Via RATAFIA sortint per la via NORMAL a la Filigrana. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 13 d'abril de 2019

La Filigrana o Faluga (embarcació o animal petit i bellugadís) es potser, l'agulla més esvelta de les que hi han a la regió de les Agulles. Cap via de les que solquen els seus vessants, podríem dir que son fàcil, curtes però no fàcils. Per la vessant sud, trobem una via de dos llargs, que si volem i es el més normal, la podem completar amb la que seria la via Normal. La via que ens toca descriure es la Ratafia, via amb un equipament auster i restaurada recentment que ja la vaig escalar per primer cop el desembre de 1988. La roca es bona a molt bona en general i que ens farà aguditzar els instints per anar a caçar el lluent parabolt. La segona part es mes antiga, típica aresta vertical i fina que ens posarà a flor de pell l'adrenalina.

Partint del coll de les Portelles seguirem el camí cap el refugi i quan siguem al torrent de les Boïgues, abans d'arribar al mateix, remuntarem la canal fins arribar al costat de la Agulla del Dàtil i remuntant la canal de la dreta al costat de l'agulla del Cirerer arribarem a peu de la Filigrana.Quan arribem ja hi ha una cordada i son el Fermí i la Pilar que anirem al darrere d'ells i ens ho passarem d'allò mes be.

1er llarg: IV, IV+, V- i IV, 3 parabolts i un clau en uns 40 metres

Comencem al costat d'un arbre a pujar per la paret omblivola i de seguit trobem un clau seguim en vertical amb tendència a la dreta buscant les millors preses. A partir del segon parabolt l'escalada es en vertical i ben dreta fins arribar a la reunió ben còmoda

2on llarg: III, IV+, V-, IV i III+, 3 parabolt en uns 40 metres

Sortim de la reunió vers la dreta a cercar un mur molt vertical on hi ha un parabolt al mig de la placa, amb escalada de preses petites superem la placa fins arribar a una zona mes amable i amb tendència a la dreta arribarem a un altre parabolt. Una mica mes a munt, a l'esquerra, trobem un bon arbre per assegurar-nos (antigament vàrem fer reunió aquí) i continuar per una mena de canal un xic descomposta fins arribar a l'amble plataforma on farem la segona reunió.

3er llarg: dos claus un parabolt i dos burins junts en uns 25 metres

Encetem el llarg flanquejant a l'esquerra on trobarem un clau vell i ens situarem en plena aresta sur-oest. Primer passos molt verticals però amb grossos còdols que de cop desapareixen i en obliguen a escalar per una paret molt fina i difícil, tot això assegurat per dos burins vells junt i una mica més amunt un parabolt. Poc a poc disminueix la dificultat i trobem una reunió de dos burins vella, seguim per la fina i aèria aresta fins la reunió.

Per accedir al cim grimparem un parell de metres i ens situarem al petit cim de l'esvelta agulla. El ràpel es abocat al buit un metre i mig per sota del cim i fent unes maniobres acrobàtiques i una mica impresionants muntarem el descens de uns 25 metres fils el terra.

Si voleu sentir el que es tenir els pels en punta aneu a escalar-la, sobre tot el darrer llarg. Com sempre que repeteixo alguna via de fa un mínim de trenta anys, sempre em semblen mes díficils, per que serà...?

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

El primer llarg 

En Dídac arribant a la primera reunió

El segon llarg

El darrer llarg que es la via Normal 

Sortint del darrer llarg

El aeri ràpel de la Filigrana 

La foto del grup

Via AFRODITA. Peña Predicadera. Sierra de Guara

Dissabte 30 de març de 2019

Tornem a Predicadera per acabar un via que voliem fer fa temps degut a les pluges i a quest cap de setmana i amb molt bones prediccions metereològiques ens decidim anar-hi.

Per mes informació per arribar:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/06/via-espoon-estarlux-pena-predicadera.html https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/05/via-jabali-errante-pena-predicadera.html https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2017/09/espolon-guanchinfu-la-pena-predicadera.html

Per arribar a peu de via seguirem el mateix camí que la JABALí ERRANTE i un metres a l'esquerra trobarem una corda fixe que ens permetran baixar uns cinc metres al fons de la canal on comença la xemeneia.

1er llarg: IV, IV+, V+/Ao, V, 17 parabolts i un pont de roca en 40 metres
Comencem a escalar per una xemeneia molt franca i en oposició fins que la xemeneia es posa mes oberta a mena de diedre. La roca es polida pel pas de l'aigua, Al final de la xemeneia sortim per la dreta i en placa vertical superem els darrers metres fins la reunió que la tenim en una plataforma un xic incòmoda a l'esquerra. Llarg totalment equipat amb parabolts i molt maco de fer.

2on llarg: IV+/A0, V i IV+, uns 8 parabolts i uns 30 metres

Sortim de la reunió per la dreta superant un ressalt difícil no obligat. seguim per l'esperó amb algun pas difícil fins entrar en la reunió dins de la xemeneia.

3er llarg: IV, III i IV uns 8 parabolts en uns 30 metres

Continuem xemeneia amunt, araq molt més fàcil que el primer llarg on només trobarem una mica de dificultat en els darrers metres doncs la xemeneia es fa més estreta.

4t llarg: IV+, V+/A0 i V, uns 8 parabolts i uns 30 metres

Comencem el llarg per l'esquerra de la reunió enfilant-nos per un vertical esperó fins que amig llarg la placa es fa molt fina i díficil. amb passos no obligats, arribem a un desplom que sortosament i han unes bones preses de mà i superem amb passos atlètics l'esmentat ressalt. Ara gaire be caminant veurem la reunió a la dreta en un altre esperó. La reunió es del tot il·lògica dons estem penjants en una mena d'escletxa que no es gents còmoda.

5è llarg: Ae, V, III i IV uns 10 parabolts en uns 30 metres

Aquí trobem el pas més díficil de la via (6a?) però que no es obligat i amb un pas d'estrep arribem al segon parabolt. Seguim per la dreta de l'esperó pujant per una mena de diedre vertical però amb unes preses excepcionals i tot seguit arribar al final de l'esperó. Fàcil ment sortirem pels darrers metres de la veia JABALÍ ERRANTE fent reunió en dos parabolts.

El descens es igual per a totes les vies d'aquesta zona, malgrat que la volguesiu rapelar tota, en el nostre cas, donem la jornada per finiquitada i baixarem caminant per fer un bon àpat i celebrar l'activitat.

Via per no passar gents de por i gaudir d'unes bones xemeneies i del tot assegurada amb parabolts. Ideal per una bona jornada d'escalada amb gents de compromís i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera

Per on va la via

Començant la xemeneia del primer llarg

Seguim en "remonage"

Els companys gaudint de la xemeneia

Passos molt estètics

Sortim de la xemeneia al segon llarg

Arribant a la segona reunió

La xemeneia del tercer llarg

L'esperó del quart llarg

Els passos més difícils, no obligats, del darrer llarg

Darrers passos de la via

Feina feta

Canal NOBITA al Pic de la Dona. Ull de Ter

Dissabte 23 de març de 2019

Aquest dissabte em porten a una zona nova d'Ull de Ter que jo no coneixia, be, el Pic de la Dona si que el coneixia i l'he pujant uns quants cops, però la vessant nord, no. Es tota una cinglera plena de canals que a primera vista son ben engrescadores si no fos per lo curtes que son. Quan creus que comences a gaudir de la escalada... puf!!! s'acaba el "bròquil" i tot això li sumes una aproximació de ben be hora tres quarts, et deixa una sensació de que t'han pres el pel. tot s'ha de dir que hi ha que li semblara be però a mi m'ha deixat frustrat.

La canal que ens decidim a fer es la "NOVITA" en voltada d'altres canals semblants tant en dificultat com en els noms, "POCOYO" i "DORAEMON"... es com a les pel.licules de Hollywood, que es queden se'n se imaginació per donar-lis nos guions, aquí els i donen noms d'allò més... es igual, deixem-ho estar.

Sortim de la Estació hivernal de Vallter 2000 i penem la pujada a la Portella de Mantet i un cop al coll davallem fins la vall. Travessem boscos i una primera vall que tenim a l'esquerra. Continuem fins l'altre vall i la remuntem i arribarem a una mena de circ on una carena descendeix plena de canals curtes. Seguim per la vall fins gaire be al final on intuirem la canal que volem fer.

Comença suau i de mica en mica va posant-se dreta mai assolint els 50º, tant sols en un petit ressalt que pot arribar a 60º o mixta segons la nivació. Un cop superat aquest ressalt la dificultat desapareix i ens trobem un gran llom que en portarà la cim del Pic de la Dona. Total, gaire be 2 hores d'apoximació i 3/4 de ascensió per la canal i vaja, a mi no em queden ganes de baixar i tornar a fer un altre canal, que ja he tingut prou avui!!!

El descens des de el cim del Pic de la Dona es senzill, només tenim que davallart per carena veres llevant fins arribar a la Portella de Mantet i d'aquí a l'Estació de Vallter2000 i donar per acabada la sortida.

Canals de neu per a molt, molt, però molt fanàtics.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Les canals vistes des de l'altre banda 

Baixant de la Portella de Mantet

Remuntant la vall camí de la canal 

Començant la canal 

A mitja canal 

Encarant el petit ressalt 

... i nosaltres al darrera

... i aquí s'acaba tot

Poca neu i corredor molt curt

Via SUPERTRAMP a la Paret de les Bagasses 35 anys després

Dissabte 9 de març de 2019

El juliol de 1984 va ser el primer cop que en vaig mirar la paret de les Bagasses amb ulls d'escalador i que aquella immensa paret, que gairebé, es perdia en el cel blau d'aquell calorós estiu, va fer que entre por i curiositat al desconegut ens decidíssim a escalar aquella paret encaixonada en el congost. La Supertramp es la via que mes cops he fet a Terradets, tant cops con set, i que el record que tinc es de literalment, córrer per la paret, tot el contrari d'aquest últim cop, que mes be m'he arrossegat com he pogut tot i tenint que treure de la "xistera" un estrep per poder superar algun pas que altre. Han passat vint i tres anys des de l'ultim cop que la vaig escalar, poder una mica cansat de repetir-la i que la paret era prou llimada pel pas de les cordades i ha estat ara que m'he decidit a tornar a repetir-la... per últim cop? no se, qui ho sap. La ressenya que he fet dista molt de com la vaig ressenyar el primer cop però ja sabem que no es igual als 24 que als 59 anys, tot es mes... podríem dir, feixuc.

La via ara es re-equipada amb reunions amb anella per poder rapelar i conta amb 8 parabolts emplaçats en tota la via, sobretot en els trams mes polits però que no regala res de res i podrem gaudir de la col.locació de tascons immillorables així com de tota mena de friends grans i petits.

Per accedir a la paret deixarem el vehicle de la zona d'esbarjo de la Font de les Bagasses i ens dirigirem a la paret tot travessant el pont d'un arc que hi ha per travessar el riu. Pujarem per un tram amb cable fins arribar a la via del tren travessant amb cura el túnel i tot seguit remuntant-lo vers la paret. Arribats a la base de la paret trobarem una marca picada a la paret QV de la via Quo Vadis, i uns metres més amunt en un gran replà la nostra via on hi trobarem un burí amb plaqueta al peus, aquí comença la nostre via.

1r llarg: III, IV+, IV i V+ (un pas d'Ae), un parabolt i uns 40 metres
Comencem a pujar per paret tombada sempre buscant la vertical d'una llastra característica. Un cop arribats la superem amb tècnica de bavaresa fins un bon arbre als peus de la vertical placa. Ens enfilem per la placa fins arribar al parabolt. Aquí tenim un pas difícils i polit, en el meu cas he fet servir un estrep per poder superar un pas i abocar-me de ple en la placa fins assolir una bona presa de ma que ens durà de seguit a la reunió.

2n llarg: V, IV+ i IV, un parabolt un clau i un burí en uns 40 metres
Sortim de la reunió per placa difícil a cercar el primer parabolt, sortir del parabolt es el que costa més. Seguim per placa mes humana fins un ressalt on trobarem un pitó. El superem i continuem per placa on hi ha un burí original i continuem en escalada mes tranquil·la fins la reunió.

3r llarg: IV+, V+ (un pas d'Ae), V, V+ (un pas d'Ae) i IV+ i dos parabolts en uns 40 metres
Sortim en direcció un ressalt amb una bona sabina que ens portarà a una vertical placa, el pas es protegit però la roca es molt polida i amb l'ajuda d'un estrep podrem arribar a una grossa sabina. continuem per diedre fins assolir un altre parabolt. Les preses de ma i de peu son molt polides i farem un altre pas d'estrep per perdre la sensació que ens rellisca el peu. superat aquest entrebanc continuem per diedre mes fàcilment fins la reunió.

4t llarg: IV+ V+ (un pas d'A1), V i IV+ i un parabolt en uns 25 metres
Encetem el llarg fàcilment flanquejant a la dreta fins situar-nos sota un parabolt. D'aquí continuem recte fins un ressalt molt pronunciat amb una bona fissura. en el nostre cas hem col.locat un tascó i fent un pas d'A1 hem lograt superar el ressalt. Continuem amunt  fins gaire be tocar un gran arbre i d'aquì flanquegem fins la reunió que tenim a la dreta.

5è llarg: V i IV, neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió vers una gran llastra vertical i un xic desplomada i la superem amb tècnica de diedre fins que decau la dificultat i en poc estona arribem a la reunió, la mes espectacular de totes.

6è llarg: IV, IV i IV+, dos parabolts i uns 35 metres
Sortim de la reunió ver la dreta fins un parabolt força metres amunt. Un cop en el parabolt, fem un canvi i passem de placa a un diedre. continuem amunt fins que el diedre es tanca i trobem un altre parabolt. Aquí la roca es prou polida però superem els darrers metres fantàstica fins arribar per placa tombada fins la reunió.

De la reunió, tenim tota una instal.lació de cable que recorre tota la Falsa Feixa fins el final amb passos prou aeris i un cop hem travessat tota la paret trobarem el camí que ens durà amb una mig hora a la via del tren. Travessem l'esmentada via baixant per una canal amb corda fixe que ens deixarà a la carretera.

A estat una dura i fantàstica escalada (en el meu cas) deixant-me un regust agre-dolç, doncs no puc separar del meu pensament la manera que la havia escalat tants cops i com he tingut que superar els mateixos passos d'una manera tant diferent, però així son les coses, sap mes el dimoni per vell que per dimoni... aneu a fer-la, que gaudireu d'un itinerari preciós.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Miquel i Ricard

Començant el primer llarg

A la placa del primer llarg

El tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

El vertical quart llarg

Arribant al flanqueig del quart llarg

El cinque llarg, al darrera dels companys

Arribant a la cinquena reunió

El darrer llarg, poder el mes bonic com a traçat 

Ho hem aconseguit!!!

La paret i la meva ressenya de fa 35 anys

Via VILABONA a la Serra d'Encies a Vilamala

Dissabte 2 de març de 2019

El Clot de Vilamala es, com he descrit en altres entrades, un lloc salvatge i solitari. La via VILABONA dels germans Masó, la vaig estar mirant fa un parell d'anys i buscant informació només la vaig trobar en un blog: http://romanticguerrer.blogspot.com/2015/11/vilabona-vilamala.html, però amb les explicacions que en va donar el mateix creador del blog, mes o menys ho vaig tenir clar però sense decidir-me a anar-hi. Vaig fer vàries inspeccions "dumingueres" però sense aprofundir massa i deixar-ho per altre cop. A estat aquesta setmana passada que veien la piulada del company Joan Asín que he convençut als companys per anar-hi.

La via es per "col.leccionistes", un grau molt asequible amb passos de IV esporàdics però amb autèntiques excursions per una paret tombada buscant les poques assegurances fixes i els, aparentment, forats per emplaçar friends. Te una aproximació dallò més selvàtica i salvatge, gaire be hora i mitja de baixar continuament per una canal del tot emboscada i tancada fins que arribes a divisar el peu de via. Tot això fa que sigues una via ràpida en un principi però que tot plegat, es convertirà en una jornada llarga entre baixar, escalar i retornar a la carretera.

Sortint de Solsona, prenem la carretera que porta a Coll de Jou i en el Km. 19,5, mes o menys, trobarem una petita explanada on deixar el vehicle. A la nostra dreta tenim una pista ascendent que en portarà a un gran llom pelat d'arbres (uns en vàren dir que s'anomena-ve "pla de la batalla") amb una antena al seu cim. Prenen com a referència aquest punt, mirant a llevant, ens dirigim al bosc on trobarem un parell de fites que ens indiquen un petit corriol, Travessem el petit bosc i baixem per un llom pelat d'arbres uns 300 metres fins que un altre fita ens indica la baixada per una canal evident però molt tancada. Anirem baixant penosament on en algun punt tindrem que ajudar-nos amb la corda fent un passamà. Tindrem que fer servir al "raro instinto del hombre blanco". En un punt que s'acaba la canal, veurem un gran pi característic que ens indica que som a prop del peu de via. Ara tenim una placa de roca molt tombada que la baixarem fàcilment però amb compta fins un altre canal a sota de tot. Seguirem la canal uns pocs metres per pujar vers la paret i arribar al gran pi. D'aqui desgrimpem fàcilment on trobarem una fita, una "V" i un fletxa picades a la roca. Aquí comença la via i acaba el martiri de la aproximació.

1er llarg: II, III, IV- i III , 1 parabolt i un clau en 50 metres

Comencem vers una llastra horitzontal que tenim al capdamunt on hi ha un clau. seguim tota l'estona en vertical fins que força metes a munt en un petit ressalt trobem un parabolt. Superem el petit ressalt i seguim fàcilment fins la reunió. La roca es bona en general però, ull.

2n llarg: III, IV- i III i 2 parabolts en 55 metres

Sortim per la dreta de la reunió fent un petit i fàcil pas de flanc. Continuem recte a munt fins un parabolt i desprès en escalda fàcil en diagonal ascendent a la dreta fins un ressalt on hi ha un altre parabolt. Superem el ressalt i seguim recte fins que força metres a munt trobarem la reunió a la dreta d'una balma.

3er llarg: II, III i IV- i neta en 40 metres

Sortim de la reunió en vertical per terreny molt fàcil fins un esperó. Seguim a munt fins que un desplom ens parra el pas i fem un flanqueig a l'esquerra. Aquí podem assegurar-nos en un parell de sabines abans d'entrar a la reunió.

4t llarg: IV, III+ i III , 2 parabolts en 35 metres

encetem el llarg per la dreta i per damunt d'uns arbustos on trobem el primer parabolt. Aquí tenim el pas més difícil de tota la via. Un cop superat seguim en tendència a la dreta fins un ressalt on trobem el segon parabolt i sense massa dificultat arribarem a la reunió

5è llarg: II i III, neta i uns 40 metres

Sortim fàcilment fins una mena de fissura que ratlla la paret cap a l'esquerra. Podem assegurar-nos en un parell de sabines. Seguim escalant a l'esquerra fins arribar a una mena de canal curta, vertical i trencada que ens menarà al final de la via. Podem assegurar-nos en un arbust mig podrit o seguir caminant fins els bosc i muntar reunió en una alzina.

Per retornar a la carretera, boragem un contrafort que tenim al davant per la nostre dreta i pujant i baixant un parells de turons pel lloc mes adient, arribarem al punt on hem baixat per la canal i d'aquí pel llom fins el pla i baixar per la pista fins la carretera.

La via esta prou be, doncs escalem uns 220 metres amb poca dificultat però hem d'anar llegint la roca per trobar el millor camí possible. Tot i que podem emplaçar friends, no son cap marevella, però et donen moral. Com ja us he dit, es una via només per col.leccioniste i senglars. Apa, una nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera

La paret gaire be al final de la canal

Llegenda a peu de via

La tombada paret i el primer llarg

Navegant pel segon llarg

El companys recuperant el segon llarg

Sortin de la reunió del tercer llarg

Encara que fàcil, all tercer llarg, no val a badar

El quart llarg, poder el millor de la via

Nosaltres dos a la quarta reunió

El Dídac recuperant el quat llarg

El darrer llarg, massa fàcil

Recuperant els darrers metres de la via

"deunidó" l'aproximació per escalar la "vieta"