dimecres, 26 d’octubre de 2022

Via PISET 38 anys després + BRAZO DE HIERRO a la Falconera del Garraf

 Dissabte 22 d'octubre de 2022


Ressenyes que vaig fer al 1982

Escalant la SAME al 1984
Era a finals de 1979 que vaig conèixer "el Peñon de Garraf", com coneixiem La Falconera. Només coneixia una via, la SAME, llarga i tota de flanqueig per sobre el mar. No coneixiem res de la zona però veiem algún buril i pitó rovellat i allí que ens ficàvem. La via "PISET" no sabiem com es deia i jo a les ressenyes que dibuixave les anomenave amb números la nº1, la nº2, la nº3, aquesta era la nº2 i que a partir del segón llarg sortiem per l'esquerra lo que era el tercer llarg de la via VERTICAL, per mi la nº3. A la dreta no habia res. Han passat trenta vuit anys del primer cop que la vaig escalar i repetida infinitat de cops fent matinals, ull, anàvem i tornàvem amb tren. Ara no sé que serà però el grau no és el mateix... o jo, ja no sóc el mateix...

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: V, IV+ i IV, 3 espits i 2 pitons i uns 25 metres
Comencem a escalar sortint a la vertical del cartell "d'escalada regulada" a cercar la primera expansió i ja en vertical trobem un clau molt rovellat. Seguin en veretical sempre amb bones "gandes" de mans. Podrem arrodonir les assegurances emplaçant bons tascons o friends. Sempre en vertical seguim escalant fins a arribar a la cova on munem la reunió de tres espirs amb naella molt rovellats.

2n llarg: Ae, V i IV, 6 espits i uns 15 metres
Sortim en artificial fent tres passos un xic desplomats i sortin en lliure per una cornissa molt petita a l'esquerra. Seguim flanquejant i tot seguit superem un petit ressalt per l'esquerra i entrem a la reunió. Antigament aqui no habia reunió i ens dirigiem a l'esquerra.


3r llarg: V, IV+ i IV 3 espits en uns 30 metres
Sortim ffen uns passos en flanc a la dreta prou difícils per continuar recte amunt. Arribarem a una cornissa ample on podriem fer reunió. Una llastra enorme i desplomada ens parra el pas. La voregem per l'esquerra amb un pas molt aeri i seguim rexte amunt, ara amb més facilitat fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que reforçar degut a que hi ha dos pitons que només veure'ls, fa por.

Sortim caminant per la terrassa i ens dirigim a la paret on viem una serie d'espits en una gran placa calcàrea on comença la via BRAZO DE HIERRO.

4t llarg: V, V+/A0, IV 6 espits en uns 20 metres
Ataquem la placa vertical però amb unes preses d'escàndol. Seguim en vertical fins que esposa molt més dret. Ara els expansions van un xic a la dreta. Aqui tenim el pas més difícil de la via. Amb una "tramposa" podrem fer el pas ja asegurats per dalt i amb uns passos molt drets i atlètics arribarem a la reunió.

5è llarg: IV i IV+, 1 espìt (reunió) en uns 15 metres
Sortirem per la dreta a cercar un ressalt. un cop superat això, a la dreta trobarem una reunió/ràpel, només tindrem que superar un altre ressalt i ja serem al final de la via.

El descens el farem caminant per dalt del Penya segat en sentit ponent per camí ben marcat que ens durà a la cantera, sembla ser sense expltació i d'aquí un altre cop al poble. en total una mig hora.

Ara a fer la cerversa amb els companys que ens estan esperant al poble i mitja via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Carruesco i Joan Prunera amb els companys Juan Carlos i José Sirvent "Tacha", tots del CE Àliga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.