dimecres, 14 de setembre de 2011

Via CADE a la Miranda de la Portella

11.09.2011
Aquesta via la vaig fer un gener de 1983 on el primer llarg, recordo, que no habia res, on teniem que pitonar tota la fissura i tan sols trobavem dos burils que ja eren vells llavors. L'anècdota a diferència d'ara es que recordo que en el segon llarg, que era la xemeneia, anave caminant per dins l'esclexa. Imagineu lo prim que estave. De costat, m'arrossegave pel terra de la xemeneia, fins la fissura que em portaria a la segona reunió. Ara es imposible i no es pel material, es perque tinc uns quilos de més... el tercer llarg era el més difícil dons escasament habien quatre burils i el lliure despres del A1e no trobaves res fins a la reunió... i a l'últim llarg hi habien un parell de tacos de fusta on feiem un A2. Quina diferència d'ara, tot i que prefereixo com es a l'actualitat. Be, acabo la història "d'abuelo Cebolleta" ens posem en matèria.

Avui es 11 de setembre i dissabte no puc anar a escalar per compromisos, així que ho farem la diada de Catalunya. Fa temps que en Joaquim i jo la voliem fer però per nabs o cols no anavem. Joaquim torna de vacances i no està en la millor forma però recordo la via prou assequible. La he repetit tres cops i ara està parabolada. La idea era d'arribar al coll de les Portelles i al coll entre el Dauet i la Portella Gran, amagar les motxilles i llavors quan baixesim de la via ja tindriem els "trastos" a tocar... dons no, xerrant, xerrant, ens plantem a peu de via amb les motxilles! En fi, que li farem.

Arribem a peu de via i amb el material posat ja veiem els parabolts, per cert bastant rovellats, en la fissura desplomada del primer llarg. La idea es que jo em farè la primera i la tercera i les altres en Joaquim.

1er llarg A2e, A1e, V i IV+ 1 espit 7 parabolts i 2 burils, un d'ells sense plaqueta i uns 30 metres.
No toco un "artifo" desde el mal record de la Primavera Marciana. Veurem com s'em dona. Començo i alguns seguros estan força lluny però agafant-me a la roca i treien cul enrera, arribo prou bé. Quan ja s'ageu el desplom, continua per un diedret amb la roca una mica polida, però amb comte, es deixa fer fins la reunió.

2on llarg IV i III+  sense assegurances, però podem posar alguna coseta 40 metres
Surt en Joaquim però amb els ulls li veig que no està gaire convençut. Ho prova, així, aixà, cara a la paret, cara a la llastra, però no. He de dir que es un llarg molt "claustrofòbic" i en els remonaixos has de tindre una mica de tècnica. A la fí em diu que no s'ho veu.. Fem cambi i ja veig que la millor forma de pujar serà empotrant-me de cara a la llastra i fent oposició aconsegueixo els primers metres fins adinsar-me de plé en l'escletxa. Ara la progressió es fàcil però penosa. Miro a vall i recordo el que he dit abans, que caminave per la base de la llastra... Continu arrossegant-me i arribo a una mena de fissura vetical on puc possar dos tascons i ja en "remonage" més còmode arribo a la reunió, esgotat.

3er llarg IV+, V, A0e, V, IV+ V i IV 6 parabols i un espit sortit i sense plaqueta uns 30 metres
Li dic al Joaquim que com s'ho veu, però està massa esgotat i jo ja he descansat prou a la reunió. Res a discutir. Ja anave mentalitzat que em tocaria a mi aquest llarg. Surto de la reunió amb bona presa on "xapo" dos parabolts fins a sota un desplom on cambiem de vessant. Es un desplom força "desplom" (en el llibre EL PLAER DE L'ESCALADA li foten V+, ????) . Tiro de tres A0e i surto en lliure prou difícil. Veig a munt un parabolt i més amunt, una cosa rara... Xapo el bolt i arribo a la "cosa rara". Es un espit amb el "casquillo" sortit i sense plaqueta. L'escanyo amb un cordino i li foto pel dret. Despés, es tomba la roca fins la reunió. Carai, en un pas difícil i et trobes aquesta "endròmina"!

4t llarg A1e V+ II i IV un espit i una sabina uns 25 metres
Començem a estar tocats. En Joaquim treu forçes i em diu que aquesta es per ell. No es fàcil el llarg i la sortina del pas d'A1e es molt difícil. En Joaquim s'encara als estreps i li costa surtir en lliure. Col.loca un friend gros a dalt de la fissura, que es molt ample i pot surtir fent un A0. Després arriba a un arbre prou gros per llaçar una baga i tot seguit enfila per un diedre fins arribar a la reunió. Ja som tots dos al cim i, renoi! com ens a costat de fer la via. Quatre hores em trigat... però la satisfacció es immensa. Baixem en un rapel de 15 metres al coll entre l'agulla i el Dauet, que en anguns llocs, he llegit que son trenta metres i us asseguro que no es veritat. Ell a pogut fer una clàssica de llibre i jo he tingut el plaer de poder tornar-la a repetir recordant altres temps.

Via totalment recomanable on tindrem varietat assegurada i tindrem que escalar entre seguro i seguro. Ara toca anar a buscar les motxilles i arribem tant tocats a Can Massana, que ni ganes de menjar res tenim, però amb un somriure d'orella a orrella.

Jo en l'A2e i Joaquim arribant a la primera reunió

Lluint "l'estelada" en un dia com avui...

Sembla més espeleologia que escalada

Estètica foto desde el tercer llarg

Superant el desplom del tercer llarg

En Joaquim arribant a la tercera reunió

Aqui ja respiro més tranquil. En Joaquim a passat l'última dificultat

Fets pols pero contents!

Tornarem a lluitar, tornarem a sufrir, tornarem a vèncer. Visca Catalunya lliure!

7 comentaris:

  1. Felicitats per l'escalada

    VISCA CATALUNYA LLIURE

    ResponElimina
  2. Que tal Joan, si que has trigat poc en anar-la a repetir,ja ja ja, desde que m'ho vas dir, veig que et vaig fer agafar ganes, al tercer llarg jo també vaig xapar el casquet de l'espit sortit, però ho vaig fer malament, vaig possar una xapa recuperable dalt del casquet, sort que no vaig caure..., que tal fer l'A1 al primer llarg del micro pont de roca?
    I visca Catalunya!!!!

    ResponElimina
  3. Osti, si... en van vindre ganes de debó. Sort que no vas caure! Recorda que en pitons i burils sortits, has d'escanyar un cordino i a les savines, si es pot, a la base. I penjar-me del cordino...? buf!! sense respirar i mirant d'agafarme amb el "melic" a la roca per fer el menys de força possible jejejejejeje

    VISCA CATALUNYA! encara que a molts els hi foti un colló...

    ResponElimina
  4. gracies pel consell Joan, ho sabia però en aquell moment no estava del tot sencer de cap, i ni hi vaig pensar, nomès volia arribar a la R com fos, ja ja,per cert la meva xicota la Mònica m'ha dit que et pregunti d'on vas treure la samarreta que en vol una d'igual.

    ResponElimina
  5. Aquesta samarreta està treta de dins del cor... no, es broma. La vaig comprar, per cert, un 11 de setembre, en el Fossar de les Moreres, fara dos o tres anys. Es qüestió de buscar-la...

    ResponElimina
  6. Bona via per celebrar la diada! variada, variada, no t'hi aburreixes, el tercer llarg per mí el més maco.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.