Via VERTICAL 38 anys després al Penya-Segat de la Falconera. El Garraf

 Dimarts 6 de desembre de 2022

Fa trenta quatre anys que no habia tornat a escalar aquesta via. El Penyó de Garraf com l'anomenabem, era un lloc recorrent molt a prop de Barcelona i que ens acostavem amb el tren. Tant a l'estiu com a l'hivern, els diumenges al matí veniem a escalar a la vora del mar. A l'any 1983 i amb la moda de les vies del Pic del Martell, vàrem deixar una mica de banda el Penya-Segat abocan-nos més a la varietat de vies del Pic del Martell.

Ara, ja fa un temps (anys) que els graus de dificultat de les vies, no son per a mí objectius, més aviat subjectius. Ho dic per que repetint vies, com es el cas d'aquesta, les havia escalat, fins a l'avorriment, totes en lliure. Estabem acostumats a escalar a Montserrat agafant-nos a "pinyonets" i veniem aquí al Garraf i trovabem unes "gandes d'escòndol". L'expresió que deiem quan trovabem una pressa d'aquestes dimensions era que aquí podiem fer una reunió pentjas del braç. Amb el temps tot canvia, els anys, els pes corporal, la por a caure, el compromís, l'agilitat i tot això fa que recordis com pujavem i com pujo ara i el que per a mi eren IV+ ara, son V+.

Fa uns dies, després d'escalar la via PISET, ens decidim a fer la via VERTICAL per que el company conegui que és escalar amb el soroll de les onades picant a la roca per sota teu.

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: IV, IV+, III, IV+ i III, unes 3 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb el primer llarg de la via SAME on tindrem que devallar uns tres metres i tot seguit pujar en vertical amb tendència a l'esquerra fins a arribar a una mena de canal terrosa i començarem un llarg flanqueig a l'esquerra per placa vers una visible cornissa on muntarem la reunió. Pel camí trobarem alguna expansió prou rovellada.

2n llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 2 parabolts (que no son de la via) i tres claus en uns 30 Sortim de la reuniño per l'esquerra pujant per placa vertical. Arribarem a una mena de cornissa ascendent on hi ha un parabolt d'un altre via. Seguim vers uns blocs on hi ha un pito amb una baga. Amb passo verticals i atlètics superem el ressalt amb l'ajuda del clau (en el nostre cas) i seguim recte amunt. Trobarem un parell de claus vells. Uns passos ben difícils i vertcials, en portaran a una reunió en ua plataforma molt còmoda.

3r llarg: IV+, IV, III, IV i IV+,  1 parabolt i 2 espits en uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical per un diedre que ens deixarà en un tram fàcil però una mica trencat. Seguim vers un altre diedre vertical que tenim al damunt nostre. El superem fet passos de bavaressa assegurat per dos espits mol vells i rovellats i un cop a dalt entrarem a la reunió.

Seguirem per la via BRAZO DE HIERRO per finalitzar l'escalada i així arrodonir una mica més la jornada.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/10/via-piset-38-anys-despres-brazo-de.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/01/en-un-principi-el-joaquim-i-jo-teniem.html

El descens el farem caminant per dalt del Penya-Segat en sentit ponent, per camí ben marcat, que ens durà a la cantera, sembla ser sense explotació i d'aquí un altre cop al poble. En total una mig hora.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El llarg flanqueig del primer llarg

El pas explosiu del segon llarg

Arribant al final de la via

El mar de rerafons

Foto d'uns companys de la via veïna

Via JOC DE NENS entrant per l'AVI JOAN, Els Graus de Collbató, Montserrat

 Dimecres 2 de febrer de 2022

Aquest cop porto a un company que no escala gaire a fer una via en apariencia, senzilla. Es la via anomenada "joc de nens", entrarem per un altre via, la de l'Avi Joan, per fer més llarga l'activitat essent una bona combinació de llagrs, malgrat tenir una equipacio molt austera i mancada d'ambient, com sol passar en aquest paratge de Montserrat.

La via en si no te cap interés, només el de portar algú que escali poc o gens, tot i que el grau que vaig trobar per les xarxes era molt baix, m'ha sorprés el segón i tercer llarg de la pròpia via amb passos que en van semblar prou fins.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2013/02/montserrat-els-graus-via-lavi-joan.html

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Esperons de Fra Garí. Els Graus. Montserrat

Dilluns 7 de desembre de 2020

Els Esperons de Fra Garí  és una via que va resseguint tot una sèrie de ressalts més o menys interessants, sempre tallats per repisses on haurem d'anar caminant. La roca en conjunt és bona, tot i que en algun punt final del llarg, no serà bona. Totes les reunions són muntades a excepció d'alguna, perqué les farem a peu pla com si estesi'm a peu de via. La via per llarga que sembli, es fa ràpida.

Per accedir a la via, haurem d'anar a la part alta de Collbató i dirigir-nos al dipòsit d'aigua i anar a la drecera de Fra Garí. Els esperons són ben visibles des d'aquest punt. La via comença a l'esquerra d'un esperò molt marcat que ens incitaria a enfilar-nos, però les expansions son a la placa de l'esquerra que és per on comença la via.

1r llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem el llarg per placa tombada fins a un petit ressalt que el superem per la dreta i amb la mateixa dificultat en tot el llarg arribem a la reunió que trobarem a terra.

2n llarg: IV+ i caminant 1 parabolt en uns 30 metres
Caminarem uns metres fins a la base d'un ressalt d'uns 15 metres. El superem i al seu cap de munt caminarem un grapat de metres fins la base d'un altre ressalt molt més vertical. No hi ha reunió.

3r llarg: V+/A0e, IV+ 4 parabolts en uns 15 metres
Amb un pas de bloc molt fort, cercarem la primera expansió i després a la dreta un altre. Seguirem recte amunt a cercar un bon ressalt amb una llastra i bons còdols fins a arribar al final on muntem reunió al terra

4t llarg: IV+, II, 1 parabolt i uns 25 metres
Seguim superant un altre ressalt curt un xic trencat i després fàcilment arribarem a la base del següent ressalt i muntem reunió. La reunió és d'un sol parabolt amb anella, però la podem fer tranquil.lament a terra sense lligar-nos.

5è llarg: V, i II, 3 parabolts i uns 25 metres
Tenim una paret vertical al davant nostre amb bons còdols. La superem fins a un replà on hi ha una reunió que passem d'ella, seguim per l'esquerra, ara molt fàcil, fins a la reunió un pèl penjada.

6è llarg: V, IV+ i V, 4 parabolts i uns 25 m
N'enfilem per un esperò de roca fantàstica fins a un ressalt i que un cop superat arribem a la reunió. Poder el millor llarg de la via en referència a la roca. 

7è llarg: II, neta i uns 40 metres
Llarg de tràmit molt senzill a manera de cresta en què anirem superant petits ressalts fins arribar a la reunió.

8è llarg: V+/A0e, V, IV+, 3 parabolts en uns 20 metres
Comencem a pujar per paret vertical i per una fissura molt forta. es possible fer A0e. Un cop superada ens decantem a la dreta i seguim per terreny una mica descompost fins a arribar a la reunió devant un esperó tombat.

9è llarg: III, Ae, V, 4 parabolts ens uns 20 metres
Seguim per l'esperó tombar fins a arribar a un fort desplom. Amb dos passos d'Ae el superem per entrar en una placa vertical i en pocs metres arribem al final de la via a tocar al camí de les Bateries.

Per retornar a Collbató seguirem amunt pel camí de les Bateríes i a uns cent metres, trobarem un corriol a ma dreta amb senyals de pintura verda que ens portaran a la drecera de Fra Garí i en mitja hora, més o menys, de retorn al poble.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la via

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Darrer llarg

El fred a apretat de valent avui

Via FELISÍN sortint PER JABALI ERRANTE a Peña Predicadera. Sierra de Guara

Divendres 12 d'octubre de 2018

La Peña Predicadera, en terres aragoneses i ubicada a la Sierra de Guara, es com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paisatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjans dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fins a on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un cruament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Com marxem un cap de setmana i hem arribat relativament tard ens decidim per una via curta però que podent empalmar-la amb els darrers llarg d'un altre ens dona una bona opció per avui. Ens decidim per la via Felisín originalment de tres llargs que es poden fer en dos i totalment assegurada amb parabolts. Està justament a la dreta de la via Jabalí errante on els parabolts son ben visibles.

1r llarg: IV, IV+ i III, 9 parabolts i uns 30/35 metres

Comencem a pujar per paret no molt vertical amb un rocam de primera i seguin els parabolts arribarem a la reunió que ens saltarem. Superem el ressalt i continuem per paret tombada i fàcil fins un altre reunió i es aquesta on la muntarem.

2n llarg: V, IV, V, IV+ i IV, 7 parabolts en uns 40 metres

Sortim de la reunió fins un bon ressalt i un cop superat escalem més fàcilment fin un altre de les mateixes característiques. Seguim per un esperó fins un diedre curt un xic trencat a la sortida i continuem amunt per placa bona fins muntar la reunió als peus d'una cornisa i d'un bon desplom.

Ara continuarem per la via Jabalí errante.

4t llarg: Ae, V, IV+ i IV 8 parabolts i uns 40 metres

Sortim de la reunió vers l'esquerra per cercar el primer de dos parabolts per fer un Ae (hi han un parell de burins vells que no son necessaris). Fet això, escalem en vertical per un diedre/xemeneia vertical i amb preses molt franques fins sortit del diedre. Continuem per un esperó estret i vertical fins arribar a la reunió als peu d'una gran balma i un fort desplom.

5è llarg: III, IV, IV+ i II, 3 parabolts i uns 40 metres

Sortim de la reunió per situar-nos sota del desplom i seguim per l'esquerra practicament caminant. Seguim flanquejant i fem un pas de gegant per passar d'un cantó a l'altre per superar una canal. Seguim caminant i arribem a un petit mur amb dos parabolts. Amb passos fins superem el muret i continuem per terreny ajagut i molt fàcil fins una única savina on hi ha una baga on muntarem la reunió.

El descens el farem pujant com si anesim al cim però abans ens decantarema l'esquerra i baixant per una canali. Remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Altres vies del sector per convinar:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/06/via-espoon-estarlux-pena-predicadera.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/05/via-jabali-errante-pena-predicadera.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2017/09/espolon-guanchinfu-la-pena-predicadera.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'itinerari de la via

El primer llarg

El company recuperant el llarg

La Segona reunió

Arribant a la segona reunió

El llarg de la via Jqbalí errantre

Sortin del curt artificial

El flanqueig del darrer llarg

Demà mes...

ESPOLÓN GUANCHINFÚ a la Peña Predicadera. Sierra de Guara

Dimarts 26 de setembre de 2017

Sempre hi ha llocs que et sorprenen, tant si es un lloc nou com per l'entorn i aquest es un d'ells. En terres aragoneses, en la província d'Osca, es trobe la Sierra de Guara, el que seria per nosaltres, una serralada prepirinenca. Com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paissatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjants dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fin on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un creuament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Un cop davant les parets baixarem una canal fins el peu de via on seran visibles la cantitat de parabolts que hi ha a la via. Via totalment equipada amb parbolts, en els llocs fàcils sobren, on només necessitarem de 8 a 10 cintes i la reunió per gaudir d'una escalada prou divertida.

1r llarg: III+ i IV+, 8 parabolts en uns 30 metres
Comencem a escalar per un esperó ample i tombat i en arribar a un lloc més ajagut, ens decantarem a l'esquerra fins un ressalt un xic més vertical . Un cop superat , decau la dificultat fins arribar a una còmoda reunió. Llarg fàcil i amb un excés considerable d'expansions per la dificultat que te.

2n llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
Seguirem per l'esperò, ara una mica més vertical amb les mateixes característiques que l'anterior però amb una mica més de "sal i pebre" Sols tenim que seguir els parabolts.

3r llarg: IV i 5 parabolts en uns 30 metres
emprenem un llarg flanqueig ascendent, primer travessant una canal que pot estar mullada per l'aigua i després per una placa tombada i de presa petita que de mica en mica anirà perdent dificultat fins arribar als peus d'un altre esperó més vertical i estret.

4t llarg: IV. IV+ i V- i 6 parabolts en uns 35 metres
En enfilem pel fil de l'esperó amb passos més difícils que en els llargs anteriors fins arribar a un petit mur ben assegurat. continuem fins un replà als peus d'un curt però vertical ressalt. També ben protegit, el superem fins arribar a la reunió. Bon llarg.

5è llarg: IV+, V, V+ i IV i 9 parabolts en uns 30 metres
Seguim pel fil de l'esperò fins un fort ressalt ben assegurat amb dos parabolts. El superarem per la dreta i un cop a dalt anirem a l'esquerra per entrar a una mena de canal vertical on trobarem la màxima dificultat del llarg. Amb tècnica d'oposició superem les dificultat fins arribar a la reunió als peus d'uns desploms. Llarg preciós

6è llarg: IV i V+, 4 parabolts i 1 espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió en direcció a una mena de curta xemeneia en un flanqueig a l'esquerra. Pugem en oposició amb passos difícils procurant no encastar-nos massa. La superació d'aquest llarg es atlètica i vertical però no obligada fins que perdem dificultat i arribem al final de la via.

El descens el farem arribant al que seria un cim de l'extens altiplà de la peña. Trobarem fites. En direcció Nord, baixarem del cim fins una canal i remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Una via bonica i agradable en un entorn nou per a mi que de ben segur us fascinarà. Una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Asín i Joan Prunera

La Peña Predicadera des de la pista d'aproximació 

L'esperò per on va la via que hem escollit

El primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Darrer llarg 

El company a la reunió

Els darrers passos del final de la via 

Lloc nou i via nova per la "cole"

Via de la NÚRIA al Cap de l'Obaga Negre.Serra de Sant Joan. Alt Urgell

Dissabte 10 de setembre de 2016

Hi ha cops que més valdria no aixecar-se del llit, hi ha cops que no surten les coses com les tenies planejades, però hi ha cops que tu mateix caus de grapes en el despropòsit... be, jo ja sabia a on anava però la qüestió es que per diferent situacions decidim anar a fer aquesta... podríem dir, via d'escalada amb l'excusa que el companys tornes de les vacances i necessiten calentar motors i la filla d'un d'ells, la Celis, practicar una mica fer de primer i muntar reunions. La... via en qüestió, no em molestaré en descriure-la, nom´s teniu que seguir el parabolts grocs posats en llocs tan inversemblants com, al terra, mentre camines arribant a les reunions. Jo, particularment , no la recomano a ningú ni tant sols per practicar això que li diem "escalada", però allà vosaltres, es cosa vostre que l'aneu a fer.

En vies així potser que no fa falta ni ressenya però com som animals de costums gastem tòner i fem unes impressions de la ressenya feta pel propi Guillem Arias. En el meu cas, aprofito la fotocòpia del dibuix de l'Armand Ballard en un Vèrtex, que ja vaig fer servir per la seva veïna, la via del Guillem, així no vaig gastar tòner. Be, "cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia". Uns balls de graus per tot arreu que flipàvem, V i IV+ on no hi eren i III que eren IV. D'acord, els graus son molt personals, perooooo...!!!

En fi, que la via o el que pretén ser no, val res de res, però, res de res, ni tant sols la matinada, els quilòmetres i l'arribar a peu de via. El que si a pagat la pena es la companyia, que dintre de tot, ens ho hem passat prou be, rient i "despotricando" de la via, fins i tot a la Celia no li ha fet el pes la via.

Malgrat tot tinc que dir que es una nova via més per la "cole" i com diu un amic: TINGUI I NO VUELVI...! aquí es, pel que vulgui anar i OJO, que haurà gent que li agradi la via, aquí hi ha cabuda per tothom, faltaria més...!!!

Escalada realitzada per: Celia Rodríguez, Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Primer llarg, la roca promet, però aviat s'esvaeix qualsevol alicient

Aquí li marquem IV+... III i gràcies

Així tota l'estona, roca, fang i vegetació 

En aquest llarg, diuen III.. arriba al IV i un pel mes 

D'això, ni m'enrecordo

Cara de circumstàcia

Més amunt, diuen que IV+, si, però amb "rebava" 

Be, es igual, dintre de tot, en hem rigut prou

Via JOSEP FATJÓ I GENÉ al Serrat de La Palomera

15 de febrer de 2015

Porto un refredat de "cal ample" i no tenia ganes de fer res el cap de setmana però la carn es dèbil, molt dèbil... i tot i així, el diumenge marxo a escalar. Mirarem de fer una cosa nova, una via dels germans Masó a la Palomera que no es llarga, tant sols cinquanta metres i dos llargs. Això si, es troba al serrat de la Palomera que encara que des de Can Jorba sembli que es a prop, està molt amunt i  el camí fa pujada, molta pujada i a mi em costa respirar... no tinc remei!!!

Sortim de Can Jorba i el dia es rúfol, fa un xic de vent i fred, però mica en mica que anem pujant el fort desnivell ja començo a suar la "cansalada". Fa temps que no vaig per aquest camí i no l'encertem a la primera. Després d'uns instants de mirar a munt i a vall trobem el camí de pujada a la Palomera i en tres quarts d'hora arribem al Serrat de la Palomera. D'aquí seguim camí fins arribar al següent contrafort i tot seguint la paret i canal a munt arribem a peu de via en una còmoda terrassa en mig del bosc, on ja es visible la primera expansió de la via.

1r llarg: IV, III, IV+, IV i II, dos espits i dos ponts e roca en un 30 metres
Comencem escalant en diagonal a l'esquerra sempre amb molt bona roca fins un replà als peus d'un muret vertical i un cop superat aquest anem gaire be caminant vers la dreta fins la còmode reunió sota un pany de paret vertical i desplomada. Aquí trobarem els mini-pots-registre (si es poden dir així) que ens tenen acostumats aquesta cordada tant prolífica d'escaladors.

2n llarg: II, A1e, IV, V+ (no obligat), V i III, un pitó i 5 parabolts de 8mm en uns 25 metres.
Enfilem el segon i darrer llarg vers la dreta a cercar fàcilment el primer pitó de l'artificial. Després tres passos més d'A1e amb una sortida en lliure fàcil. D'aquí anem a l'esquerra a cercar la primera expansió d'un vertical mur però amb un rocam immillorable. El pas es molt fort i podem reposar si ens veiem superats per la dificultat. Després, amb un parell de passos més d'apretar però més fàcils, s'acaben les dificultats i fàcilment arribem al que seria el cim del contrafort est de la Palomera. Com ja us dic, estic refredat i m'ha costat més de lo normal fer aquest llarg. Be ara toca baixar i des de la última reunió hi ha un espit i un parabolt, L'espit te anella i deixem un cordino per ajuntar-los i pode fer un ràpel de 35/40 metres fins el peu de via.

La via no ha estat malament del tot, curteta però intensa i amb una roca immillorable i es el que passa amb questes vies, quan ja estàs animat, s'acaben. Però cap problema, de baixada arribem a les vies esportives que envolten aquest serrat i fem la via BARDO segons la ressenya que ens ensenyes uns companys que estan fent "esportiva", te 5b... be a nosaltres ens a semblat mes, però ja se sap, això dels graus es molt relatiu. així que hem pogut "apretar" una mica i em fet una via nova i jo ben fotut del refredat... que més es pot demanar? Dons un bon dinar per recuperar forces. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

Comencant el llarg

El pas més dificil del primer llarg

La fàcil arribada a la primera reunió 

El desplom del segon llarg

Vista del company a la reunió 

Els passos difícils del segon llarg

Arribada al final de la via

Fotuts de fret però contents