dilluns, 19 de maig del 2014

Via CERVERA-RAÜL a la Talaia Gran (Montserrat)

Dissabte 17 de maig de 2014
La meva ressenya de la via
Les Talaies, isolades al bell mig del coll de Migdia, ens ofereixen una vista, que pot ser, de les millors de Montserrat. Una aresta Sud esvelta i estreta, que sembla tallada amb un ganivet, ens permetrà fer una escalada amb grau moderat, però no mancada d'aventura i ambient. Amb un equipament vell i d'un altre nou, però baix el meu parer, una mica precari, tindrem que ser un pel valents per forçar passos en lliure. De totes maneres, es una escalada que no us la podeu perdre.

Per fi! M'ha costat decidir-me. Farà més de quinze anys que vaig intentar fer-la, però aquell cop érem massa gent i vàrem decidir no anar. Últimament he vist moltes piulades d'aquesta via i això ho teníem que racabar i he fet el corvalent, ens hem decidit d'anar-hi.

Com som escaladors mediocres i molt, però que molt "cagaduptes", fem cas als "mentidòlegs" i decidim anar el dissabte. Deixem el vehicle en un replà de la carretera de Can Massana al Monestir, abans d'arribar a Santa Cecília i comencem a remuntar canal del Llum a munt. Portem prou pes a les motxilles i poc a poc, amb pas lent però seguit, arribem al coll de Migdia. A mida que ens anem acostant a la Talaia, les papallones comencen a despertar-se a la meva panxa. El Joaquim i jo, anem xerrant per trencar una mica el gel però la veritat es que jo vaig massa intranquil, mirant el cel, el vent, els núvols que passen... a veure si tenim un bon dia.
Ja som a peu de via, les papallones de l'estòmac sembla que vulguin sortir totes a l'hora pel mateix lloc! Miro el primer llarg que es el que em fa més respecte, per la roca i les poques assegurances que hi han. Ens disfressem amb el casc, arnés, peus de gat i material i començo el primer llarg.

1er llarg: IV+, Ae i IV+, 4 parabolts de 8mm i un burí en 30 metres
Situats lleugerament a l'esquerra de l'aresta, pugem per terreny trencat fins una fissura on entrarà un tascó a "caldo". Seguim a munt fins que la paret pert verticalitat, Aquí trobem un parabolt. Seguim vers la dreta fins un ressalt on trobem seguits tres parabolts i un burí i en tècnica d'Ae superem el ressalt. Seguim fins un altre ressalt on en una fissura oritzontal podem posar un altre tascó. El superem recte fins arribar a una mena de sostre. En un altre fissura horitzontal podem emplaçar un parell de friends petits. Flanquegem a la dreta per terrenya un xic trencat i de seguit arribarem a un bon arbre on muntarem la primera reunió. Aquest primer llarg, ja et pose les "piles".

2on llarg: III, A1e i IV, un pitó, dos parabolts de 8mm i un burí sense plaqueta en 25 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil fins un ressalt prou ferm assegurat per un pitó. Els passos en A1e son llargs i un cop superat això arribarem a un burí sense plaqueta. Seguirem en lliure fins un replà a sota d'un desplom on muntarem la segona reunió. Llarg més difícil del que sembla a primera vista.

3er llarg: V, V+/A0e, V i IV, cinc assegurances entre espits i parabolts de 8mm en 30 metres
Sortim de la reunió vers la dreta per situar-nos al bell mig de l'aresta. Amb una roca fantàstica, anirem progressant per terreny molt vertical, fins que l'aresta perd verticalitat i fàcilment però sense cap assegurança arribarem a la reunió. En mig d'aquest tram, podem emplaçar un friend mitjà en un forat. La reunió es d'un espit i un burí. els dos parabolts que havien els han petat. De totes maneres a l'esquerra tenim una bona fissura on entren a "caldo" dos tascons  per poder reforçar la reunió. Llarg molt bonic, amb una roca, gaire be, perfecte.

4t llarg: IV i III, un espit i un parabolts de 8mm en 20 metres
Prenem el llarg per l'esquerra de la reunió on trobem un espit vell. Seguim recte fins un ressalt assegurat per un parabolt. Superat això arribarem al cim d'una agulla, on a sota a la dreta, muntarem la quarta reunió. Llarg fàcil però molt estètic i bonic de fer.

5è llarg: III. A1e V/A1e, V, A1e, V i IV, entre espits parabolts burins i un pont de roca, 15 assegurances en 35 metes
El llarg tècnic. Davallarem l'agulla fins a tocar l'aresta que ara es força vertical i desplomada per encetar un artificial que en el primer tram es tot A1e. Al mig, tindrem que ser valents i sortir en lliure un parell de cops fins tornar a reprendre l'artificial. La sortida es prou curiosa i gens fàcil. Després seguirem en lliure i poc abans d'arribar a la reunió trobarem un pont de roca. Llarg espectacular, he tingut que carregar piles de nou.

6è llarg: III, cap assegurança en 20 metes
Llarg sense cap misteri. Rampa de III molt fàcil però sense cap assegurança que ens durà al replà final on muntarem la última reunió.

7è llarg: IV, III i II, un espit en 25 metres
Llarg, també molt fàcil, però amb molt d'ambient, que ens durà al cim privilegiat d'un mirador fantàstic, tant a llevant a ponent, com al nord o al sud.

La nostra joia és plena. Han estat quatre hores i mitja d'escalada amb els cinc sentis posats a la roca. Una bona aventura per celebrar els deu anys que fa que escalem plegats en Joaquim i jo... i que puguin ser molt més!!!

Es curiós, mentre fas l'aproximació, el teu desig es arribar a peu de via, un cop a peu de via, desitges haver passat el llarg més difícil i un cop fet això desitges, haver fet els ràpels de baixada. Tota l'escalada te passes desitjant coses i un cop a baix, ja s'ha acabat tot. La glòria personal es efímera, com els nostres somnis, sort que encara ens queden força somnis per realitzar, tant de bo siguin com aquest!!!

Be amics, ara be el que menys m'agrada, baixar rapelant... de totes maneres pensave que seria més "acollonidor" però no ha estat res. Primer devallarem uns metres vers el Nord fins la intal.lació amb espits, cadenea i una argolla molt gran. Farem un primer ràpel de uns 30 metres fins el coll de les dues Talaies i després des d'un arbre per una canal terrosa i descomposta (ull amb les pedres) un  altre ràpel d'uns 40 metres, fins unes terrasses. D'aquí, baixarem amb compte fins un altre coll, el remuntarem i llavors baixem un altre cop fins al peu de via i camí de retorn fins a Santa Cecília.

Els que encara no la heu fet, no us la podeu perdre. Una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
El primer llarg
El segon llarg
Arribant a la segona reunió
Començant el tercer llarg
Arribant a la tercera reunió
El quart llarg 
Pas acrobàtic per cercar el primer parabolt del cinquè llarg 
El cinquè llarg, amb les seves "sortidetes" en lliure
Començant el fàcil sisè llarg
El sisè llarg
I l'últim llarg per finalitzar la via
Ja som al cim de la Talaia, em suat de valent!
El material adicional que em fet servir

dimarts, 13 de maig del 2014

Via DEL QUICO a L'Aguda Gran, cara S.O. Colectiva STAE/C.E.Àliga. La Nou de Bergedà

Dissabte 10 de maig de 2014
La meva ressenya
Com ja va sent habitual cada cert temps, i si el temps ho permet, la gent del C.E. Àliga, ens reunim per fer una "ocupació" total en un lloc, prèviament decidit per no sabem qui i fer plegats el que més ens agrada, que es escalar. Aquest cop toca Malanyeu. Primera reunió en una gasolinera entre Berga i Malanyeu, on es gaire be es impossible esmorzar tranquil per la quantitat de gent i d'autocars que venen i el que es pitjor, no et deixen menjar el que tu portes! En fi ,que nosaltres ens em menjat l'entrepà a fora del bar i llestos. Després de salutacions, encaixades de mans i petonets (a les noies...) i decidir quina o quines vies farem i veient la quantitat de gent que serem, ens decidim per un lloc molt a prop de Malanyeu, el poble de la Nou, on hi ha unes agulles i una via molt recent. Jo he sentit ha parlar del poble però no sabia d'aquestes agulles, de fet no semblen agulles, més be son uns plegaments geològics, però del tot sorprenents. Serem cinc "intrèpids" aventurers en explorar el desconegut.

Arribats al poble de la Nou prendrem la carretera que porta a la Clusa i quan haurem fet 2,4 km., aparcarem en una corba, on caben tres vehicles. D'aquí seguirem un camí (fita) que en un quart d'hora ens portarà a l'agulla ben visible des de l'aparcament. Abans d'arribar a un coll entre les dos agulles (una, la gran i l'altre la petita) seguirem un corriol poc marcat que ens durà a l'aresta S.O. de l'Aguda Gran on ja podrem veure les parabolts de la via.

1er llarg: IV, V, V+, A0e i IV, uns 13 parabolts en 30 metres
El llarg no te pèrdua. tenim que seguir els parabolts. El llarg es bonic de fer, malgrat la brutícia que hi ha i sort de les savines que hi ha en alguns passos que ens ajudaran a progressar. Des de sota, el llarg sembla més fàcil.

2on llarg: IV, V, A0e, A1e (un pas) V, A1e (dos passos) i IV, uns 14 parabolts en 30 metres
El llarg comença be, fins un tram molt vertical on tranquilament el farem en A1e o A0e. Després d'això, tindrem que fer un pas molt estrany d'una sabina totalment il·lògic per arribar en un replà sota un fort desplom. La lògica seria anar per la dreta, on sortiria una part del llarg fins la reunió en lliure i crec que no més de IV+, però la via tira pel dret superant el desplom pel dret en dos passos d'A1e i entrada a la reunió relaxada. Alguns parabolts del llarg estan mal posats o sortits, ull!!!

3er llarg: A0e (tres passos) V, IV i V 5 o 6 parabolts en 20 metres
Sortim de la reunió fent tres passos en A0e (la ressenya que portem diu V+) fins el quart parabolt que ara ja anem en lliure fins un altre ressalt. Superat això i fent servir las tècnica d'enfilar-nos pels arbres entrarem a la reunió.

4t llarg: III un parabolt en 20 metres
Llarg molt fàcil i boscos al principi. Sortint del bosquet tindrem que anar en comte amb la roca fins assolir la reunió cimera. Per accedir al cim on hi ha un parell "d'estelades", només tindrem que grimpar per una cresta prou fàcil.

Per baixar tindrem que fer-ho per la mateixa via per que no coneixem cap més lloc. Nosaltres em fet quatre ràpels, un per llarg.
Es una via per col.leccionistes. Com diu l'amic Joan Marc: "tengui i no vuelvi". Això si, escalarem en un entorn maravellos. Les vistes del Pedraforca, Serra d'Ensija, Cadí i de l'entorn son bucòliques. No crec que hi torni en aquesta via però si per fer l'aresta N. EL lloc m'ha encantat!!!

Ben acabada l'escalada, marxem cap a Malanyeu que els companys ja deuen haber acabat de dinar, a nosaltres s'ens ha fet una mica tard.

Escalada realitzada per: Joan Marc Griñan, Guillem Arias, Joaquim i Vicenç Llòria i Joan Prunera


L'Aguda Gran des del poble de la Nou
L'Aguda Gran des de l'aparcament on deixem els vehícles
El primer llarg
Començant el segon llarg 
El segon llarg
El tercer llarg
El cim de l'Aguda Gran
Mireu l'ocellet!!!
Diferents etapes de la via
Un lloc i un entorn preciós
I acabada l'activitat, dinar i xarrades entre els companys

dilluns, 28 d’abril del 2014

Via GEDE al Sentinella. Una aresta sublim

Dissabte 26 d'abril de 2014
De vegades, penso que la natura es capritxosa i posa al nostre abast unes línies meravelloses, com l'aresta sud de la roca del Sentinella, per que siguin escalades. Simplement es una petita joia, per la seva poca llargada, però d'una bellesa aclaparadora. Des de lluny la seva aresta ens convida a enfilar-nos, vertical i estreta, es impossible equivocar el camí traçat pels primers aperturistes. A cambiat molt el seu traçat des de llavors, amb els seus cinc llargs originals, ara resta amb només dos però no ens equivoquem, no ens sortirà de franc la seva escalada. Tindrem que escalar de valent entre assegurances per la seva vertical aresta i trobar els fantàstics còdols, petits o grans, però sempre generosos, per poder assolir el seu petit cim. Lloc solitari, roca montserratina de primera i verticalitat garantida, ens portarà a una de les arestes mes boniques de Montserrat.
Dotze anys a fet que no m'enfila-ve per aquesta vertical aresta i fa dies que em rondava pel cap anar a fer-la. Per fi ens decidim. Amb aquest cop l'habré escalda set cops i mai m'ha resultat fàcil del tot i l'ultim cop que vaig estar, la vàrem fer amb dos atacs, això no a impedit que triguéssim dos hores en fer els seus escassos noranta metres.
El primer llarg, difícil i mantingut, m'ha fet estar molt concentrat  escalant i val a dir que reposant ens alguns punts d''assegurança per oxigenar-me. el segon llarg més fàcil però no regalat, tindrem que llegir correctament la roca per trobar el camí a seguir.
El Joaquim i jo anem fent l'aproximació de la via més callats de lo normal, sabem que es una escalada difícil i tenim els nostres dubtes i els coneguts que ens trobem pel camí ens pregunten que on anem. La nostre resposta es: "volem" anar a la GEDE del Sentinella. no diem "anem"... be, ho tenim que intentar.
Arribats a peu de via miro a munt i observo l'aresta, les papallones comencen a "revolotejar" dins la panxa. Fem els típics comentaris de: veus algun seguru? Si, veig tres... mira, mira, en aquell ressalt es veu un altre. Callats, ens preparem el material, em lligo les cordes i m'enpastifo els dits de magnesi per asecar-me de suor. Ja em tens? li dic al Joaquim, em confirma que si i m'enfilo per l'aresta... la resta és història i com diuen: la glòria es efímera.
1er llarg, IV, IV+, V+, V, V+, V i IV+, sis químics i un espit sense plaqueta en 35 metres
Comencem al bell mig de l'aresta pujant, ara amb prou facilitat fins un ressalt on antigament fèiem la primera reunió. El pas que ve ara es molt difícil però es ben protegit per dos químics, però ull, em d'arribar-hi, Superat aquest tram segueix sempre amb tendència a l'esquerra buscant la millor presa. En un punt donat es fa molt vertical i podem "xapar" un espit sense plaqueta. Seguirem recte a munt fins un altre ressalt on podrem emplaçar un friend petit en unes fissures i on antigament es podia posar un clau. Encara ens queden deu metres per arribar a la reunió i un químic al mig que ens garantirà entrar a la reunió, en el meu cas, rebufant com un condemnat.
2on llarg, V, IV+, IV, V, IV i III, un burl, dos químics, dos espits (un d'ells sense plaqueta) i un pitó en 50 metres
Sortim de la reunió amb tendència a la dreta i al poc trobem un burl xafat on podrem posar un cordino en la plaqueta trencada que en donarà una mica de moral fins el proper burí, que es força lluny. Passat el burí flanquegem a l'esquerra per superar una panxeta. Aquí podrem posar un merlet fantàstic. Ara l'escalada es més tranquil·la però un pel exposada fins que es torna a redreçar, Arribats en un punt, trobem una fissura on hi ha un pitó vell, fem un altre pas de flanc per arribar a un còdol enorme, dels que son poc habituals a Montserrat. Unes bones preses que tenim a la dreta ens ajudaran a superar aquest pas vertical i situar-nos al damunt del còdol enorme. Ara resta una aresta mes o menys fàcil fins arribar a la reunió de dos químics. Arribarem al cim grimpant uns quatre metres per assolir l'estret cim del Sentinella.
La nostre joia es plena, aquest moments de victòria personal no ens el pot prendre ningú, ni tant sols els núvols que venen de ponent que fan que l'astre rei deixi d'escalfar-nos. Després de l'èxtasi, toca baixar d'una instal.lació que fa una mica de por. Cables, bagues velles, noves, escàrpies i un espit, tot amalgamat amb una grossa anella ens condueix a un ràpel de quaranta metres entre el Sentinella i el Fusell al terra.
Recollint el material i feta la motxilla ens trobem una parella que van buscant la roca de la Cara de Mico, en concret la via Infidel i al veure'm em reconeix, si sóc el Col.leccionista de vies, el del blog. Encaixada de mans i molt de gust en coneixe't, em diu. Son en Jaume i l'Esther, ella esperant de set mesos, que ja son ganes!!! Be, sempre m'he preguntat que ens mou a enfilar-nos per la roca i mai he trobat una resposta amb lògica, l'única lògica que em ve al cap es la de la necessitat natural d'enfilar-me. Dons a l'Esther li deu passar el mateix. Des d'aqui, una salutació a tots dos i les mostres de recolzament al blog que em donen, fan que continuï afegint "piulades" i dibuixant les ressenyes. Gràcies a tots els que perdeu l'estona llegint les "batalletes d'abuelo Cebolleta" com deia el meu recordat amic Balbino.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Començant el primer llarg
A mig llarg
Arribant a la reunió
El Joaquim al primer llarg 
Arribant a la reunió
El Joaquim al segon llarg
El Joaquim a la part més vertical del segon llarg
Ultims metres de la via 
El petit cim del Sentinella
L'itinerari de la via i la meva ressenya de fa 27 anys

dimarts, 22 d’abril del 2014

VIA CATALANA a la Gronsa Sud. Els Ports

Divendres 18 d'abril de 2014
La meva ressenya
Aquests dies de festa seguits, que alguns anomenen "Setmana Santa", per raons diverses la Cristina i jo n marxem a cap lloc i en Joaquim, que l'han fet avi de sobte, be de sobte no, ha trigat nou mesos, de sobte em refereixo a la arribada del net i decidim anar als Pots a que estreni una via d'escalada sent avi. La via que em escollit es una via nova recent oberta pel amic Llorenç Vallès, del blog Kutrescaladors k pa team (http://antxpavil.blogspot.com/) a la cara Oest de Gronsa Sud. D'aquesta roca he fet, gaire be totes les vies que hi han, i ara em fa gràcia fer una via nova. El nom de la via fa referència a la famosa "via Catalana" en que alguns "somiat rutes" ens pensem que en un futur molt, molt, molt, llunyà ens deixaran independitzar-nos d'Espanya, si més no, deixar-nos opinar per mitjà de les urnes. Enteneu ara per que som uns "somiatruites"? Be a lo que anàvem, La via es a la dreta de la via Salsitxes Tibetanes i a l'esquerra de Retorno a la Inquisición. Es una via totalment equipada amb parabolts en que els tres primers llargs resulten molt aburrits per la poca dificultat, cansades rampes de II i III i un pel massa de parabolts als llargs fàcils, però a partir del quart fins el cinquè, et fa cambiar d'opinió. L'ultim es un simple tràmit per arribar al cim. Una escalada amb poc compromís però que ens a agradat força.

L'aproximació la farem en vehicle sortint des de Horta de Sant Joan fins l'entrada al Parc Natural dels Ports fins arribar a la zona d'aparcament dels Ateus. Des d'aquí seguirem el camí dels Estrets fins que arribem a la cara Oest de les Gronses, just al davant de les Moles del Don. En un començament, tindrem que "grimpar" per rampes fins un característic blog triangular al mig del canaló d'aigua que baixa. En deu minuts arribarem a una feixa petita d'arbres a la vertical de la via. D'entrada, no es gaire engrescador però veurem un parell de parabolts a la reunió. Es aquí on comença la via.

1er llarg: II i III, 4 parabolts en 55 metres
Llarg aburridot, com els tres següents, on tindrem que fixar-nos en el parabolts per seguir la lògica de la via.

2on llarg: II i III, 2 parabolts en 30 metres
El mateix però més curt. Seguirem sempre en tendència al bosc penjant que tenim a la nostre esquerra.

3er llarg: II i III, 3 parabolts en 30 metres
Continuem igual que els llarg precedents fins arribar a una feixa llarga plena d'arbres.

4t llarg: V, IV+, V, A0e (un pas) i V, 9 parabolts en 35 metres
Aquí cambia de cop la via. Un llarg mantingut, de bona roca en general, on anirem seguint la lògica i els parabolts fins una reunió penjada i prou incòmoda. El llarg ens posarà les piles.

5è llarg: IV i 4 parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió vers la dreta per seguir per una magnífica placa prou vertical. El pas per entrar a la reunió es molt trencat i si volem podrem fer un pas d'A0e per ajudar-nos i arribar a la reunió. Realment, es molt trencat el pas.

6è llarg: IV+, III, A0e, IV i III, 5 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per una mena de diedre-xemeneia i un cop superat arribem a una cornisa ampla on trobarem un ressalt molt vertical i sense canto. Farem un parell de passos d'A0e molt "burrus" per arribar a un altre cornisa. Seguirem per bona placa  amb tendència a l'esquerra fins a la última reunió.

7è llarg: II i caminant un o dos parabolts depenent del que vulguem fer. 20 metres
L'ultim llarg, totalment de tràmit. Sortirem de la reunió a buscar una placa molt inclinada on hi ha un parabolt. Des d'aquí podrem fer dos coses: anar a l'esquerra i pujar caminant per una canal de pedres (ull amb llençar pedres) o seguir a la dreta fins un altre parabolt i així arribar al cim. Nosaltres em escollit la primera opció.

Per baixar, des de el cim hi ha una petita savina, però prou ferma, on trobarem unes bagues amb maion. Farem un ràpel de 25 metres fins el terra. Aquí també tenim dos opcions pel retorn. Una seria seguir la cresta de les Gronses vers el Nord i fer la baixada per on sempre. Això implica fer una volta prou llarga, penseu que estem en el punt mes meridional de les Gronses. Llegint la ressenya del propi aperturista i jo que ja tenia referències, decidim tirar pel dret i seguir pel sud. Del final del ràpel estant, baixarem una estona fins avistar un pins a la nostre dreta. Sempre fiant-nos del "raro instinto del hombre blanco" seguirem per feixes, sempre buscant el camí més fàcil i lògic. La cresta de les Gronses sempre la tindrem a munt dels nostres caps i a la dreta, fins arribar al llom de la cresta on es més fàcil. Nosaltres em anat deixant alguna fita. De seguit podrem veure el camí dels Estrets i passant un parell de cops a la dreta i esquerra de la carena arribarem en mig hora al camí. Aquest retorn no l'havia fet mai i hem guanyat una mig hora de camí.

Be una nova via per la cole i en Joaquim que ha estrenat una via sent avi. Felicitats pel Joaquim!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
L'itinerari de la via 
El primer llarg
Res rampes immenses, característiques dels primer llargs
El segon llarg 
El quart llarg, que et pose les "piles" 
El Joaquim al quart llarg
El cinquè llarg. El sol ens dona de cara 
El cinquè llarg
El sisè llarg
Arribant a la última reunió 
El Joaquim arribant a la sisena reunió 
Final de via

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.