Via CERVERA-RAÜL a la Talaia Gran (Montserrat)

Dissabte 17 de maig de 2014

La meva ressenya de la via

Les Talaies, isolades al bell mig del coll de Migdia, ens ofereixen una vista, que pot ser, de les millors de Montserrat. Una aresta Sud esvelta i estreta, que sembla tallada amb un ganivet, ens permetrà fer una escalada amb grau moderat, però no mancada d'aventura i ambient. Amb un equipament vell i d'un altre nou, però baix el meu parer, una mica precari, tindrem que ser un pel valents per forçar passos en lliure. De totes maneres, es una escalada que no us la podeu perdre.

Per fi! M'ha costat decidir-me. Farà més de quinze anys que vaig intentar fer-la, però aquell cop érem massa gent i vàrem decidir no anar. Últimament he vist moltes piulades d'aquesta via i això ho teníem que racabar i he fet el corvalent, ens hem decidit d'anar-hi.

Com som escaladors mediocres i molt, però que molt "cagaduptes", fem cas als "mentidòlegs" i decidim anar el dissabte. Deixem el vehicle en un replà de la carretera de Can Massana al Monestir, abans d'arribar a Santa Cecília i comencem a remuntar canal del Llum a munt. Portem prou pes a les motxilles i poc a poc, amb pas lent però seguit, arribem al coll de Migdia. A mida que ens anem acostant a la Talaia, les papallones comencen a despertar-se a la meva panxa. El Joaquim i jo, anem xerrant per trencar una mica el gel però la veritat es que jo vaig massa intranquil, mirant el cel, el vent, els núvols que passen... a veure si tenim un bon dia.
Ja som a peu de via, les papallones de l'estòmac sembla que vulguin sortir totes a l'hora pel mateix lloc! Miro el primer llarg que es el que em fa més respecte, per la roca i les poques assegurances que hi han. Ens disfressem amb el casc, arnés, peus de gat i material i començo el primer llarg.

1er llarg: IV+, Ae i IV+, 4 parabolts de 8mm i un burí en 30 metres
Situats lleugerament a l'esquerra de l'aresta, pugem per terreny trencat fins una fissura on entrarà un tascó a "caldo". Seguim a munt fins que la paret pert verticalitat, Aquí trobem un parabolt. Seguim vers la dreta fins un ressalt on trobem seguits tres parabolts i un burí i en tècnica d'Ae superem el ressalt. Seguim fins un altre ressalt on en una fissura oritzontal podem posar un altre tascó. El superem recte fins arribar a una mena de sostre. En un altre fissura horitzontal podem emplaçar un parell de friends petits. Flanquegem a la dreta per terrenya un xic trencat i de seguit arribarem a un bon arbre on muntarem la primera reunió. Aquest primer llarg, ja et pose les "piles".

2on llarg: III, A1e i IV, un pitó, dos parabolts de 8mm i un burí sense plaqueta en 25 metres
Sortim de la reunió per terreny molt fàcil fins un ressalt prou ferm assegurat per un pitó. Els passos en A1e son llargs i un cop superat això arribarem a un burí sense plaqueta. Seguirem en lliure fins un replà a sota d'un desplom on muntarem la segona reunió. Llarg més difícil del que sembla a primera vista.

3er llarg: V, V+/A0e, V i IV, cinc assegurances entre espits i parabolts de 8mm en 30 metres
Sortim de la reunió vers la dreta per situar-nos al bell mig de l'aresta. Amb una roca fantàstica, anirem progressant per terreny molt vertical, fins que l'aresta perd verticalitat i fàcilment però sense cap assegurança arribarem a la reunió. En mig d'aquest tram, podem emplaçar un friend mitjà en un forat. La reunió es d'un espit i un burí. els dos parabolts que havien els han petat. De totes maneres a l'esquerra tenim una bona fissura on entren a "caldo" dos tascons  per poder reforçar la reunió. Llarg molt bonic, amb una roca, gaire be, perfecte.

4t llarg: IV i III, un espit i un parabolts de 8mm en 20 metres
Prenem el llarg per l'esquerra de la reunió on trobem un espit vell. Seguim recte fins un ressalt assegurat per un parabolt. Superat això arribarem al cim d'una agulla, on a sota a la dreta, muntarem la quarta reunió. Llarg fàcil però molt estètic i bonic de fer.

5è llarg: III. A1e V/A1e, V, A1e, V i IV, entre espits parabolts burins i un pont de roca, 15 assegurances en 35 metes
El llarg tècnic. Davallarem l'agulla fins a tocar l'aresta que ara es força vertical i desplomada per encetar un artificial que en el primer tram es tot A1e. Al mig, tindrem que ser valents i sortir en lliure un parell de cops fins tornar a reprendre l'artificial. La sortida es prou curiosa i gens fàcil. Després seguirem en lliure i poc abans d'arribar a la reunió trobarem un pont de roca. Llarg espectacular, he tingut que carregar piles de nou.

6è llarg: III, cap assegurança en 20 metes
Llarg sense cap misteri. Rampa de III molt fàcil però sense cap assegurança que ens durà al replà final on muntarem la última reunió.

7è llarg: IV, III i II, un espit en 25 metres
Llarg, també molt fàcil, però amb molt d'ambient, que ens durà al cim privilegiat d'un mirador fantàstic, tant a llevant a ponent, com al nord o al sud.

La nostra joia és plena. Han estat quatre hores i mitja d'escalada amb els cinc sentis posats a la roca. Una bona aventura per celebrar els deu anys que fa que escalem plegats en Joaquim i jo... i que puguin ser molt més!!!

Es curiós, mentre fas l'aproximació, el teu desig es arribar a peu de via, un cop a peu de via, desitges haver passat el llarg més difícil i un cop fet això desitges, haver fet els ràpels de baixada. Tota l'escalada te passes desitjant coses i un cop a baix, ja s'ha acabat tot. La glòria personal es efímera, com els nostres somnis, sort que encara ens queden força somnis per realitzar, tant de bo siguin com aquest!!!

Be amics, ara be el que menys m'agrada, baixar rapelant... de totes maneres pensave que seria més "acollonidor" però no ha estat res. Primer devallarem uns metres vers el Nord fins la intal.lació amb espits, cadenea i una argolla molt gran. Farem un primer ràpel de uns 30 metres fins el coll de les dues Talaies i després des d'un arbre per una canal terrosa i descomposta (ull amb les pedres) un  altre ràpel d'uns 40 metres, fins unes terrasses. D'aquí, baixarem amb compte fins un altre coll, el remuntarem i llavors baixem un altre cop fins al peu de via i camí de retorn fins a Santa Cecília.

Els que encara no la heu fet, no us la podeu perdre. Una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg

Arribant a la segona reunió

Començant el tercer llarg

Arribant a la tercera reunió

El quart llarg 

Pas acrobàtic per cercar el primer parabolt del cinquè llarg 

El cinquè llarg, amb les seves "sortidetes" en lliure

Començant el fàcil sisè llarg

El sisè llarg

I l'últim llarg per finalitzar la via

Ja som al cim de la Talaia, em suat de valent!

El material adicional que em fet servir