El Comabona 2.574 m pel Coll de la Balma. Serra del Cadí

28 de setembre de 1714 / 2014

El recorregut

Va ser una Setmana Santa de 1977 que vaig veure aquest cim. Ostres, quina muntanya més maca!, vaig dir i els més grans en vàrem dir: es el Comabona, de la Serra del Cadí que te 2.500 metres! I li vaig fer la foto des de la carretera, camí del Moixeró. No el vaig poder pujar fins forces anys més tard, però fent canals de neu per la cara Nord.
Fa dies que em voltava pel cap pujar-lo amb la Cristina però des de el Prat d'Aguiló. Truco al refugi però no arribarem per sopar i em diuen que la pista està en molt mal estat i que millor pujar amb 4x4 o caminant. La Cristina "arronça" el nas i em diu que: "ni hablar del peluquín". com jo sempre tinc "plans B" amagats a sota l'ala li proposo anar des de el poble de Gisclareny que hi ha pista en bon estat fins al Coll de la Balma, però en contes de 500 metres de desnivell, seran 1000 i jo no he estat mai per aquí... Es fa un silenci i em diu que d'acord però a veure on em portaràs. Bieeeeeen!!!

El dia despunta "tapadot" i fred i des el poble de Bagà no es veu el cim que es envoltat de núvols. Prenem el cotxe i fem via cap el coll de la Balma. Fins Gisclareny es carretera asfaltada però un cop passat el poble arribem a una explanada apta per estacionar el vehicle. Surto i miro les pilones indicadores dels itineraris que hi han. Un indicador posa que la pista porta al Coll de la Balma... seguirem la pista. Als, mes o menys, vuit quilòmetres arribem a un indicador que diu Coll de la Balma  (1.577 m) però seguim la pista fins que la trobem tallada per una barrera metàl·lica amb l'amenaça que si la travessem amb vehicle no autoritzat seran 300 euros de multa. Res, ens calcem les botes, ens carreguem la motxilla i cap a munt que hi falta gent. Fem dos-cents metres de pista i a la nostra esquerra surt un corriol amb un cartell que posa: COMABONA 9 Km... que carai m'importen a mi els quilòmetres caminant a la muntanya. Per que no posen l'horari: 2 hores, 8 hores, 24.000 hores!!! no, posen quilòmetres... Be, a lo que anàvem. comencem a pujar tot fent ziga-zagues, sempre en pujada, seguint els senyals verds i blancs i per espés bosc.

Guanyem alçada entre pins en direcció a llevant fins arribar a una explanada on trobem unes restes del que seria una petita cabana. La travessem i seguim al Nord. Seguirem sempre les senyals fins arribar al "grau". Aquí abandonarem les senyals i seguirem pujant per bosc i sense camí clar molt a la vora de la cinglera fins que de mica en mica els bosc va desapareixen.

Seguirem llavors per tartera o camí poc definit fins el Puig dels Terrers (2.510 m). Aquí la Cristina hem diu que ja en te prou i que m'espera asseguda a que torni. A la nostre dreta tenim la Cerdanya i a l'esquerra la cara nord del Pedraforca. Del Puig dels Terrers davallo uns cent metres fins el Coll de Puig Terrers. Al coll torno a trobar els senyals verds i blancs que en duran en poca estona al cim allargat del Comabona. El temps cada cop està pitjor, així que millor que m'afanyi a tornar. Un cop estic al coll trobo un parell de "caminaires" i els hi pregunto si aquest sender local (marques verdes i blanques) ens porten al Coll de la Balma. En confirmen que si i li crido a la Cristina que baixi que tornarem per aquí. Basicament baixem en línia recta pel Clot de Comabona i des de el Pedraforca ja veiem venir la pluja, tant rapit que ja la tenim aquí. En un hora i escacs ja som de retorn on hem deixat el cotxe i ben remullats ens tornem cap a casa. Total, 1000 metres de desnivell, tres hores de pujada i hora i mitja de baixada, unes quantes relliscades baixant i mullats com pollets... però que bonic es anar a la muntanya!!!

La foto de 1977 del Comabona

Arribant a les restes de la cabana 

Indicador del Grau

Sortint del bosc i pujant a la vora de la cinglera

La tartera

El Pedraforca 

Al fons, la Cerdanya

El Puig dels Terrers des de el Comabona 

La Cristina esperant pacientment

Al fon,s el Prat d'Aguiló i el refugi

La Tossa d'Alp envoltada de núvols

Sol com un mussol al cim del Comabona

Xemeneia CARLES ANDRÉS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 21 de setembre de 1714 / 2014

Escalada o espeleologia? Aquesta via es una de les xemeneies més curioses que he arribat a fer. Fa 14 anys la vaig abandonar per culpa de la pluja i degut a la humitat de l'ambient, vaig quedar tot empastifat de "cagades" de colom al primer llarg, dons la via es molt bruta per causa de la nidificació d'aquestes aus dins les cornises de la xemeneia.

Molt poc equipada, a escapció del tram final de l'ultim llarg, podrem aprofitar nombrosos ponts de roca, fissures i forats per protegir-nos amb certa seguretat. Els dos primers llargs son els típics de l'escalada en oposició, una cama a la dreta i l'altre a l'esquerra. El tercer llarg es la "cirereta", un bon tram en "empotrament" prou estret i al final, un flanqueig de gaire be deu metres en X, tot buscant la llum del dia i tenint tots el noranta metres de vuit impresionant als nostres peus. Aquest tram final es més corprenedor que difícil.

Per arribar a peus de xemeneia farem la curta aproximació des de l'explanada del barranquet de la Formiguera, on deixem el cotxe. Prendrem el camí urbanitzat de les excavacions arqueològiques que tenim a la dreta i en deu minuts ens plantarem entre la paret del Cilindre i la paret de les Xinxetes.

1r llarg: II, III i IV, un burí sense plaqueta (si el trobeu) en uns 30 metres

Començarem pujant per canal herbosa molt selvàtica fins que de mica en mica progressarem en oposició fàcil fins arribar a uns blocs "empotrats" on trobarem la màxima dificultat del llarg. Aquí podrem posar un tascó i un pont de roca. La reunió la farem a sobre d0aquets blocs en un replà ple de "cagades de colom". Tant sols trobarem un burí sense plaqueta i podrem reforçar-,a amb un parell de friend en fissures o forats.

2n llarg: IV; IV+ i II, neta d'assegurances i uns 30 metres

Començarem pujant en oposició ben vertical mirant a dins la xemeneia i així progressarem tota l'estona fins un estretament on al final, ja  amb més facilitat, arribarem a la reunió al costat d'una gran cavitat. Llarg molt bonic de fer n podrem col.locar algun tasco i friend. La reunió es d'un parabolt i un pont de roca.

3r llarg: V i IV+, doble burí, dos ponts de roca i tres espits en uns 30 metres

La visió del llarg no es gaire engrescadora. Molt vertical i vint metres a munt, un sostre enorme que ens barra el pas. Comencem pujant en oposició mirant dins la xemeneia fins agafar-nos a una estalagmita com un tronc d'arbre. Aquí podem llaçar una bona baga. continuem pujant (en el meu cas, "empotrant" tot el cos) penosament oposant l'esquena i les cames i ajudant-nos de les estalactites que anirem trobant. Després d'aquets penosos vint metres arribem al sostre assegurat providencialment per unes enormes bagues en un pont de roca. Aquí descansem una bona estona veient el llarg flanqueig en direcció a la llum... Partim des d'aquest punt flanquejant en X. Sembla molt difícil però un cop hi som no ho es tant, això si, sota nostre tenim una bona "timba" i a mesura que avancem la xemeneia es fa més ample. En el camí trobarem un pont de roca i tres espits. La sortida es espectacular i ben protegida per un espit, tant sols tindrem de fer un pas a la paret de les Xinxetes i grimpar un parell de metres fins la reunió de tres espits.

Renoi, la via!!! ens ha costat "sang i suor" però a la fi l'hem aconseguit. Una nova via per la cole i em sembla que trigaré en repetir-la i se la repeteixo, el tercer llarg el faré de segon!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La xemeneia vista des de la carretera

Començant el segon llarg

Arribant a la segona reunió i mirant-me "escagarrinat" el  tercer llarg

Començant el darrer llarg

La sortida de la via o de l'avenc?

Fotuts però contents!!!

Via TASMÀNIA a la Paret del Torrent del Pont. Montserrat

Diumenge 7 de setembre de 1714 / 2014

Seguim buscant vies a l'ombra de les "xafogors" estivals i aquesta es un bon exemple. La Pared del Torrent del Pont, era per mi, un indret desconegut. Havia sentint a parlar d'ella però mai m'habia interessat en especial i es que, realment, no tenia ni idea d'on era i això que tinc la guia cara sur MONTSERRAT Vias larga. Aquesta setmana m'he posat les "piles" i he esbrinat on es la paret i la via. He buscat informació i he trobat diverses ressenyes mes o menys divulgadores però no al blog de l'Escalatroncs... ens te mal acostumats!!! Be dons, entre la informació una mica escadussera i un pel imprecisa de la guia esmentada i una prou bona ressenya del blog Ressenyes de mig món, d'en Joan Jover, ens em embarcat en una nova "aventureta" per aquest diumenge.

Deixem el vehicle a l'estacionament de la vinya Nova i enfilem camí del Torrent del Pont a munt. Un com hem arribat a l'alçada de la Roca Gris, ja es la "dimensió desconeguda" per nosaltres. No hem passat mai d'aquí. Seguim caminant per camí ombrívol i amb molt d'arbre que no deixa gaire orientar-nos. Segons la guia posa que hi ha una canal a mà dreta que va directe a la paret. Passem una canal però estem als peus de la roca d'en Jordi Solé i Masip i aquí no pot ser. Caminem una estona més i trobem una canal molt esmicolada i prou ample i intueixo que ens durà a bon port. Efectivament en poc més de deu minut som a peu de via i localitzem el primer parabolt ben a munt.

1er llarg: IV, V, IV, V, V+ i V, 9 parabolts en uns 40 metres

El llarg comença per paret tombada amb presa bona però un pel polida per la caiguda d'aigua. De mica en mica la cosa es va redressant fins un mur vertical que el superem amb no massa dificultat fins arribar a un relleix on bruscament cambiem totalment a la dreta i superant un ressalt. Passat això trobem la màxima dificultat del llarg. Seguim recte a munt fins arribar a la reunió de dos parabolts i prou penjada. Llarg potent on tindrem que carregar les "piles".

2on llarg: V, IV+, V i IV+, 6 parabolts en uns 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta per un pany de paret vertical però amb bona presa fins un ressalt. tot seguit fem un pas a l'esquerra per situar-nos en uns matolls i continuem recte a munt per placa, ara un pel més tombada, fins la reunió en una cornisa molt petita. Llarg semblant a l'anterior però un xic més fàcil

3er llarg: IV, IV+, V i IV, 3 parabolts en uns 25 metres

Encetem el llarg per placa vers una fissura en diagonal a l'esquerra. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra i continuem recte a munt. Trobarem alguns passos en adherència molt curiosos. Seguim pujant fins un arbre mort tot sec i un metre més a munt trobarem la reunió.

4t llarg: IV, A0e, V, V i IV, 7 parabolts en 30 metres

Sortim de la reunió fàcilment per l'esquerra fins que la paret es posa vertical. Seguim pujant fins un desplom on trobem el que seria les passos més difícils de la via però que no son obligats. Amb un parell d'A0e superem la panxa per la dreta i tot seguit per placa en vertical. Una sabina ens ajudara en algun pas. De mica en mica la paret perd verticalitat fins que arribem a sota d'un desplom on trobem la reunió i el final de la via.

Per bixar hem llegit vàries opcions que quan ets a la reunió no veiem gens clares i decidim com persones de seny que som, rapelar per la via. Un ràpel d'uns 50 m fins la segona reunió i després un altre de 60 m fins el terra i ja podem donar l'activitat d'avui per finada. La veritat, no m'ho esperava, la via ens ha fer suar de valent però amb tranquilitat i bona lletra ho hem aconseguit.
Una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La paret des de sota

El primer llarg

El Joaquim des de la primera reunió

El segon llarg

Ambient i plaques, no molt verticals, però finetes, finetes

El tercer llarg

Més plaques fines...

El darrer llarg

Arribant a la reunió i final de la via

Via LOS MARES DEL SUR al Pollegó Oest. Montserrat

Dissabte 30 d'agost de 1714 / 2014

Des de fa una mica més d'un any que vull anar aquesta via però entre que te restriccions per nidificació de "pajarracus" i que no "enganyava" prou a la penya, no havia manera. Uns, m'havien parlat malament i uns altres be d'aquesta via i com tot en aquesta vida, per opinar s'ha de conèixer. A veure, de fet es una via que trigaré en repetir-la si decideixo repetir la... de totes maneres no m'ha desagradat del tot ,a excepció del quart llarg, degut a la roca massa trencada que te en el seu començament. Però es que la via te una lògica aclaparadora, busca el camí més evident per conquerir el cim. Poques assegurances i molt justetes, et fan posar-te les piles ja ses de el primer llarg. Teníem intenció d'anar més lluny de Barcelona però les prediccions ens van fer quedar-nos a Montserrat i a la fi vàrem poder ser una petita colla i com ningú havia fet aquesta via, a tots els hi va semblar be.

Per l'aproximació partirem de l'estacionament Nubiola a la Vinya Nova i prendrem el camí que mena del Torrent del Pont. Seguim camí a munt fins travessar un primer torrent anomenat Canal Fosca on davant nostre tenim la dreta Aresta Ribes. Remuntem aquesta canal fins arribar a peu de via de l'Aresta Ribas i fent gal.la del nostre instint anirem vorejant a estones la paret i seguin traça de camí poc definit fins que arribarem on tot just comença la nostra via. Aproximació un pel penosa degut als matolls punxegut que trobarem tota l'estona... però "qui alguna cosa vol, algo li costa"

1er llarg: IV, V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV+, 5 expansions ens uns 40 metres

Pugem a la vertical d'un pont de roca visible des de el peu de via. La paret poc a poc es va redreçant fins arribar a una fissura herbosa. Un cop superat això be una placa de roca inclinada però polida com un mirall on tindrem que apretar força el cul fins arribar al ressalt on no serà tan fàcil fer A0e. Al final del darrer parabolt tenim un pas més fàcil del que sembla per entrar a la còmoda primera reunió. Aquest llarg et posa les piles de cop.

2on llarg: IV i III, neta d'assegurances en uns 25 metres

Ens enfilem per un diedret de roca polida on podrem llaçar una baga en una bona sabina i un cop superada aquesta dificultat progressarem per una canal molt fàcil i un xic trencada vers l'esquerra fins la segona reunió. Llarg senzill i de tràmit.

3er llarg: V, IV+, IV, V i IV+, 4 expansions en uns 40 metres

Encetem el llarg a la dreta d'una llastra on podem posar un friend o tascó i de seguit en tendència a la dreta arribarem a una expansió que no veiem des de la reunió seguim recte a munt, primer per placa vertical i després es va posant més fàcil fins un ressalt. Superem aquest ressalt i continuem amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió. Llarg més bonic del que pot semblar a primera vista.

4t llarg: V- i IV+, 5 expansions en uns 35 metres

Sortim de la reunió vers la dreta fins una bona sabina. Pujarem per una mena de llastra que malauradament, es trenca tota. Pujarem amb molta cura fins un a expansió. Tot seguit, ara a l'esquerra pujarem per una mena de canal on trobarem la segona expansió que ens dura a un arbre on podrem llaçar una baga i continuar, sempre amb roca a controlar fins la propera expansió.  Seguirem per roca, ara millor però polida on trobarem un parell més d'expansions que ens durà al bell mig d'una aresta molt estètica on farem la reunió un pel penjada.  Aquest es poder, el pitjor llarg de la via. Busca el terreny més lògic per pujar, sense poder evitar la roca més trencada i la dificulta es més per la qualitat de la roca que per lo difícil.

5è llarg: V i IV+ i 5 expansions en uns 50 metres

Sortim de la reunió en clara  tendència a l'esquerra abocant-nos al buit. La proera expansió no la veiem i son uns bons metres però justament quan comencem a enfilar-nos verticalment trobarem un bon forat on entra un friend dels grans. A partir d'aquí, es un festival de bona roca. Les expansions estan molt separades però que ens podem acurar un pel buscant merlets i forats on assegurar-nos. Després de uns llargs cinquanta metres arribarem a la reunió. Sens dubte el millor llarg de la via, però tindrem que escalar de valent.

6è llarg: IV i una expansió en 25 metres

Darrer llarg de les mateixes característiques que l'anterior però més fàcil i curt on ens dirà a un avant-cim on muntarem la reunió en una instal.lació de ràpel o una mica més amunt en un petit coll en un arbre. D'aquí tindrem que remuntar uns tres o quatre metres fins el verdader cim del Pollegó Oest.

Pel descens podem fer dos coses. Baixar rapelant per la mateixa via, cosa que no ens va fer el pes (a mi per raons obvies) degut a que es possible que s'enganxin les cordes i caiguda de pedres. Al final decidim baixar com persones amb molt de seny: caminant!!! Pels que volgeu baixar rapelant, cinc ràpels i al terra i fi de la història. Pels que decidiu baixar caminant tindrem que resseguir tota la carena del Serrat dels Pollegons (fites visibles) i que al final vorejarem una roca per la seva dreta que ens portarà a un coll on hi ha una fita molt gran (la hem reconstruit) i tot seguit amb paciència, baixarem per la Canal dels Pollegons que ens durà a peu de via de la Olmo-Urquiza, Tarantel.la i Mickey Mouse, entre d'altres, fins el camí del Torrent del Pont. Un horeta llarga de baixada. I be, un altre via nova per la cole i el millor de la via, la companyia

Escalada realitzada per: primera cordada: (el joves) Ricard Rofes i Jordi Ceballos. Segona cordada: (els... iaios) Joaquim Llòria i Joan Prunera

El Ricard acabant el primer llarg

Jo seguint de prop als companys

El tercer llarg

El poc agraït quart llarg

La quarta reunió

El Ricard començant el cinquè llarg

Jo seguit els passol del Jordi

El cinquè llarg vist des de la reunió de dalt

En Joaquim arribant a la cinquena reunió 

En Ricard al darrerr llarg

Un merlet, gaurebé, tant bo com un parabolt!

L'avant-cim de la via

Un "selfie" dels quatre

Via TOT EL QUE VOLA A LA CASSOLA al Montgròs. Montserrat

Dissabte 23 d'agost de 1714 / 2014

Tot hom es de vacances i jo, aquí "pringat", be, no es que em queixi, millor això que no res i em queda l'al.licient que hi ha algú que també es de vacances, però no surt a fora així que quedem sense tenir cap cosa planejada i tot esmorzant al poble del Bruc li proposo d'anar a fer una excursió ben llarga i escalar la Cajoleta per la via Esquivabolas i empalmar amb la via Tot el que vola, a la cassola. Em diu que la segona ja la ha fet però que no l'importa repetir-la. Jo també he fet la primera però la segona no així que després d'omplir el "pap" marxem per la drecera dels Francesos fins el Torrent de Migdia. La nostra sorpresa es que la via Esquivabolas, la part de dalt es tota mullada i regalima molta aigua. Aquesta nit a Barcelona, i sembla ser que aquí també, a plogut força. Passarem a un plan "B" i pujarem per l'Aresta Brucs o via Blava i llestos.

La ressenya de la via de la Cajoleta la podeu trobar aquí:
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2013/11/aresta-brucs-via-blava-la-cajoleta.html

Un cop feta aquesta primera via ens dirigim tot carenant fins les estribacions dels Plecs del Llibre i el Montgròs i en poc més de vint minuts ens plantem a peu de via. La via comença a la base del primer Pleg (roca nº 218). Ara he descobert que li han posat el nom de Plec de la Martina(?). Comencem la via lleugerament a l'esquerra de la canal on ja comença a redressar la paret.

1er llarg: III, IV i V, tres expansions en uns 25 metres
Pugen recte per seguir pel fil de l'aresta del primer Pleg vers un desplom. Aquí es el pas més difícil del llarg. Aprofitant una petita fissura i en tècnica de diedre superem la dificultat i de seguida arribem a la reunió prou còmoda.

2on llarg: V-, IV i III, sis expansions en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió amb passos molt verticals però amb uns cantells "d'escandol" i amb tendència a l'esquerra anem progressant fàcilment fins arribar al cim del Pleg i en una bona sabina muntem la segona reunió.

Del cim del Pleg baixem una mica pel vessant Nord fins una cornisa i després flanquejant fins el coll amb el Montgròs on muntarem la propera reunió també d'un arbre.

3er llarg: IV, V+, IV i III, cinc expansions en uns 45 metres
Sortim de la reunió caminant fins la paret del Montgròs i un cop a la paret ens enlairem en tendència a l'esquerra per una pany de paret ben vertical i amb un parell de passos difícils entrarem en una zona més fàcil i tot seguit ens dirigim  fins una gran llastra on trobarem la propera reunió.

4t llarg: II i III, una expansió en uns 55 metres
Llarg simplement de tràmit, i de poca dificultat on gairebé caminarem més que escalarem. La reunió la aprofitem de la via Blava del Montgròs.

5è llarg: III i IV, dos expansions en uns 30 metres
Llarg per arribar al cim del Montgròs on tindrem que remuntar dos ressalts. També si volem podem sortir per l'esquerra i caminant arribem al cim. A gust del personal.

Be la via no te gaire rellevància, parabolts per no passar "canguel.lo" i una escalada divertida on vas pujant cims i fent un bon desnivell, tant escalant com caminant. Després, la tornada, llarga, llarga, llaaaaarga, però es el que hi ha i un altre via nova per la cole!

Escalada feta per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

El Montgròs i els Plecs del Llibre

El Primer llarg 

Entrant a la primera reunió

El segon llarg 

El tercer llarg 

Arribant al cim del Montgròs 

Després d'una nit de pluja, al final, un dia fantàstic