dimarts, 26 de febrer de 2013

Montserrat, Els Graus, via l'avi Joan

24 de febrer de 2013
Encara que el divendres nevés gaire bé a ran de mar i Montserrat quedes covada de neu, el diumenge, almenys, per la cara sud, ja no quedava res de neu i la colla de sempre quedem per esmorçar i petar la xarrada a Collbató i si el fred ens ho permet farem una petita escalada. Mentre "movem el bigoti" no tenim clar a on anem. El que si tenim clar es que ens quedem per la Codolosa o el Graus dons el fret es punyent. Proposem vies però la gent no es decanta per cap cosa en concret i al final en Guillem diu de fer la via de l'avi Joan. Sempre he sentit parlar d'aquesta via però pels comentaris no em feia el pes. Total que avui amb el fred que fa ja m'està be. En Guillem ja la ha fet un parell o tres de cops i ens porta cap el peu de via molt evident des de on deixem el cotxe i gaire be amb vint minut arribem al peu de via del curiós i tombat esperó o aresta, no se com anomenar-lo.
He de dir que anava molt resignat a fer la via però desprès del tercer llarg, m'ha sorprès de valent. Sense ser gaire cosa la via i no tindre gaire, per no dir res d'ambient, es força divertida... com ho diria? es una successió de escalada esportiva fàcil amb un parell de llargs que has de apretar per que et surtin tots en lliure. El més curiós de la via poden ser dos coses. Un es el peu de via, dos parabolts a dos metres de terra que no se que carai fan i segon, un excés de parabolts en llocs molt, però que molt fàcils, que no fan cap de servei i per contrapunt, en el tercer llarg, on realment trobes dificultat, hi ha un parabolt al final de la placa que costa un ou d'arribar-hi. En fi, coses dels equipadors... un altre cosa, no es res d'extrany veure passar gent pels voltants de la via, camiant o buscant farigola o romaní.
En resum, una via divertida per passar l'estona i riure amb els col.legues. No faig cap descripció dels llargs per que son molt evidents i sense cap compromis a diferencia del tercer. Per baixar anirem pujant per camí poc marcat en direcció al camí de les Bateries i en vint minuts arribarem molt a prop de la roca del Llençol i d'aquí seguirem el cami a vall fin a Collbató. Ara, tots plegas, anirem al Bar Muntanya a fer uns "callos" i unes "birres" i cap a casa.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El curiós peu de via i jo preguntat-me que fan aquí dos parabolts
El segon llarg
El tercer llarg i el més difícil i un pel exposat...
El Guillem al tercer llarg
El fàcil quart llarg
Fet tot en lliure, el cinquè llarg, és el més bonic
En Joan Marc no sap si els a pujat o li han caigut...!
Final de la via

4 comentaris:

  1. La verdad que es una via algo curiosa pero para mi los largos 3º y 5º son las estrellas de la via,los disfrute mucho y cualquier dia voy otra vez
    Pero felicidades por el dia aprovechado
    Suga

    ResponElimina
  2. jo l'he fet dues vegades i també penso que la 3a i 5a. tirada valen molt la pena, el descens sempre l'hem fet repelant la 5a. tirada i a la dreta seguint les marques blaves baixar per la drecera dels graus.
    Las dues maneres de fer-ho son valides depenent suposo que de la presa.
    Molt bona via per gaudir de la roca i el sol

    ResponElimina
  3. Una via discontínua però amb tirades interessants, amés pots acabar dalt el llençol on hi ha una altra tirada molt maca que arrodoneix l'ascensió.

    ResponElimina
  4. Si, aquesta via també m'ha sorprès molt, en fer les dos primeres tirades, ja pensava que no seria molt interessant però, la 3ª i la 5ª són molt maques.

    Estic d'acord amb Jaumegrimp, per acabar d'arrodonir la cosa, es pot completar amb algunes tirades al Llençol.

    Quimet

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.