dilluns, 5 de setembre de 2011

El Cilindro de Marmorés 3.325 metres

del 14 al 16 d'agost de 2011

Tinc escasament tres setmanes de "holidays" i una la he esgotat obrint una via a Montserrat amb el Guillem, i la resta, pedalant com un beneit amb bicicleta. Fins que no marxi a Fuerteventura amb la Cristina el dia 21, que faig? Dons m'en vaig sol al Cilindro, que no l'he pujat mai. Tots els companys estan de vacances i em tocarà marxar sol. Es una bona experiència anar sol per la muntanya però preferixo anar acompanya't, no es per res, es que m'aburreixo xerrant sol...

Un company, l'Alberto, en va dir que desde el poble de Nerin, surten uns autocars que et deixen al Cuello Arenas en poc menys d'un hora i després, caminant en tres hores més, al refugi de Góriz i el desnivell es de poc menys de 300 metres. No he anat mai per aquí, així que serà una bona experiència.

Surto de Barcelona (mira que es aburrit conduir sol en el cotxe) i arribo a Nerin a dos quarts de dues de la tarde i em diuen que no surt cap autocar per "montañeros" fins demà a les set del matí... que faig? Saps que? preparo els trastos i li "enxufu" pista a munt fins el Cuello de las Olas que segons m'han dit es triga dos hores en fer-la. Dit i fet, el que passa que a mitja pista comença a tronar i ploure... engrescador. Para de ploure i arribo al Cuello Arenas en dos hores clavades. Torna a ploure un altre cop... snif! Para de ploure i surt el sol. Ara vaig pujant per, mig pista, mig camí, fins als 2.200 metres on es troba el Cuello Gordo. He triga't un hora i mitja desde el Cuello Arenas. Ara devant meu tinc les singleres de la Vall d'Ordesa i al lluny ja es divisa el refugi. Trigo un hora i mitja més desde al Cuello Gordo fins el refugi. Quan arribo al refugi tinc sort, dons hi ha plaçes lliures. Sopo i a les nou tocades ja estic fica't a la llitera.

En llevo a les cinc en punt i està tot núvol, a més, ha estat tota la nit plovent. El dia no està gens engrescador. M'esperaré a les set de matí a veure com pinta... tot continua igual, no plou i faig un pensament. Soc l'únic que surt del refugi i per no haber llegit be el mapa faig una petita "ensigalada" que en poc de deu minuts ja està arreglada. Vaig pujant sol per grades de pedra i herba on al lluny vaig que ja surt gent del refugi. El camí es força marcat i ple de fites i en poc mes de dues hores arribo al Lago Helado on ja fa deu minuts que la gent que tenia al derrera ja m'han passat. El dia no esta gens clar i em plantejo pujar el Mont Perdut al darrere dels altres. En fa una mica de por pujar el Cilindro sol, dons hi ha algun tram d'escalada de III i segons m'han dit es pot baixar en rapels. Porto un cordino de 7 mm i 30 metres de llargada... Paro al lago helado i faig un mos mentre vieg com la gent del devant meu marxen cap al Perdut... que faig? Que carai! no vols fer el Cilindro? dons en devant! Devant meu s'enlaira una canal-tartera (per que no hi ha neu) bastant dreta. Em costarà de pujar... El núvols van i venen i de cops es destapa i em deixa veure el gegantí veí on minúsculs, es veuen com puntets la gen pujant el Mont Perdut. Vaig fent parades, dons la tartera es bastant penosa de pujar. A la fí, arribo al coll on es troba el resalt per accedir a la carena que em durà al cim. Tinc papallones a l'estòmag... estic sol i el paissatge es grandios i ple de núvols que van passant molt ràpit... Ara es el moment, joan, de continuar o baixar... Devant meu tinc dos canals, una a la dreta, on veig una instal.lació de rappel, però no estic segur dels metres on es troba. Sembla que està força lluny. L'altre a l'esquerra, està humida però sembla més fàcil. De fet un campany, en Vicens Nin, en va dir que ell va pujar per aquesta. Prenc la motxilla i en fico per la canal. Pujo una trentena de metres de III i II i arribo al fil de l'aresta prou be i des d'aquí veig les instal.lacons dels reppels. Be, a la tornada ja em plantejaré com baixo, ara es irrellevant. Contiuu per aresta que a trams es aèrea fins un altre ressalt molt curt, uns tres metres, però a l'esquerra, una timba que "te cagas"... La supero sense complicació. Ara només toca caminar fins el cim i en poc més de mig hora ja hi soc al cim. Tot sol, sense ningú, rodejat de núvols i muntanyes he conseguit el cim i el primer pensament es pel meu malaurat amic Balbino i des d'aquí despunta a moments el cim del Mont Perdut i en be el record de quan vàrem fer la cara Nord. Vells temps que ja no tornaran! Sons les 11.15 h. del matí. No m'ho esperave, amb el dia que ha fet, no creia que el pugues pujar... Ara toca baixar, i el primer resalt sortosament no em costa gaire i arribat als rappels veig que els puc fer sense problemes. El primer, de 15 metres justos i el segon de 12 i ja estic un altre cop a peu del ressalt. Vaig baixant per la canal fins el llac i a la una tocada ja he arribat al refugi. La idea es que, com estic prou "trinxat", quedar-me a dormir al refugi i al dia següent baixar, però com soc un "agonias" tiro cap a Nerin... Quan estic arribant al Cuello Arenas, "estic fet mistu" i son les cinc de la tarde, però... gran idea! Truco (com ara la tecnología t'ho permet) al servei d'autocars i em diuen que: a les vuit puja l'autocar a recollir el "turistes"! M'espero dos hores, em recull l'autocar i a les nou ja soc al poble. L'autocar son 15€, però que agust el he pagat... Son les nou de la nit i tinc que passar la nit en algun llog. Sopo un plat combinat al poble, prenc el cotxe i enfilo la carretera contraria a la que he vingut, direcció a L'Ainsa i en el mirador del Cañón de Añisclo, planto la tenda i a dormir. Demà ja em llevaré d'ora i marxaré a Barcelona, que per avui ja n'he tingut prou.

Una altre 3.000 a la butxaca!!!
La Tres Sorores arribant al Cuello Gordo
La vall d'Ordesa al fons
El Cilindro, el Monte Perdido i el Soum de Ramond amb el refugi als peus
El Cilindro abans d'arribar al lago helado
El lago helado a 2.980 metres
La engrescadora canal de pujada tota tapada pels núvols
Parada a mitja canal on, al fons podem veure la Vall d'Ordesa
El llac gelat i el Monte Perdido
El cim del Cilindro. son les 11,15 del matí
Jo, completament sol a cim a 3.325 metres
Un dels rappels i el ressalt desde sota
El cuello Arenas esperant el dessitjat l'autocar que em portarà al poble de Nerín

3 comentaris:

  1. Ep Joan, a mí també m'agrada això d'anar sol i si amés és en un tres mil !! enhorabona, bona trescada.

    ResponElimina
  2. Ei Joan,
    Felicitats per l'excursió en solitari. Quan prens decisions que et fan pessigolles a la panxa i la cosa surt bé, la satisfacció d'aconseguir el cim és molt més alta.
    Jo desconeixia aquesta zona de Nerin i potser i pujo algun cap de setmana abans que arribi el mal temps. Ja et demanaré informació.
    A veure quan tornem a quedar, que la darrera vegada al final no et vas presentar.

    Salut i a tibar

    ResponElimina
  3. Hola Joan,

    Crec que no és molt assenyat fer un 3.000 com aquest (amb grimpades de III) en solitari. Encara que, com que no tenim gaire seny, ja que encara som uns nens que tenim de créixer, jo també hauria fet el mateix.

    Em fa molta gràcia la cara i l'expressió que fas a la foto del cim, sembla que estiguis dient "però què estic fotent aquí?".

    A mi, em va agradar molt Nerin i vaig comprar un cullerot de boix per la cuina.

    Salutacions

    Joaquim

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.