dijous, 7 de juliol del 2011

La Plantació, via Pell Roja als Estalvis del Porró

02.06.2011


Jo tenia l'intenció de fer la via Territori Dakota a la Roca de Sant Cugat, però he passat mala nit i porto un parell de dies una mica tocat (no se de que, els anys, la calor...) total que el diumenge tinc compromis familiar i quedem el dissabte amb el Guillem Arias a Collbató sense tenir res en concret. Entre moç i moç d'entrepà i mirant la guia de la Plantació li dic de fer la Pell Roja als Estalvis, Ell ja la ha fet, es una via curta pero amb la roca molt bona i ben assegurada. Anirem per Sant Joan, dons els dos estem una mica "tocats" i no tenim ganes de caminar, tot i que està a mig cami de dalt i de baix, però sembla que fa menys mandra desde dalt...

Al arribar a peu de via ens trobem al Wolfgang i al Pere Joan que van a començar la via. Petem la xerrada i ens posem a la feina.


1er llarg 30 metres  6a (A0e), V i IV, 10 parabolts i un pont de roca
Veig com en Wolfgang puja el 6a com si flotes entre la roca, no crec que pugui fer-me aquest tram en lliure! En Guillem em diu que l'altre cop, ell va fer la primera i que li agradaria fer la segona. Cap problema. Deixant uns metrs de distancia, surto darrera del Pere Joan. Els primers pasos em surten i quasi, quasi, el segon, però la cosa tiba molt i reposso al parabolt, vaig fent sortidetes en lliure però molt apurat, hi ha bona presa pero desploma molt. Abans d'arribar al pont de pedra ja he de fer lliures dons la cosa ja es mes humana i vas seguin una mena de fissura ampla fins que va perdent dificultat. M'ha costat el llarg no pensave que seria tant dificil.


2on llarg 30 metres V+ o A0e IV+ Iv i III, tres parasbolts i tres spits
Ara sunt en Guillem i ja d'entrada tiba força el pas però hi han gans còdols per agafar-te. Desde la reunió sembla mes fàcil i quan tàcostes, la cosa cambia. En Guillem treu els estreps i, fora punyetes! despres la escalada es plaent on tan sols hi ha un resalt que t'ho has de mirar una mica.

Ja som a dalt de la roca. Una escalada curta pero intensa. El companys volen anar ara al Porró, però en Guillem i jo estem tocats i decidim tornar i de pas, anar a guaitar un assumpte que tenim entre mans. La baixadfa la fem caminant entre els Estalvis i la roca del Porró, que per cert, es una canal força bruta de matolls i trocs secs. Tota la escalada la hem fet amb el cel nubolat, i la pujada al camí de Sant Jeroni amb sol, ja te nassos la cosa i quan estem al cami es torna a tapar...

Ja tin un altre de la Plantació per la cole, tot i que avui no a sigut un dia rodó, estic un pel xafa't... però que carai! em fet el que ens agrada...


Fent els primers pasos, abans de fer l'A0e i després, ja en lliure
En Guillem al primer ressalt i despres, ja superat
La cordada... centenària!

4 comentaris:

  1. Ei Joan,

    Tu ets dels que sempre es queixen i diuen que estan fotuts però vas fent !!
    a veure quan tornem a coincidir

    salut i a tibar

    ResponElimina
  2. ei, Joan. A mi en fa cosa trucar-te, es que com sempre esetu sortin i a mes entre setmana, igual no et va be. Jo, sigui dissabte o diumenge surto, el que passa es que, fins divendres, no planejem res. Quan planegi algo et faix una trucada o t'envio un SMS...

    Salut Company

    ei, el dissabte estave "casacat" de debó, eh... no se com vaig fer aquesta via.

    ResponElimina
  3. Bona via aquesta dels estalvis del Porró, ben assegurada com acostuma l'Indi, però si ha de tibar de valent al començament, veig que vas oblidant la clavícula, així m'agrada.

    ResponElimina
  4. Si és que et queixes de vici, "sinvergüensa". Però, al final, sempre li tibes.
    Jo aquest finde m'en vaig a la "playuli", a posar el cul en remull i un bon arrós a la panxa.
    "Mos" veiem.
    Joan Marc.

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.