dijous, 22 de desembre de 2022

Via VERTICAL 38 anys després al Penya-Segat de la Falconera. El Garraf

 Dimarts 6 de desembre de 2022

Fa trenta quatre anys que no habia tornat a escalar aquesta via. El Penyó de Garraf com l'anomenabem, era un lloc recorrent molt a prop de Barcelona i que ens acostavem amb el tren. Tant a l'estiu com a l'hivern, els diumenges al matí veniem a escalar a la vora del mar. A l'any 1983 i amb la moda de les vies del Pic del Martell, vàrem deixar una mica de banda el Penya-Segat abocan-nos més a la varietat de vies del Pic del Martell.

Ara, ja fa un temps (anys) que els graus de dificultat de les vies, no son per a mí objectius, més aviat subjectius. Ho dic per que repetint vies, com es el cas d'aquesta, les havia escalat, fins a l'avorriment, totes en lliure. Estabem acostumats a escalar a Montserrat agafant-nos a "pinyonets" i veniem aquí al Garraf i trovabem unes "gandes d'escòndol". L'expresió que deiem quan trovabem una pressa d'aquestes dimensions era que aquí podiem fer una reunió pentjas del braç. Amb el temps tot canvia, els anys, els pes corporal, la por a caure, el compromís, l'agilitat i tot això fa que recordis com pujavem i com pujo ara i el que per a mi eren IV+ ara, son V+.

Fa uns dies, després d'escalar la via PISET, ens decidim a fer la via VERTICAL per que el company conegui que és escalar amb el soroll de les onades picant a la roca per sota teu.

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: IV, IV+, III, IV+ i III, unes 3 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb el primer llarg de la via SAME on tindrem que devallar uns tres metres i tot seguit pujar en vertical amb tendència a l'esquerra fins a arribar a una mena de canal terrosa i començarem un llarg flanqueig a l'esquerra per placa vers una visible cornissa on muntarem la reunió. Pel camí trobarem alguna expansió prou rovellada.

2n llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 2 parabolts (que no son de la via) i tres claus en uns 30 Sortim de la reuniño per l'esquerra pujant per placa vertical. Arribarem a una mena de cornissa ascendent on hi ha un parabolt d'un altre via. Seguim vers uns blocs on hi ha un pito amb una baga. Amb passo verticals i atlètics superem el ressalt amb l'ajuda del clau (en el nostre cas) i seguim recte amunt. Trobarem un parell de claus vells. Uns passos ben difícils i vertcials, en portaran a una reunió en ua plataforma molt còmoda.

3r llarg: IV+, IV, III, IV i IV+,  1 parabolt i 2 espits en uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical per un diedre que ens deixarà en un tram fàcil però una mica trencat. Seguim vers un altre diedre vertical que tenim al damunt nostre. El superem fet passos de bavaressa assegurat per dos espits mol vells i rovellats i un cop a dalt entrarem a la reunió.

Seguirem per la via BRAZO DE HIERRO per finalitzar l'escalada i així arrodonir una mica més la jornada.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/10/via-piset-38-anys-despres-brazo-de.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/01/en-un-principi-el-joaquim-i-jo-teniem.html

El descens el farem caminant per dalt del Penya-Segat en sentit ponent, per camí ben marcat, que ens durà a la cantera, sembla ser sense explotació i d'aquí un altre cop al poble. En total una mig hora.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El llarg flanqueig del primer llarg

El pas explosiu del segon llarg

Arribant al final de la via

El mar de rerafons

Foto d'uns companys de la via veïna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.