dimecres, 5 d’octubre del 2011

Via PERFORMANCE a les Moles del Pessó. Congost de Collegats

02.10.2011

Desde que vaig comprar el llibre El plaer de l'escalada i vaig veure la via Performance, en va agradar molt. A Collegats no habia escalat mai i farà dos anys, vem anar a fer la Sossis i Patissants i la vaig trobar massa fàcil. Es llavors quan en vaig proposar fer l'esmentada via. Dos anys van passar per que m'acompanyes en Joan Balardes, bon escalador i encara més, bon company. Com que la via està a "can Pistraus" vem dir de sortir el dissabte a la tarda i passar la nit a prop de Sort.

Ens llevem ben d'hora i en poc mes de 40 minuts arribem a peu de via. L'aproximació es plaent, dons hi ha poques pujades, només el arribar a peu de via es una mica caòtic per que no hi ha camí visible però l'entrada de la via es evident. Fa un dia radiant i tindrem sort, dons es cara S.O. i pel que veig no ens tocarà el sol fins a migdia. Arribar on comença basicament la via, no es que sigui expossat, però podriem dir que es un llarg fàcil de III però que el pujem sense corda i trobem un parell de "passets" que t'els has de mirar. Un cop a la R0 ens posem en matèria.


1er llarg  V, IV, V, IV+ 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surt en Joan B i d'entrada tenim un muret vertical i fi, assegurat per un parabolt. Tot seguit pujem en diagonal a una xemeneia prou oberta on pujarem en oposició fins superar l'agulla adossada a la paret. Flanquejem a l'esquerra fins un mur, ara si, molt vertical i un xic desplomat on trobem un pas força difícil però amb un parell de cantos molt bons, entrem a la reunió.

2on llarg V, IV+ i IV 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surto jo i: batua, si que es dret això! en Joan b em dona ànims... No surto massa convençut però a mida que vaig pujant em vaig sentin més tranquil. L'escalada es dreta i mantinguda, tot aixó, amb unes presses de pel.lícula. Vaig pujant i s'en fa llarga la tirada. Despres mimba un xic fins un altre ressalt que sembla més difícil del que es. El supero per la dreta i en pocs metre,s relativament fàcils, arribo a la reunió.

3er llarg IV, V-,  IV, V i IV 50 metres i unes deu assegurançes entre parabolts i spits
Surt en Joan B per una placa a l'esquerra fins una sabina i fent un petit flanquiex a la dreta arribem a una plataforma, on devant nostre, tenim un ressalt força maco i difícil. Després, pujem amb tendència a l'esquerra fins arribar a la reunió.

4t llarg II i un pas de III neta i 25 metres
Surto jo. Aquest llarg en de transició. Caminem pràcticament fin uns arbres i despres pujem per unes grades fins una placa que superem sense problemes i en un relleix a l'esquerra està la reunió.

5e llarg V 6a (V+/A0e) V i IV i onze assegurances entre parabolts i spits
El llarg estrella i li toca a en Joan B. Surts en un ressaltet prou dificil i et col.loques en un tram de paret molt vertical que serà la tònica de tot el llarg. Si podeu, el tercer bolt no el "xapeu", marxa un xic de la línea llògica de la via. Continuem recte i aquí venen els passos difícils. Els superem reposant en els bolts però tenint que escalar entre ells (V+/A0e). Desprès arribem al que seria una fissura que continua per l'esquerra per superar un últim ressalt que ens durà un altre cop a la dreta fins la reunió. Mentre en Joan pujave veiem com un helicòpter dels bombers deixavea dos d'ells a terra i després l'helicòpter nomès feia que voltar a uns cinquanta metres d'on erem nosaltres (estarien de pràctiques?)

La via ens ha agradat molt, es molt recomanable amb uns llargs variats i distres i perfectament assegurada.  Necessitsarem només 12 cintes i els estreps ens poden ser útils tot i que nosaltres no els vàrem utilitzar. La baixada fins la ferrada es en un quart d'hora. Nosaltres ens la vem saltar i vem tenir que recular. Ara la ferrada, en el primer tram està arreglada amb cadenes, però la part de sota està igual que abans, en bastant mal estat. He quedat bastant tocat del braç, dons la via es atlètica i prou difícil (pel meu nivell) però es deixa escalar que com ja he dit la roca es inmillorable.

A la fí he conseguit de poder escalar aquesta via i ja tinc una altre a la "cole". Ara tocaria anar a El último buril.


En Joan al primer llarg
Jo mig amagat entre el ressalts del segon llarg
En Joan al passos més difícils de l'últim llarg
Curiosa vista de l'helicòpter. Sempre els veiem desde sota...
via aconseguida!

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Via Doraemon i Amics de Malanyeu a Malanyeu

25.09.2011

Quedem en Joaquim i jo a a casa d'en Joan Baraldes a Sant Fuitos de Bages per anar a fer una matinal a Malanyeu. En Joan b ens diu de fer una via que ha obert recentment en Francesc Suñol i de pas fer un altre que va obrir el mateix Joan Baraldes, la via amics de Malanyeu.

Arribem al poble i fa un dia esplèndit i no fa massa calor tan sols en Joaquim no escalarà, dons li fa mal un dit de la mà, que el dia anterior es va torçar.

Comencem per la Doraemon Es una via que encara s'ha de netejar però es prou "disfrutona" amb un segon llarg amb només un parabolt on tindrem que protegir-la amb "caxarrets"

La segona que fem es la AMICS DE MALANYEU que aprofita la part final del segon llarg de la FRANCES SUÑOL. L'ultim llarg està net, on només trobarem un pont de pedra al començament i el demés, el protegirem nosaltres.

Distret diumenge on en Joaquim, malauradament, ha tingut que passar-se tota l'estona a sota un arbre. Coses que pasen.

En Joan b al primer llarg de la Doraemon
El segon llarg de la Doraemon
En Joan b al primer llarg de la amics de Malanyeu. Llarg maquíssim
Jo en el segon llarg de la Amics de Malanyeu 
Un Calliptamus italicus mirant-me com rapelave

dimecres, 28 de setembre del 2011

El Timbaler del Bruc. Via Francesc Sardans Fàbregas

17.09.2011

Aquest cop ens trobem en Guillem A., Joaquim i jo amb en Joan Baraldes on anirem a fer una nova via dels germans Masó. La vaig veure en el blog d'en Joan Asin i... mira, "culo veo culo quiero" cap enllà que ens dirigim. La aproximació es curta, uns 20 minuts mal contats, però amb un sol de justícia. Devant nostre ja tenim una cordada que els coneix en Joan B. Arribats a peu de via, com som quatre, ens repartim i devant anirem en Joan B i jo i darrera en Guillem A. i en Joaquim. Començem nosaltres i en Joan B ja es posa a la feina.

1r llarg V (no obrigat) IV+ i III 5 parabolts de 8mm i un clau 30 metres
Llarg de placa molt fina on trobem els passos més difícils al mig. Jo vaig forçar tot en lliure de segon i... renoi! en va semblar V+ però si no, fas A0e i ja està.

2n llarg IV+ V i III 4 parabolts i 15 metres
Ara surto jo fent un flanqueix a la dreta per siturar-me en un tram molt vertical però amb grans còdols. El llarg es curtet però intens, tan sols has de vigilar una mica la roca que al final es una mica trencada. Alcontrari de la primera, em va semblar més fàcil dons a la ressenya original li donen V+

3r llarg V+ (no obligat), V A1e IV i III 35 metres
El llarg estrella amb una roca molt bona. Surt en Joan B atacant un diedre equipat amb una flor de pitons, dos parabolts i una altre pitó. No es un llarg obligat pero has d'escalar. Al final hi ha un desplomet on en Joan B pasa amb un pas d'estreps i despres, ja en lliure, fins arribar còmodament a la reunió.

4t llarg V- IV i III un pito i 10 metres
Surto jo fent un pas obligat en un desplomet per anar a la dretas una mica forçat a cercar un pitó amb una baga bastant llarga. Despres continuem recte amb tendència a l'esquerra fins un llavi on podem col.locar un friend petit i tot segui arribem a una reunió que està sota d'un altre resalt, abans d'arribar al cim. Sembla ser que hem fet la tercera ascenció.

Via divertida que es fá curta i per aixó baixant per la canal en Joan B em proposa anar a fer una via a la cara W. del Gerro. No se com es diu la via. Es de trenta metres i de V i un pas al final molt desplomat que el fem en A0e.

Be ja tenim un altre via a la "cole" i dos cims que no habia pujat mai, el Gerro i el Timbaler del Bruc.

Escalada realitzada per: Joan Baraldés i Joan Prunera amb els companys Guillem i Joaquim

El primer llarg. Finet, finet!
El segon llarg
El tercer llarg, apurant el passos
Els quatre a dalt del cim del Timbaler

dimecres, 14 de setembre del 2011

Via CADE a la Miranda de la Portella

11.09.2011
Aquesta via la vaig fer un gener de 1983 on el primer llarg, recordo, que no habia res, on teniem que pitonar tota la fissura i tan sols trobavem dos burils que ja eren vells llavors. L'anècdota a diferència d'ara es que recordo que en el segon llarg, que era la xemeneia, anave caminant per dins l'esclexa. Imagineu lo prim que estave. De costat, m'arrossegave pel terra de la xemeneia, fins la fissura que em portaria a la segona reunió. Ara es imposible i no es pel material, es perque tinc uns quilos de més... el tercer llarg era el més difícil dons escasament habien quatre burils i el lliure despres del A1e no trobaves res fins a la reunió... i a l'últim llarg hi habien un parell de tacos de fusta on feiem un A2. Quina diferència d'ara, tot i que prefereixo com es a l'actualitat. Be, acabo la història "d'abuelo Cebolleta" ens posem en matèria.

Avui es 11 de setembre i dissabte no puc anar a escalar per compromisos, així que ho farem la diada de Catalunya. Fa temps que en Joaquim i jo la voliem fer però per nabs o cols no anavem. Joaquim torna de vacances i no està en la millor forma però recordo la via prou assequible. La he repetit tres cops i ara està parabolada. La idea era d'arribar al coll de les Portelles i al coll entre el Dauet i la Portella Gran, amagar les motxilles i llavors quan baixesim de la via ja tindriem els "trastos" a tocar... dons no, xerrant, xerrant, ens plantem a peu de via amb les motxilles! En fi, que li farem.

Arribem a peu de via i amb el material posat ja veiem els parabolts, per cert bastant rovellats, en la fissura desplomada del primer llarg. La idea es que jo em farè la primera i la tercera i les altres en Joaquim.

1er llarg A2e, A1e, V i IV+ 1 espit 7 parabolts i 2 burils, un d'ells sense plaqueta i uns 30 metres.
No toco un "artifo" desde el mal record de la Primavera Marciana. Veurem com s'em dona. Començo i alguns seguros estan força lluny però agafant-me a la roca i treien cul enrera, arribo prou bé. Quan ja s'ageu el desplom, continua per un diedret amb la roca una mica polida, però amb comte, es deixa fer fins la reunió.

2on llarg IV i III+  sense assegurances, però podem posar alguna coseta 40 metres
Surt en Joaquim però amb els ulls li veig que no està gaire convençut. Ho prova, així, aixà, cara a la paret, cara a la llastra, però no. He de dir que es un llarg molt "claustrofòbic" i en els remonaixos has de tindre una mica de tècnica. A la fí em diu que no s'ho veu.. Fem cambi i ja veig que la millor forma de pujar serà empotrant-me de cara a la llastra i fent oposició aconsegueixo els primers metres fins adinsar-me de plé en l'escletxa. Ara la progressió es fàcil però penosa. Miro a vall i recordo el que he dit abans, que caminave per la base de la llastra... Continu arrossegant-me i arribo a una mena de fissura vetical on puc possar dos tascons i ja en "remonage" més còmode arribo a la reunió, esgotat.

3er llarg IV+, V, A0e, V, IV+ V i IV 6 parabols i un espit sortit i sense plaqueta uns 30 metres
Li dic al Joaquim que com s'ho veu, però està massa esgotat i jo ja he descansat prou a la reunió. Res a discutir. Ja anave mentalitzat que em tocaria a mi aquest llarg. Surto de la reunió amb bona presa on "xapo" dos parabolts fins a sota un desplom on cambiem de vessant. Es un desplom força "desplom" (en el llibre EL PLAER DE L'ESCALADA li foten V+, ????) . Tiro de tres A0e i surto en lliure prou difícil. Veig a munt un parabolt i més amunt, una cosa rara... Xapo el bolt i arribo a la "cosa rara". Es un espit amb el "casquillo" sortit i sense plaqueta. L'escanyo amb un cordino i li foto pel dret. Despés, es tomba la roca fins la reunió. Carai, en un pas difícil i et trobes aquesta "endròmina"!

4t llarg A1e V+ II i IV un espit i una sabina uns 25 metres
Començem a estar tocats. En Joaquim treu forçes i em diu que aquesta es per ell. No es fàcil el llarg i la sortina del pas d'A1e es molt difícil. En Joaquim s'encara als estreps i li costa surtir en lliure. Col.loca un friend gros a dalt de la fissura, que es molt ample i pot surtir fent un A0. Després arriba a un arbre prou gros per llaçar una baga i tot seguit enfila per un diedre fins arribar a la reunió. Ja som tots dos al cim i, renoi! com ens a costat de fer la via. Quatre hores em trigat... però la satisfacció es immensa. Baixem en un rapel de 15 metres al coll entre l'agulla i el Dauet, que en anguns llocs, he llegit que son trenta metres i us asseguro que no es veritat. Ell a pogut fer una clàssica de llibre i jo he tingut el plaer de poder tornar-la a repetir recordant altres temps.

Via totalment recomanable on tindrem varietat assegurada i tindrem que escalar entre seguro i seguro. Ara toca anar a buscar les motxilles i arribem tant tocats a Can Massana, que ni ganes de menjar res tenim, però amb un somriure d'orella a orrella.

Jo en l'A2e i Joaquim arribant a la primera reunió

Lluint "l'estelada" en un dia com avui...

Sembla més espeleologia que escalada

Estètica foto desde el tercer llarg

Superant el desplom del tercer llarg

En Joaquim arribant a la tercera reunió

Aqui ja respiro més tranquil. En Joaquim a passat l'última dificultat

Fets pols pero contents!

Tornarem a lluitar, tornarem a sufrir, tornarem a vèncer. Visca Catalunya lliure!

dilluns, 12 de setembre del 2011

Via Infidel a la Cara de Mico

Diumenge 4 de setembre de 2011


Dons el diumenge també quedo per anar a escalar. Ens truquem amb en Juan Carlos i li proposo anar a fer la última cullita d'en Guillem Arias. La via Infidel de la Cara de Mico. Arribem al Monestir i em trobo a Xavi Diez (Domzaslki) i uns companys que també tenen la intenció d'anar al mateix lloc. El cas es que ens adelanten pel cami de Sant Jeroni i en Juan Carlos i jo anem fen "xino xano". Quan arrbem a peu de via sento veus però no son ells. Que extrany, si anaven devant nostre... A la poca estona arriben, s'han equivocat de cami i s'han passat de llarg. La via està tota equipada al estil d'en Guillem i son quatre llarg que ens tornarem el company i jo.

1r llarg: IV+, IV i III 10 parabolts i 35 metres
Començo pujant-me a la llastra que tenim a peu de via fins arribar al primer parabolt. Aquí la roca es fantàstica amb uns cantell de película, vertical i molt ben assegurat. Segons la ressenya d'en guillem li posa V, però per mi crec que no pasa de IV+. Despres es va tombant la roca fins arribar còmodament a la reunió. Llarg mlt maco.

2n llarg: III i IV- 3 parabolts i 25 metres
Ara surt en Juan Carlos i el llarg seguex la mateixa tònica que els darres metres del primer llarg però amb tendència a l'esquerra on fara reunió en un replò còmode.

3r llarg: IV-, IV i III 5 parabolts i 25 metres
Ara em toca a mi. Aqui la roca ja no es tanbona però es deixa escalar. Vas pujant per una mena d'esperonet i al cap de poc arribes en un replà als peus d'uns desploms.

4t llarg IV, V, IV i III 10 parabolts i 35 metres
Surt en Juan Carlos i seguint els parabolts a l'esquerra arribes a un diedre vertical on la roca es mes bona del que pot semblar on pots gaudir del V fins aaribar a l'ultim resalt de l'agulla i facilment arribem al cim. Un petit rapel de, escasament 15 metres, ens deixa a la carena entre la Cara de Mico i la Paparra i en poc més de 3 minuts, ja som al cami de Sant Jeroni. Bonica via per combinarla amb una altra de la zona, distreta i ben equipada, que per cer he llegit comentaris de que no te llògica i es lletja... per a mi es tot lo contrari, en fi, hi ha gustos per tot...

Marxem cap a Monistrol, on entre cervessa i cocacola (en el meu cas) fem petar la xarrada i ens acomiedem fins la propera.


En Juan Carlos arribant a la primera reunió

Ben agermanats dalt del cim

dijous, 8 de setembre del 2011

Magdalena inferior via la que hi faltaven spits

03.09.2011

Després d'haver estat una setmana a Fuerteventura, fart de platja, quilòmetres de cotxe i de menjar "mojo i papas arrugas" toca treurem el "mono" i sense tenir cap idea al cap quedem en Guillem i jo per anar a Montserrat. Les prediccions dels "mentidòlegs" son funestes... no surtim de casa que morirem ofegats! diuen... Ens truquem el dissabte a les nou del matí i en Guillem diu que a Montserrat fa bon dia. Dit i fet, allí que en dirigim. Li proposo fer la via LA QUE HI FALTAVEN SPITS, a la Magdalena inferior, que està amb parabolts lluents com a sols. Aquesta via la he fet un parell de cops, però l'any 94 i 96 fa una pila d'anys, quan eren espits.

Arribem a peu de via i ja tenim una cordada de tres davant nostre. Sembla que a mig llarg han baixat però ho intenten de nou. Penso que esatrem estona dons van molt lents. En Guillem, molt subtil, em diu: qui comença? A mi no m'agrada adelantar a ningú, però en Guillem pren la delantera i diu que ell farà la primera..

1er llarg IV+ uns 10 parabolts i 35 metres
Surt en Guillem i sense encomanarse a ningú, demana permís per pujar. En poca estona arriba al derrera del primer de l'altre cordada i fins i tot l'ajuda a pujar amb més seguretat. Es un "crak" en Guillem. El llarg, al començament, la roca es molt pulida i una mica incòmode de pujar però al poc ja cambia i vas fent tota l'estona en IV+ tot i que per a mi hi ha al mig un petit flanqueix que m'ha costas un pel i li he posat V-.

2on llarg IV i IV+ 11 parabolts i 55 metres
Ara surto jo que estic desitjant pujar de primer. Es veu un mur força dret però ple de preses típiques de Gorros. Segons una guia que porto, la reunió seguent me la puc saltar i quedarà un llarg de 55 metres. Vaig pujant fruint de la roca tan bona que hi ha i tan sols arribant a la reunió vaig trobar un parell de pasos difícils. En aquest llarg els "segurus" allargen una mica més que a la primera.

3er llarg III, IV i III 3 parabolts i un quart sense xapa 20 metres
Ara el temps s'està enmarronat de valent. Tenim uns núvols negres al demunt nostre que en sembla que ens mullarem. Surt en Guillem i de seguida arriba al cim. Quan surto jo, veig que la cordada que tenim al derrera abandonan. Em diuen que avui no tenen el dia i millor baixar que està a punt de ploure. Arribem al cim i ràpit, muntem el rapel, que no sigui que en agafi la pluja dalt del cim. Sortosament arribem al Monestir i no ens hem mullat.

Be, ja m'he tret una mica les ganes d'escalar. Hem fet una via ràpida amb un segon llarg de roca de primera i bon ambient. Molt recomanable. Per el diumenge he quedat per escalar però no se si aniré...

Jo en mig d'un camp de patates... això si, "xalant" de valent
A que sembla en "Papa Pitufo"...
Foto artística d'en Guillem...
Arribant al cim

dilluns, 5 de setembre del 2011

El Cilindro de Marmorés 3.325 metres

del 14 al 16 d'agost de 2011

Tinc escasament tres setmanes de "holidays" i una la he esgotat obrint una via a Montserrat amb el Guillem, i la resta, pedalant com un beneit amb bicicleta. Fins que no marxi a Fuerteventura amb la Cristina el dia 21, que faig? Dons m'en vaig sol al Cilindro, que no l'he pujat mai. Tots els companys estan de vacances i em tocarà marxar sol. Es una bona experiència anar sol per la muntanya però preferixo anar acompanya't, no es per res, es que m'aburreixo xerrant sol...

Un company, l'Alberto, en va dir que desde el poble de Nerin, surten uns autocars que et deixen al Cuello Arenas en poc menys d'un hora i després, caminant en tres hores més, al refugi de Góriz i el desnivell es de poc menys de 300 metres. No he anat mai per aquí, així que serà una bona experiència.

Surto de Barcelona (mira que es aburrit conduir sol en el cotxe) i arribo a Nerin a dos quarts de dues de la tarde i em diuen que no surt cap autocar per "montañeros" fins demà a les set del matí... que faig? Saps que? preparo els trastos i li "enxufu" pista a munt fins el Cuello de las Olas que segons m'han dit es triga dos hores en fer-la. Dit i fet, el que passa que a mitja pista comença a tronar i ploure... engrescador. Para de ploure i arribo al Cuello Arenas en dos hores clavades. Torna a ploure un altre cop... snif! Para de ploure i surt el sol. Ara vaig pujant per, mig pista, mig camí, fins als 2.200 metres on es troba el Cuello Gordo. He triga't un hora i mitja desde el Cuello Arenas. Ara devant meu tinc les singleres de la Vall d'Ordesa i al lluny ja es divisa el refugi. Trigo un hora i mitja més desde al Cuello Gordo fins el refugi. Quan arribo al refugi tinc sort, dons hi ha plaçes lliures. Sopo i a les nou tocades ja estic fica't a la llitera.

En llevo a les cinc en punt i està tot núvol, a més, ha estat tota la nit plovent. El dia no està gens engrescador. M'esperaré a les set de matí a veure com pinta... tot continua igual, no plou i faig un pensament. Soc l'únic que surt del refugi i per no haber llegit be el mapa faig una petita "ensigalada" que en poc de deu minuts ja està arreglada. Vaig pujant sol per grades de pedra i herba on al lluny vaig que ja surt gent del refugi. El camí es força marcat i ple de fites i en poc mes de dues hores arribo al Lago Helado on ja fa deu minuts que la gent que tenia al derrera ja m'han passat. El dia no esta gens clar i em plantejo pujar el Mont Perdut al darrere dels altres. En fa una mica de por pujar el Cilindro sol, dons hi ha algun tram d'escalada de III i segons m'han dit es pot baixar en rapels. Porto un cordino de 7 mm i 30 metres de llargada... Paro al lago helado i faig un mos mentre vieg com la gent del devant meu marxen cap al Perdut... que faig? Que carai! no vols fer el Cilindro? dons en devant! Devant meu s'enlaira una canal-tartera (per que no hi ha neu) bastant dreta. Em costarà de pujar... El núvols van i venen i de cops es destapa i em deixa veure el gegantí veí on minúsculs, es veuen com puntets la gen pujant el Mont Perdut. Vaig fent parades, dons la tartera es bastant penosa de pujar. A la fí, arribo al coll on es troba el resalt per accedir a la carena que em durà al cim. Tinc papallones a l'estòmag... estic sol i el paissatge es grandios i ple de núvols que van passant molt ràpit... Ara es el moment, joan, de continuar o baixar... Devant meu tinc dos canals, una a la dreta, on veig una instal.lació de rappel, però no estic segur dels metres on es troba. Sembla que està força lluny. L'altre a l'esquerra, està humida però sembla més fàcil. De fet un campany, en Vicens Nin, en va dir que ell va pujar per aquesta. Prenc la motxilla i en fico per la canal. Pujo una trentena de metres de III i II i arribo al fil de l'aresta prou be i des d'aquí veig les instal.lacons dels reppels. Be, a la tornada ja em plantejaré com baixo, ara es irrellevant. Contiuu per aresta que a trams es aèrea fins un altre ressalt molt curt, uns tres metres, però a l'esquerra, una timba que "te cagas"... La supero sense complicació. Ara només toca caminar fins el cim i en poc més de mig hora ja hi soc al cim. Tot sol, sense ningú, rodejat de núvols i muntanyes he conseguit el cim i el primer pensament es pel meu malaurat amic Balbino i des d'aquí despunta a moments el cim del Mont Perdut i en be el record de quan vàrem fer la cara Nord. Vells temps que ja no tornaran! Sons les 11.15 h. del matí. No m'ho esperave, amb el dia que ha fet, no creia que el pugues pujar... Ara toca baixar, i el primer resalt sortosament no em costa gaire i arribat als rappels veig que els puc fer sense problemes. El primer, de 15 metres justos i el segon de 12 i ja estic un altre cop a peu del ressalt. Vaig baixant per la canal fins el llac i a la una tocada ja he arribat al refugi. La idea es que, com estic prou "trinxat", quedar-me a dormir al refugi i al dia següent baixar, però com soc un "agonias" tiro cap a Nerin... Quan estic arribant al Cuello Arenas, "estic fet mistu" i son les cinc de la tarde, però... gran idea! Truco (com ara la tecnología t'ho permet) al servei d'autocars i em diuen que: a les vuit puja l'autocar a recollir el "turistes"! M'espero dos hores, em recull l'autocar i a les nou ja soc al poble. L'autocar son 15€, però que agust el he pagat... Son les nou de la nit i tinc que passar la nit en algun llog. Sopo un plat combinat al poble, prenc el cotxe i enfilo la carretera contraria a la que he vingut, direcció a L'Ainsa i en el mirador del Cañón de Añisclo, planto la tenda i a dormir. Demà ja em llevaré d'ora i marxaré a Barcelona, que per avui ja n'he tingut prou.

Una altre 3.000 a la butxaca!!!
La Tres Sorores arribant al Cuello Gordo
La vall d'Ordesa al fons
El Cilindro, el Monte Perdido i el Soum de Ramond amb el refugi als peus
El Cilindro abans d'arribar al lago helado
El lago helado a 2.980 metres
La engrescadora canal de pujada tota tapada pels núvols
Parada a mitja canal on, al fons podem veure la Vall d'Ordesa
El llac gelat i el Monte Perdido
El cim del Cilindro. son les 11,15 del matí
Jo, completament sol a cim a 3.325 metres
Un dels rappels i el ressalt desde sota
El cuello Arenas esperant el dessitjat l'autocar que em portarà al poble de Nerín

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.