Les Moles del Don. Via Tintín a les Moles
La idea era d'anar al Pedraforca, però les condicions metereològiques deien el contrari. Al final, decidim anar per terres de l'Ebre, als Estrets d'Arnes i el Matarranya. Amb l'excusa que marxàvem el dissabte a la tarde i que fa temps que tenia ganes de fer una nocturna (Abans en feiem moltes mes que ara). En Joaquim no ha fet mai cap. Sopem un "combinat" mentre el bar esclata d'alegría amb el primer gol del Barça i quan enpaten, marxem camí de les Moles del Don. La via en qüestió serà la Tintín a les Moles que es fàcil i està equipada.
Surtim del parking a les deu de la nit tocades i en menys de mig hora arribem, on crec que podem travessar el riu per accedir a les parets. Sortosament l’instint no m’enganya i travessem el riu i enfilem el corriol ascendent cap a peu de via. Fa molts anys que la vaig fer i recordo que està a l’extrem dret de les moles. Bingo! ja estem a peu de via. Es nit fosca com la “gola d’un llop”, el cel estelat i sense lluna. Fa una temperatura agradable per escalar en màniga curta. Al contrari, de dia se senten els ocells, ara sentim les granotes, enllà a sota el riu. Son quatre llargs, que començant en Joaquim, farem un cada un.
1er llarg 35 metres dos parabolts, III i un pas de IV
Surt en Joaquim content i una mica nervios, però com sempre creu en el que li dic i que no es tan dificil com sembla el fer escalades nocturnes. Buscant els punts mes febles del llarg va pujant tranquil i troban facilmente els parabolts. Arribant al replà de la reunió i veu a la dreta de sota l’arbre una reunió amb parabolts però la munem on sempre, al costat de l’arbre.
2on llarg 20 metres 5 parabolts i IV+ i IV
Si tanques el frontal uns segons, només arribes a intuir a dalt de tot, la paret i el cel esquitxat d’estels i escoltes nomès el cant de les granotes i el pas de l’aigua pel riu. Aquest llarg es més difícil i vertical que l’anterior però mes curt i molt ben assegurat. Vaig pujant molt tranquil i gaudint de la tranquilitat d’escalar amb aquestes condicions. Al cap de vint metres, reunió i assegurar al company.
Si tanques el frontal uns segons, només arribes a intuir a dalt de tot, la paret i el cel esquitxat d’estels i escoltes nomès el cant de les granotes i el pas de l’aigua pel riu. Aquest llarg es més difícil i vertical que l’anterior però mes curt i molt ben assegurat. Vaig pujant molt tranquil i gaudint de la tranquilitat d’escalar amb aquestes condicions. Al cap de vint metres, reunió i assegurar al company.
3er llarg 30 metres 3 parabolts III, IV
Siguint la mateixa tònica en Joaquim monta el tercer llarg, més fàcil que l’anterior però navegant per un tram de paret més ample. Només s’encalla en un pas a mitja tirada però sense més relevància.
Siguint la mateixa tònica en Joaquim monta el tercer llarg, més fàcil que l’anterior però navegant per un tram de paret més ample. Només s’encalla en un pas a mitja tirada però sense més relevància.
4t llarg 40 metres 3 parabolts (he possat un friend) i una savina.
Ara surto jo i el mateix que l’anterior, però de dificultat semblant al primer llarg.
Ara surto jo i el mateix que l’anterior, però de dificultat semblant al primer llarg.
Ja hi som a dalt de la mola, satisfets de l’experiència. Ara toca baixar. Crec que trobaré el cami de baixada, si no, tindrem que fer rapels i baixar tota la via i de nit no ens fa gaire gràcia. De baixada trobem fites i d’espres del petit rapel per la canal ens despistem un xic i anem a parar al riu i ens veiem obligats a treurens el calçat i passar el riu. Rient i ja amb els paus secs, pujem fins el cami del Estrets i en poc tems ja estem de tornada al cotxe. En Joaquim a quedat conten per l’esperiència i jo de retornar a escalar de nit que si teniu ocasió, no os ho perdeu, es molt enriquidor. Em trigat dos hores en fer la via.
 |
| El Joaquim a peu de via |
 |
| Começant el primer llarg |
 |
| Espeleologia o escalada? |
 |
| Jo encetant el segon llarg |
 |
| Assegurant al Joaquim a la segona reunió |
 |
| Joaquim al segon llarg |
 |
| El primer ressalt de la tercera tirada |
 |
| Jo arribant a la tercera reunió |
 |
| Començant l'ultim llarg |
 |
| Arribant al cim |
 |
| El cim |
 |
| Secant-me el peus després de travessar el riu |
29.05.2011
La Gronsa Sud. Via no vendas la piel del osos sin haberlo cazado
La idea era anar a Beceite, a Penya Galera a fer una via la zona de la Pesquera, però en arribar al lloc, veiem un cartell gràfic d’un escalador travessat per una banda vermella. Deduim que no es pot escalar, però no indica cap motiu. No serem nosaltres que escalarem si no es pot, però crec que podrien sen més explicatius. En fi, retirada un altre cop cap els Estrets i passarem al plan “B”. Farem una via a la Gronsa Sud que es diu “No vendas la piel del oso sin haberlo cazado”. Arribem a peu de via i ja hi ha un munt de gent a les Moles del Don i ara de moment ens tocarà l’ombra a la via, dons es cara oest.
1er llarg uns 40 metres i tan sols he trobat un pitó III
Després de pujar una vuitentena de metres arrampats, arribem al que sería la R0. De moment la via transcorre per una mena d’esperó tombat on vas buscant la forma mes còmode de pujar, on he trobat un pitó vell i després he pogut posar un friend. La reunió es un parabolt de 8 mm que han juntat amb una baga a un espit vell de l’esquerra.
2on llarg uns 40 metres cap assegurança i II i algus pas de III
Llarg que el fa en Joaquim que no revestiex cap dificultat. No hem possat res perque, vertaderament no fa falta. Reunió al peu d’una placa amb un diedre al final.
3er llarg 35 metres IV+ i dos parabolts
Aquest llarg també el fa en Joaquim dons la tirada seguent prefereixo fer-la jo. Surt amb placa llisa però amb forats perfectes per que hi entri el peu. Al poc, arribes a un diedre inclinat on trobes un espit i mes a dalt, en una fissura, que et permet posar’hi un tascó o friend. La reunió està a la dreta pero trobem dos burils vells a sota d’un ressalt però segons la ressenya no es aqui.
4t llarg 35 metres IV+ i V-, 5 parabolts i una savina
Ara surto jo. Es una placa immensa on les preses estan justetes però es deixe fer. Pujot pel cantó esquerra de la placa on vas trobant algun espit. Mes o menys a la meitat de la placa, pases a la dreta i et situes en un altra placa, aquesta molt mes llisa i el seguro a “can pistraus”. Per a mi es un V, però... Un cop superada la placa flanqueges a l’esquerra asseguran-te en una savina i continuant per terreny una mica trencat fins la reunió que está dintre d’una canal. El parabolts de la reunió estan molt alts, ideals per jugadors de basket. Aquest llarg m’ha fet suar.
5e llarg 35 metres A0e IV+ i 4 parabolts
Ara surt Joaquim. Estem un pel cansats, dons air ens posavem a dormir a les tres de la matinada, entre tornar de la "nocturna" i plantar la tenda i ara en Joaquim (i jo) esta prou cansat. Sense miraments fem un A0e i continuem en lliure per roca passable i mes o menys a la meitat es torna dolentísima i t'ho has de mirar molt be on t’agafes. En aquest llarg, en Joaquim, s’ha estat una bona estona. Darrera nostre començen a venir nuvols i escolto alguna que altra tronada, Malament! Pujo “escopetejat” i sortosament els nuvols passen de llarg.
6e llarg 40 metres V- IV+ IV 4 parabolts i filferro en un arbre.
Aquest llarg, per a mi junt amb el quart, es el mes maco. Surto de la reunió cap a la dreta però no ho veig clar. Està uni xic trencat. Tiro cap a l'esquerra i em surt millor. Es vertical i tens bona presa. Poso un friend en una llastra i amb dos passos arribo al parabolt. Després, es fàcil fins l'entrada d’una canal-diedre a protegir amb un tascó i un friend. Pasos delicats fins a tocar l’arbre amb filferro. Continuo per diedre vertical fins un resalt on col.loco un tascó i despres per placa fins el parabolt. Arribes a una reunió de parabolts en una cornisa molt cómode.
7e llarg 35 metres III i caminant.
Llarg de tràmit per arribar al cim el qual es fa en Joaquim. A l’esquerra de la reunió, en una placa hi han uns parabolts que deuen ser d’un altre via que veiem tota l’estona a la nostra esquerra (?) i un pel més enllà, la via Caspa i caries.
Be, ja som al cim i ara ens mena una bona baixada fins els Estrets. Potave temps que no feia tanta activitat un cap de setmana. Arribem al parking i ja son quarts de quatre i tenim una bona quilometrada fins a casa, però satisfets per l’activitat.
1er llarg uns 40 metres i tan sols he trobat un pitó III
Després de pujar una vuitentena de metres arrampats, arribem al que sería la R0. De moment la via transcorre per una mena d’esperó tombat on vas buscant la forma mes còmode de pujar, on he trobat un pitó vell i després he pogut posar un friend. La reunió es un parabolt de 8 mm que han juntat amb una baga a un espit vell de l’esquerra.
2on llarg uns 40 metres cap assegurança i II i algus pas de III
Llarg que el fa en Joaquim que no revestiex cap dificultat. No hem possat res perque, vertaderament no fa falta. Reunió al peu d’una placa amb un diedre al final.
3er llarg 35 metres IV+ i dos parabolts
Aquest llarg també el fa en Joaquim dons la tirada seguent prefereixo fer-la jo. Surt amb placa llisa però amb forats perfectes per que hi entri el peu. Al poc, arribes a un diedre inclinat on trobes un espit i mes a dalt, en una fissura, que et permet posar’hi un tascó o friend. La reunió està a la dreta pero trobem dos burils vells a sota d’un ressalt però segons la ressenya no es aqui.
4t llarg 35 metres IV+ i V-, 5 parabolts i una savina
Ara surto jo. Es una placa immensa on les preses estan justetes però es deixe fer. Pujot pel cantó esquerra de la placa on vas trobant algun espit. Mes o menys a la meitat de la placa, pases a la dreta i et situes en un altra placa, aquesta molt mes llisa i el seguro a “can pistraus”. Per a mi es un V, però... Un cop superada la placa flanqueges a l’esquerra asseguran-te en una savina i continuant per terreny una mica trencat fins la reunió que está dintre d’una canal. El parabolts de la reunió estan molt alts, ideals per jugadors de basket. Aquest llarg m’ha fet suar.
5e llarg 35 metres A0e IV+ i 4 parabolts
Ara surt Joaquim. Estem un pel cansats, dons air ens posavem a dormir a les tres de la matinada, entre tornar de la "nocturna" i plantar la tenda i ara en Joaquim (i jo) esta prou cansat. Sense miraments fem un A0e i continuem en lliure per roca passable i mes o menys a la meitat es torna dolentísima i t'ho has de mirar molt be on t’agafes. En aquest llarg, en Joaquim, s’ha estat una bona estona. Darrera nostre començen a venir nuvols i escolto alguna que altra tronada, Malament! Pujo “escopetejat” i sortosament els nuvols passen de llarg.
6e llarg 40 metres V- IV+ IV 4 parabolts i filferro en un arbre.
Aquest llarg, per a mi junt amb el quart, es el mes maco. Surto de la reunió cap a la dreta però no ho veig clar. Està uni xic trencat. Tiro cap a l'esquerra i em surt millor. Es vertical i tens bona presa. Poso un friend en una llastra i amb dos passos arribo al parabolt. Després, es fàcil fins l'entrada d’una canal-diedre a protegir amb un tascó i un friend. Pasos delicats fins a tocar l’arbre amb filferro. Continuo per diedre vertical fins un resalt on col.loco un tascó i despres per placa fins el parabolt. Arribes a una reunió de parabolts en una cornisa molt cómode.
7e llarg 35 metres III i caminant.
Llarg de tràmit per arribar al cim el qual es fa en Joaquim. A l’esquerra de la reunió, en una placa hi han uns parabolts que deuen ser d’un altre via que veiem tota l’estona a la nostra esquerra (?) i un pel més enllà, la via Caspa i caries.
Be, ja som al cim i ara ens mena una bona baixada fins els Estrets. Potave temps que no feia tanta activitat un cap de setmana. Arribem al parking i ja son quarts de quatre i tenim una bona quilometrada fins a casa, però satisfets per l’activitat.
 |
| Joaquim al tercer llarg |
 |
| Jo a la reunió |
 |
| Arribant a la tercera reunió |
 |
| En la placa del quart llarg |
 |
| Joaquim arribant a la quarta reunió |
 |
| Penúltim llarg arribant al diedre-canal |
 |
| Joaquim arribant a la última reunió |
 |
| Be amics, això ja està fet... |
Ei Joan,
ResponEliminaLa màgia d'escalar de nit cal viure-la per saber de que es tracta !!
felicitats