10.07.2011
Ara que estem a l'estiu, tinc ganes de fer escalades a Pirineus i una via que tenia ganes de repetir es aquesta. Anirem en Vicens Nin i jo. En Vicens, no te experiència en escalar, però si, molta en muntanya i esqui de travessa, però em tocarà fer tots els llarg de primer. Aquesta paret la vaig fer per primer cop l'any 84 amb el meu company Balbino i després la vàrem repetir l'any 95. Sempre m'ha agradat, dons té una aproximació llarga i un ambient molt salvatge i sol.litari. Altres cops he fet vivac a peu de paret però aquest cop farem nit al refugi d'Ull de Ter.
Surtim a tres quarts de sis del matí i ens espera una aproximació de tres hores si fa o no fa... Fins el Coll de La Marrana, el camí es agradable fins arribar al llom del Bastiments, llavors, flanquegem per tarteres inestables per la base del Bastiments fins el coll de les Comes de Mal Infern situat entre el Bastiments i el Fresser. Passem a França per la cara nord del Pic del Fresser tot travessant per un altre tartera fins un altre coll que en deixarà a la cara nord del Pic de l'Infern. Només tenim que baixar, sense perdre gaire alçada, fins a peu de l'esperó central al bell mig de la paret nord.
La via puja per un esperó tombat, on hi han tramps verticals, amb una roca variable on tindrem que buscar el millor lloc per on pujar. Hem portat cordes de 40 metres per mirar de que la ascenció sigui el mes semblant a quan la vaig pujar per primer cop. La dificultat, generalment es de III i III+, on podem trobar passos de IV, sobre tot al quart llarg, on la dificultat estriba en un diedre blanc característic, molt llis, el qual pujarem en oposició. Al final d'aquest llarg, trobem un replà-tartera molt còmode on descansem uns instants, per continuar un altre cop per l'esperò, tot i que al principi pujarem per un diedre-canal. Em tardat 3,30 hores per fer tota la via mes 3 hores d'aproximació i 3 mes de tornada... una bona jornada de pencar per la muntanya! Es curios que encara que hagin passat tants any, m'enrecordi tan be de la via. Ara toca fer algun itinerari, però al hivern...
 |
| Primeres llums de dia |
 |
| Devant nostre ja tenim l'esperó |
 |
| Primer llarg |
 |
| En Vicens arriban a la segona reunió |
 |
| Protegin els passos del diedre blanc |
 |
| Fen un repos a la plataforma del mig |
 |
| El sisè llarg |
 |
| En Vicens al sisè llarg |
 |
| En Vicens a mig setè llarg |
 |
| Arribant a la vuitena reunió |
 |
| Ens queden pocs metres per fer cim i a sota, podem veure els estanys de l'Infern |
 |
| El cim del Pic de l'Infern |
Ep Joan, una via que es veu molt interessant, el Pic de l'Infern l'he fet a peu i en esquís, però mai hi he escalat, me n'has fet entrar ganes! es veu maquíssim el lloc i segur que solitari.
ResponEliminaEnhorabona, aquesta la vaig fer en els meus inicis a l'escalada, un racó amb molt ambient.
ResponEliminaBuaaaaah, babejo d'envejaaaaa. Fa anys i panys que vull fer la nord de l'Infern.
ResponEliminaJoan enhorabona una bona activitat. Jo com el Jaume he pujat un cop i caminant. Però l'aproximació i el ambient fa molt bona pinta. Ho apunto. Quan dius que vau sortir a quarts de sis, suposo que deus voler dir del refugi, no?
ResponEliminaJoan un altra cosa, es que mirant la foto de la ressenya , a partir de la r4 es veu un diedre un pel a l'esquerra que fa bona pinta, que hi ha més vies en aquesta paret?
ResponEliminaClar que si, vàrem fer nit al refugi. En aquesta paret, fa molts anys, vaig treure ressenyes d'un llibre que habia en la biblioteca del CEC. Encara tinc el dibuix que vaig fer dons no deixaven treeure els llibres de la biblioteca. Ara el que si hi ha es molta informació, però de canals de neu.
ResponEliminaHola, estem pensant en fer aquesta via, ens estem iniciant a l'escalada i voldria saber si es possible que em facis una llista mes detallada del material. Es a dir quants friends, empotradors, claus, etc.. fan falta i de quina mida (numero).
ResponEliminaHola. Be, de fet, el primer cop que la vaig fer, era l'any 1982 i no teniem "friends" i pocs tascons. anàvem amb claus. Ara es diferent. Si portes un joc de friends petits i mitjans dels Nº 1/2 al 5, (jo tinc de la marca FLEX i CONG) i alguns tascons de diferents mides, bagues per merlets i 5 ó 6 cintes, ja faras. Pensa que la dificultat es molt assequible però les reunions no existeixen i les tindras que fer tu. Nosaltres anàvem amb cordes de 40 m. Es escalada d'alta muntanya i es molt intuitiva i t'anirà molt bé per muntar reunions i assegurances mòbils
EliminaQuin material vàreu fer servir o creieu que és impresindiblement necessari?
ResponEliminaSalut i Muntanya!
Hola anonim. Friends i tascons. Inprescondible, corda arnes i casc. Salut i tapia
ResponElimina