dimarts, 13 de maig de 2014

L'Aguda Gran, cara S.O. Via del Quico. Colectiva STAE/C.E.Àliga. La Nou de Bergedà

Dissabte 10 de maig de 2014
La meva ressenya
Com ja va sent habitual cada cert temps, i si el temps ho permet, la gent del C.E. Àliga, ens reunim per fer una "ocupació" total en un lloc, prèviament decidit per no sabem qui i fer plegats el que més ens agrada, que es escalar. Aquest cop toca Malanyeu. Primera reunió en una gasolinera entre Berga i Malanyeu, on es gaire be es impossible esmorzar tranquil per la quantitat de gent i d'autocars que venen i el que es pitjor, no et deixen menjar el que tu portes! En fi ,que nosaltres ens em menjat l'entrepà a fora del bar i llestos. Després de salutacions, encaixades de mans i petonets (a les noies...) i decidir quina o quines vies farem i veient la quantitat de gent que serem, ens decidim per un lloc molt a prop de Malanyeu, el poble de la Nou, on hi ha unes agulles i una via molt recent. Jo he sentit ha parlar del poble però no sabia d'aquestes agulles, de fet no semblen agulles, més be son uns plegaments geològics, però del tot sorprenents. Serem cinc "intrèpids" aventurers en explorar el desconegut.

Arribats al poble de la Nou prendrem la carretera que porta a la Clusa i quan haurem fet 2,4 km., aparcarem en una corba, on caben tres vehicles. D'aquí seguirem un camí (fita) que en un quart d'hora ens portarà a l'agulla ben visible des de l'aparcament. Abans d'arribar a un coll entre les dos agulles (una, la gran i l'altre la petita) seguirem un corriol poc marcat que ens durà a l'aresta S.O. de l'Aguda Gran on ja podrem veure les parabolts de la via.

1er llarg: IV, V, V+, A0e i IV, uns 13 parabolts en 30 metres
El llarg no te pèrdua. tenim que seguir els parabolts. El llarg es bonic de fer, malgrat la brutícia que hi ha i sort de les savines que hi ha en alguns passos que ens ajudaran a progressar. Des de sota, el llarg sembla més fàcil.

2on llarg: IV, V, A0e, A1e (un pas) V, A1e (dos passos) i IV, uns 14 parabolts en 30 metres
El llarg comença be, fins un tram molt vertical on tranquilament el farem en A1e o A0e. Després d'això, tindrem que fer un pas molt estrany d'una sabina totalment il·lògic per arribar en un replà sota un fort desplom. La lògica seria anar per la dreta, on sortiria una part del llarg fins la reunió en lliure i crec que no més de IV+, però la via tira pel dret superant el desplom pel dret en dos passos d'A1e i entrada a la reunió relaxada. Alguns parabolts del llarg estan mal posats o sortits, ull!!!

3er llarg: A0e (tres passos) V, IV i V 5 o 6 parabolts en 20 metres
Sortim de la reunió fent tres passos en A0e (la ressenya que portem diu V+) fins el quart parabolt que ara ja anem en lliure fins un altre ressalt. Superat això i fent servir las tècnica d'enfilar-nos pels arbres entrarem a la reunió.

4t llarg: III un parabolt en 20 metres
Llarg molt fàcil i boscos al principi. Sortint del bosquet tindrem que anar en comte amb la roca fins assolir la reunió cimera. Per accedir al cim on hi ha un parell "d'estelades", només tindrem que grimpar per una cresta prou fàcil.

Per baixar tindrem que fer-ho per la mateixa via per que no coneixem cap més lloc. Nosaltres em fet quatre ràpels, un per llarg.
Es una via per col.leccionistes. Com diu l'amic Joan Marc: "tengui i no vuelvi". Això si, escalarem en un entorn maravellos. Les vistes del Pedraforca, Serra d'Ensija, Cadí i de l'entorn son bucòliques. No crec que hi torni en aquesta via però si per fer l'aresta N. EL lloc m'ha encantat!!!

Ben acabada l'escalada, marxem cap a Malanyeu que els companys ja deuen haber acabat de dinar, a nosaltres s'ens ha fet una mica tard.

Escalada realitzada per: Joan Marc Griñan, Guillem Arias, Joaquim i Vicenç Llòria i Joan Prunera


L'Aguda Gran des del poble de la Nou
L'Aguda Gran des de l'aparcament on deixem els vehícles
El primer llarg
Començant el segon llarg 
El segon llarg
El tercer llarg
El cim de l'Aguda Gran
Mireu l'ocellet!!!
Diferents etapes de la via
Un lloc i un entorn preciós
I acabada l'activitat, dinar i xarrades entre els companys

3 comentaris:

  1. Hola Joan, veig que heu anat de descoberta i l'heu encertat! a les fotos es veu molt maca l'aresta; aquests veterans de Manresa no paren.

    ResponElimina
  2. Be, la via te els seu "pros" i els seus "contras"... això si, el lloc descobert, per nosaltres, es del tot engrescador. Ja tinc una ressenya de l'aresta nord, que a la que pugui, farem cap...

    ResponElimina
  3. Jo estic completament d'acord amb el que diu en Joan, la via en si doncs ja està feta i queda a la col·lecció però "tengui i no vuelvi".

    Això si, el lloc és meravellós amb unes vistes immillorables.

    Tornarem per a fer l'aresta NE.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.