dijous, 8 de setembre de 2011

Magdalena inferior via la que hi faltaven spits

03.09.2011

Després d'haver estat una setmana a Fuerteventura, fart de platja, quilòmetres de cotxe i de menjar "mojo i papas arrugas" toca treurem el "mono" i sense tenir cap idea al cap quedem en Guillem i jo per anar a Montserrat. Les prediccions dels "mentidòlegs" son funestes... no surtim de casa que morirem ofegats! diuen... Ens truquem el dissabte a les nou del matí i en Guillem diu que a Montserrat fa bon dia. Dit i fet, allí que en dirigim. Li proposo fer la via LA QUE HI FALTAVEN SPITS, a la Magdalena inferior, que està amb parabolts lluents com a sols. Aquesta via la he fet un parell de cops, però l'any 94 i 96 fa una pila d'anys, quan eren espits.

Arribem a peu de via i ja tenim una cordada de tres davant nostre. Sembla que a mig llarg han baixat però ho intenten de nou. Penso que esatrem estona dons van molt lents. En Guillem, molt subtil, em diu: qui comença? A mi no m'agrada adelantar a ningú, però en Guillem pren la delantera i diu que ell farà la primera..

1er llarg IV+ uns 10 parabolts i 35 metres
Surt en Guillem i sense encomanarse a ningú, demana permís per pujar. En poca estona arriba al derrera del primer de l'altre cordada i fins i tot l'ajuda a pujar amb més seguretat. Es un "crak" en Guillem. El llarg, al començament, la roca es molt pulida i una mica incòmode de pujar però al poc ja cambia i vas fent tota l'estona en IV+ tot i que per a mi hi ha al mig un petit flanqueix que m'ha costas un pel i li he posat V-.

2on llarg IV i IV+ 11 parabolts i 55 metres
Ara surto jo que estic desitjant pujar de primer. Es veu un mur força dret però ple de preses típiques de Gorros. Segons una guia que porto, la reunió seguent me la puc saltar i quedarà un llarg de 55 metres. Vaig pujant fruint de la roca tan bona que hi ha i tan sols arribant a la reunió vaig trobar un parell de pasos difícils. En aquest llarg els "segurus" allargen una mica més que a la primera.

3er llarg III, IV i III 3 parabolts i un quart sense xapa 20 metres
Ara el temps s'està enmarronat de valent. Tenim uns núvols negres al demunt nostre que en sembla que ens mullarem. Surt en Guillem i de seguida arriba al cim. Quan surto jo, veig que la cordada que tenim al derrera abandonan. Em diuen que avui no tenen el dia i millor baixar que està a punt de ploure. Arribem al cim i ràpit, muntem el rapel, que no sigui que en agafi la pluja dalt del cim. Sortosament arribem al Monestir i no ens hem mullat.

Be, ja m'he tret una mica les ganes d'escalar. Hem fet una via ràpida amb un segon llarg de roca de primera i bon ambient. Molt recomanable. Per el diumenge he quedat per escalar però no se si aniré...

En Guillem i els companys a la primera reunió

Jo en mig d'un camp de patates... això si, "xalant" de valent

A que sembla en "Papa Pitufo"...

Foto artística d'en Guillem...

Arribant al cim

10 comentaris:

  1. Eps!!! Sóc el paio de l'altra cordada que anava de primer en el 2n intent.
    Tot i que llegint-te em fas sentir encara una mica més petit, només m'agradarïa reafirmar que el Guillem (a qui no tenia el plaer de conèixer) és un autèntic "crack".
    Tot i que no tinc prou coneixement per valorar-ho des del punt de vista tècnic, des del punt de vista personal i de tracte a paret, absolutament excel·lent... Aconseguint avançar una cordada sense fer sentir incòmode per res a l'altre i aportant la seva experiència per ajudar-lo a progressar i trencar els moments més "tensos", des de la meva inexperiència només puc agraïr les sensacions que em va transmetre.
    I si, és un IV+, vam fer només un llarg i anàvem lents... Però per ser el nostre 1r intent en roca en solitari, crec que parlo per tots quan dic que vam marxar "satisfets" i amb ganes de seguir progressant i gaudint d'aquesta disciplina de la muntanya... No tots hem tingut la sort de poder-hi dedicar tot el temps que hi haguéssim volgut, però amb seny i il·lusió, intentem posar-hi remei!!!!!

    Apa, a seguir gaudint de la muntanya,i tant de bo que ens permeti seguir coneixent gent de la qui aprendre i compartir moments com aquests!!!

    ResponElimina
  2. Ei, que no et sàpigue greu abandonar, jo mateix porto trenta tres anys escalant tant en roca com neu i podria omplir pàgines de blogs senceres amb els meus "abandonos". En Guillem te 63 anys i es instructor d'escalada i jo tinc 51 anys i també soc monitor d'escalada i estem acostumats a situacions d'aquestes. En les teves paraules vaig una mica "d'urgull ferit" però pensa una cosa, els IV+ no sons gens fàcils, estan graduats de difícils i parlant de la meva experiència, s'ha de trepitjar molt aquestes roques tan característiques de Montserrat per escalar amb soltura... i no es sort, son ganes d'escalar i si tens ganes, les treus d'on sigui. A la que pugeu, torneu-hi, que es molt maca. Però si no teniu gaire experiència, trieu vies una mica me fàcils que així pendreu més experiència.
    Salut i bones escalades, companys
    (si vols, diguem el teu nom per posar-lo a la foto del blog, que "paio" no queda gaire be)

    ResponElimina
  3. Ei Joan,
    Ja veig que has tornat a tocar roca. Jo per no treure cap merit als de l'altra cordada, graduaria de V la primera tirada ja que te una roca no gaire agradable i de preses escadusseres, a diferencia de les dues tirades següents que son molt maques i més fàcils.
    A veure quan quedem i us torno el material

    salut i a tibar

    ResponElimina
  4. Joan, tens tota la raó. Hi han trams del primer llarg que per a mi son V peerò li poso IV+ per que està aixi a totes les ressenyes. No et preocupis pel material, però, si, tenim que quedar per escalar. Et vui fer una "mala proposta" o bona, no ho se... parlem!

    ResponElimina
  5. Hola Joan,

    Fa tants anys (trenta i pico?) que la vaig fer amb el Vicens que ja ni m'en recordo.

    Algun dia es tindrà de repetir.

    Als de l'altra cordada:
    A dins nostre tenim una mena de cuc que de vegades ens fa reflexionar i decidim abandonar. Jo sempre he dit una cosa i és que TOT ESTÀ BÉ SI ACABA BÉ.
    Ànims i un altre dia ja la fareu.

    Joan, ja s'han acabat les vacances i tinc un mono de tocar roca que ni et conto.

    Salutacions

    Joaquim

    ResponElimina
  6. No Joaquim, trenta i pico no pot ser, es oberta l'any 1990... Aquest "mono" t'he l'has de treure!!!

    ResponElimina
  7. Hola Joan,

    OK, doncs vint i pico.

    Al "mono" li donaré una hòstia!

    Joaquim

    ResponElimina
  8. Orgull ferit? No pas... Al contrari, plenament conscients de les nostres limitacions i assumint el nostre lloc; ara bé, gaudint d'allò que ens aventurem a fer i, quedant-nos amb mal gust de boca només quan deixem de fer alguna cosa que realment veiem factible... Torno a dir que, encara que sembli molt "minso" tots tres vam marxar contents amb el primer contacte en solitari amb la roca.

    De fet, i en la línia del que comenta en "quimet" el nostre lema és que, a la muntanya, una retirada a temps és una victòria!!! No hi hem dedicat massa (per no dir gens) a l'escalada, però entre senderisme, muntanyisme, alpinisme i andinisme, acumulem un grapadet d'anys triscant per les muntanyes i aquesta mentalitat segurament ens ha permès seguir-hi dedicant temps i ganes...

    I ja per acabar, i segurament per ignorància, aquesta via era de les més fàcils que recordava dels cursets d'escalada en roca que havia fet mesos ençà... Ara, i gràcies a la nostra trobada, el pròxim intent (espero que aquest cap de setmana) anirà encarat a fites "a priori" menys complicades (en Guillem ens va comentar la Super Frío, de la Magdalena Superior...)

    Doncs això, res de malícies ni mals rotllos, al contrari... Ara bé, tremoleu, perquè probablement a partir d'ara ens veieu més sovint per les tàpies montserratines... I això voldrà dir que, molt probablement, us tocarà esperar una bona estona!!!!!!!!!!!!

    Una abraçada a tots,

    Isaac

    ResponElimina
  9. Hola Isaac,

    Si vols, pots trobar la ressenya i piulada de la Super Frío al meu blog:

    http://conqueridordillusions.blogspot.com/2010/05/08052010-magdalena-superior-via-super.html

    En el blog del Guillem, pots trobar l'aproximació:

    http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/magdalena-superior.html

    Salutacions

    Joaquim

    ResponElimina
  10. Ep Joan, doncs sí que sembla l'Avi Barrufet!!
    les vies de la Magdalena no són senzilles, són verticals i amb els assegurances sovint llunyanes quan la roca és bona, però hi cal una aclimatació a la vertical, comprenc la cordada que va baixar, segur que hi tornen i l'acaben

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.