divendres, 29 de juliol del 2011

Via ARC DELS TI-TIUS. El Porró i els estalvis

23.07.2011


Aquest dissabte ens hem juntat sis "presuntes escaladors" a Collbató, en Guillem Arias, en Joaquim, en Joan Marc, l'August, en Conrad i jo i anirem a fer la via dels germans Masó, l'Arc dels Ti-Tius, però tots estem d'acord en que, com alguns ja la coneixen, fer primer una via dels Estalvis que ens deixarà practicament al peu de via del Porró. Escullim una via molt fàcil però exenta d'assegurances, l'Aresta Brucs. Farem dos cordades de tres. A mi la que m'interesa es el primer llarg de l'Arc dels Tit-Tius dons en  Guillem ja la coneix i el primer llarg no li fa gens de gràcia.

Aresta Brucs del Estalvis.
Ens posem a la feina i en Guillem fa els dos primers llargs dels estalvis, no trobarem cap assegurança però posem un parell de friends al primer llarg. La reunió es en dos ponts de pedra i el segon llarg es practicament igual que el primer.
Arribem al cim i nomes ens queda baixar per una canal lletja de baixar i plena d'aritjols on arribarem a peu de via del Porró.

L'Arc dels Ti-Tius. 1er llarg 40 metres V, un spit i tres pitons.
Mentalitzat pel primer tram del llarg, surto concentrat en mirar d'arribar a l'espit, que per cert, està força lluny, uns sis metres, però de V. Quan en falten uns tres metres per arribar a l'espit, puc possar un friend petit en una mena de fissura oritzontal i això em dona moral. Arribo a l'espit mes tanquil però molt concentrat. Segons instruccions del Guillem poso un estrep a ll'esoit pels de sota i continuo... però, renoi! això no acaba... Arribo a l'arc que caracteritza la via i trobo un pitó, uf, salvat! Miro amunt i es veu prou factible, pero sense regalar res. Vaig pujant per placa i diedre posant asegurances entre friends i tascons en els llocs mes adients però no es poden possar tants com voldriem... Tant concentrat pujave que ni sentia als companys que em deien: com va Joan!, Arribat al desplom, veig un pitó petit amagat darrera d'una sabina i un altre passat el desplom. D'entrada el pas sembla mes difícil del que pot ser. Pillo el primer pitó i col.locat en mig del desplom xapo l'altre pitó. Estic cansant i crec que faré A0 però m'ho miro detingudament i a munt a l'esquerra veig preses molt bones, pillu canto", pujo una cama i ja estic pel damunt del sostre. Sense ser fàcil, m'ha surtit prou be. Ara només tinc un flanqueix fàcil fins a la reunió.


 2on llarg 45 metres IV+ un espit i un pont de roca
Ara surt en Joaquim. El llarg comença fàcil on pots possar un fiend en algun forat fins arribar a una placa vertical però amb bona pressa, on hi trobem un espit. Després pujem fins un resalt on tenim un pont de pedra que no inspira gaire confiança i només tenim que superar el resalt, també amb bona presa fins una mena de fissura on aqui, si que la roca està bastant malament i ja hem arribat al cim.

Fem la foto de rigor al cim mentre esperem als companys que poc a poc van arribant. Habia sentit en algun blog que era una via sense pretensions però bonica. La veritat es que, un llarg com el primer, amb tant poques assegurances, et fa esta atent i aguditzar els sentits a on posar "caxarrets", que estem molt acostumats a pujar de "bolt a bolt" i fer una via a Montserrat així, al menys per a mí, et deixa molt satisfet, trist i "mediocre" escalador que pretenc ser!

Ara com tots hem decidit venir a la Plantació per sant Joan, ens toca pujar amb tot una solana de justicia cap el cami de Sant Jeroni. Uns baixaran pel funicular i els altres pel cami fins les escales de Sant Benet on sortosament no toca el sol. Despres, reunió massiva al Bar el Rincón, on despres d'un àpat, ens disposem a arreglar el mon d'injustícies en "acalorades converses" d'uns i daltres.

Ja tinc dos vies mes per la "cole"
En Guillem sortint del desplom
En Joaquim al segon llarg
Els primers d'arribar al cim del Porró

dimecres, 13 de juliol del 2011

Cara Nord del Pic de l'Infern, via Esperó Central Directe

10.07.2011
Ara que estem a l'estiu, tinc ganes de fer escalades a Pirineus i una via que tenia ganes de repetir es aquesta. Anirem en Vicens Nin i jo. En Vicens, no te experiència en escalar, però si, molta en muntanya i esqui de travessa, però em tocarà fer tots els llarg de primer. Aquesta paret la vaig fer per primer cop l'any 84 amb el meu company Balbino i després la vàrem repetir l'any 95. Sempre m'ha agradat, dons té una aproximació llarga i un ambient molt salvatge i sol.litari. Altres cops he fet vivac a peu de paret però aquest cop farem nit al refugi d'Ull de Ter.

Surtim a tres quarts de sis del matí i ens espera una aproximació de tres hores si fa o no fa... Fins el Coll de La Marrana, el camí es agradable fins arribar al llom del Bastiments, llavors, flanquegem per tarteres inestables per la base del Bastiments fins el coll de les Comes de Mal Infern situat entre el Bastiments i el Fresser. Passem a França per la cara nord del Pic del Fresser tot travessant per un altre tartera fins un altre coll que en deixarà a la cara nord del Pic de l'Infern. Només tenim que baixar, sense perdre gaire alçada, fins a peu de l'esperó central al bell mig de la paret nord.

La via puja per un esperó tombat, on hi han tramps verticals, amb una roca variable on tindrem que buscar el millor lloc per on pujar. Hem portat cordes de 40 metres per mirar de que la ascenció sigui el mes semblant a quan la vaig pujar per primer cop. La dificultat, generalment es de III i III+, on podem trobar passos de IV, sobre tot al quart llarg, on la dificultat estriba en un diedre blanc característic, molt llis, el qual pujarem en oposició. Al final d'aquest llarg, trobem un replà-tartera molt còmode on descansem uns instants, per continuar un altre cop per l'esperò, tot i que al principi pujarem per un diedre-canal. Em tardat 3,30 hores per fer tota la via mes 3 hores d'aproximació i 3 mes de tornada... una bona jornada de pencar per la muntanya! Es curios que encara que hagin passat tants any, m'enrecordi tan be de la via. Ara toca fer algun itinerari, però al hivern...

Primeres llums de dia
Devant nostre ja tenim l'esperó
Primer llarg
En Vicens arriban a la segona reunió
Protegin els passos del diedre blanc
Fen un repos a la plataforma del mig

El sisè llarg
En Vicens al sisè llarg
En Vicens a mig setè llarg
Arribant a la vuitena reunió
Ens queden pocs metres per fer cim i a sota, podem veure els estanys de l'Infern
El cim del Pic de l'Infern

dijous, 7 de juliol del 2011

La Plantació, via Pell Roja als Estalvis del Porró

02.06.2011


Jo tenia l'intenció de fer la via Territori Dakota a la Roca de Sant Cugat, però he passat mala nit i porto un parell de dies una mica tocat (no se de que, els anys, la calor...) total que el diumenge tinc compromis familiar i quedem el dissabte amb el Guillem Arias a Collbató sense tenir res en concret. Entre moç i moç d'entrepà i mirant la guia de la Plantació li dic de fer la Pell Roja als Estalvis, Ell ja la ha fet, es una via curta pero amb la roca molt bona i ben assegurada. Anirem per Sant Joan, dons els dos estem una mica "tocats" i no tenim ganes de caminar, tot i que està a mig cami de dalt i de baix, però sembla que fa menys mandra desde dalt...

Al arribar a peu de via ens trobem al Wolfgang i al Pere Joan que van a començar la via. Petem la xerrada i ens posem a la feina.


1er llarg 30 metres  6a (A0e), V i IV, 10 parabolts i un pont de roca
Veig com en Wolfgang puja el 6a com si flotes entre la roca, no crec que pugui fer-me aquest tram en lliure! En Guillem em diu que l'altre cop, ell va fer la primera i que li agradaria fer la segona. Cap problema. Deixant uns metrs de distancia, surto darrera del Pere Joan. Els primers pasos em surten i quasi, quasi, el segon, però la cosa tiba molt i reposso al parabolt, vaig fent sortidetes en lliure però molt apurat, hi ha bona presa pero desploma molt. Abans d'arribar al pont de pedra ja he de fer lliures dons la cosa ja es mes humana i vas seguin una mena de fissura ampla fins que va perdent dificultat. M'ha costat el llarg no pensave que seria tant dificil.


2on llarg 30 metres V+ o A0e IV+ Iv i III, tres parasbolts i tres spits
Ara sunt en Guillem i ja d'entrada tiba força el pas però hi han gans còdols per agafar-te. Desde la reunió sembla mes fàcil i quan tàcostes, la cosa cambia. En Guillem treu els estreps i, fora punyetes! despres la escalada es plaent on tan sols hi ha un resalt que t'ho has de mirar una mica.

Ja som a dalt de la roca. Una escalada curta pero intensa. El companys volen anar ara al Porró, però en Guillem i jo estem tocats i decidim tornar i de pas, anar a guaitar un assumpte que tenim entre mans. La baixadfa la fem caminant entre els Estalvis i la roca del Porró, que per cert, es una canal força bruta de matolls i trocs secs. Tota la escalada la hem fet amb el cel nubolat, i la pujada al camí de Sant Jeroni amb sol, ja te nassos la cosa i quan estem al cami es torna a tapar...

Ja tin un altre de la Plantació per la cole, tot i que avui no a sigut un dia rodó, estic un pel xafa't... però que carai! em fet el que ens agrada...


Fent els primers pasos, abans de fer l'A0e i després, ja en lliure
En Guillem al primer ressalt i despres, ja superat
La cordada... centenària!

dimarts, 28 de juny del 2011

Arenas-Sorolla a la Magdalena inferior i Canaleta de las Ninfas a la Miranda de Santa Magdalena

25.06.2011

Magdalena inferior, via Arenas-Sorolla
Força anys han passat desde que per primer cop en vaig mirar a questa via. Era una època on en aquest pany de paret no hi habia cap via mes. La verticalitat i la manca d'assegurances ens va fer desistir. Eren temps de, no grans, però sí de classiques on ja habiem fet la Pel Devant del Gorro Mariner, la Mingo Arenas de la Magdalena Superior, la Normal del Trencabarrals i las Monpart, Haus-Estrems i Badalona del Gorro Frigi, tans sols quedaven aquesta i la Cerdà de l'Ullal. Després de qüasi trenta anys ens hem decidit a fer-la. Mai es tard per fer les coses, i mes, si les condicions ens ho posen al nostre favor... Llegint el bolg d'en Jaume jaumeclimb.blogspot.com/ i d'en Joan B sisbemessanapren.blogspot.com/ vaig veure que l'havien restaurada i que semblave prou factible, tot i que llegint fan entendre que no va ben be per aquí. Sembla ser que està trepitjada per altres vies i com sempre m'ha passat, amb les guies de Rodés i Labraña, no sempre eren prou acurades i els itineraris, de cops, no eren prou ajustats a la realitat. El que si puc dir es que no veus els "segurus" fins que no els tens al nas i per a mi l'itinerari es molt llògic i va buscant els punts mes febles de litinerari.

Quan arribem a l'estació del Funicular ens trobem al Vicens Nin que fa pocs dies el vem portar a escalar per segon cop. Ens acompanya tot el camí fins on en desviem per arribar a les escales de Jacob i llavors ell anirà a pujar el Cim de Sant Jeroni. El dia està nubol, però es passatger, i quan arribem a peu de via ja fa un sol espatarrant. A peu de la Rantamplan hi ha una cordada que començen la via. Començarà en Joaquim el primer llarg. La visió de la via desde terra es força vertical i a la meitat, jo diria que, desplomada!


1er llarg 45 metres III, IV i IV+ 5 assegurances entre parabolts i burins.
Comença enrampant però molt polit i trencadiç, titpic del principi d'aquesta zona de la Magdalena. La primera assegurança costa veurela, dons está lluny, però amb llògica vas pujant i trobant elss anclatges. Al poc, la roca es torna molt bona amb uns passets curiosos i verticals per entrar a la reunió que la fem en una cornisa prou còmoda.

2on llarg 30 metres V IV V i III unes 7 assegurances entre burins i parabolts
He arribat a la reunió amb el cap ficat en el segon llarg, que desde sota es veu molt vertical... Ara, mes tranquil a la reunió, no el veig tan. El parabolt está força lluny i en diagonal a l'esquerra. Carai! no es engrescador sortir amb un bon pati i no tenir res al costat... Per sobre el meu cap veig una presa petita que "ni pintada" per possar un "merlet". Surto i es vertical i amb un bon pati asota meu, però amb molt bona presa i així vaig fent fins arribar a una presa enorme on et pots posar de peu. Aqui acabes el flanqueix ascendent. Estic al mig d'un esperó i el dilema es, per on anar? A munt veig con sobresurt un buril vell i es per on l'instint em deia, llògica aplantant. Al poc arribes a un parabolt de 8mm i aquest pas realment m'ha costat , hi ha poca presa però per la dreta sembla que hi ha mes. Surto i... deunidó els passets. Li crido al company: Quins "collons" els que van obrir la via els anys cinquanta amb el material que tenien! Despres d'això, la cosa va mimbant fins arribar a la reunió, molt comoda en plena aresta.

3er llarg 30 metres III, IV i III i dos parabolts
Surt Joaquim i aquest llarg es molt fàcil, tans sols un tram més vertical al mig i arribes practicament al cim en una escalada molt cómoda.
El company al primr llarg. Es veu força vertical...
Jo en diferents trams del segon llarg
En Joaquim fen l'ultim llarg
Riu nen! que ens entan mirant...
La veritat es que de totes les vies que he fet en aquest tram de paret, es la que més m'ha agradat, no se si es per la il.lusió que em feia fer la via, pero es que ens ha agradat molt. Una felicitació al que la han, podriem dir, restaura't, que crec que es bo que no es perdin itineraris, que per desgracia, queden oblidats degut a altres vies del voltant.

Miranda de Santa Magdalena, via Canaleta de las Ninfas, variant directa
Com es d'hora i etem a prop, fa temps que no fem la Canaleta de las Ninfas i es una bona via per arrodonir el dia. Bona roca, tot i que el començamet està força polit, i molt ben assegurada. Es una via que l'an reequipat molt. Ara hi han parabolts i entre mig et trobes els burils bells que no fa falta tocar-los.


1er llarg 30 metres i IV+ uns 8 parabolts.
Surto a l'ombra dels arbres i el llarg, primer, va per placa polida per després seguir per una mena de diedre que de fet es una canal per on baixa l'aigua. La presa es generosa i abundant on escales en diedre i es van seguin les assegurances fin sortir de la canal en un pas desplomar, però que ja dic amb molta presa. Arribes a la reunió en un replanet a la dreta de la canal. A mig llarg ens trobem al Manolo Muñoz que està caminant per Montserrat. Diu que porta arnes i gats i li diem que s'ajunti amb nosaltres però diu que està molt polida i que la ha fet un munt de cops...



2on llarg 30 metres IV+ i IV- uns 5 parabolts
Antigament, en aquest llarg, sortiem recte per placa per tal de no fer el el petit desplom de la canal i fen un flanqueix per despres tornar-hi. Ara hi ha una entrada directa per la canal que sembla mes dificil desde baix quecno quan et poses. surt Joaquim i va fent en una escalada agradable per tota la canal. Com deia, antigament aquesta via la feiem en tres llargs i despres caminant fins baixar el cami, però es millor, de la segona reunió baixar amb dos cordes de 60 fins el peu i aixi, mes ràpit i sense provocar caigudes de pedres. Ens a sortit un dia rodó, i ara si, fa molta calor i ja toca tornar cap a casa. Un altra via per la cole i tornar a felicitar al que han tingur la ida de renovar la Arenas-Sorolla del la Magdalena inferior.
Jo en el primer i segon llarg.
En Joaquim arribant a la primera reunio i a la segona.

dilluns, 20 de juny del 2011

Via Lluis a la Pala Alta amb una variant d'entrada força curiosa

19.06.2011


Tenia ganes de fugir una mica de Montserrat i decidim anar a la via Lluis, a la Pala Alta. Tots la hem fet però proposo fer una entrada directa. Aquesta variant ja la vàrem fer en Joaquim i jo fa temps i queda una via amb més continuitat, dons el primer llarg de la Lluis es una canal de III molt herbosa i sense gaire atractiu.

Arribem a peu de via i el sol apreta de valent. No se si hem fet be en vindre aquí. Tenim un cel sense nubols i crec que pasarem calor. Recordo aquest primer llarg molt ben assegurat pero et tens que posar les piles, dons a mig llarg hi ha un pasos força difícils. En Guillem s'adjudica el primer en obrir via i no serem nosaltres que li treiem l'il.lusió...

1er llarg, uns 45 mts. V/V+ i mes o menys 9 parabolts
Surt per blocs verticals sempre buscant la llògica i, evidentment, els parabolts fins una placa, on aquí, si que allargen bastant. Jo he pujat la placa, llaugerament a l'esquerra, per una mena de diedre però aquest llarg no et deixa indiferent. Al final del llarg es torne una mena de canal una mica descomposta i tens que tindre cura per que no es fàcil. Arribem a la reunió i sortosament corre aire i no fa o no tenim gens de calor.

2n llarg, uns 20 mts. IV+ i dos parabolts, es pot protegir amb tascons i friends
Surto jo i devant tinc una mena de diedre vertical on el parabolt esta a uns tres metres. Poso un friend i despres vas pujant vertical amb passos atlètics fins un altre diedre-placa inclinat a l'esquerra on trobes un altre parabolt. Placa i cop de gas i entres a la reunió en una cornisa.


3er llarg 25 mts. V- i quatre parabolts
Ara surt en Guillem. Aquest es un allarg de placa molt divertit on trobem el seguros justets però molt ben emplaçats. Surt per l'esquerra de la reunió fins trobar-se a plena placa i amb tendència a la dreta arribes a la reunió en una bona cornisa a peu d'un desplom.

4t llarg, uns 30 mts. V i tres parabolts
Ara em toca a mí. Aquest llarg es la "cirereta". Es (bastant) difícil al començament i al final del llarg. D'entrada tens un desplom molt pronunciat amb un parabolt a uns tres metres de la reunió. Hi han molt bones preses però son arrodonides. La qüestió es bloquejar be el braços i obrir-te be de cames i xapar-lo. despres tibar fotr a munt fins un terreny on, ja mes tranquil, pots descansar. El pas m'ha sortit a la primera. Agafo aire i continuo per terreny mes fàcil superant uns blocs i plaques fin un altre mur vertical lleugerament desplomat. Aqui hi ha un parabolt pero res mes fins el cim. Uns metres per sobre del parabolt coloco un friend del nº 3 que entra "a caldo" i mirant-me una mica el pas, li foto cop de gas i a munt. Tira enrera, però hi ha canto, i no val a baixar la guardia. També m'ha sortit a la primera... estic content això sembla que rutlla i poc a poc vaig agafant confiança.

Ja som el tres al cim i no em passat gens de calor i es bastant d'hora. Ara toca baixar i anar a Sant Llorenç de Montgai a fer la cervesa. Fa temps que no feia aquesta via. Sempre he sentit que deien que no era maca, però a mí sempre m'ha agradat i amb aquesta variant d'entrada, que per cert he esbrinat que es una via que es diu Temps de neu, però que no tinc cap ressenya d'ella, queda una via molt complerta per a "patatas" com jo, una forma mes senzilla d'arribar dalt de la Pala Alta i gaudir una estona amb bona companyia.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan i Joan Prunera

Jo, obrint el segón llarg
Els companys en plena feina
En Guillem en plena placa del tercer llarg
En Joan Marc i jo en plena placa del tercer llarg
Buf! el desplom de l'ultim llarg...
Ja em fet la via!

dijous, 16 de juny del 2011

La Mamelleta, via La paciència del Sioux

12.06.2011


Tenim un cap de setmana amb pronòstic no gaire engrescador i al final muntem un autocar de "l'avi turista", que entre tots quatre, sumem mes de 200 anys. Aprofitarem que feia molt de temps que en Joan Marc volia portar al Vicens a fer un segon "bateig de roca" i en Guillem i jo decidim anar a fer aquesta via que es més difícil i així probarà un IV+, i com diu en Vicens: ei, poca broma, el meu primer IV+!

Ens dirigim a la Plantació i no veieu el que ens costa arribar a peu de via. Tot el terra i les canals mullades i enfangades. Tots els peus de via amb el començament tot regaliman d'aigua... i si fos poc, el cel encapotat. Per sort, després de  "suar la carnsalada" arribem a peu de via i la roca està prou seca i en hi ficaem. Farem dos cordades, en Guillem i el Vicens i al darrera en Joan Marc i jo, així el primer llarg nosaltres assegurarem al Guillem, dons en Vicens que es novell, només mirarà.

1er llarg 40 metres IV+ IV i III 7 parabolts i un vlau vell.
Roca bastans polida al principi i fins que no arribes al parabolt sues un xic, no se si es que tinc els peus enfangats o que la roca està un pel humida. Vaig pujant darrera el Vicens controlant-lo que no es dispisti i arribem a la reunió amb sense cap problema.

2on llarg 35 metres III i III+ un parabolt al sortir de la reunió.
Ara ensenyem al Vicens a muntar una reunio i a assegurar al company. Aquest llarg es fàcil pero en el seu tram final, la roca no es gaire bona. Podem completar les assegurances amb friends i llaçades per les sabines. A la ressenya que portem diu que es fa reunió en un arbre, però "fotem la directa" i fins el cim que s'està posan molt núvol.

Foto de "los cuatro fantásticos" com a record en el cim i rapel de 15 metres pel canto oposant de la via i ara tenim una bona tornada un altre cop per les canals totes remenades de fang. La via val la pena si la completes amb algun altre de la regió però el temps no està fi i son quart de tres i tenim gana.

 Un altre per la "cole" i en Vicens, que torna molt content d'haver fet una via, com diu en Joan Marc, de debó, ei, poca broma!

En Guillem al primer llarg
Mostrant-li com es munta una reunió i al costat, ja, assegurant al Guillem
Tots quatre al cim de la Mamelleta

dimecres, 1 de juny del 2011

Escalada nocturna a la via Tintin a les Moles

28.05.2011
Les Moles del Don. Via Tintín a les Moles

La idea era d'anar al Pedraforca, però les condicions metereològiques deien el contrari. Al final, decidim anar per terres de l'Ebre, als Estrets d'Arnes i el Matarranya. Amb l'excusa que marxàvem el dissabte a la tarde i que fa temps que tenia ganes de fer una nocturna (Abans en feiem moltes mes que ara). En Joaquim no ha fet mai cap. Sopem un "combinat" mentre el bar esclata d'alegría amb el primer gol del Barça i quan enpaten, marxem camí de les Moles del Don. La via en qüestió serà la Tintín a les Moles que es fàcil i està equipada. 
Surtim del parking a les deu de la nit tocades i en menys de mig hora arribem, on crec que podem travessar el riu per accedir a les parets. Sortosament l’instint no m’enganya i travessem el riu i enfilem el corriol ascendent cap a peu de via. Fa molts anys que la vaig fer i recordo que està a l’extrem dret de les moles. Bingo! ja estem a peu de via. Es nit fosca com la “gola d’un llop”, el cel estelat i sense lluna. Fa una temperatura agradable per escalar en màniga curta. Al contrari, de dia se senten els ocells, ara sentim les granotes, enllà a sota el riu. Son quatre llargs, que començant en Joaquim, farem un cada un.
1er llarg 35 metres dos parabolts, III i un pas de IV
Surt en Joaquim content i una mica nervios, però com sempre creu en el que li dic i que no es tan dificil com sembla el fer escalades nocturnes. Buscant els punts mes febles del llarg va pujant  tranquil i troban facilmente els parabolts. Arribant al replà de la reunió i veu a la dreta de sota l’arbre una reunió amb parabolts però la munem on sempre, al costat de l’arbre.

2on llarg 20 metres 5 parabolts i IV+ i IV
Si tanques el frontal uns segons, només arribes a intuir a dalt de tot, la paret i el cel esquitxat d’estels i escoltes nomès el cant de les granotes i el pas de l’aigua pel riu. Aquest llarg es més difícil i vertical que l’anterior però mes curt i molt ben assegurat. Vaig pujant molt tranquil i gaudint de la tranquilitat  d’escalar amb aquestes condicions. Al cap de vint metres, reunió i assegurar al company.
3er llarg 30 metres 3 parabolts III, IV
Siguint la mateixa tònica en Joaquim monta el tercer llarg, més fàcil que l’anterior però navegant per un tram de paret més ample. Només s’encalla en un pas a mitja tirada però sense més relevància.
4t llarg 40 metres 3 parabolts (he possat un friend) i una savina.
Ara surto jo i el mateix que l’anterior, però de dificultat semblant al primer llarg.
Ja hi som a dalt de la mola, satisfets de l’experiència. Ara toca baixar. Crec que trobaré el cami de baixada, si no, tindrem que fer rapels i baixar tota la via i de nit no ens fa gaire gràcia. De baixada trobem fites i d’espres del petit rapel per la canal ens despistem un xic i anem a parar al riu i ens veiem obligats a treurens el calçat i passar el riu. Rient i ja amb els paus secs, pujem fins el cami del Estrets i en poc tems ja estem de tornada al cotxe. En Joaquim a quedat conten per l’esperiència i jo de retornar a escalar de nit que si teniu ocasió, no os ho perdeu, es molt  enriquidor. Em trigat dos hores en fer la via.

El Joaquim a peu de via
Começant el primer llarg
Espeleologia o escalada?
Jo encetant el segon llarg
Assegurant al Joaquim a la segona reunió
Joaquim al segon llarg
El primer ressalt de la tercera tirada
Jo arribant a la tercera reunió
Començant l'ultim llarg
Arribant al cim
El cim
Secant-me el peus després de travessar el riu

29.05.2011
La Gronsa Sud. Via no vendas la piel del osos sin haberlo cazado

La idea era anar a Beceite, a Penya Galera a fer una via la zona de la Pesquera, però en arribar al lloc, veiem un cartell gràfic d’un escalador travessat per una banda vermella. Deduim que no es pot escalar, però no indica cap motiu. No serem nosaltres que escalarem si no es pot, però crec que podrien sen més explicatius. En fi, retirada un altre cop cap els Estrets i passarem al plan “B”. Farem una via a la Gronsa Sud que es diu “No vendas la piel del oso sin haberlo cazado”. Arribem a peu de via i ja hi ha un munt de gent a les Moles del Don i ara de moment ens tocarà l’ombra a la via, dons es cara oest.
1er llarg uns 40 metres i tan sols he trobat un pitó III
Després de pujar una vuitentena de metres arrampats, arribem al que sería la R0. De moment la via transcorre per una mena d’esperó tombat on vas buscant la forma mes còmode de pujar, on he trobat un pitó vell i després he pogut posar un friend. La reunió es un parabolt de 8 mm que han juntat amb una baga a un espit vell de l’esquerra.
2on llarg uns 40 metres cap assegurança i II i algus pas de III
Llarg que el fa en Joaquim que no revestiex cap dificultat. No hem possat res perque, vertaderament no fa falta. Reunió al peu d’una placa amb un diedre al final.
3er llarg 35 metres IV+ i dos parabolts
Aquest llarg també el fa en Joaquim dons la tirada seguent prefereixo fer-la jo. Surt amb placa llisa però amb forats perfectes per que hi entri el peu. Al poc, arribes a un diedre inclinat on trobes un espit i mes a dalt, en una fissura, que et permet posar’hi un tascó o friend. La reunió està a la dreta pero trobem dos burils vells a sota d’un ressalt però segons la ressenya no es aqui.
4t llarg 35 metres IV+ i V-, 5 parabolts i una savina
Ara surto jo. Es una placa immensa on les preses estan justetes però es deixe fer. Pujot pel cantó esquerra de la placa on vas trobant algun espit. Mes o menys a la meitat de la placa, pases a la dreta i et situes en un altra placa, aquesta molt mes llisa i el seguro a “can pistraus”. Per a mi es un V, però... Un cop superada la placa flanqueges a l’esquerra asseguran-te en una  savina i continuant per terreny una mica trencat fins la reunió que está dintre d’una canal. El parabolts de la reunió estan molt alts, ideals per jugadors de basket. Aquest llarg m’ha fet suar.
5e llarg 35 metres  A0e IV+ i 4 parabolts
Ara surt Joaquim. Estem un pel cansats, dons air ens posavem a dormir a les tres de la matinada, entre tornar de la "nocturna" i plantar la tenda i ara en Joaquim (i jo) esta prou cansat. Sense miraments fem un A0e i continuem en lliure per roca passable i mes o menys a la meitat es torna dolentísima i t'ho has de mirar molt be on t’agafes. En aquest llarg, en Joaquim, s’ha estat una bona estona. Darrera nostre començen a venir nuvols i escolto alguna que altra tronada, Malament! Pujo “escopetejat” i sortosament els nuvols passen de llarg.
6e llarg 40 metres V- IV+ IV 4 parabolts i filferro en un arbre. 
Aquest llarg, per a mi junt amb el quart, es el mes maco. Surto de la reunió cap a la dreta però no ho veig clar. Està uni xic trencat. Tiro cap a l'esquerra i em surt millor. Es vertical i tens bona presa. Poso un friend en una llastra i amb dos passos arribo al parabolt. Després, es fàcil fins l'entrada d’una canal-diedre a protegir amb un tascó i un friend. Pasos delicats fins a tocar l’arbre amb filferro. Continuo per diedre vertical fins un resalt on col.loco un tascó i despres per placa fins el parabolt. Arribes a una reunió de parabolts en una cornisa molt cómode.
7e llarg 35 metres III i caminant.
Llarg de tràmit per arribar al cim el qual es fa en Joaquim. A l’esquerra de la reunió,  en una placa hi han uns parabolts que deuen ser d’un altre via que veiem tota l’estona a la nostra esquerra (?) i un pel més enllà, la via Caspa i caries.
Be, ja som al cim i ara ens mena una bona baixada fins els Estrets. Potave temps que no feia tanta activitat un cap de setmana. Arribem al parking i ja son quarts de quatre i tenim una bona quilometrada fins a casa, però satisfets per l’activitat.   
Joaquim al tercer llarg
Jo a la reunió
Arribant a la tercera reunió
En la placa del quart llarg

Joaquim arribant a la quarta reunió
Penúltim llarg arribant al diedre-canal
Joaquim arribant a la última reunió
Be amics, això ja està fet...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.