arbre l'asseguren a la roca per la seva base; vint metres mes a vall veig el pas de la Portella amb les motxilles. El tronc afegit és torçat i se separa de la balma abans que sigui acabada. Em poso dret a l'extrem del primer tronc; amb una mà m'agafo a l'arbre afegit i amb I'altra cerco a la roca una presa per a poder reposar, ja que estic totalment decantat a la timba i el tronc que m'aguanta es vincla de valent».
Tot una gesta per aquella època, en que els joves escaladors amb el poc material i la poca tècnica que tenien, se les empescaven per poder pujar aquestes magnífiques roques Montserratines.
La via normal de la Portella Gran feia vint i quatre anys que no la pujava. Son aquelles vies clàssiques, que per fàcils, ja no et fixaves més amb elles però que ara, et piquen la curiositat un altre cop. En Joaquim i jo decidim anar a fer-la i mirant alguns blogs, l'artificial es equipat però molt vell i fins i tot l'han fet en lliure! 7a li posen... Nosaltres portarem estreps i "caxarrets" per poder pujar com els grimpaires "normals", en A2, i equipar el que poguem, dons a la via els altres llargs es troben sense equipar.
1er llarg II/III, net i uns 15 metres
Llarg de tràmit, que si volem no fa falta encordar-nos, que ens portarà al llarg pedestal on comença l'artificial. Antigament havia la reunió de burins al terra, que ara ja no hi son. Al costat del desplom, trobem uns espàrrecs de parabolts que tindrem que posar un parell de caragols i dos plaquetes, si volem fer reunió lligats. Coses dels desequipaments.
2on llarg A2, IV+ i IV en uns 15 metres
Comencem, o be amb un pas d'enqueneta o posant una plaqueta i un cargol en l'espàrrec del parabolt, per arribar al primer burí sense plaqueta. El desplom es pronunciat i amb els pitons mol vellsi emplaçats en la fissura molt castigada pel pas de les cordades i de tant clavar pitons. Com els claus tenen cordinos molt vells, completo l'artificial amb un parell de tascons i un friend que encara que no siguin necessaris, ho faig per més tranquilitat. La sortida en lliure es fineta i amb la roca polida però ens ajudarà una petita savina per arribar a la reunió. Havia llegit que l'arbre de la segona reunió era sec i en mal estat però uns metres abans, veig en una petita balma, una reunió d'una via que be de sota, amb tres espits. Sense pensar-ho més, faig reunió en aquest lloc.
3er llarg III, IV+ i IV i neta en uns 20 metres.
Sortim de la reunió per la dreta per terreny fàcil fins arribar a la reunió original on podem comprovar el mal estat de l'abre. Flanquegem lleugerament a l'esquerra fins arribara un arbre petit on podrem llaçar una baga i tot seguit flanquegem a la dreta per una cornissa. Aquí, si volem, podrem aprofitar un parabolt de la via del Grial i recte a munt arribarem a la tercera reunió en un pedestal a sota mateix de la bola que corona la roca.
4t llarg IV+, IV i III i neta en uns 15 metres
Davant nostre tenim un mur molt vertical però amb grans còdols. Podrem posar un parell de friends al començament, aguditzant els sentits per trobar els forats. Cop de gas i recte a munt arribarem al cim de l'agulla on trobem un parabolts amb anella lligat a un parell de troncs secs que faran de reunió
Per baixar farem un ràpel per la cara sud de 50 metres d'una instalció vella però també reforçada amb un parabolt. De fet es la via Rappel.
Hem gaudit força la via malgrat els anys que feia que no pujàvem aquest cim on el vent a sigut el nostre company inseparable que ens ha fet patir de valent a l'ultim llarg i que ens ha deixat els dits completament gelats.
Escalaa realitzada per: Joquim Llòria i Joan Prunera
En Colomer, capdavanter en aquella ascensió, ens en parla així: «Amb frisança faig camí arbre amunt. Reposo en arribar a l'afegit dels dos troncs, assegut a l'extrem del primer arbre amb un peu al lligam i agafat amb les mans al segon tronc. Sis metres sota meu quatre companys agafats a l'arbre l'asseguren a la roca per la seva base; vint metres mes a vall veig el pas de la Portella amb les motxilles. El tronc afegit és torçat i se separa de la balma abans que sigui acabada. Em poso dret a l'extrem del primer tronc; amb una mà m'agafo a l'arbre afegit i amb I'altra cerco a la roca una presa per a poder reposar, ja que estic totalment decantat a la timba i el tronc que m'aguanta es vincla de valent».
Tot una gesta per aquella època, en que els joves escaladors amb el poc material i la poca tècnica que tenien, se les empescaven per poder pujar aquestes magnífiques roques Montserratines.
La via normal de la Portella Gran feia vint i quatre anys que no la pujava. Son aquelles vies clàssiques, que per fàcils, ja no et fixaves més amb elles però que ara, et piquen la curiositat un altre cop. En Joaquim i jo decidim anar a fer-la i mirant alguns blogs, l'artificial es equipat però molt vell i fins i tot l'han fet en lliure! 7a li posen... Nosaltres portarem estreps i "caxarrets" per poder pujar com els grimpaires "normals", en A2, i equipar el que poguem, dons a la via els altres llargs es troben sense equipar.
1er llarg II/III, net i uns 15 metres
Llarg de tràmit, que si volem no fa falta encordar-nos, que ens portarà al llarg pedestal on comença l'artificial. Antigament havia la reunió de burins al terra, que ara ja no hi son. Al costat del desplom, trobem uns espàrrecs de parabolts que tindrem que posar un parell de caragols i dos plaquetes, si volem fer reunió lligats. Coses dels desequipaments.
2on llarg A2, IV+ i IV en uns 15 metres
Comencem, o be amb un pas d'enqueneta o posant una plaqueta i un cargol en l'espàrrec del parabolt, per arribar al primer burí sense plaqueta. El desplom es pronunciat i amb els pitons mol vellsi emplaçats en la fissura molt castigada pel pas de les cordades i de tant clavar pitons. Com els claus tenen cordinos molt vells, completo l'artificial amb un parell de tascons i un friend que encara que no siguin necessaris, ho faig per més tranquilitat. La sortida en lliure es fineta i amb la roca polida però ens ajudarà una petita savina per arribar a la reunió. Havia llegit que l'arbre de la segona reunió era sec i en mal estat però uns metres abans, veig en una petita balma, una reunió d'una via que be de sota, amb tres espits. Sense pensar-ho més, faig reunió en aquest lloc.
3er llarg III, IV+ i IV i neta en uns 20 metres.
Sortim de la reunió per la dreta per terreny fàcil fins arribar a la reunió original on podem comprovar el mal estat de l'abre. Flanquegem lleugerament a l'esquerra fins arribara un arbre petit on podrem llaçar una baga i tot seguit flanquegem a la dreta per una cornissa. Aquí, si volem, podrem aprofitar un parabolt de la via del Grial i recte a munt arribarem a la tercera reunió en un pedestal a sota mateix de la bola que corona la roca.
4t llarg IV+, IV i III i neta en uns 15 metres
Davant nostre tenim un mur molt vertical però amb grans còdols. Podrem posar un parell de friends al començament, aguditzant els sentits per trobar els forats. Cop de gas i recte a munt arribarem al cim de l'agulla on trobem un parabolts amb anella lligat a un parell de troncs secs que faran de reunió
Per baixar farem un ràpel per la cara sud de 50 metres d'una instalció vella però també reforçada amb un parabolt. De fet es la via Rappel.
Hem gaudit força la via malgrat els anys que feia que no pujàvem aquest cim on el vent a sigut el nostre company inseparable que ens ha fet patir de valent a l'ultim llarg i que ens ha deixat els dits completament gelats.
Escalaa realitzada per: Joquim Llòria i Joan Prunera
 |
| El primer llarg, encara que fàcil, la foto queda be |
 |
| Barallat-me amb l'artificial del segon llarg |
 |
| En Joaquim al segon llarg |
 |
| Començant el tercer llarg |
 |
| La segona reunió |
 |
| L'últim llarg a l'ombra i exposat al vent |
 |
| La foto del cim |
 |
| La llastra del Dau |
